Des d’on tornar a estimar, de Joan Margarit

02-03-2015 publicat per Fita

desdontornaraestimarDiuen que els vins bons de debò amb els anys guanyen.

Hi ha poetes que són com els bons vins: amb els anys guanyen. En el que ens diuen i en com ens ho diuen. Tot això ve de que he tingut a la meva “copa” un nou llibre de Joan Margarit, Des d’on tornar a estimar, títol que en forma de vers ens anirà apareixent diverses vegades en alguns dels 46 poemes que componen el llibre i que hem anat llegint i rellegint amb gust, tendresa i emoció.

En aquests poemes hi apareixen temes que l’autor ja ha treballat en altres llibres: l’enyor pels absents, especialment per la filla Joana, els seus paisatges personals, des de Sanaüja, Barcelona o el pati amb l’heura i els arbres… la música, la poesia, l’amor…

Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I es el lloc on va quedant la vida.

(“Estimar és un lloc”, p. 9)

… i tot escrit amb la fortalesa que dóna haver arribat a ser un home vell i comprendre amb lucidesa què és el què veritablement és important i què és superflu.

De poemes n’hi ha de preciosos, d’emocionants, amb imatges suggeridores que el lector anirà descobrint i comprenent-los fins a sentir-los com a seus.

Perquè com reflexiona el poeta en l’Epíleg -5 pàgines precioses de llegir i rellegir com si fossin un altra poema en prosa- la inspiració del poema no pot venir més que de la pròpia vida i

… La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. (…)

i

Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora. I ho fa, no a través del que és accesori en el moment de la lectura, sinó del que és primordial. (…) Una persona, encara que no tingui una gran cultura, si sent amb emoció que el que ha llegit expressa algun aspecte de la seva consciència o de la seva vida, és que ha entès el poema. (pp. 104-5).

Jo crec que he entès alguns dels poemes!

Brindem doncs, tot dient: Per molts anys Joan Margarit, ens puguis regalar uns quants poemes!

Aquí teniu un fragment del llibre en pdf, i aquí en Joan Margarit recitant dos dels seus poemes.

Títol: Des d’on tornar a estimar
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-541-4
PVP: 16€

Sang o amor, de Donna Leon

27-02-2015 publicat per Lluís-Emili

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€

Nosaltres, de David Nicholls

25-02-2015 publicat per Lia

nosaltresdavidnichollsHola amics, torno a ser amb vosaltres. El motiu es aquesta novel.la del  anomenada Nosaltres. Ben mirat, el títol sempre pensat espressament per el Nosaltresllegim, oi?.

Doncs bé, us diré la veritat: al principi m’ha costat bastant ferme-la meva, no acabava de trobar-li el què. Però mica en mica, ostres, toca reconèixer que val la pena.

Us en faig cinc cèntims:
 
la cosa va d’una parella que porta vint-i-escaig anys casada i tenen un fill adolescent. Un bon dia la Connie desperta el seu marit, en Douglas, a mitjanit per dir-li que potser tocaria replantejar-se la seva situació. Que no es que ja no l’estimi, que no es que s’avorreixi, que no es que no sigui feliç pero… Ai, senyor!! El maleït però… Queda en l’aire com una brossa impertinent d’aquelles que no es poden apartar bufant així com així.

Resulta que el fill que tenen en comú, l’Albie, està a punt d’emancipar-se, anar a la universitat, etc., etc. i per celebrar-ho tenien previst fer tots tres junts un viatge per Europa que anomenen “El Gran Tour”. Es tractava de visitar llocs emblemàtics i que de pas el nano es culturitzés una miqueta. Qui il·lusió veure París, Roma, Florència, Venècia, Praga… Visitar museus i menjar en llocs acollidors!!

Però ves per on, la idea de la Connie de replantejar-se la relació amb el seu marit posa en perill aquest viatge tan llargament esperat. En Douglas proposa d’anular-lo però la seva dona li diu que que cap manera. Que potser no tornaran a tenir mai més una altra oportunitat com aquesta per estar junts i que “El Gran Tour” s’ha de fer peti qui peti.

