Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari

01-10-2014 publicat per Lluís-Emili

sapiens-unabreuhistoriadelahumanitatComenço pel final: m’ha agradat molt llegir aquest llibre. He acabat més savi.

El vaig començar pensant-me que era una altra divulgació de la història universal com d’altres n’he llegit (i algunes de molt bones). I ho és però molt diferent.

Situat sempre en una perspectiva molt i molt ampla,  ens descriu i explica com l’homínid que ha estat batejat Homo sapiens, o simplement sapiens, apareix a la Terra enmig d’una multitud d’altres animals i es va escampant per tot el planeta fins a sotmetre la resta d’espècies. I el llibre acaba situat a la segona dècada del segle XXI en què està capacitat per crear éssers que puguin fer el mateix que el sapiens o potser de substituir-lo. D’aquí el títol que en altres llengües, no pas en l’original anglès, han posat al llibre: D’animals a Déus. Una breu història de la humanitat.

Dit així sembla que estigui parlant d’un llibre de ciència ficció i no. De ciència n’hi ha molta (biologia, economia, religions, antropologia,…) però de ficció molt poca o gens. El que hi ha, al final del llibre especialment, és hipòtesis sobre el futur amb els interrogants que avui en dia queden oberts que i no sabem ni podem tancar.

Harari afirma que és el reconeixement de la ignorància, de prendre consciència del que no sabem, el que ha fet que esclatés la Revolució Científica preparada pel Renaixement, iniciada amb Newton i la seva generació i convertida en mestressa absoluta del món a partir del segle XIX (que ben mirat és un eco posat al dia d’allò de “només sé que no sé res”). I coherent amb aquesta afirmació s’atipa de fer preguntes suggestives i de proposar respostes possibles deixant molt sovint els interrogants oberts. Exemples: l’homo sapiens hi va sortir guanyant en passar de recol·lector a agricultor ramader? com és que les dones han quedat relegades a un paper secundari quan disposen d’habilitats socials que sembla que les fan més aptes per tenir un rol dirigent? El descobriment que l’escorbut es podia combatre menjant fruita va resultar positiu o va impulsar el desastre ecològic a Austràlia i Tasmània? Va ser l’home que va domesticar el blat o va ser el blat que va domesticar l’home?

Conté afirmacions que sobten la primera vegada que les llegeixes però que, explicades i argumentades, van resultant versemblants i sovint convincents. Una de les més vistoses, l’ordre imaginat:

¿Com es fa perquè la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democràcia o el capitalisme? Primer, no s’ha d’admetre mai que l’ordre és imaginat. Sempre cal insistir que l’ordre en què es basa la societat és una realitat objectiva creada pels grans déus o per les lleis de la naturalesa (…) p.165

Harari no fa però maniqueisme ni valoracions pejoratives, l’ordre imaginat permet la col·laboració de milers de persones que no es coneixen, possibilita descobriments, tecnologies noves… La pregunta serà si això ha estat i és positiu, i per a qui. No pels milers d’espècies extingides,  ni per les vaques, gallines o porcs que han pogut augmentar extraordinàriament en nombre però estan sotmesos a condicions de vida lamentable.

Com que escriu molt bé argumenta impecablement, deixant, ja ho he dit, els interrogants oberts quan creu que encara no hi ha resposta, posa exemples de manera entenedora i molt contemporània i té un finíssim sentit de l’humor. Resulta que és un plaer llegir aquest llibre.

Com que a més fa pensar i ajuda a pensar, nosaltres l’acabem una mica més savis. Sapiens?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Sàpiens. Una breu història de la humanitat
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Marc Rubio Rodón
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-297-7318-7
Preu: 23,90€

Adulteri, de Paulo Coelho

29-09-2014 publicat per Nosaltresllegim.cat

adulteripaulocoelhoLa Gisela torna al Nosaltres per explicar-nos un dels fenòmens editorials més recents, l’Adulteri de .

Quan em va arribar l’últim llibre de Paulo Coelho a les mans sabia què hi trobaria. Hi trobaria l’autor. Bàsicament perquè, hi haurà gent a qui no li agradarà què i com escriu aquest autor brasileny, però el seu estil i la seva manera de veure, viure i explicar les coses és inconfusible. Però també ha estat un llibre sorprenent.

