Tres vegades tu, de Federico Moccia

La Gisela torna al Nosaltresllegim per explicar-nos un dels retorns més esperats de l’última dècada: Tres vegades tu, de Federico Moccia; la tercera part d’una trilogia que va començar amb A tres metres sobre el cel, va seguir amb Tinc ganes de tu i que ara, per fi, es resol amb Tres vegades tu.

A veure què ens explica la Gisela!

Feia anys que esperàvem aquest llibre. A tres metres sobre el cel ens va obrir les portes a una de les històries d’amor més importants de les últimes dècades i Tinc ganes de tu ens va permetre conèixer encara més els seus personatges, deixant-nos, amb el seu final, amb un regust i un mono de “vull més Step, vull més Babi, vull més Gin” que… uf!!

Després d’anys de súpliques a Federico Moccia, tenim tercera part. I d’entrada, a la pregunta que fa estona que feu mentre llegiu: aquest llibre enamora.

Federico Moccia ho ha tornat a fer. Aquest llibre enamora.

En aquest Tres vegades tu però, no hi ha motos, carpetes d’institut o mirades adolescents. Moccia ens planteja els tres personatges, ja adults, i ens permet tornar a gaudir d’aquest triangle: Step, un dels protagonistes masculins del món de la novel·la romàntica més importants dels últims temps, atrapat de nou entre el primer amor (i potser el més pur?), la Babi; i aquell amor que va lluitar per ell com ningú, la Gin.

Moccia ho ha tornat a fer perquè atrapa, enamora, ens sorprèn ja d’entrada amb alguna cosa que no ens hauríem esperat, i durant tota la novel·la ens va recordant la intensitat d’aquests dos amors que turmenten, enamoren i fan parar boig l’Step…

No us puc dir gaire més de com va la novel·la perquè us estaria aixafant 10 anys d’espera. Hem estat 10 anys desitjant aquesta novel·la… I Federico Moccia ho ha tornat a fer.

Si sou fans, us encantarà.

Si no l’heu llegit, aquí teniu la tercera part que llegireu un cop us hàgiu ventilat A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu.

Carai, Gisela! Això té molt bona pinta!!

Al Nosaltres ja coneixem l’obra de Federico Moccia i si voleu descobrir els llibres d’aquest autor romà, aquí teniu un enllaç a tota la seva bibliografia ressenyada al Nosaltresllegim.

Com diu aquell, enamócciate!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per tornar a sentir-vos a tres metres sobre el cel.

Títol: Tres vegades tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-664-2205-5
Preu: 18,90€

Vida familiar, de Jenn Díaz

vida-familiar-jenn-diaz-premi-merce-rodoreda-2016Després de posar-nos en contacte amb la Maria Cabrera perquè ens expliqués els poemes que li han valgut el Premi Carles Riba de Poesia vam posar tota la Nostra maquinària en marxa per aconseguir que una de les escriptores amb més projecció de casa nostra ens expliqués el seu Premi Mercè Rodoreda de la literària Nit de Santa Llúcia.

I ho hem aconseguit.

Nosaltres, gaudiu de l’espectacle: la Jenn Díaz ens explica Vida familiar:

No t’he explicat gairebé res de nou. Moltes d’aquestes coses ja les saps perquè te les he explicat milers de vegades. Només volia dir-te com era jo i què em va passar quan tenia vint-i-cinc anys. Aquesta cita de Natalia Ginzburg (que introdueix el conte L’error) és una bona explicació de tot el que representa Vida familiar. Els setze relats no diuen gairebé res de nou, en aquest llibre s’hi poden trobar els temes que fa temps que em preocupen, com la maternitat, la infantesa, els conflictes familiars i la veu adolescent… però en aquest cas potser explico més com era jo i què em va passar quan tenia vint-i-cinc anys. Però no només a vint-i-cinc anys, sinó que parlo de la meva última dècada, que és la dècada delicada de l’última joventut i la primera etapa de l’edat madura. Les cites, com sempre, tenen una gran importància.

