Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat

La Clara torna després de molt de temps de no passar pel Nosaltres amb Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Ens dit que li ha agradat molt! Aquí teniu el seu escrit:

Menteix-me, et creuré narra la història d’un escriptor d’èxit, en Pierre-Marie Sotto en plena crisi creativa i d’una dona “Gran. Morena. Grassa”, l’Adeline Parmelan.

Tot comença quan l’Adeline envia un sobre al Pierre-Marie que sembla contenir un manuscrit que l’escriptor no té cap intenció de llegir. En Pierre-Marie, sense obrir-lo, envia cortesament un correu electrònic a l’Adeline demanant-li l’adreça postal per retornar-l’hi. Aquest serà el punt de partida d’una llarga correspondència, intensa i divertida entre dues persones que aparentment no tenien res a dir-se.

De seguida que vaig acabar de llegir-la, em vaig preguntar: qui ha escrit aquesta novel·la tan original? Em va cridar l’atenció que tingués una autoria compartida, Anne Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Tots dos tenen un llarg recorregut com a autors d’obres per a infants i joves.

Menteix-me, et creuré, però, és una novel·la ben diferent als seus treballs anteriors, ja que va sorgir com un joc entre escriptors. En Jean-Claude Mourlevat passava justament per un període de sequera creativa i va enviar el primer correu electrònic a la seva amiga i també escriptora, l’Anne-Laure Bondoux. Aquest intercanvi va anar creixent i va acabar convertint-se en una novel·la de gran èxit al seu país.

Mourlevat i Bondoux van gaudir molt del procés. De fet, aquesta sensació impregna les pàgines del llibre i arriba al lector. Potser aquesta és una de les claus del seu èxit. Al mateix temps, la improvisació constant amb què la van crear té com a resultat una aposta fresca i espontània.

Amb aquesta obra escrita a quatre mans, tenim el privilegi de seguir el fil d’una amistat excepcional, carregada de confidències. Una història que parla de la família, les amistats, l’amor, la traïció o l’esperança.

L’intercanvi de correus electrònics ens descobreix un grapat de motius per trobar la vida bonica, i ens apropa a experiències vitals de reconstrucció, de complicitat o de pèrdua. Llegim i n’apreciem els silencis, els parèntesi i fins i tot els punts suspensius…

El to distès del principi dona pas a notes més greus, quan descobrim què hi ha dins del sobre que l’Adeline havia enviat a en Pierre-Marie. El desenllaç de la novel·la us captivarà fins la darrera pàgina. Menteix-me, et creuré és com la vida: fumuda a vegades, sorprenent, bonica, divertida, inesperada… en definitiva, tot una descoberta! No us la perdeu, és brillant!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir aquesta novel·la que tant ha agradat a la Clara. Esperem que gaudiu d’aquest Menteix-me, et creuré.

Un secret? Si la Clara ha trigat a tornar és perquè estava ocupada amb una persona molt petitona i ens n’alegrem moltíssim per ella! T’esperem més sovint al Nosaltres, Clara!

Títol: Menteix-me, et creuré
Autor: Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2261-1
Preu: 19,50€

La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia, de Diversos autors

La Núria Tatger se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre per valents! No tothom està interessat o és capaç de llegir llibres d’assaig com La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia. Encara que siguin llibres que expliquen coses menys feixugues del que creiem i que en qualsevol cas són molt i molt interessants! Coses que ens fan entendre millor el món on vivim. Aquí teniu l’escrit de la Núria:

Aquest llibre ens presenta, en 17 capítols escrits per diferents personalitats del món acadèmic i de la investigació -Zygmunt Bauman, Slavoj Zizek, Marina Garcés, Nancy Fraser, Santiago Alba Rico,…-, una sèrie d’arguments, d’explicacions, que intenten donar resposta a les preguntes que tants i tantes ens plantegem: com hem pogut arribar fins aquí? Com s’explica que Trump hagi guanyat les eleccions als EUA? Com pot ser que el PP, quan és provat que ha saquejat les arques públiques, continuï guanyant les eleccions i aferrat al poder? Què explica el creixement desmesurat de l’extrema dreta? On quedem com a humanitat, veient el tracte que dispensem als immigrants que fugen per salvar la vida?

Aquest llibre ens proporciona, des de diferents enfocaments i paradigmes, arguments i conceptes que ens poden ajudar a entendre com tot això ha arribat a passar.

