L’home que perseguia la seva ombra, de David Lagercrantz

Ja fa dos anys que vaig llegir i ressenyar pel Nosaltres l’esperada continuació de la trilogia Millenium de Stieg Larsson… sense Larsson. L’agosarat escriptor encarregat del “marrón”, en David Lagercrantz, se’n va sortir més que airós a El que no et mata el fa més fort i ens va permetre seguir les passes de l’enigmàtica Lisbeth Salander, Mikael Blomkvist i alguns dels personatges dels tres primers volums. També en van aparèixer de nous i jo preveia una presència destacada en futures entregues d’un d’ells (una en realitat), la Camilla. No us explicaré qui és per no aixafar-vos la guitarra, si no heu llegit la quarta entrega de Millennium.

Amb la Camilla em vaig equivocar. Sí que a L’home que perseguia la seva ombra hi té un paper important, però en segon terme. Què hi trobem, doncs, en aquest nou llibre de Millennium? Un tema dominant: els bessons. I, naturalment, personatges que en són de bessons.

També prenen un paper molt destacat les investigacions que, en el passat, van poder realitzar-se sobre el grau d’influència de l’herència genètica i la de l’entorn social en les persones. L’ens que ho estudiava -amb seu a Uppsala- s’havia anomenat, fins el 1958, “Institut de Biologia Racial”, i que després, per correcció política, va passar a anomenar-se “Institut per a la Genètica Mèdica”. Alguns dels investigadors són peça fonamental en la novel·la. I també ho són altres personatges bessons que no desvelaré més del que ja he deixat entreveure.

Un altre univers de personatges molt importants en la trama de la narració és el de l’entorn familiar fanàticament islamista de Faria, una noia de Bangla Desh que havia intentat trencar el cercle opressiu al qual es veia sotmesa i que la va portar a una presó d’alta seguretat, al mateix pavelló on es troba la Lisbeth. A més, el pavelló està dominat/aterrit per un sinistre personatge: una noia que es fa anomenar Benito per la seva admiració per Mussolini.

Aquesta tal Benito té la proa posada a la Faria davant la vista grossa dels vigilants i Lisbeth decideix de protegir-la. Tant l’una com l’altra estan amenaçades de mort per cantons diversos.

Poseu aquests elements en funcionament i acabareu atrapats pel clàssic final de novel·la negra amb desenllaços sorprenents, tips de patir per la sort dels personatges, morts, transfiguracions, etc.

Entremig aprenem un munt de coses sobre els bessons univitel·lins i bivitel·lins, els que són mirall, teories diverses sobre tot això… I també aprendrem sobre malalties com la hiperacúsia, o sobre temes com ara en Django Reinhard i el jazz gitano.

El món de la revista Millennium gairebé no apareix. L’inevitable Mikael Blomkvist sí, i molt.
I la seva germana advocada Annika, i l’inspector Bublanski, i la Hacker Republic. I un munt de personatges molt ben caracteritzats, nous o vells coneguts.

Si arribeu de nou als llibres de la sèrie no us decebrà i no tingueu por: no necessiteu haver llegit els anteriors, tot i que us n’agafaran ganes.

I als viciosos què us haig de dir! Allò del Cruyff: sortiu i disfruteu.

Ja sé que seria més correcte escriure gaudiu o fruïu però és que no sona igual i em sembla que, “en un momento dado”, el gran creador de neologismes no m’ho perdonaria.

Títol: L’home que perseguia la seva ombra
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2286-4
PVP: 22,50€

Ja tenim els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017

David Nel·lo guanya el Prudenci Bertrana; Albert Garcia, el 40è Premi Miquel de Palol de poesia; Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017; i Xavier Gual s’emporta el 32è Ramon Muntaner.

Fa una estona hem rebut les notícies de qui són els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017. Com bé sabeu i explica la web,

Es convoquen els Premis Literaris de Girona, en llengua catalana, PRUDENCI BERTRANA de novel·la, MIQUEL DE PALOL de poesia, CARLES RAHOLA d’assaig, RAMON MUNTANER de literatura juvenil, CERVERÍ de lletra de cançó i LLETRA per a iniciatives digitals de i sobre literatura catalana, instituïts per col·laborar en la difusió d’aquests gèneres i de la lectura en català, tot honorant la memòria d’aquests escriptors i gironins il·lustres.

I al Nosaltres que ho celebrem! Pel què fa a què podrem llegir, aquí teniu els guardonats!!