En aquest llibre, Coelho fa un exercici que a mi m’ha semblat complex i prou arriscat per part seva, que ha estat entrar en dos mons diferents: ha volgut fer un relat en primera persona des del punt de vista d’una dona i fent-ho molt intensament, i encara més important, ha aconseguit plasmar què és i com és sentir la depressió, la decepció, la falta de desafiaments des d’aquest punt de vista.

La protagonista del llibre, la Linda, és una dona casada amb criatures i amb èxit professional però que no té res que la faci tirar endavant i que l’empenyi a viure amb alegria… i es castiga per això. Se sent malament. Se sent culpable perquè aquesta sensació que no l’abandona i que no la deixa viure. És llavors quan es creua en el seu camí un antic xicot de l’institut, en Jacob.

La novel·la es diu Adulteri… cal que us digui res més, en aquest sentit?

Però sabeu què és important? Saber què NO és aquest llibre. Aquest llibre no és un Alquimista passat per les ombres de ningú. No és un Coelho passat per un filtre eròtic per aprofitar els temps que corren.

Aquest llibre és un exercici, és un cant a l’amor a l’Amor. Què vol dir això? Cal estimar l’Amor perquè és aquest el que ens fa feliços. És l’Amor el que ens treu de l’apatia i ens dóna raons per viure.

És l’Amor el que ens redimeix. Benvingut sigui l’Amor!

Moltes gràcies, Gisela! Adulteri és un fenòmen editorial… però per fenòmen, l’autor! Aquí teniu tots els seus llibres que hem explicat al Nosaltres.

I aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Adulteri
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traductor: M. Dolors Ventós Navés
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9708-271-6
Preu: 18,50€

Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro

26-09-2014 publicat per Lluís-Emili

unhomequesenvaCap a la meitat de les 667 planes que té Un home que se’n va apassionant un dels entrevistats per l’autor li diu: “Ens ha costat molt, llegir-ho. Era com rosegar pedres”. S’estan referint a un episodi concret: el sumari del judici contra l’avi del que ho diu, afusellat el desembre de 1939. Però crec que es pot fer extensiu a tot el llibre de Villatoro i que val la pena deixar-hi la dentadura.

Què és aquest llibre? Moltes coses.

És el fruit del viatge d’un home, , a la recerca de les seves arrels, a través d’una exploració minuciosa de la peripècia vital del seu avi Vicente Villatoro Porcel, inclosa la condemna a mort, commutada tot i que sense comunicar-li-ho fins al cap de tres anys de presa la decisió.

El viatge és físic a través dels llocs per on es va moure i el van moure (Castro del Río, Tomelloso, Còrdoba, Burgos, Terrassa) a la recerca del que diuen els paisatges, els carrers, les pedres que han estat el testimoni d’aquella peripècia. I també en el temps, parlant amb persones que encara poden aportar informació de primera mà. O fills. O néts.

És el fruit de l’anàlisi de tota la documentació que ha pogut aplegar: els informes dels interrogatoris, les sentències, les cartes (poques),… Aquestes anàlisis, del text (estil, ortografia, errades en el contingut…), del tipus de paper, del tipus de lletra (cal·ligràfica o mecanogràfica), són, encara que sembli mentida, un dels punts més forts del llibre. I en té molts de punts forts.

Són igualment memorables les anàlisis de les fotografies, detallades, quasi policials. Sembla que no se li escapa res fins i tot del que no es veu però s’endevina (roba elegant però gastada, nens amb pentinats amb clenxa a l’esquerra,…) i especial atenció al que pot deixar entreveure el rostre, el lleu somriure.

També és, de tant en tant, un viatge introspectiu ple d’interrogants com ara un què hauria fet jo en el teu lloc?, i de reflexions sobre el Mal, sobre el terror, sobre l’ara i l’abans.

I un fresc terrible del que va ser la revolució i les seves atrocitats, la guerra, la revenja devastadora dels vencedors, en un lloc concret: un racó de la Campiña cordobesa anomenat Castro del Río. També es parla de les il·lusions viscudes de manera fugaç d’una minoria d’il·lustrats republicans a qui s’endú sense miraments la torrentada. Vicente Villatoro en fou un d’aquests.

Hi trobem reflexió sobre moltes més coses, sempre amb un gran esforç d’equilibri i de recerca de la veritat, sense caure en el parany de l’equidistància.

Fins i tot trobem una mena d’epíleg que ens transporta a la tràgica carambola de la riuada de 1962 que s’endú un noi de Castro i el seu fill, i que proporciona a Franco LA foto amb la vídua i la germaneta que va donar la volta al món.