El títol, La Gran Regressió, és d’allò més adequat. Al llegir-lo evoca aquesta sensació de procés, que si bé molts n’ubicarien l’inici a la crisi financera global del 2008, cal anar a buscar molt abans. I sense cap mena de pal·liatius, aquest llibre va documentant aquest retrocés que vivim, amb conseqüències també molt més bastes de les que encara avui podem sospitar.

Des de l’anàlisi dels perills de les eleccions, que si bé abans sustentaven la democràcia, ara la posen en perill, fins a la consideració de l’individu modern en termes de rendiment econòmic, on els perdedors en són culpabilitzats i castigats.

Des de la pèrdua d’identitat de l’esquerra tradicional fins a la necessitat de canviar i adoptar un nou paradigma per a poder explicar el nou context i reconduir-lo, el que passa avui dia no es un pas enrere fàcilment recuperable; és un canvi de les regles del joc que desmantellen el món tal i com l’entenem ara.

I cal estar documentat per a poder oposar-hi alguna resistència.

Què millor per documentar-se sobre aquest present -a vegades massa fosc- que un llibre amb les ments més brillants del nostre temps? Gràcies pel teu escrit sobre La gran regressió, Núria!! Ens tornem a trobar al Nosaltres aviat!!

Aquí podeu començar a llegir aquest conjunt d’articles (de fet, hi trobareu complet el primer article de Santiago Alba Rico!) que publica Empúries anomenat La gran regressió.

Títol: La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia
Autor: Diversos autors
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductor: Diversos autors
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-17016-07-4
Preu: 19,90€

Concurs Nosaltresllegim: Nit d’hotel a Andorra i un Premi Carlemany signat

Hola a tots, Nosaltres!! Feia temps que no celebràvem un concurs però els amics de Columna Edicions s’han posat d’acord amb els de l’Art Hotel d’Andorra per celebrar que el Premi Carlemany de la Laia Aguilar, aquest magnífic llibre anomenat Wolfgang (extraordinari) està essent una de les sensacions editorials de després de la Diada de Sant Jordi.

I què sortegem? Sortegem una nit d’hotel amb esmorzar a l’Art Hotel d’Andorra + un exemplar firmat del Premi Carlemany de la Laia Aguilar

I què heu de fer? Seguir les instruccions que trobareu en aquest twit:

  1. Seguir el Twitter del @Nosaltresllegim i de @ColumnaEdicions
  2. Fer RT i Like al twit que teniu aquí sota
  3. Contestar el nostre twit responent aquesta pregunta:

Quin és l’instrument musical que li agrada tocar a Wolfgang?

&

Vinga, Nosaltres!! Aquest és fàcil de veritat i el premi és xulo de veritat!!

El concurs comença avui, dijous 15 de juny i acaba el dijous 22 de juny. Contactarem amb el guanyador per missatge privat i així estarem segurs que ens esteu seguint!

Us hi animeu? Esperem la vostra participació!!

Molta sort a tots Nosaltres!!

Necessiteu alguna pista? Aquí teniu la ressenya de Wolfgang!

El llibre dels miralls, d’E.O. Chirovici

La Carme va debutar al Nosaltresllegim, ja fa un temps, amb un supervendes de novel·la negra d’una tal Dolores Redondo. Us sona? Com que ens va semblar que El llibre dels miralls de E.O. Chirovici li podria interessar, no vam dubtar ni un minut en passar-li el llibre perquè ens l’expliqués a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu escrit!

El llibre dels miralls de E.O. Chirovici és un d’aquests llibres que misteriosament es llegeix en 4 dies. Atrapa! És molt i molt distret!

Però anem per feina: a finals de la dècada dels 80, a la Universitat de Princeton, assassinen de forma molt i molt bèstia a un professor de psicologia, el professor Joseph Wieder. No és fins 25 anys després de tancar el cas sense resoldre’l, que un policia retirat, a instàncies d’un agent literari, en Peter Katz, el reobre.

¿El detonant? L’inici de la novel·la: en Katz rep un misteriós manuscrit parlant de l’assassinat.

El mort, com us he explicat, és el professor de psicologia Wieder i els sospitosos són dos dels seus alumnes -la Laura Baines i en Richard Flynn- i el tercer és en Derek, l’estrany i amnèsic ajudant del professor. Ai, la memòria!!

Al llarg de la novel·la anem descobrint què va anar passant, i sobretot, el que els tres testimonis ens diuen que va passar. A més, a mesura que avancem en El llibre dels miralls també anem descobrint que la Laura i en Richard tenien una relació… com a mínim confusa. Cadascun d’ells l’explica d’una manera diferent i això també ens farà avançar més en la història i la resolució del llibre.

La qüestió és que 25 anys… són molts anys!, i a vegades la memòria ens juga males passades. O som nosaltres qui ens enganyem a nosaltres mateixos?

La narració que construeix Chirovici és talment un joc de miralls perquè quan seguim el relat dels sospitosos anem veient una realitat cada cop diferent i que et fa seguir llegint per esbrinar qui va ser realment el culpable de la violenta mort del professor Wieder.

Aquest llibre és ideal per a fans de novel·les i thrillers psicològics. Un assassinat sense resoldre, tres possibles assassins -tots ells amb diferents motius- i cap d’ells explicant les situacions de la mateixa manera. I a sobre, atrapa! Què més voleu?

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf i viure el joc de miralls on ens fa entrar el Sr. Chirovici!

Moltes gràcies pel teu escrit, Carme!! Ens llegim aviat!!

Títol: El llibre dels miralls
Autor: E.O. Chirovici
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7585-3
PVP: 18,90€

La dona del Cadillac, de Joan Carreras

Llegint aquesta (molt bona) novel·la de Joan Carreras m’ha semblat estar veient una (molt bona) sèrie de televisió. Quan comences no acabes de veure qui és que parla o pensa, ni per què ho fa. Van apareixent retalls de personatges que et van mostrant caires de la seva personalitat. I com a les sèries, en acabar el primer parell d’episodis no estàs ben bé segur de saber o endevinar què està passant. Però ja hi estàs enganxat.

Tota l’acció passa en un poble petit -Mompuig- que és imaginari però que s’assembla a molts dels que podem trobar amagats als replecs de les muntanyes que hi ha entre Barcelona i els Pirineus.

Pocs habitants a l’hivern i molts més a l’estiu, una botiga (la botiga), una benzinera atesa per un noi estrany, un bar que fan menjar i, si cal, ven productes de la terra que potser vénen de Mercabarna, i que vol deixar ben clar que NO és una fonda on lloguin habitacions, i uns quants ruscs d’abelles per tenir mel per vendre als estiuejants.

I als afores, una casa restaurada on viu l’Helena Bau, que acull gent de ciutat per fer-hi meditació i ioga davant d’un finestral que dóna al paisatge relaxant del bosc. I al costat de la casa, un cobert que en lloc de bestiar -al poble ja ningú es dedica a la ramaderia- hi ha un espaterrant Cadillac Eldorado tapat amb una lona. I al davant, una vella que havia esta jove i que, des de casa seva tot ho veu.

I arriba un foraster, les sabates del qual delaten que és de Barcelona, que diu que vol comprar el Cadillac.

Si arribeu fins aquí, que si comenceu a llegir el llibre segur que hi arribareu, ja teniu oberts tots els interrogants i anireu devorant pàgines talment com aneu veient episodis de la vostra sèrie preferida.

El llenguatge està molt ben treballat mirant de respectar, sense enfarfegar, els diferents registres que cada personatge utilitza per la seva condició.

Crida l’atenció el paper que tenen els peus (calçats, descalços o amb pomada) i les sabates, que permeten endevinar quina mena de persona les calça o ha calçat, i fins i tot les sabatilles que figuren uns eriçons que porta la vella observadora. I no vull dir xafardera perquè el personatge em cau molt bé.

No explico res més, que això no es fa. Només us diré que -parlant de sèries- tot això té aire de Fargo a la catalana!

Només us aviso que quan arribeu al darrer terç de la lectura no podreu aturar-vos i l’endemà, al tren i a la feina, fareu cara de son. I quan us preguntin la causa -amb somriure sorneguer- haureu de contestar que avui no és una disbauxa, que aquesta nit us ha atrapat una molt bona novel·la

Aquí teniu els primers capítols de La dona del Cadillac del Joan Carreras en pdf. Esperem que us agradi tant com a Nosaltres!