EL PRUDENCI BERTRANA 2017, PER DAVID NEL·LO

David Nel·lo guanya el 50è Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la sobre fins on estem disposats a arribar per fer feliços els que ens envolten

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Melissa i Nicole és una novel·la excepcional que ens mostra els límits que estem disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los.  Els Callahan i els Vinyals es troben casualment en una petita illa del mar Bàltic. Aquest escenari nòrdic serà testimoni d’uns esdeveniments que canviaran per sempre les seves vides.

La vigília del solstici d’estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.

I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més.

Columna Edicions publicarà Melissa i Nicole, de David Nel·lo, el proper 29 de novembre.

EL MIQUEL DE PALOL, PER ALBERT GARCIA ELENA

Albert Garcia Elena, guardonat amb el 40è Premi Miquel de Palol de poesia amb La saliva dels morts

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d’Albert Garcia Elena és una crua confessió personal -allunyada de tot lirisme- que gira al voltant de la identitat i de l’espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.

Edicions Proa publicarà La saliva dels morts, d’Albert Garcia, el proper mes de gener.

EL CARLES RAHOLA, PER MONTSERRAT TURA

Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017 d’assaig amb ‘República pagesa, una vindicació del catalanisme rabassaire’, que parteix de la memòria familiar

I això és el que ens expliquen del llibre!!

El 39è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a l’obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, de Montserrat Tura.

Els fets més significatius del catalanisme polític de la primera meitat del segle XX els ubiquem a la ciutat. Les imatges que els fotògrafs han immortalitzat són d’homes amb corbatí als balcons de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Però cal no oblidar que la Catalunya on naixia la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. El pes d’una victòria o una derrota electoral requeia en els municipis petits, on la industrialització era encara incipient. Aquest treball intenta mostrar que, sense el compromís del món pagès, no hauríem vist l’Assemblea de Bases a Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, el primer esborrany d’Estatut, el Pacte de Sant Sebastià o la victòria de l’esquerra catalanista en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i en les del Parlament del 32.

D’entre tots els moviments del món agrari –que abraça els propietaris, els sindicats, les cooperatives, etcètera–, el que incorporava més reivindicacions socials va ser el rabassaire, una organització político-sindical que va fer possible la victòria d’ERC l’abril del 31 i alhora va condicionar-ne el programa. La llei de contractes de conreu i les seves vicissituds expliquen els interessos que van anar concretant-se fins als dos bàndols de la guerra civil.

L’assaig parteix del cas concret d’un d’aquests líders rabassaires, Feliu Tura Valldeoriola, de Mollet del Vallès, fundador –juntament amb altres pagesos joves– de la Unió de Rabassaires. La seva lluita per organitzar-se, per obtenir coneixements i per aconseguir una vida millor per als seus fills va ser estroncada brutalment per la guerra civil espanyola.

EL RAMON MUNTANER, PER XAVIER GUAL

Xavier Gual obté el 32è Premi Ramon Muntaner amb un thriller al voltant d’una trama policial i mafiosa.

I això és el que ens expliquen del llibre!!

La noia de la caravana narra les aventures d’una adolescent que intenta descobrir què hi ha al darrere de la desaparició del seu xicot i salvar-se ella mateixa

La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 32è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra La noia de la caravana, de l’escriptor Xavier Gual.

Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona. S’hi poden presentar obres originals i inèdites destinades al públic juvenil i té una dotació de 6.000 euros, a més de la publicació de l’obra sota el segell Fanbooks. Enguany han format part del jurat Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

La noia de la caravana és un thriller juvenil al voltant d’una trama policial i mafiosa. L’obra narra les aventures de la Laura, una adolescent de setze anys que marxa de cap de setmana amb en Kilian, un noi que li agrada. Quan arriben al càmping abandonat on s’estaran, la Laura té una mica de por, però en Kilian la tranquil·litza i passen la nit plegats en una caravana. L’endemà al matí, però, el noi ha desaparegut i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que un dia hi són i l’endemà ja no, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana…

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

Tornava a estar com al principi, sola i sense entendre què dimonis passava. De fet tot era molt pitjor que al matí, perquè ara sabia que un home armat m’estava buscant. Em notava molt cansada i el meu cap valorava l’opció de lliurar-me, amb les mans enlaire, només per deixar de patir. Acceptava la meva sort si almenys amb la rendició algú m’explicava en quin embolic estava ficada. També vaig pensar que en Kilian podria estar retingut o fins i tot mort, i que jo estava fugint sense saber on anar, incapaç d’orientar-me a mitja tarda, en un bosc ofegat d’aigua on aviat es faria fosc. Corria i relliscava tota l’estona. No sabia per on seguir, no tenia cap estratègia que no fos allunyar-me d’aquell home i sobreviure.

