Continents, d’Andreu Gomila

continents-andreu-gomilaAvui estem d’estrena de lectora! La Carla Pons s’ha posat en contacte amb Nosaltres perquè ha trobat un llibre que -citem- li ha sacsejat l’esperit i ens el vol explicar. Ep! Això va més enllà d’un simple llegir!! A veure què ens explica la Carla d’aquest Continents de l’Andreu Gomila Llobera:

Vull parlar d’un llibre que, per dir-ho d’alguna manera, m’ha sacsejat l’esperit. És una novel·la breu, frenètica, fosca i d’una rara intensitat. A la solapa diu que l’autor és poeta: potser per això cada pàgina té tanta substància i hi ha tantes frases que subratllaries.

He subratllat, per exemple: “El rellotge no diu les hores, sóc jo qui assenyala les hores”. O bé: “Només els homes maten altres homes per motius altruistes”. O aquesta altra: “Em creus capaç de degollar una dona? Això ho fan els editors, no pas els poetes”.

L’acció transcorre en set poblacions concretes de diversos continents: Barcelona, Londres, París, Buenos Aires, Zuric, Ciutat de Mèxic i Felanitx. Els protagonistes són igualment set, però es belluguen d’un lloc a l’altre i alguns coincideixen en més d’una ciutat. Són periodistes, poetes, especuladors, gent poc clara, entre els 32 i els 52, tots desubicats, inquiets, errants.

Hi trobareu morts, persecucions, enigmes, drogues i prostitució, però Continents no és cap novel·la negra. Per entendre’ns: quan descobreixes el criminal, el misteri continua. Més aviat diria que és una història de recerca, d’aprenentatge, de personatges ambigus que busquen el seu lloc, entre el cel i l’infern, entre l’acte creatiu i la violència. El millor i el pitjor de l’actitud adolescent.

La contracoberta relaciona aquesta novel·la amb les de Roberto Bolaño i les de Patrick Modiano. Jo no els he llegit. A mi m’ha recordat Les tribulacions del jove Torless, de Robert Musil, que vaig llegir fa uns quants mesos.

Hi apareixen poetes com Charles Baudelaire i Blai Bonet, juntament amb músics com Kurt Cobain o David Bowie, en un teló de fons de poesia i música. Certa poesia i certa música. I cadascun dels breus capítols està titulat amb una cançó que retrobareu al final en una playlist i que us recomano d’escoltar.

La Carla ens ha recomanat que posem el vídeo d’una cançó que és una peça clau de la banda sonora del llibre, així que… li farem cas!!

T’esperem més sovint al Nosaltres, Carla!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el llibre de l’Andreu Gomila.

Títol: Continents
Autor: Andreu Gomila Llobera
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-16367-69-6
Preu: 16,50€

Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Cada cert temps tenim l’alegria de que la lectura, el món de la Literatura, els autors, els llibres, els llibreters,… siguin notícia. I siguin bona notícia.

Un d’aquests moments de l’any és quan Òmnium Cultural anuncia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i enguany, el 49è premi ha estat per Isabel-Clara Simó, una autora que hem llegit i explicat més d’una vegada al Nosaltresllegim.

A la roda de premsa d’entrega d’un premi que Simó considera “el Nobel de Literatura català”, Carles Solà explicava que “el jurat ha valorat l’obra d’Isabel-Clara Simó perquè durant 40 anys gairebé cada dia ha escrit”, i això ens ha fet recordar aquella ressenya que ens va fer la Fita del llibre Tota aquesta gent on començava explicant que a la contracoberta hi havia una afirmació molt similar a la que ha tornat a expressar avui l’autora i que lliga amb el que ha argumentat el jurat:

La literatura és una obsessió per a mi; si passa un dia sense que pugui escriure, em sento desgraciada.

Al Nosaltres ens fa molt feliços tenir l’oportunitat de llegir una autora amb aquesta obsessió i que a sobre tingui el talent que té a l’hora d’escriure. És per això que ens fa molt feliços que Isabel-Clara Simó hagi estat guardonada amb aquest 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Al Nosaltres només ens farà més feliços una altra cosa: que segueixi fent llibres com ho ha fet durant aquests 40 anys i que segueixi sent feliç escrivint cada dia!

Gràcies per tot i enhorabona, Isabel-Clara Simó!

