No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba

26-11-2014 publicat per Marta Gil

noshienterracaptraidorHe de reconèixer que quan em vaig posar amb No s’hi enterra cap traïdor vaig caure en la temptació fàcil de pensar “Ufff, un altre llibre sobre el 1714”. I sí, es tracta d’una novel·la més sobre els fets d’aquell any, però també he d’admetre que tot i l’oportunitat d’escriure i publicar aprofitant més o menys el moment, en Víctor Jurado ha sabut escriure una història que entra bastant bé.

La novel·la ens presenta en Pere, sabater de professió, i la seva família que es veu absorbida pels últims mesos de la guerra de successió a Barcelona. Ens situem poc abans de la batalla de l’11 de setembre, quan els barcelonins, primer els homes de més edat i més tard els fills varons adolescents van ser cridats a defensar la ciutat, en un dels setges més cruels que Barcelona havia patit mai.

Però en aquesta guerra, com en qualsevol altra, els que patien no eren només els soldats. Qualsevol persona es veia afectada i això és un dels temes que més clarament es veu en la història, on els joves fills de les famílies passaven en segons de ser estudiants adolescents, amb un futur i amb un ofici, a ser “homes” granats després de veure com els seus companys de classe, germans, amics i familiars queien morts pel foc de les granades o per la salvatge batalla al peu de les muralles.

No trobava en ell por ni ràbia, cap temor pel que pogués passar ni nerviosisme per si veuria, o no, la nit del dia següent; a la seva mirada no hi havia res. Ja no quedava res del seu aprenent (…) eren dos soldats de la Coronela de Barcelona que esperaven un destí que s’havia començat a escriure més d’un any enrere.

M’agradaria remarcar la última part de la novel·la perquè té una força descomunal. En aquesta última part es narren els fets dels dies previs a l’assalt de les tropes borbòniques als Baluards de Santa Clara i del Portal Nou, amb en Rafael de Casanova o Antoni de Villarroel planejant estratègies i dirigint els pocs efectius que quedaven a Barcelona aquells dies. La narració que fa en Víctor Jurado és àgil, viva, brutal… la podem viure gairebé com si estiguessim allí i podem patir com ho van fer els seus protagonistes, uns protagonistes que no són els que després queden per la posteritat (Villarroel i Casanova apareixen gairebé de passada), si no els mil·lers de ciutadans de Barcelona que van donar la seva vida per defensar una ciutat i unes creences que a dia d’avui encara són vigents.

Pensava en el que havien perdut, però sobretot en el que havien deixat de guanyar per haver defensat una causa que arribava al seu final (…) No podia evitar pensar en com acabaria tot, si moriria o sortiria viu de l’assalt final, si cremarien la ciutat o hi hauria una rendició de darrera hora que faria que tot tornés a la normalitat. La foscor engolia Barcelona i la duia a un somni del qual estava a punt de despertar. Arribava l’11 de setembre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No s’hi enterra cap traïdor
Autor: Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1889-8
Preu: 19€

28 dies, de David Safier

24-11-2014 publicat per Cristina de Fortuny

28diessafierEm vaig quedar de pasta de moniato! Com? Què en David Safier -autor d’obres tan divertides com Maleït Karma, Mu! o Jesús m’estima-  abandona la sàtira i la ironia en la seva darrera novel·la? Si, si! Com ho llegiu! Deixa de banda l’humor per situar-nos a la Polònia de l’any 1943. Poca broma!

L’aixecament del gueto Varsòvia va captivar de tal manera l’escriptor alemany que va voler tractar-ho en forma de ficció. En Safier ha recreat els 28 dies durant els quals un grup de joves jueus van plantar cara als nazis!

Un cop dit això, us ho explico. Haig de reconèixer que les singularitats a mi m’atrauen. Els ulls verds, per exemple, sempre m’han hipnotitzat! Són rars. Sabíeu que aquest és el color d’ulls més inusual, amb només el 3% de la població mundial? Això depèn dels gens familiars i el lloc de procedència. Doncs bé, la Mira és una noia jueva de setze anys que viu al gueto de Varsòvia i té la immensa sort de tenir els ulls verds. Aquesta peculiaritat genètica li permet fer-se passar per polonesa a l’altra banda del mur i introduir aliments de contraban dins del gueto. La supervivència és el més important. La Mira ha de tenir cura de la seva família: la Hannah, la seva germana petita, i la mare.

Com veureu, els perills que es presenten a banda i banda dels murs faran que la Mira maduri ràpidament. Afortunadament compta amb el suport del seu amic Daniel, amb qui manté una relació sentimental.

Quan la Mira descobreix que l’amenaça de ser enviats als camps de concentració és imminent, haurà de fer tot els possibles per salvar a la seva família. Finalment serà la desesperació qui la farà escollir. Només té dues opcions: aliar-se amb la resistència o bé deixar-se emportar cap els trens que se l’enduran cap a les càmeres de gas. “Quina mena de persona vols ser?”, es preguntarà.

La Mira no és de les que es rendeixen fàcilment. De la mà de l’Amos entrarà en contacte amb un grup clandestí de joves que volen posar-li les coses difícils a les forces d’ocupació alemanyes.

Afectarà l’aparició de l’Amos, en la relació que mantenen la Mira i el Daniel? Què passarà durant aquests 28 dies de revolta? Emoció, tensió, amor, traïció i sobretot molta humanitat a flor de pell!

Al capdavall, en Safier ha aconseguit dues coses amb 28 dies: per una banda m’ha permès conèixer aquest fet històric, i d’altra banda m’ha fet plantejar com m’hauria comportat jo si fos la Mira. Hauria tingut prou coratge com per traspassar els murs dels gueto? M’hauria aliat a la resistència o hauria pujat als trens?  I vosaltres, com hauríeu reaccionat? Us identifiqueu més amb el Daniel o amb l’Amos? Amb qui empatitzeu més?