Fragment del llibre La noia de la caravana,
de Xavier Gual

I fins aquí, les notícies sobre els Premis Literaris de Girona 2017!

La nostra més sincera enhorabona als guardonats. Us llegim aviat al Nosaltresllegim!

4 3 2 1, de Paul Auster

Això va més o menys així: l’Álvaro, que debuta fa molt poc al Nosaltresllegim parlant d’assassins que estimen llibres m’envia un missatge -el divendres- on em diu que començarà a llegir la nova novel·la de Paul Auster, anomenada 4 3 2 1, però que no hi té ficades “gaire esperances”.

Jo, des de la llunyania que permet el servei de missatgeria, somric.

És diumenge al vespre i rebo un correu de l’Álvaro. S’ha acabat les casi 900 pàgines de la nova novel·la de l’escriptor novaiorquès -que fa poc ens visitava durant La Setmana del Llibre en Català- i m’envia la ressenya del llibre.

Li pregunto que què tal. Que si li ha agradat. Una paraula: “molt”

Aquest és el 4 3 2 1 de Paul Auster, de l’Álvaro Muñoz:

Ressenyar un gran autor com Auster té les seues virtuts. També té inconvenients si no estàs a l’altura i la crítica no es justa, però d’aquests últims en tinc ben pocs després de posar punt final a les 893 pàgines que comporten la seua magnífica obra.

Hi ha llibres que t’esborren els problemes perquè te’n distrauen, d’altres que t’avorreixen i et deixen malhumorat, i per últim, alguns que et fan pensar. Pensar. Aquest verb que tothom coneix però poca gent practica conforma el tema principal del 4, 3, 2, 1. A mi m’ha fet fer-ho, fer-me aquesta pregunta mil i un cops: i si hagués pres aquesta decisió? I si hagués viscut en altre país? Una altra família? Altres gustos literaris, socials, sexuals…? Aquesta pregunta l’haurem de fer a cada pàgina per a entendre aquesta meravellosa obra. Els canvis ho són tot, les decisions de dreta i esquerra, anar-hi o no, apostar per un negoci o guardar els diners per a temps de penombra, parlar-li a aquesta xica que et mira mentre tu comences a tindre les galtes vermelles. Fes-ho, pot acabar sent la teua dona, o la persona que t’arruïne la vida, mai no ho sabràs.

Imaginar-se que les coses podien ser diferents encara que ell fos el mateix. El mateix nen en una casa diferent amb un arbre diferent. El mateix nen amb uns pares diferents que no feien les mateixes coses que feien ara. ¿I si el seu pare fos caçador, per exemple, i visquessin tots a l’Àfrica?

Auster s’ho planteja tot: l’existència de Déu dins d’un context on l’església té tot el poder del món. Les guerres, la fam, les desigualtats. Hi ha cap Déu que puga tindre el control per a aturar-ho i no ho faça? Gràcies a la diversitat de personatges -jueus, cristians, ateus…- l’autor crea mil i una situacions que et fan dubtar de tot, inclús de si el seu propòsit inicial és fer-nos vacil·lar tant. L’amor és l’altre dels eixos que l’autor tracta des del punt de vista de qualsevol edat: l’adolescent fogós i ardent que perd el cap per uns pits o els avis que amb la tranquil·litat d’una carícia ja són feliços. Parlar-li a una, no a l’altra, comporta el desenvolupament de les nostres vides amoroses, les quals, tot plegat, tenen gran part de la nostra felicitat o desgràcia. També implica prendre les decisions intel·ligents, evitar-hi morts sobtades, actituds irresponsables o allunyar-te d’un camí que mai saps on pot acabar. Aquesta incertesa és, si més no, la felicitat dintre de la ignorància.

– Només Déu pot veure la carretera principal i la carretera secundària a la vegada, i això vol dir que només Déu pot saber si l’has encertada o no.
– ¿Com saps que ho sap?
– No ho sé. Per això és el que suposa la gent. Per desgràcia, Déu no ens diu mai el que pensa.

La vida, la companyia, l’amor i les decisions. Quatre pilars sobre els quals Paul Auster ha construït una catedral literària que no passarà desapercebuda entre les lectures obligatòries de qualsevol lletraferit.

Exacte. Li ha agradat “molt”.