Títol: La dona del Cadillac
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-667-1
Preu: 18,50€

Pau Vidal, representant dels traductors a la primera Trobada Mundial del Camilleri Fans Club, a Palerm

Hola a tots, Nosaltres!

Avui tenim una notícia d’aquelles que ens fan molt i molt feliços perquè és d’un dels nostres autors preferits! Ell sempre està a l’ombra però sense ell la vida seria molt més lletja!! Es tracta de l’únic i inimitable traductor de l’obra d’Andrea Camilleri al català: Pau Vidal

Després de publicar el post sobre l’últim llibre del Montalbano, en Pau Vidal ens va anticipar que ens donaria una sorpresa i així ha estat! Aquí teniu la informació que ens explica el traductor d’Andrea Camilleri:

És un esdeveniment molt excepcional (primera vegada en vint anys, d’ençà que es va fundar el CFC, que es munta una trobada mundial de fans camillerians) i a mi m’hi han convidat en representació dels traductors: http://www.vigata.org/raduno2017/raduno2017.shtml

Es tracta de la primera Trobada Mundial del CFC (Camilleri Fans Club), que es farà a Palerm aquest dissabte. Com que es tracta d’un muntatge a l’engròs, han convidat uns quants camilleraires ‘il·lustres’, començant pel professors Giuseppe Marci (el primer a organitzar congressos sobre l’obra camilleriana a l’àmbit acadèmic), en Giovanni Caprara (autor de la primera tesi universitària sobre l’obra de l’escriptor) o en Santo Piazzese, un altre autor de negra sicilià molt conegut a l’illa. A mi m’hi han convidat com a representant dels traductors, suposo que per l’especial lligam que tinc tant amb en Camilleri com amb el president del Club, que és un paio molt trempat, i no patiu que el bon nom de les traduccions catalanes està assegurat. De tota manera, ja us puc avançar que, en tornant, a Vilaweb sortirà una crònica molt detallada de tot plegat i si la llegiu pràcticament serà com si hi haguéssiu estat.

En Pau Vidal el trobareu un munt de vegades al Nosaltresllegim en qualitat de traductor d’Andrea Camilleri, però també el trobareu en qualitat d’autor de posts i, per descomptat, com a autor dels seus llibres. No us perdeu aquests dos títols: El bilingüisme mata i Fronts oberts, Premi Marian Vayreda de 2011.

Un cau d’escurçons, d’Andrea Camilleri

Ja ha arribat l’estiu per a tots Nosaltres!! I no ho dic, només, per les altes temperatures, sinó perquè ja tenim aquí un llibre propi de l’estiu, per seure a l’ombra, bevent alguna cosa fresqueta i llegint agradablement.

Sí ja tenim aquí Un cau d’escurçons, el nou Camilleri. Un nou cas del comissari Montalbano i tot el seu món sicilià (Vigata, Montelusa,…) i tot el seu univers: Lívia, els seus col·laboradors, el rigorós Fazio, l’Augello -sempre a punt per fer alguna francesilla-, el malhumorat doctor Pasquano i l’inefable Catarella, amb el seu particular llenguatge. I sobre això… Pau Vidal! Quina gràcia que tens i que bé que t’ho passes “creant” cataral·lès!

Naturalment és un nou cas amb un mort i amb girs i canvis de sospitosos… i no puc dir res més -això no es fa amb les novel·les negres!-. Però mostrant-nos, un cop més, l’agudesa de Camilleri per inventar i retratar la condició humana.

En una nota final, l’autor ens adverteix que aquesta novel·la estava escrita l’any 2008, però que va ajornar la publicació per proximitat temàtica amb una altra novel·la seva. Això vol dir que la va escriure quan “només” tenia 83 anys. Però, mare meva! quina vitalitat creativa!

La novel·la es llegeix de forma ràpida. Té tants diàlegs, tan picats i tan divertits, en alguns casos (per exemple, amb el Dr. Pasquano), que ens recorda que Camilleri no solament és un novel·lista, sinó un guionista i director teatral. Llegeixes i ja veus com de bé resultaria aquesta història portada a la pantalla o formant part de la sèrie mítica que va fer la RAI amb altres novel·les seves.