En resum: 28 dies és una novel·la trepidant i carregada d’emoció on us garanteixo que trobareu un ritme lleuger i un llenguatge modern i immediat. Dit d’una altra manera: no podreu abandonar les seves pàgines fins arribar al final!  A veure amb quin personatge us sentiu més reflectits. A empatitzar s’ha dit!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Pilar Estelrich Arce
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-9787-971-2
Preu: 18€

La Cristina de Fortuny ja és una més del Nosaltres!

24-11-2014 publicat per Cristina de Fortuny

Hola a tots, Nosaltres!

La Cristina de Fortuny ja ha escrit diverses ressenyes de llibres pel Nosaltresllegim i és per això que estrena firma!

I com que estrena firma li hem demanat que se’ns presenti. Aquí la teniu!

Hola Nosaltres!

A mi no només m’agraden les lletres, les paraules, les històries…també sóc d’aquelles persones que gaudeixen amb la lectura amb els cinc sentits! Deu ser que el sisè el dec tenir mig dormit perquè si no… segur també el faria servir!

Sóc de les que miren i remiren les portades, i és que una bona fotografia, un bon disseny són fonamentals per establir-ne un primer contacte amb qualsevol llibre del qual no en tingui cap referència.

Sóc d’aquelles que oloren els llibres! M’encanta olorar els llibres! I es que em vénen a la memòria tants records amb les olors de les pàgines… Començo a viatjar al passat: des dels llibres de text del nou curs escolar, passant per la biblioteca que tenien els meus avis amb aquells llibres vells que feien aquella ferum d’humitat tant peculiar o la biblioteca de la universitat amb un altre tipus d’olor més… humà, podríem dir-ne.

Sóc de les que toquen els llibres… Ostres! Fins i tot el tacte és important!

I què dir-vos de la musicalitat de les paraules o de compaginar el plaer de la lectura amb sentir de fons les suaus notes de la veu de la Natalie Merchant…

I només em resta el gust! Això sí que és un plaer! Bé, no penseu que sóc l’Hannibal Lecter! No em menjo pas les fulles dels llibres… Només les devoro! Em dedico a degustar les apetitoses descripcions de Stefan Zweig o els magnífics diàlegs de la Muriel Barbery.

Ens llegim! Amb tots els sentits! I una mica d’ironia, que no falti. Aquí us deixo el meu blog on em podeu conèixer una mica millor: http://krisnyla.tumblr.com

Benvinguda al Nosaltres i bon profit, Cristina!

Els últims dies del General Prim, de Francesc Puigpelat

19-11-2014 publicat per Alexandra

elsultimsdiesdelgeneralprimM’agrada molt com escriu en . Des que vaig llegir Roger de Flor que vaig decidir que intentaria seguir-lo.

Per tant, Els últims dies del General Prim, era una de les meves captures necessàries per aquesta tardor. I no m’ha decebut en absolut. A més, en un moment en què la causa de la mort del general Prim està a l’ordre del dia, què millor que descobrir qui era i per què va fer el que va fer, i que és el que el va conduir a morir?

Joan Prim i Prats, nascut a Reus, és un general condecorat de l’exèrcit espanyol que arriba a President del Consell de Ministres i que vol evitar, de totes totes, que els Borbons puguin tornar a tenir la corona espanyola després de la “revolució gloriosa” de 1868.

Per això maniobra, fa aliances contra natura, sacrifica la seva vida privada, s’enfronta als poders borbònics… Però l’època és confusa, amb canvis mundials i locals que passen molt ràpid i que transformen la societat. I és en aquest escenari on cal saber primer del tot si en Prim és un idealista que només vol el bé del seu país o si és que estem parlant simplement d’un arribista que el que vol és el poder. Aquesta pregunta és cabdal per entendre per què per a alguns calia que morís. I per aconseguir-ho molta gent estava disposada a col·laborar, encara que entre ells fossin acèrrims enemics.

Us perdreu una novel·la històrica que dóna claus per entendre per què les coses ara són com són? I si Prim hagués sobreviscut, les coses serien diferents?

Una novel·la ben escrita, ben documentada, que et permet passejar pels carrers del Madrid postrevolució i prerepública.

I conèixer qui tallava el bacallà aleshores i que el conflicte Catalunya – Espanya no és una invenció de TV3 que ens adoctrina: ja existia a l’època de la Guerra de Cuba.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els últims dies del General Prim
Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-7588-462-2
Preu: 20€

 

Ja tenim els guanyadors dels exemplars signats d’”El Lleopard”, de Jo Nesbø!

17-11-2014 publicat per Nosaltresllegim.cat

Hola a tots, Nosaltres! En primer lloc, moltes gràcies a tots per participar al concurs dels tres exemplars signats d’El Lleopard, de Jo Nesbø!

Felicitats als guanyadors: @mvalladares, @joanmorcillo i @nacidoayer

A continuació us adjuntem els participants que van complir TOTES les condicions per tal de poder participar (el follow, el RT, el FAV i la resposta al twit) i els resultats del sorteig que hem fet via Random.org:

 Guanyadors per ordre - El Lleopard signat

Ara mateix, des de l’Editorial Proa s’estan posant en contacte amb els tres primers de la llista per tal de fer-los arribar l’exemplar signat de l’última novel·la protagonitzada per Harry Hole.

En cas de no obtenir resposta en un temps “prudencial”, Proa contactarà amb els participants en l’ordre que hi ha a la llista.

 

De nou, moltes gràcies per participar i no perdeu el fil del Nosaltres! Seguirem llegint i seguirem fent concursos!

Pàgines: 1234567...203040...Last »