Aquí teniu les primeres pàgines de 4 3 2 1 de Paul Auster en pdf.

Aquí teniu la crònica del dia que Auster va presentar el seu llibre a Barcelona.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

 

En Jordi Amat ens explica el seu llibre ‘Com una pàtria. Vida de Josep Benet’

Com bé sabeu, de tant en tant ho fem això: obrim la porta a un autor perquè ens expliqui el llibre que ha publicat i -oh, meravella!- ens diuen que sí.

Si sou seguidors habituals del Nosaltres sabeu que ja ens han fet cas en en Joan Maria Morros i Els Coixinets i en Josep Capsir i Els fills de l’Atlàntida. Aquest cop li hem obert la porta a en Jordi Amat, autor del Com una pàtria. Vida de Josep Benet que va ressenyar en Lluís-Emili. Aquí teniu en Jordi Amat examinant la maquinària de Com una pàtria.

La maquinària de Com una pàtria
– Jordi Amat

La redacció de Com una pàtria se’m va quedar encallada en aquell capítol. Encallada no un dia ni una setmana ni uns mesos. Anys. Entre l’escriptura del capítol dels anys de joventut confessional a Sant Andreu i el moment per fondre pàtria i fe al Montserrat de les Festes de l’Entronització va passar ben bé un lustre (durant el qual se’m va morir l’Albert Manent i en Josep Maria Castellet). Va ser com un parèntesi paralitzador. No me’n sortia. Era el capítol dels temps fosquíssims de la resistència. Del tram central de la dècada dels 40. Quan Josep Benet, amb vint-i-pocs anys i després de molta tristesa i grisosa incertesa, encarrilava el seu projecte vital: comprometent-se amb el catalanisme democràtic que pervivia a la clandestinitat –hores i hores amb Maurici Serrahima i Fèlix Millet, activisme vinculat al Front Universitari de Catalunya- havia trobat la salvació per un caràcter enfervorit i reclòs que s’aguantava per un fil primíssim d’estabilitat personal.

Això ara ho puc sintetitzar fàcilment, en tres línies, però em va costar entendre que aquesta podia ser la identitat narrativa sobre la qual, per fi, jo podria reconstruir completa la trajectòria del meu personatge.

Si no vaig desencaminat diria que la noció d’identitat narrativa la va formular el filòsof Paul Ricoeur. Me n’he fet una definició còmoda i simplificada. És aquesta. Hi ha elements de continuïtat de la nostra manera de ser i de fer, que coagulen durant la infantesa i l’adolescència o com a conseqüència d’una vivència crítica, a través dels quals sentim que es consolida la nostra identitat al llarg de la nostra existència. És un procés temporal, artificiosament causal, que ve a significar que jo sóc qui sóc perquè sóc qui vaig ser. És una interpretació del subjecte que és cosina germana d’una altra, la d’il·lusió biogràfica. Aquesta última és del sociòleg Pierre Bordieu. Sostenia Bordieu que els biògrafs, com que no podem reconstruir completa la vida del nostre biografiat ni conèixer-la mai prou i del tot, elaborem una il·lusió per donar coherència al seu relat biogràfic. Aquesta il·lusió és la identitat narrativa.

La meva il·lusió biogràfica de Benet, doncs, s’hauria de fondre amb tanta força com fos possible amb la seva identitat narrativa més profunda: una identitat que pendolava i pendolaria sempre entre la fragilitat personal i el compromís nacional. Intuït això, reconstruït aquell episodi de la seva vida en el seu context, vaig poder seguir endavant amb l’escriptura del llibre. No era una plantilla que fes servir maquinalment sinó que els fets l’imposaven a cada capítol. Només així, crec, el llibre podia mostrar Benet des de dins i explicar alhora la reconstitució del catalanisme al llarg de la postguerra. Si me n’he sortit o no, lector, ja és tota una altra cosa.

Moltes gràcies, Jordi! T’esperem ben aviat al Nosaltresllegim, sigui per parlar d’un nou llibre o perquè ens vulguis explicar algun llibre interessant!

Aquí teniu els primers capítols del llibre perquè pugueu començar a llegir aquesta biografia de Josep Benet que ha fet en Jordi Amat.

Títol: Com una pàtria. Vida de Josep Benet
Autor: Jordi Amat
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 584
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 21€

L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez

L’Álvaro torna al Nosaltresllegim explicant-nos un dels llibres més aplaudits d’aquesta tornada de vacances. Ens va avisar per Twitter i després es va ventilar el llibre. Li ha agradat molt!