I arriba el gran dia. El que passa és que una cosa és el que t’imagines i una altra molt diferent el que passa en realitat. I el que passa és que només iniciar el viatge, comencen els problemes. El nano passa olímpicament d’anar al Louvre, ell el que vol es conèixer alguna franceseta que estigui de bon veure, beure com un pirata i que els pares el deixin estar.

Els problemes es van acumulant, posant en una situació encara més compromesa la ja de per sí delicada situació de la Connie i el Douglas fins que, estant a Amsterdam, hi ha una moguda de tal magnitud que el nano fot el camp emprenyat com una mona acompanyat d’una australiana excèntrica que toca l’acordió. Apa, visca “El Gran Tour”!

L’autor fa un retrat tragicòmic de la vida en parella, de la vida en família i de la vida que arrosseguem segons les ensenyances dels nostres pares. Això, vulguis o no, es reflecteix amb els nostres actes. De vegades, fent les coses amb la millor de les intencions, ja que resulta que no ho hem fet bé… i lògicament això té conseqüències!

Recomano aquest llibre perquè, a banda de fer-vos passar una molt bona estona, de ben segur que també us farà reflexionar. Perquè segurament hi trobareu una petita part de vosaltres en aquestes pàgines.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nosaltres
Autor: David Nicholls
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9787-989-7
PVP: 20,00€

El batec del temps, de Cari Ariño

23-02-2015 publicat per Nosaltresllegim.cat

Torna al Nosaltres, després de molt de temps la cocreadora d’aquest espai: l’editora Berta Bruna.

Ens fa moltíssima il·lusió que ella, una de les mares del Nosaltresllegim.cat ens expliqui un llibre de nou. Aquí el teniu!

Quan estava en el món editorial, com a editora, em va arribar una novel·la de la qual em vaig enamorar. Això passa, poques vegades, però passa. Vaig lluitar-la, però la vaig perdre. L’autora va triar un altre segell editorial. Ella em va seduir a mi i jo no la vaig saber seduir a ella.

Ara aquesta novel·la acaba de sortir publicada, i no puc evitar recomanar-la. El seu títol és El batec del temps i la seva autora és la Cari Ariño. Sí, una autora desconeguda, completament, que publica la seva primera novel·la. De moment tots els lectors han estat d’acord amb mi: és una novel·la que sedueix. Pel llenguatge, per la presentació de la Lina, un personatge amb qui empatitzes des del primer moment, per la seva prosa i per la seva història.

Tot i que cap de les línies argumentals, si s’analitza de forma aïllada, mostra històries originals, les existències de cadascun dels personatges representen les vivències de moltes persones, però és precisament el conjunt que representa una lectura inesperada, commovedora i impactant. Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. La caracterització profunda i rodona que els fan versemblants i propers al lector. Destacaria també la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei d’una recreació històrica molt precisa.

Estem davant la fascinant història d’un  llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.

No us la deixeu perdre.

Vinga Montse Brau! Ara et toca a tu explicar-nos un llibre!

Torna la Sílvia Soler amb ‘Un any i mig’

20-02-2015 publicat per Nosaltresllegim.cat

Adjunt de MailUna de les autores catalanes amb més èxit dels últims, la , anys torna i torna aviat!

És per això que, mentre no us puguem explicar aquest Un any i mig, el que farem és explicar-vos-en la sinopsi i compartir-ne això que la gent del gremi editorial en diu el “booktràiler”.

Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida.

El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

I aquí, el booktràiler:

Ai, filla! Quanta raó!! La nevera plena!!!

La nevera plena, la rentadora feta, llevar-se i descobrir que no fa falta comprar cafè a les 7 del matí… Però també els llibres que pots agafar-li d’amagatotis al pare, la mare o a tons germans!

Tenim moltes ganes de poder-vos explicar aquest nou llibre de la Sílvia Soler.

Té bona pinta, oi?

Pàgines: 1234567...203040...Last »