Un nou llibre pels incondicionals d’Andrea Camilleri i el seu comissari i una oportunitat per a descobrir-los i convertir-se en membre del club de fans. Com Nosaltres!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Un cau d’escurçons
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7586-0
PVP: 16€

Cabòries des d’una galàxia ben llunyana, de Germà Bel

En Lluís, el nostre home de números i finances, va començar a aixecar els braços i a dir “Ep! Aquest el vull jo!” en saber que havíem rebut Cabòries des d’una galàxia ben llunyana, de Germà Bel. Aquí teniu el seu escrit.

Germà Bel és un reputat economista que ha compaginat en els últims quinze anys les activitats acadèmiques, polítiques i periodístiques. És catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, i ha estat professor visitant a prestigioses universitats dels Estats Units. Fou diputat al Congrés dels Diputats pel Partit Socialista de Catalunya a principis de la dècada dels 2000, i més tard cap de llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de 2015. En paral·lel, ha estat un col·laborador regular de diaris i revistes.

Cabòries des d’una galàxia ben llunyana és una selecció d’articles de Bel publicats des de l’any 2000, que permet recórrer de manera molt evident la triple trajectòria de l’autor. Des de la seva especialitat en economia, Bel reflexiona sobre aspectes com la globalització, la política territorial o la construcció d’infraestructures amb rigor acadèmic, claredat expositiva, i una eminent intenció pràctica.

Més enllà del valor de cada article, la lectura del llibre evidencia diverses característiques de l’autor, valuoses i que val la pena remarcar. En primer lloc, la posició de Bel en els seus articles és sempre empírica i pràctica, molt poc ideològica. Les seves propostes provenen de l’observació i de l’anàlisi, i es refereix en força articles a treballs acadèmics més profunds que han ajudat a construir el seu punt de vista.

En segon lloc, Cabòries des d’una galàxia ben llunyana destaca també per la transparència en l’exposició del punt de vista de l’autor, independentment dels consensos majoritaris del moment. Aquesta és una qualitat que pren encara més valor vista en retrospectiva. Bel parla de bombolla immobiliària a principis dels anys 2000 (quan tothom corria a comprar pisos perquè mai baixarien de preu), renega de la inversió en trens d’alta velocitat fins i tot abans que l’AVE arribés a Barcelona, o reclama una política agressiva de reformes durant els anys 2007-2008 (quan els ministres a Espanya tenien prohibida la paraula crisi i la culpa dels desordres financers era dels especuladors internacionals).

Germà Bel manté també la transparència i independència en els seus articles més recents. Defensa de manera molt convincent els beneficis del turisme a Barcelona, la inconveniència de construir infraestructures com el tramvia de la Diagonal o la línia 9 del metro, o la necessitat de contenir el creixement del deute públic. Bel no té problemes tampoc en corregir els seus punts de vista quan la realitat el desmenteix: és molt significativa en aquest aspecte l’explicació de la seva evolució política des del federalisme de principis dels anys 2000 -alguns articles del llibre, publicats en aquells anys, estan cosignats per Pasqual Maragall.

Finalment, en aquest compendi d’assajos, Bel demostra una profunditat cultural que va més enllà de l’economia. Busca les traces de l’actual hostilitat envers els creditors internacionals en poemes de Quevedo, relaciona tendències històriques passades amb conseqüències econòmiques actuals, i es desespera per la falta de debat crític a Espanya a causa del fracàs de la Il·lustració.

En resum, Cabòries des d’una galàxia ben llunyana és una contribució molt sòlida al debat polític i econòmic. Plantejar una discurs tan clar i brillant simplement a través d’una recopilació d’articles és una prova del talent de Germà Bel. Tant de bo el nivell -a l’acadèmia, a la política o al periodisme- fos sempre aquest.

Lluís, t’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Títol: Cabòries des d’una galàxia ben llunyana
Autor: Germà Bel
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9809-394-0
Preu: 17,90€

La Babi i jo, de Federico Moccia

En Federico Moccia és el responsable que molts de Nosaltres ens hàgim topat en algun moment o altre, en alguna ciutat, amb uns candaus penjats en un pont. Fins i tot és el responsable de que en Màrius Serra, en el seu Res no és perfecte a Hawaii tingués un personatge que obsessionat en treure candaus d’estructures de ferro. En qualsevol cas, i candaus a part, havia passat massa temps entre les dues primeres entregues de la serie de llibres que unien una de les parelles romàntiques més importants de les últimes dues dècades: la Babi i en Step. Teníem ganes de Moccia!