 Nosaltres, per combatre la síndrome postvacacional, L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez.

No seré un assassí però Martí Domínguez ha aconseguit que estime aquest llibre. La història de la mort d’un crític literari, Guillem Gual, és el tret d’eixida d’una cursa on el misteri, la situació econòmica i social, i l’erotisme d’una mort perfecta són els protagonistes. Dels bons llibres, tanmateix com dels crims, o se’n parla o no han sigut mereixedors de l’opinió dels intel·lectuals:

A banda d’això —va reflexionar Roc—, és un crim que pot fer parlar els crítics, primer requisit, segons De Quincey, perquè siga una obra d’art.

Ambientada a la València més esnob, aquella on l’adreça on vius denota la teua vàlua com a persona, l’autor deixa al descobert, amb una crítica brillant i admirable, quin tipus de persones són les qui posen per sobre els cognoms als sentiments i els ideals.

Aquell nom, el del tio Adelio, per algun motiu l’havia impressionat, i s’havia convertit en metonímia humana de tot el que contenia la vida del poble. Pensava en les xafarderies, i pensava també en la seua consogra, explicant a les veïnes o a les clientes que la seua Carol havia pescat un peix gros a la ciutat i que seria una boda “por todo lo alto”.

Com si és tractés d’un clàssic de novel·la negra, Martí Domínguez barreja un estil lleuger i àgil amb la intriga de les millors històries de detectius. El misteri i les nombroses mencions d’autors, les obres i les investigacions, fan d’aquesta novel·la un precís retrat de la vida burgesa, aquesta que menysprea sovint una saviesa popular que és tan necessària com enriquidora..

Feia temps que no mirava el cantó dret d’un llibre amb la tristesa de que cada pàgina que avançava era una pàgina menys. Amb aquesta novel·la l’autor es consagra -si és que per a algú ja no ho estava amb La sega– en la literatura catalana. I també amb la certesa, i disculpeu si agrane cap a casa, de saber que els valencians cada cop són més presents i ajuden a teixir el panorama literari català.

Ai, Álvaro! No ho dubtis mai: els escriptors valencians són fabulosos!

Del Martí Domínguez n’havíem parlat quan va publicar aquest magnífic llibre que menciona l’Álvaro anomenat La sega. Si no el recordeu, al Nosaltresllegim en vam parlar en aquest post!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols del nou llibre de Martí Domínguez.

Títol: L’assassí que estimava els llibres
Autor: Martí Domínguez
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-7588-678-7
Preu: 18,50€

Paul Auster presenta ‘4 3 2 1’ a Barcelona

Ens havien convocat a les 12 del migdia a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya per trobar-nos amb l’escriptor Paul Auster. El temps just per, abans, haver pogut escoltar l’autor de les quatre històries d’Archie Ferguson parlant amb Mònica Terribas al seu Matí de Catalunya Ràdio.

Allà hi ha parlat de tot: del llibre, de com escriu, del món que l’envolta i el preocupa, de Siri Hustvedt –la dona casada amb l’home de qui tothom diu que la seva dona escriu molt bé– i d’unes quantes coses més, inclòs el que ha passat aquesta setmana al Parlament.

Quan ha arribat a la Casa del Llibre de La Rambla de Catalunya ha vingut acompanyat de la gent de l’editorial, de la traductora i l’hem rebut al pati que hi ha al final d’aquesta llibreria. I la veritat, aquest home no només té grans llibres: també té un estil espectacular. Jo m’atreviria a dir que és el Leonard Cohen de la Literatura.

Durant la roda de premsa amb els mitjans, hem tingut temps de tot, també. Ens ha explicat que una de les coses que més es retreu són les seves llacunes com a lector: el no poder llegir en grec i en llatí, el no coneixer millor la literatura japonesa, xinesa, i (perquè d’aquí venia la pregunta), la literatura catalana. I ara, imagineu-vos el següent: un autor tan cultivat, amb un (que són quatre) personatge principal que té tres o quatre eixos comuns a la vida com és en Ferguson de 4 3 2 1, però un dels coincidents és el de la lectura i l’escriptura, té dret a retreure’s el no llegir prou? En aquest nou llibre es parla de Poe, de Joyce, de Lorca, de Baudelaire,… es parla d’allò que en diem Clàssics, però també es parla el fet d’escriure, l’estimar, les decisions i, sobretot, l’atzar.