No només Natalia Ginzburg m’explica el meu propi llibre, sinó que Carson McCullers per començar hi diu: Tot allò que succeeix als meus relats, m’ha passat, o em passarà. No cal dir que tota escriptura té picades d’ullet amb la realitat i amb l’experiència pròpia, però tot allò que no he dit a les meves novel·les, apareix en aquests contes de manera natural, sense premeditació. Per això, tot i aparèixer els temes de sempre, aquesta vegada els temes de sempre no parlen dels altres, sinó de mi mateixa. El desordre, La burgesia, La nit, L’error, La vergonya o El sanatori són contes que podrien explicar algunes de les ensopegades que he tingut els darrers anys, que no han estat poques. Algunes encara duren.

Són contes que volen parlar de la incomunicació, d’una certa incomoditat vital (de la qual parlo a El desordre i que també du una bona cita de la Liv Ullman). Els personatges dels relats no són heroics, ni de bon tros, i gairebé la majoria han patit algun trencament que els obliga a reconstruir la seva vida quotidiana, més rutinària. Els conflictes familiars que van de generació en generació, les parelles joves que es desenamoren, les custòdies compartides o el desarrelament no parlen de ningú més que de mi.

Per això és un llibre íntim, personal, que he escrit intentant que la veu dels altres —els qui s’ofendran, els qui es buscaran en els personatges, els qui veuran una venjança, els qui sabran reconèixer la seva participació— hagi quedat per sota de la meva. És un llibre escrit en silenci, sense tenir en compte totes aquelles persones que em podrien dur a l’autocensura: jo inclosa.

Moltíssimes gràcies, Jenn, per obrir-nos les portes de la teva Vida familiar i una felicitació enorme i una grandíssima enhorabona per aquest Premi Mercè Rodoreda!!

Això ho volem més sovint! Volem més autors explicant-nos els seus llibres!

Jenn, t’esperem aviat al Nosaltresllegim. Sigui amb un llibre nou o explicant-nos més llibres!

Si voleu començar a llegir Vida familiar, de Jenn Díaz, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Vida familiar
Autor: Jenn Díaz
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Mercè Rodoreda 2016
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7588-660-2
Preu: 18,50€

El càtar proscrit, de Jaume Clotet

el-catar-proscrit-jaume-clotet-premi-nestor-lujan-de-novella-historica-2016Els càtars no ho van tenir gens fàcil. El catarisme va tenir el seu origen a Bulgària i a través de les rutes comercials va tenir una gran difusió en diversos països europeus. Va ser a Occitània que va tenir un arrelament extraordinari. Una de les premisses mes importants dels càtars era precisament rebutjar de manera absoluta l’església de Roma. I apa! Ja hi som!

Tot i tractar-se d’uns bons paios que volien arribar al màxim grau de puresa, evitar la violència, les relacions sexuals, i el fet de menjar carn, l’església no veia amb gaire bons ulls que aquesta gent anés pel seu compte i -el que es pitjor- que cada cop en fossin més.

Com era de esperar, la Santa Croada no es va fer esperar i, en nom del Sant Pare i de Déu Nostre Senyor, els càtars van començar a ser perseguits, les seves dones cremades vives, i els seus infants, en el millor dels casos, confinats en algun convent per reconvertir aquells petits heretges en homes i dones de bé.

El protagonista d’aquest El càtar proscrit és un cavaller càtar, en Jasper de Barbera, que després de perdre les seves terres, busca un escuder que l’ajudi en els seus afers. Aquest escuder es l’Artal, un vailet que acaba de perdre el seu germà i la seva cunyada a punt de parir, en mans dels croats.

L’Artal és un bon nano que, això sí, ha tingut una mala sort a la vida d’aquelles que no hi ha dret. Només ha vist misèria, guerres, fam i massa sang per ser tant jove. Per això no s’ho pensa dues vegades i accepta instantàniament l’oferta del cavaller que no li promet riqueses, però sí certa seguretat i protecció.

Amb el pas dels temps quedarà demostrat que l’Artal va prendre la millor decisió de la seva vida en el moment en què va decidir seguir en Jasper de Barbera. Aquest cavaller ho era en tots els sentits! Un home cult, seriós, i al mateix temps, amant d’una ironia fina que desespera al pobre escuder.  Un home que sap escoltar i que té un bon cor.

Seguint el passos del cavaller i el seu fidel escuder viurem mil aventures, assistirem a la conquesta de Mallorca, que estava en mans dels sarraïns, passarem nits al ras morts de fred, i fins i tot rescatarem la neboda de l’Artal, confinada en un monestir regentat pels dominics.

En Jaume Clotet parla d’història d’una manera que ja el voldrien de mestre a més d’una escola! Perquè de ben segur que els nanos n’aprendrien una barbaritat, amb ell. Té la capacitat de donar-li a la història una pinzellada com de conte que fa tot el llibre molt digerible, amè i senzill de llegir. Ja ho va fer a Lliures o Morts i ara o ha tornat a fer. És un llibre que es llegeix sense esforç i que un cop l’acabes et fa pensar allò de “bé… he tingut la sort d’aprendre una cosa més!”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016.

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2143-0
Preu: 20€

Llibres per dir que ‘casa nostra és casa vostra’ – El setè àngel, de David Cirici & Lesbos a cor obert, d’Arantza Diez

Aquest cap de setmana se celebra al Palau Sant Jordi el Gran Concert per a les persones refugiades. Així és com ho expliquen ells:

El GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES al Palau Sant Jordi és la nit més esperada de la campanya Casa nostra, casa vostra. Una nit en què hem de ser-hi tots per cridar ben fort que volem acollir. Volem acollir refugiats i refugiades i totes aquelles persones que s’han vist obligades a fugir forçosament de casa seva, jugant-se la vida al Mar Mediterrani o en altres rutes. Volem acollir els que han d’arribar i els que ja són aquí.

Des del Nosaltres volem reivindicar que els llibres, com a fruit del seu temps i producte cultural, també ens ofereixen l’oportunitat de descobrir qui són aquests refugiats que es juguen la vida al Mediterrani i què els passa quan arriben a Europa. Si és que hi arriben.

I per descobrir-ho, llibres de ficció i llibres de no-ficció:

El de ficció és El setè àngel, de David Cirici, que la Nit de Santa Llúcia va rebre el Premi Sant Jordi. I de què va?

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016A la novel·la de David Cirici hi apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

És una pastera destruïda pel mal temps la que fa que el protagonista de la novel·la, un publicitari d’èxit, tingui un accident amb el seu veler i per aquesta raó el seu fill acabi perdut al mig del mar amb només una armilla salvavides. També és gràcies a una pastera de refugiats que el recullen, que podrà salvar la vida. I aquest noi també serà la raó per la qual els refugiats ho tindran millor per entrar a aquesta Europa que tanca portes.

El de no-ficció és Lesbos a cor obert, d’Arantza Díez, i la Marta Gil -fa un temps- ens explicava de què va:

lesbos-a-cor-obert-arantza-diez10 quilòmetres. La distància que milers de corredors fan gairebé cada cap de setmana en una cursa homologada en qualsevol ciutat o poble de Catalunya, menys d’una quarta part d’una marató, la distància que té la Diagonal de Barcelona des del Parc de Cervantes fins el centre comercial Diagonal Mar. Una distància que corrent a ritme mig es pot fer en poc menys d’una hora o caminant en una mica més de dues hores o en cotxe en uns 15 minuts.