Llibre indispensable per conèixer què va ser aquell període de la nostra història i reflexionar sobre quines cicatrius portem a sobre tots plegats d’aquell desastre. I per gaudir de l’estil treballat i elegant de Villatoro.

Insisteixo: indispensable

Demana’m el que vulguis, ara i sempre, de Megan Maxwell

22-09-2014 publicat per Ana Castillo

demanamelquevulguisaraisempreSi a Demana’m el que vulguis la Judith Flores s’endinsava de ple en el que per a ella era una part desconeguda de la sexualitat, a Demana’m el que vulguis, ara i sempre, de , gaudeix encara més plenament de totes les descobertes que ha anat vivint i la trobem demanant, expressant els seus desitjos i fent-se amb el control de les situacions. Sense perdre, però, el caràcter que li vam conèixer en el volum anterior.

Amb el mateix estil que a l’anterior entrega, amb reminiscències de diari personal, farcit d’expressions familiars i trenat amb un llenguatge planer; segueix sent la veu de la Jud la que ens va explicant el desenvolupament de la història. Una història que passa de tenir lloc a Espanya per a situar-se de ple a Munich, ciutat a la que la nostra protagonista decideix seguir a qui ja considera l’amor de la seva vida. I començarà el que esdevindrà l’element innovador d’aquesta novel·la, respecte a l’anterior: la convivència. Si bé la història d’amor entre l’Eric i la Judith segueix amb els mateixos estira-i-arronses del primer volum, en aquest darrer, a més a més, hauran d’aprendre a conviure.

Les escenes tòrrides i plenes de morbo, els jocs sexuals de tota mena, hi segueixen estant presents. Malgrat que en algun moment pugui semblar que baixa la presència d’escenes eròtiques, que no la intensitat de les que hi apareixen. A “Demana’m el que vulguis ara i sempre”, Maxwell juga més amb els actors secundaris, augmentant encara més les fantasies que ens convida a gaudir.

Si us ve de gust seguir coneixent les aventures i desventures d’aquesta parella, enganxeu-vos a aquesta nova entrega de la trilogia!

Títol: Demana’m el que vulguis, ara i sempre
Autor: Megan Maxwell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB Premium
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9930-769-5
Preu: 14,90€

Barcelona nova, de Llorenç Soldevila

19-09-2014 publicat per Marta Gil

la-barcelona-nova_9788498093001Pòrtic ens presenta una col·lecció molt i molt interessant. Es tracta d’un estudi de  que combina geografia i literatura, a l’estil d’aquelles rutes turístiques que de tant en tant apareixen quan una novel-la agafa certa esplendor, però amb una gran diferència: Soldevila ha fet una extraordinària feina de recerca.

La col·lecció completa estarà formada per un total d’onze volums, dedicats cadascun d’ells a una part del territori nacional i fins ara podem trobar al mercat els que retraten les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i un parell de volums dedicats a la Barcelona nova i la Barcelona Vella. Queda en projecte la repassada a les comarques gironines o els territoris valencià i balear.

En el volum que ens ocupa, Barcelona nova, Soldevila fa una extensa relació d’espais i textos literaris relacionats amb els barris de Barcelona que queden fora de les muralles, és a dir, fora de la Barcelona més històrica. I, per la part que em toca, m’he dedicat amb més interès pel barri de Sants (ja posats… em miro el meu barri!).

Així doncs, he pogut recórrer, aquest cop a través de textos de diferents autors, alguns dels carrers d’aquest barri emblemàtic acompanyada virtualment de coneguts personatges com els reconeguts santsencs Núria Feliu, Josep Carreras o Quim Monzó. Per posar-vos un exemple: Soldevila parla de l’institut d’educació secundària i batxillerat Emperador Carlos i quan ho fa, a més d’explicar que en Monzó va ser un dels seus estudiants, ara ja fa uns quants anys, acompanya la descripció de l’edifici amb un text del mateix Monzó.

I és que ja és això! La Geografia literària no és només una llista de llocs que hagin aparegut a llibres o que tinguin una mica de relació amb el món literari, és una molt bona guia per als curiosos i els amants de la literatura per descobrir llocs que potser havíem vist o havíem llegit però que potser no havien gaudit de tota la nostra atenció.

Gaudiu-la!!

Títol: Barcelona Nova
Autor: Llorenç Soldevila
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Geografia literària
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9809-300-1
Preu: 22,50€

Pàgines: 1234567...203040...Last »