 

Aquí teniu més informació sobre l’acte de lliurament del premi:

L’acte de lliurament del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes tindrà lloc el dilluns 20 de febrer, a les 20 h, al Palau de la Música Catalana.

El lliurament tindrà lloc en el marc d’un espectacle creat expressament per a l’ocasió i serà un homenatge a la figura i obra de la guardonada d’aquest 2017, l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, responent així al mateix objectiu del premi, que és la divulgació de l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.

 

Si voleu llegir els nostres posts dels llibres de l’Isabel-Clara Simó, al Nosaltresllegim hem ressenyat el seu últim llibre, Jonás, i llibres anteriors, com Tota aquesta gent o Amor meva.

Febre a la matinada, de Péter Gárdoz

febrealamatinadaPéter Gárdoz recupera a Febre a la matinada un dels temes més recurrents a la cultura europees dels últims anys. Els fets ocorreguts als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i els efectes que els seus habitants van patir abans, durant i després d’estar-hi, han estat temes tractats per diferents escriptors. Ho hem vist i llegit amb John Boyne i de mans d’escriptors més propers com Antonio G. Iturbe (La bibliotecària d’Auschwitz).

Gárdoz ens situa a la Suècia on han estat traslladats un grup d’expresoners hongaresos, entre ells en Miklos, el protagonista d’aquesta història, que ha estat portat a un hospital de refugiats a Gotland. En Miklos, que amb prou feina ha pogut sobreviure al viatge, rep una inesperada notícia, li queden poc més de sis mesos de vida, els seus pulmons acumulen líquid i les conseqüències de l’estada al camp de concentració han estat devastadores per la seva salut.

Un cop arribem aquí és fàcil fer una suposició ràpida i dir que estem davant d’una novel·la dramàtica i… sí, però no; perquè el nostre protagonista decideix que no és moment d’enfonsar-se i que els metges poden dir missa, que ell vol viure i viure bé i molts anys, que ja ho ha passat prou malament. Així doncs, s’espavila per aconseguir una llista dels noms i localitzacions de totes les expresoneres hongareses que han estat traslladades com ell a Suècia i els comença a escriure cartes a cada una d’elles, presentant-se, tot esperant que alguna d’elles li respongui i vulgui -en un futur no molt llunyà- ser la seva esposa.

Per a joia d’en Miklos, la Lili, una de les refugiades a les que dirigeix les cartes respon a la seva crida i s’inicia entre tots dos una correspondència regular i apassionada a través de la qual en Miklos descobreix la dona de la seva vida i la Lili, l’home de la seva. Però no tot és tan fàcil! Mentre ells van superant les seves respectives malalties, la burocràcia dels camps de refugiats els anirà posant a prova, dificultant la seva trobada i vida plegats, però refermant al mateix temps el compromís adquirit entre la parella.

La gràcia de tot plegat és que en Péter Gárdoz ha escrit aquesta història basant-se en uns fets reals, els que van viure els seus propis pares que, com molta altra gent, van patir les penúries de la vida després de la Guerra: escassetat de tot per a viure en condicions, però amb un guany inestimable, els fortíssims vincles que es creaven entre els propis refugiats i el personal sanitari dels camps i que els ajudava a superar l’angoixa per les notícies que podien arribar des d’Hongria.

Aquí teniu els primers capítols per començar a llegir el llibre.

Títol: Febre a la matinada
Autor: Péter Gárdoz
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Jordi Giné de Lasa | Imola Szabó
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-297-7520-4
Preu: 17,90€

I ens vam menjar el món, de Xevi Sala

i-ens-vam-menjar-el-mon-xevi-sala-premi-prudenci-bertrana-2016-columna-nosaltresllegimGregori Vilar “Gori”, que és potser l’últim pescador que queda a l’Estartit, és l’únic assistent a la cerimònia d’enterrament d’un americà, Kirk Barrera, amb el qual ha compartit una nombrosa quantitat de vivències.

En Gori és fill del que fou barber del poble i també convençut militant comunista, afiliat al PSUC des de la seva fundació. I ell mateix, en Gori, és dels darrers representants d’aquesta espècie que els anys 70 fou majoritària a Catalunya i ara ha quedat arraconada i testimonial. Com els pescadors.

