Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans

29-07-2015 publicat per Nosaltresllegim.cat

tansenzillcomtuitejartestimoLa Teodora se’ns estrena al Nosaltres amb el Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans. Hem fitxat una lectora molt (molt!) jove! I sembla que l’hem encertat de ple amb el llibre que li hem encarregat!

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, autor de la saga de Bon dia, princesa -amb una adaptació cinematogràfica coneguda com ‘El club dels incompresos’-, ens presenta un altre més que probable bestseller de la literatura romàntica titulat Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Aquesta novel·la ens ensenya que el primer any d’universitat marca la vida de moltes persones i ens explica les experiències d’un grup d’amics que es coneixen quan arriben a la Universitat Benjamin Franklin de Madrid i que tenen una cosa en comú: tots nou conviuran en el passadís 1B tot l’any.

Al llibre de Francisco de Paula anirem descobrint com uns nois i noies de diferents nacionalitats i amb passats molt diferents han de seguir afrontant, superant i intentant oblidar, cadascun a la seva manera, els nous reptes, les il·lusions i els nombrosos canvis que no tenien previstos i que no deixaran de sorprendre’ns.

L’Elena té clar que no es vol enamorar, té clar que contarà fins a cent o fins a mil si fa falta per oblidar-se de l’amor i recordar que està a la universitat per a estudiar, però sembla que es sense números, fins i tot els decimals, si ha de continuar contant per oblidar-se del que comença a sentir un cop arriba a la facultat. Cadascun dels personatges té un “repte” i una dificultat, per dir-ho d’alguna manera: en Toni amb el que ell creu que és una relació per internet, la Nicole que sempre té un somriure a la cara encara que li facin “bullying” per ser estrangera, l’Ainhoa intentant superar els seus complexos d’una manera potser no del tot adequada, l’Iria amb una relació a distància que creu poder superar, en David amb un passat molt fosc… Entre d’altres.

Una època de plena intensitat. Una època universitària en la qual coneixeran el gust dolç i amarg de la vida en tota la seva plenitud.
Un gust agredolç que començaran a degustar des de la primera nit…

Definitivament, t’esperem més sovint al Nosaltres, Teodora!

Aquí primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com tuitejar t’estimo
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-664-1969-7
PVP: 18,90€

Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

27-07-2015 publicat per Marta Gil

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

24-07-2015 publicat per Lia

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Tots els contes, de Pere Calders

22-07-2015 publicat per Nosaltresllegim.cat

totselscontesperecaldersAhir, dimarts 21, es van complir 21 anys de la mort d’un escriptor fabulós: Pere Calders.

És per això que avui li fem un petit homenatge recuperant un escrit de la Montserrat Brau. És un text que va escriure quan l’editorial de butxaca del Grup 62, labutxaca, va editar Tots els contes de Pere Calders.

Aquí el teniu. Era un dissabte i jugava el Barça… però l’ànsia per compartir un llibre fabulós es va apoderar de la Montserrat:

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 15€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a labutxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Nosaltres no ens cansarem mai de recomanar la lectura de Calders. És un autor imprescindible!

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-96863-47-7
PVP: 14,90€

Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, de Donat Putx

20-07-2015 publicat per Martí Bou

jaumesisaelcomptadordestrellesHi ha personatges imprescindibles per entendre la nostra Història. El que passa és que moltes vegades passen de llarg. Hi ha moments en què convé agafar-los pel pijama amb el qual se’n van a dormir a un lloc on no arribarem mai per dir, “ep! Que m’ho podries explicar una mica millor, això?”; i et pregunten, “el què?”. I el que vols saber és com s’ho fan. Com s’ho fan per ser així i com és que són així.

No he estat mai un fan irreductible de Jaume Sisa, encara que sempre he preferit les galetes galàctiques a les diòptries, i aquest llibre de Donat Putx és una catifa vermella per a descobrir un comptador d’estrelles, un home que no creu en Déu però sí que està interessat en els àngels.

Com a fan irreductible de la música com a fet cultural sempre li podré atorgar a Sisa la qualitat d’haver estat una influència fenomenal en els grups de música pop del meu temps. I és que després de tanta murga de rock català, el pop en català nacional ha gaudit d’un renaixement sa gràcies a uns pares de músics fans de Sisa i un espolsament de puces polítiques.

Jo entenc un disc com un concepte, com una obra. Sóc un supervivent d’un cert esperit…

I diuen que l’esperit no mor mai…
-No ho sé, això. Jo m’imagino que el món dels esperits és més o menys com la vida real. Que sempre hi ha esperits que s’estan a la primera fila, els de la segona, els de la tercera, i finalment els del galliner. L’esperit del qual jo formo part, ara mateix, no està a primera fila, però hi ha símptomes que fan pensar que no és mort i que tampoc és al galliner. Trobo molt simptomàtic que grups com Manel (i els Antònia Font quan encara funcionaven) siguin els que agraden més. En aquests dos grups jo hi reconec coses del meu esperit, coses que em ressonen com a familiars, i el cas és que això no em passava amb el rock català.

I l’interlocutor? En Donat Putx. I el que, afortunadament, fa aquest periodista -un dels més importants del món musical- és conèixer molt i molt bé el personatge (i bastant la persona) per poder anar desfilant, obrint, pelant i revelant què és, com és, com era, què va ser, què vol ser i què ha estat el comptador d’estrelles.

Talment com si l’un comptés les estrelles i l’altre les anés apuntant en una llibreta perquè els que només les mirem les puguem descobrir. Un luxe.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jaume Sisa, el comptador d’estrelles
Autor: Donat Putx
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9787-993-4
PVP: 17€

Pàgines: 1234567...203040...Last »