I l’atzar, de què? Quan li hem preguntat sobre el destí o l’atzar, Auster ens ha explicat que el destí implica que la història ja està escrita, i que ell és molt més partidari d’això que anomenem l’atzar, l’imprevisible, allò que -segons l’autor novaiorquès- és el que fa saltar l’espurna de la Història. La de Ferguson, la d’Auster, la de Hustvedt, la de tots Nosaltres.

M’interessen aquests moments en què l’atzar intervé en la vida. Aquesta és l’espurna de les històries. Tothom és resultat d’una història. D’aquí la importància d’aquest atzar en lloc del destí.
– Paul Auster
BCN 08/09/17

És aquesta casualitat que esdevé causalitat, la que fa que Auster hagi pogut explicar en aquest llibre la vida de 4 individus basant-se en el “què hauria passat si”. Simplement perquè recorre aquestes espurnes un cop les coses van passant. I sobretot, quan van passant als primers vint anys de la vida del seu protagonista. Perquè, ¿no és en aquell moment en què esdevenim el que som? ¿Podria ser que fos el que fem, som, ens passa i no ens passa de petits, el que fa que esdevinguem? Sigui el que sigui! Però el que ens faci ser persones particulars?

Quan Auster parla a 4 3 2 1 d’aquests quatre individus que tenen en comú el naixement i tres o quatre coses més -la mare, el pare absent, la voluntat d’escriure i un amor cap a una dona-, ens està explicant 4 novel·les diferents. Per què? Perquè això és el que són. Quatre novel·les en una sola i ambiciosa novel·la. Una novel·la que, segons explicava l’autor, anava emergint d’ell ràpidament, com una improvisació, com una peça de jazz. I que ens ha recomanat que llegim i interpretem com si fos aquesta peça de jazz.

Només ha deixat de respondre una pregunta: ¿la raó, del 4 3 2 1 en ordre descendent?

¿La resposta? Senzilla i amb un somriure: “això només ho descobrireu llegint el llibre”.

Aquí teniu els primers capítols de 4 3 2 1 de Paul Auster per començar a gaudir de la seva nova novel·la i descobrir aquest enigma que ens ha deixat per aquells que el llegirem.

No pateixi, Sr. Auster. Descobrirem el seu enigma. Nosaltres llegim!

Mentrestant, tenim bones notícies! Recordeu allò que diuen que va dir, de que “per mi escriure no és un acte de lliure albir, sinó un acte de supervivència”? Li hem preguntat si tal i com està el món, es refugiarà encara més en l’escriptura. I ens ha contestat això.

Bones notícies, oi?

Aviat us explicarem més coses sobre aquest 4 3 2 1 de Paul Auster.

Demà intentarem explicar tot el que passi durant la seva trobada amb Antoni Bassas durant La Setmana del Llibre en Català.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

Els Coixinets, de Joan Maria Morros

La primera novel·la de Joan Maria Morros ens acosta el dia a dia d’un grup de dotze amics i amigues, quasi bé tots singles, que comparteixen un grup de Whatsapp anomenat “Els coixinets”. El nom del grup fa referència al coixí que els acompanya cada nit, perquè es tenen els uns als altres i mai no estan sols.

L’autor descriu a través dels seus personatges una forma de vida present a la societat actual. Els i les protagonistes tenen entre quaranta i quaranta-cinc anys, no tenen compromisos i compten amb una estabilitat econòmica que els permet gaudir de la vida social de Barcelona. Per exemple, cada dijous en Marc, director adjunt d’un diari, i l’Albert, assessor de l’alcalde de Barcelona, tenen instaurat un sopar que ja és tradició. També, fan escapades quan tenen uns dies de vacances. Una Setmana Santa en Marc, l’Albert i en Pau, la persona més discreta del grup, visiten Sevilla i comparteixen les seves vivències al xat.

L’autor d’Els Coixinets, en Joan Maria Morros, és el cap dels informatius de RAC1 des del 2008 i es defineix com un gran usuari de les xarxes socials, en especial de WhatsApp. Amb la seva primera novel·la fa un retrat de les relacions socials contemporànies. Ens mostra que ser solter no vol dir estar sol en absolut. I menys encara avui dia. Els coixinets formen una família amb qui compartir celebracions, bons moments i d’altres que no ho son tant. Una família triada, que els acompanya en els seus èxits i fracassos sentimentals o professionals.