(…)

Lesbos, a cor obert és brutal, colpidor, terriblement dolorós, però al mateix temps deixa la porta oberta a l’esperança. És meravellós poder pensar que encara queda gent al món capaç de fer la motxilla i lluitar per ajudar els que ho necessiten, superant totes les dificultats burocràtiques que convingui i fent una feina que els governs no han estat capaços de fer, no perquè no hagin pogut, sinó -encara pitjor- perquè no han volgut.

 

I ara que estem tant pendents de murs de Trump i de cantar el This land is your land, this land is my land, no ho oblideu: de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Gaudiu de la lectura i que ens sentin, també, com llegim.

 

La ciutat cansada, de Maria Cabrera

la-ciutat-cansada-maria-cabreraAl Nosaltresllegim sovint ens sap greu no parlar prou de Poesia. És per això que quan vam poder, vam contactar amb la Maria Cabrera Callís, que ha estat la guanyadora del premi de poesia més important de la Nit Literària de Santa Llúcia: el Premi Carles Riba.

Al Nosaltres volíem que la premiada ens expliqués La ciutat cansada amb les seves pròpies paraules. I aquí teniu el seu escrit. Imperdible!

La ciutat cansada és el relat poètic d’un esgotament. De les relacions, l’amor, les emocions i els pensaments recurrents que, com les llambordes gastades pel frec dels passos, perden el gravat i els contorns. O un plany pel sentiment que es vincla, esgotat per l’excés. I és, també, una oda singular a una ciutat, i als carrers per on aquesta emoció lenta, feixuga, avança.

La ciutat cansada pren el títol d’un llibre de Pere Calders i se l’emporta per un altre camí: explica la desemparança en què ens col·loca l’esgotament de les emocions i de les paraules amb què les expliquem. En aquest sentit, la idea de l’absència, la impossibilitat de dir-la i —tanmateix— la pruïja de fer-ho són una constant, perquè «de tant tocar-nos el buit, de tant fer-nos-el costella», acabem parlant-nos estèrilment: «¿què volies dir quan ja no ens dèiem res?». I palpem la mancança, «sola en una cambra d’hotel / com en una intempèrie».

El llibre combina estils poètics i registres diversos: des de poemes amb rima i ritme fins a proses poètiques. I, encara, entre les proses poètiques —que són, per a mi, els escrits més representatius del to i la voluntat del llibre—, n’hi ha que recolzen molt obertament en els recursos de la poesia (amb rimes internes, alteració de la sintaxi, etc.) i n’hi ha que, en canvi, empren estrictament els recursos formals de la narrativa, però per posar-los al servei de la poesia: per explicar una història que no és una història sinó un símbol, com si d’una llavor coneguda en brostés una flor rara.

No sóc jo qui ha de recomanar-vos el llibre, esclar. El que sí que us en puc dir, però, perquè us feu una idea del to amb què m’explico, és que, entre altres autors i obres, dialogo obertament amb Mercè Rodoreda —i, obrint-li pas, Víctor Català—, Blanca Llum Vidal i el Diccionari General de la Llengua Catalana de Fabra. Això darrer no és una broma, ni una vacil·lada: m’importa molt la forma i el so de les paraules, i m’hi capfico i m’hi capbusso. Què fa que el sorollet que és dir una paraula, clinc-clinc, insisteixi i fremeixi i faci el trau, faci el hiat i ens escindeixi.

Maria Cabrera Callís
Febrer i 2017

Nosaltres, això sí que és un luxe! Una poetessa, guanyadora del Premi Carles Riba, ens explica d’on ha sortit la seva obra. Maria, enhorabona pel premi i moltíssimes gràcies! Volem més autors explicant-nos els seus llibres!

I Maria! T’esperem aviat perquè ens expliquis més llibres i més Poesia. I ens és igual fer-nos pesats i tornar-ho a dir: enhorabona pel premi!

Si voleu començar a llegir La ciutat cansada, aquí teniu els primers poemes del llibre en pdf.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Maria Cabrera
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Premi Carles Riba 2016
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-7588-661-9
Preu: 15€