Kirk era un militar atípic destinat a la base Loran que els EUA van establir a l’Estartit el 1961 per controlar comunicacions amb la VI Flota i, potser, altres activitats menys transparents. Fill d’un general de l’exèrcit -cosa que li permet tenir un cert tracte de favor per part dels comandaments de la base-, és “el soldat menys soldat de tots els soldats”: cabells llargs, idees pacifistes, simpatitzant dels militants comunistes locals…

El fill de Kirk, el sergent Elias Barrera, és un soldat professional americà absolutament convençut i que admira profundament el seu avi. Elias es presenta a l’Estartit per recollir algunes pertinences del seu pare mort que, en tancar-se la base es va quedar a viure a la Costa Brava.

Gori i Elias, plens de prevencions mútues, mantenen contactes que permeten que Gori vagi explicant les moltes incidències i anècdotes en què es van trobar embolicats per causa de la seva militància política i de la situació geogràfica de l’Estartit.

Hi ha un fil argumental molt interessant i lleugerament policíac que articula la novel·la i que fa que sigui llegida amb molt d’interès fins al final.

Mitjançant llargs monòlegs de Gori, Elias (i Nosaltres, els lectors) anirem descobrint un entramat en el qual hi desfila tothom: Issur Daníelovitx Demski “Kirk Douglas”, Dalí, Josep Pla, Carrillo, Fraga, Ceausescu, la CIA, el KGB, la màfia russa, la màfia municipal, i un frondós etcètera.

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: I ens vam menjar el món
Autor: Xevi Sala Puig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Prudenci Bertrana 2016
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2165-2
Preu: 20€

Crims duplicats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

crimsduplicatshjortrosenfeldtBon Any Nou, Nosaltres!! Que vingui ple de bons auguris i, posats a demanar, de bones lectures, que això ens fa feliços a tots plegats!

Estic aquí per parlar-vos de la segona entrega del duet Hjorth & Rosenfeldt. El llibre Crims Duplicats és una joia, una autèntica joia que us recomano sense cap mena de dubte i amb tot l’entusiasme del món.

La cosa va més o menys així: estem a la ciutat d’Estocolm, enmig d’una onada de calor insòlita. L’equip del l’inspector Torkel, amb l’Ursula, la Vanja, en Billy, i l’ombra del Sebastian Bergman estan desconcertats. En menys d’un mes s’han produït els brutals assassinats de tres dones.

Totes aquestes dones han mort seguint un ritual pervers i metòdic. La víctima sempre és al dormitori. Sempre està lligada amb unes mitges de niló, sempre porta una camisa de dormir de color blau cel… i sempre té el coll tallat.

Ja fa un grapat d’anys, el psicòleg criminal Sebastian Bergman, va aconseguir desemmascarar l’autor d’aquests crims, Edward Hinde. Fa anys que està tancat en una presó de màxima seguretat. Llavors, què passa? Té un imitador que calca al mil·límetre les seves anades d’olla?

És el mateix Hinde qui dóna instruccions precises a algú des de dins de la presó? Això es impossible perquè aquest sonat no te cap mena de contacte amb l’exterior. Ni visites, ni res de res. Llavors, què està passant?

Aquí comença una trama que et manté clavat a la cadira i t’impedeix respirar amb normalitat.

És espectacular com arriba a enganxar aquesta novel·la. De fet, dir que es un thriller acaba quedant molt i molt curt perquè, a banda del tema dels assassinats, toca magistralment la condició humana de cadascun dels protagonistes, les seves passions i misèries, tant dels bons com dels dolents.

El mític Sebastian, aquí es un home que veu com se li enfonsa el món per un secret que no us penso revelar de cap manera!

Ja no té aquella arrogància ni aquella supèrbia del primer volum – aquell Secrets Imperfectes-, tot i que l’home és com és, però les circumstàncies el posen al seu lloc. En Sebastian està al punt de mira de tot i de tothom. Haurà de fer punta al llapis i començar a fer els deures amb la millor lletra possible.

Hjort & Rosenfeldt o han tornar a fer. Si el primer volum de la Sèrie Bergman em va deixar amb la boca oberta, amb aquest llibre m’han convertit en una addicta convençuda.

Bravo per ells, i feu-me cas… no us el deixeu perdre!!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Crims duplicats
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-2140-9
Preu: 19,90€