La xarxa social WhastApp és el pilar a través del qual gira tota la trama. De vegades treu fum! El grup permet el contacte quasi bé diari dels seus integrants, ja sigui per saludar, per fer una broma o per quedar. Però la comunicació a través d’aquesta xarxa social de vegades dóna peu a malentesos que posen a prova la seva amistat. En ocasions alguns dels membres del grup es comuniquen en petit comitè per fer safareig o senzillament perquè prefereixen buscar espais de major intimitat, igual com ho faríem les persones usuàries d’aquesta xarxa social. Per exemple, quan en Pau havia de compartir un secret amb el Marc i l’Albert, els amics li mostren el seu suport: “Pots estar tranquil. No som aquí per jutjar res. Som amics i t’escoltem. I si podem, t’ajudarem”.

La novel·la és fresca i actual, de to distès i propera, especialment si vius a Barcelona i comparteixes edat o estil de vida amb els protagonistes. És fàcil visualitzar els i les protagonistes passejant per la Diagonal o pel barri de Gràcia, o sopant plegats a casa la Marga, a Gavà, el lloc de trobada habitual de tots ells. Allà aprofiten per posar-se al dia i xerrar animadament, per exemple, comentant les últimes sèries de moda.

Els coixinets ens acosta el dia a dia de persones connectades, amb inquietuds i ganes de passar-ho bé. La novel·la posa de manifest que els canals comunicatius amb les amistats han canviat. Ben lluny queden les converses per telèfon fix (aquell que tenia una rodeta per marcar el número) o les cartes en paper. És indiscutible que la tecnologia ha canviat la forma de relacionar-nos. Seríem capaços de viure sense la comunicació instantània o sense estar permanentment connectats? De fet, ja mai no estem sols de tot: sempre ens acompanyen els fils de conversa de les xarxes socials.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre del Joan Maria Morros. Seguiu aquest enllaç!

Aquí teniu el post que ens va escriure en Joan Maria Morros parlant del seu llibre! Aquí, al Nosaltresllegim!

Títol: Els Coixinets
Autor: Joan Maria Morros i Cuadras
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2274-1
Preu: 18€

La Clara ja és una de Nosaltres

D’un temps ençà hem tingut el plaer i el privilegi d’incorporar una nova lectora al Nosaltres.

És una lectora que llegeix de tot, té un somriure immens i que -encara millor- escriu molt bé. Es diu Clara i volem presentar-vos-la.

Ella es presenta així!

Sóc publicista de formació i comunicadora per vocació. Treballo en una ONG dissenyant i implementant programes educatius que promouen l‘educació en valors. M’agrada acompanyar els infants a descobrir qui són, mostrar-los que compartir és construir. Crec que la diversitat és enriquidora i que cal educar en la igualtat per fer una ciutadania crítica i compromesa. Sóc amant de la il·lustració i m’apassiona llegir. Suposo que per això he acabat aquí. Fer ressenyes em permet assaborir de nou els llibres que arriben a les meves mans i retenir allò que m’ha captivat de cadascun d’ells. Crec que tots els llibres ens aporten alguna cosa… i estic encantada de compartir-la amb totes i tots vosaltres!

Què us sembla? A Nosaltres ens sembla que es quedarà força temps amb Nosaltres!

Benvinguda, Clara!

Quan els peus són les teves ales, de Guillem Cabrera

Ens passem la vida llegint llibres sobre fets puntuals, sobre moments que canvien la Història. La qüestió és que la majoria de vegades que llegim aquesta mena de coses hi trobem un punt de gravetat que acaba resultant una mica pesat. En Guillem Cabrera i el seu pare, amb l’ajuda Marc Cornet, s’encarreguen de carregar-se tot això en aquest emocionant Quan els peus són les teves ales.

La història del Guillem Cabrera potser la coneixeu perquè ha estat notícia a bastants llocs -des de ràdios una mica sobreexcitades fins a informatius infantils de televisions públiques- i no és altra que la d’aquell nen que volia ballar i que, a més, va aconseguir entrar a l’escola de ballet més prestigiosa del món: la Royal Ballet School de Londres.

A través de la veu del Guillem i la del seu pare -guiats per en Marc Cornet-, anem descobrint com neix i creix la passió pel ball d’aquest nen que accepta que l’apuntin a futbol però que implora als seus pares que no el desapuntin de dansa quan ha de fer extraescolars, passant per les classes amb Olga Roig, la coneixença de Lourdes de Rojas, fins que fa la prova per entrar a la Royal Ballet School de Londres, passant pel procés que porta a terme ell i els seus pares per aconseguir els diners per poder-hi fer les classes -perquè això de Londres no és car, no… És caríssim!

En Guillem Cabrera, amb l’ajuda del Marc Cornet, ha aconseguit fer un llibre que enganxa, un llibre interessant que, amb una mica de sort, serà el primer document sobre la que podria ser una figura internacional del món de la dansa.

Com ell mateix explica, aquest nano no és el Billy Elliot català per una raó molt senzilla: els seus pares sempre li han donat suport per convertir-se en ballarí de ballet. I per això s’ha de ser molt valent. Tant si ets pare com si ets fill. Apostar la vida a una carta des de tan aviat… d’això se’n diu vocació! D’això se’n diu perseguir un somni.

Aquí el teniu, a l’info-k


I aquí, l’entrevista al Canal Taronja

Títol: Quan els peus són les teves ales
Autor: Guillem Cabrera
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 220
ISBN: 978-84-664-2227-7
Preu: 16,95€

Thug. L’odi que dónes, d’Angie Thomas

Fa uns dies va contactar amb Nosaltres un àvid lector valencià que es diu Álvaro Muñoz que ens preguntava si podia col·laborar al Nosaltresllegim. I, evidentment, li vam dir que si!

Sabeu què? Té pinta que aquest Thug. L’odi que dónes, d’Angie Thomas, és només el principi d’una llarga amistat amb l’Álvaro! Aquí teniu el seu escrit sobre aquest llibre publicat a Fanbooks:

La divisió habitual referida al món es torna dual quan parlem de pells: negres i blancs. Aquesta diferenciació racial és la que, malauradament, impera a la societat americana on viu la Starr, la protagonista de Thug. L’odi que dónes.

Els problemes de cada món són diferents: els de Garden Heights, un barri on viuen principalment negres amb les seues bandes, enfront dels de Williamson, l’institut més acomodat de la zona suburbial plena de bancs on estudia la Starr. La protagonista gaudeix d’amics —i parella— a la zona blanca però té el cor a la zona negra malgrat les seues tragèdies i perills. La major part del temps veiem una Starr amb un comportament diferenciat per mantenir dues vides alternatives, fet que resulta exhaustiu i determinant per la pressió que els uns i els altres li realitzen pel seu color de pell.

Aquest conflicte entre la Starr de Garden Heights i la de Williamson són només una de les moltes trames que l’autora, mitjançant una narració lleugera i amena, ens mostra. Els pilars d’una vida dividida entre el cor i la raó, els sentiments i el desig, fan de la comunitat, la seguretat i la responsabilitat unes eines vitals dins d’una personalitat complexa i agitada pels revessos que la vida li produeix en forma de tragèdia racial. Les morts per la raça, que tant a l’ordre del dia s’hi troben, estan assenyalats com persones “thug” (terme de referència a violent o criminal relacionat amb la raça negra). La protagonista en presagia un i queda com a únic testimoni per tractar de defensar un dels dos bàndols: el que li ha donat la vida però del qual no s’enorgulleix, o el que li ha llevat però en el qual s’hi veu identificada.

La novel·la, més enllà de ser una condemna a les tragèdies racials al llarg de la història, sensibilitza —i de forma molt encertada— situacions quotidianes i plataformes que no tenen la repercussió necessària, almenys fora dels estudis socials, com poden ser el moviment Black Lives Matter (Les Vides dels Negres són Importants) que va sorgir per a frenar la passivitat del president Barack Obama enfront dels continus assassinats racials a mans de la policia.

Tupac ens va deixar el concepte Thug Life, vida de malfactor, així va nàixer l’acrònim: T.H.U.G.L.I.F.E: The hate u give little infants fuck everybody, és a dir, “l’odi que dónes als més petits ens fot a tots.

Gràcies a aquest anacronisme podem explicar un títol que conté honestedat, cor i intel·ligència per a parlar d’un tema tan delicat com el dia a dia d’una persona racialitzada. Una història propera a un lector conscienciat amb les injustícies socials i que aprofundeix amb ràbia enfront d’altres lluites que semblen tenir llum i de les quals la segregació racial i el racisme en cada àmbit de la nostra vida encara continuen llunyanes, terriblement llunyanes.

Moltes gràcies per la teva ressenya, Álvaro! T’esperem aviat al Nosaltres amb nous llibres!

Podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf tot seguint aquest enllaç.

Títol: Thug. L’odi que dónes
Autor: Angie Thomas
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Traductor: Scheherezade Surià
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16716-34-0
PVP: 16,95€