Els protagonistes, la parella principal dels llibres A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu, i que enguany han resolt el seu destí en un supervendes anomenat Tres vegades tu que us vam recomanar per Sant Jordi, treuen de nou el nas a les llibreries amb un relat inèdit de l’escriptor italià.

Aquest La Babi i jo és pur Federico Moccia. És veure aquesta parella única des d’un forat del pany. Concretament, des del cor ferit del Step, tot recordant la Babi i què era ser “la Babi i jo”. Ella és la noia, la dona que el fa “ser menys”. La dona que el fa ser menys animalot, que el fa ser menys mascle, que el fa ser menys segur de sí mateix, que el fa sentir menys incòmode davant de gent d’una classe diferent, que el fa sentir menys destrossat per una família que no funciona, i que, en el moment en què el llegim, encara compta amb el seu inseparable Pollo.

Situat abans d’un fet -molt- desgraciat del primer episodi de la sèrie, Moccia explora el món més íntim, el dia a dia romàntic, les escapades a la platja i a sopar, els moments més tendres i sensuals d’aquesta parella que ja forma part de l’estrellat del gènere de la novel·la romàntica.

A La Babi i jo, Federico Moccia juga amb Nosaltres fent-nos saber que d’aquella història ens en pot explicar mil històries més i que Nosaltres, inexorablement, en voldrem més. Ell, en voldrà donar-nos-en més?

Si no n’heu llegit res, comenceu pel començament i deixeu-vos de pelis. Federico Moccia només es pot llegir i viure’l d’una manera: romànticament entre pàgines de llibre. I La Babi i jo és un relat inèdit. És a dir, un regal.

Si voleu començar a llegir les primeres pàgines d’aquest La Babi i jo de Federico Moccia, seguiu aquest enllaç i gaudiu de la lectura.

Títol: La Babi i jo
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-664-2270-3
Preu: 9,95€

Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar

Per aquelles casualitats de la vida, en uns dies en què hi ha hagut força controvèrsia per la campanya que l’Ajuntament de Barcelona va voler engegar pel foment de la lectura, m’he trobat llegint Wolfgang, de Laia Aguilar, que el desembre va rebre el VI Premi Carlemany pel foment de la lectura.

Utilitat de la campanya a banda -no ens esplaiarem ara en aquest tema-, la novel·la que ha escrit Laia Aguilar se centra en un nen d’onze anys que viu traumàticament (com no podia ser d’altra manera) la mort de la seva mare i el posterior període de dol que, a més, es veu intensificat per la descoberta de tenir un pare a qui no havia vist mai fins que la mare, en la seva última voluntat deixa escrit que en Wolfgang sigui criat i educat a partir d’aquest moment pel seu desconegut progenitor, un home a qui en Wolfgang anomenarà senyor Carles.

Al llarg de la novel·la anem coneixent en Wolfgang i el seu entorn més immediat. El nostre protagonista resulta ser un nen d’altes capacitats, amb un coeficient intel·lectual de 152 que ha estat criat per la seva mare en un entorn que mica en mica anem descobrint, i que ens va mostrant un Wolfgang esquerp i irascible amb els “sota cent” -com ell els anomena-, aquelles persones que no tenen un nivell intel·lectual similar al seu. I és que en Wolfgang als onze anys és capaç de parlar cinc idiomes i té una gran facilitat per la música, especialment el piano, disciplina que es converteix en la seva taula de salvació davant la situació dramàtica que li toca viure.

La Laia Aguilar ha sabut crear un personatge fort, marcat per les circumstàncies, que crida al cel per rebre ajuda però que és incapaç de ser empàtic amb els que l’envolten, en especial amb un pare que d’un dia per l’altre es troba amb el deure de cuidar un fill de qui va fugir anys enrere. La narració és àgil i ràpida, de les que enganxen i, tot i que el nostre protagonista es fa pregar fins a ser estimat -hi ha més d’un “moment supernanny”- cal esperar al final per veure que no tot és el que sembla i que quan aixequem la catifa apareixen fets que ens expliquen el perquè de tot plegat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir del VI Premi Carlemany de la Laia Aguilar.

Títol: Wolfgang (extraordinari)
Autor: Laia Aguilar Sariol
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Premi Carlemany per al Foment a la Lectura
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-2265-9
Preu: 14,90€