La vídua, de Fiona Barton

23-05-2016 publicat per Nosaltresllegim.cat

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Per què llegir els Clàssics, d’Italo Calvino

30-05-2016 publicat per Lluís-Emili

per què llegir els clàssics italo calvinoAra que ha passat el tsunami de Sant Jordi és del tot oportú, fins i tot higiènic, tenir a mà aquest llibre.

Es tracta d’un recull d’assajos escollits per la vídua d’Italo Calvino, Esther Calvino, d’una selecció que l’autor ja havia anat preparant. Tal i com ens explica en la “Nota preliminar”:

En una carta del 27 de setembre de 1961 Italo Calvino escrivia a Niccolò Gallo:

“Per publicar un recull d’assajos dispersos i mancats d’homogeneïtat com els meus, cal esperar la pròpia mort o, en tot cas, la vellesa avançada.”

No hi va arribar; va morir el 1985 als 62 anys.

L’article que dóna nom al llibre n’és el primer capítol i planteja, per començar, una reflexió sobre els clàssics repassant algunes propostes de definició, unes amb el sol enunciat i d’altres amb consideracions que les confirmen o matisen. Els articles acaben amb una mostra del tarannà de Calvino:

“Ara hauria de reescriure l’article sencer mirant que quedés ben clar que els clàssics serveixen per entendre qui som i on hem arribat (…)”

“Després l’hauria de tornar a escriure una altra vegada perquè ningú no es pensi que els clàssics s’han de llegir perquè “serveixen” per alguna cosa. L’única raó que es pot adduir és que llegir els clàssics és millor que no llegir-los.”

“I si algú objecta que no val la pena tant d’esforç citaré Cioran (…): ‘Mentre li preparaven la cicuta, Sòcrates estava aprenent una ària per a flauta. “De què et servirà?”, li van preguntar. ‘Per saber-me aquesta ària abans de morir’”

Per què servirà, doncs, llegir aquest llibre? Per tenir ajuda per navegar entre els clàssics.

Comença per l’Odissea i va repassant el que Esther Calvino anomena els “seus” clàssics: Xenofont, Ovidi, Les set princeses de Nizami, Tirant lo Blanc, Stendhal, Dickens, Tolstoi, Mark Twain, Pasternak, Hemingway, Borges, Queneau, Pavese… Més de trenta-quatre autors i obres clàssiques passen per la prosa amena, profunda i erudita de Calvino.

Llegiu-ne un cada dia i us obrirà la gana de llegir o rellegir clàssics.

I una observació final: les darreres pàgines contenen uns llistats amb les traduccions catalanes utilitzades en les citacions literals i les traduccions catalanes dels textos comentats per Calvino sense citacions literals. Encara que només fos per aquestes utilíssimes llistes que es converteixen en guies de lectura valdria la pena tenir ben a mà aquest llibre.

Felicitats, editors!

Títol: Per què llegir els Clàssics
Autor: Italo Calvino
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7492-4
Preu: 19,50€

Somnis a mida, de Núria Pradas

25-05-2016 publicat per Lia

somnisamidanuriapradasNosaltres, si voleu posar-vos guapos, aprofiteu que Santa Eulàlia, la mítica casa de moda de Passeig de Gràcia, ens obre les portes de bat a bat.

Entrar a Santa Eulàlia és entrar en un món que està en una altra dimensió. Allà les coses es fan d’un altra manera. El luxe, el refinament, el glamur, les bones maneres són imprescindibles per poder dur a terme la tasca de convertir-se en un referent. La Maison, com diuen els francesos.

La veritat és que aquesta novel·la enganxa per moltes coses. A banda de portar-nos de la mà per Barcelona, explica com va començar tot. En una botiga que venia teixits al número 1 del pla de la Boqueria, va acabar venent “somnis a mida” al Passeig de Gracia.

Allà hi treballava tot un exèrcit: costureres, dissenyadors, dependentes, aprenents, conserges,… la majoria d’aquestes persones entraven a la casa de ben jovenets i havien de passar un període d’aprenentatge absolutament rigorós (mes de quatre anys!) per poder formar part de la família Santa Eulàlia. Si no es complien les expectatives, al carrer!

L’autora mica en mica ens va descobrint secrets molt ben guardats, el com va anar la cosa quan va morir el senyor Molins pare, amo i senyor de l’imperi, deixant-ho tot en mans del seu fill Andreu, un noi amb només 22 anys i zero experiència. El noi va demostrar ser digne del càrrec i capaç de prendre decisions tan arriscades com encertades.

Un cop dins la mítica botiga, tindrem accés a saber que passa entre els treballadors, qui te ràbia de qui, qui té una aventura amb qui, qui és el que te bona fe i qui és un mala peça. Una novel·la que sens dubte aconsegueix el propòsit del seu títol: qui no ha tancat els ulls algun cop i s’ha fet el somnis a mida?

Haurem d’anar a visitar Santa Eulàlia perquè ens vesteixin amb aquests somnis.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Somnis a mida
Autor: Núria Pradas Andreu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2058-7
Preu: 19,90€

Sense ales (Trilogia L’Esfera 1), de Muriel Rogers

20-05-2016 publicat per Nosaltresllegim.cat

sensealesmurielrogersLa Teodora, la nostra lectora més jove s’ha encarregat de llegir una trilogia que té molt bona pinta! Està escrita per Muriel Rogers i aquesta primera entrega s’anomena Sense ales. Aquí teniu l’escrit de la Teodora:

Els habitants del Niu estan controlats per l’Esfera. Cada ciutadà te un codi específic, tots van vestits iguals, no hi ha diferències socials… Tothom viu en una constant connexió amb l’Altra Banda, un entorn virtual en el qual pots passar temps il·limitat en un món amb illes, mars recreatius, animals, pirates, sirenes…

La Kala és una nena de 15 anys que rebutja completament aquest estil de vida. S’ha connectat únicament un parell de cops en la seva vida a l’Altra Banda. Té un únic amic, en Beo, amb qui passa les tardes a les teulades, desitjant viure alguna aventura no virtual. Però tots aquests somnis s’esvaeixen quan en Beo desapareix. No va a l’escola ni tampoc és a la seva butaca de connexió. La Kala se sent sola per primera vegada a la seva vida i se n’adona que no pot viure sense ell.

Finalment, decideix atravessar a l’Altra Banda per trobar-lo, però les coses no van com ella s’esperava. Els pirates la capturen i li diuen que si els ajuda a vèncer l’antivirus, un vaixell que es dedica a destruir dobles, l’ajudaran a trobar en Beo. Abans però, haurà de passar un seguit de proves mentals i físiques per demostrar de què és capaç. A partir d’aquí, comença a viure innumerables aventures, sent coses que mai no havia sentit però te moltes preguntes a la ment: és possible enamorar-se a l’Altre Banda? La Kala no ho sap, però ho anirà descobrint poc a poc…

Una novel·la amb un gran final molt inesperat que us deixarà amb la pell de gallina. Trobarà la Kala en Beo? Seguirà sent el mateix després de tot el que ha viscut? Després de tot, és tan dolenta e irreal l’Altra Banda? Per què tothom li diu a la Kala que només ella pot destruir l’antivirus?

Quin és el motiu perquè l’anomenin l’Única?

Torna aviat, Teodora! Et volem llegir més sovint i volem saber com segueix l’aventura de la Kala!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Sense ales
Autor: Muriel Rogers
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2043-3
Preu: 16,90€

Una mare, d’Alejandro Palomas

18-05-2016 publicat per Marta Gil

unamarealejandropalomasFa unes quantes setmanes, aquí mateix vaig parlar-vos d’en Fer, en Rulfo, l’Amàlia i la resta de personatges que formaven l’univers d’Un gos, l’última novel·la d’Alejandro Palomas. Aleshores, us comentava que els fets que es narraven a Un gos succeïen uns quatre anys després dels que es narraven a Una mare, el llibre del qual us parlo avui.

És curiós llegir i parlar d’un llibre que es la primera part d’un altre, la veritat. És com si al cine algú hagués començat a rodar pel·lícules començant una història per la meitat i un temps després es decidís a explicar el perquè de tot plegat amb una sèrie de pel·lícules noves… (ah, espera! Que això ja ha passat en una galàxia molt i molt llunyana, oi?).

En qualsevol cas, aquesta nova lectura ha servit per refermar-me en el que ja vaig dir en el seu moment amb Un gos. Si voleu passar unes quantes hores en una muntanya russa d’emocions, compartint amb l’Amàlia, en Fer i la resta de la seva família una estona, no ho dubteu: comenceu amb Una mare i continueu amb Un gos, no us en penedireu.

Ens situem en una nit de Cap d’Any d’un any indefinit a la ciutat de Barcelona. L’Amàlia ha aconseguit reunir tota la seva família, els seus tres fills -en Fer, la Sílvia i l’Emma- i el seu germà Eduard, per passar junts l’última nit de l’any. Per a l’Amàlia aquest és un esdeveniment molt important, perquè amb els anys, reunir-los a tots s’ha convertit en una proesa: el seu germà viu a Lisboa, l’Emma en una casa rural a la muntanya i la Sílvia té una feina que l’obliga a viatjar constantment.

Aquest és el punt de partida d’aquesta narració familiar en què Alejandro Palomas, el seu autor, va desfilant mica en mica la història de cada un dels personatges que seuen a taula en una seqüència que va saltant pels records d’en Fer, la Sílvia i l’Emma, els fills de l’Amàlia que es converteixen en uns actors secundaris i principals al mateix temps perquè, tot i que són ells els implicats directes en les seves pròpies vides, en un moment donat deixen pas a l’autèntica protagonista, l’Amàlia, que quan cal exerceix de mare amb una força descomunal, però que també és capaç de desdoblar-se en una altra Amàlia, la que necessita evadir-se del paper que li ha tocat viure durant gairebé tota la vida, a l’ombra d’un pare i un marit que la van engolir fins a gairebé desaparèixer.

Abans us deia que aquest llibre és com una muntanya russa d’emocions. I és que al llarg de les seves pàgines he rigut, he plorat, m’he enrabiat, he sentit nostàlgia i ho he fet de forma molt i molt profunda. Perquè a través d’aquesta troupe de personatges, Alejandro Palomas és capaç de descriure la ràbia, el riure, la nostàlgia i els moments més tristos d’una manera que poques vegades he vist en altres narradors.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. És senzillament deliciosa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Una mare
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2028-0
Preu: 18,90€

Pàgines: 1234567...203040...Last »

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies