El llibre de les mosques, d’Emili Teixidor

Feia temps que tenia pendent una lectura de l’Emili Teixidor. Per a mi era un autor que no havia passat mai aquell darrer tall que té lloc a les llibreries, quan ja encares la línia de caixa i has de decidir si t’estimes més el pare o la mare…

Però per fi li ha arribat el moment! I coincideixo plenament amb tot el que heu dit nosaltres en els diferents comentaris que heu anat publicant: era un gran escriptor.

El llibre de les mosques és una novel·la amb una protagonista femenina, l’Eulàlia, una mestra que a la Plana de Vic serà l’encarregada de custodiar El llibre de les mosques, un compendi de vicis i misèries de l’Església Catòlica guardat a l’Arxiu Episcopal. En la narració, que ens va portant entre la postguerra i la transició, hi ha acció i, per damunt de tot, dubtes, inseguretats, ànimes torturades o torturadores: l’Andreu -la parella de l’Eulàlia-, la Sadurnina -tothom li diu Garola-, l’Artur -l’alcalde, la Sibil·la -una amiga… Tot una galeria de personatges que ens ajudarà a sentir el calfred de la repressió pujant-nos per l’esquena.

Però els personatges no ho són tot. També ho és el poble, el paisatge. I un casament, que potser recorda la darrera novel·la de l’autor, Els convidats.

I l’estructura. Perquè aquesta novel·la està formada per tres narracions (la d’El llibre, la dels anys de la guerra i la dels de la transició) que l’autor ens va dosificant fins arribar a un final que no hauríeu de deixar que us expliquessin. Us deixo amb una de les darreres frases de l’obra, precisament, per veure què n’opineu…

Deixem Déu en pau en el seu retir, en el seu amagatall, en la seva espera. (…) Hi ha una altra realitat, sí, però el camí per arribar-hi el tenim a l’abast de les mans.

Fabulós!

Títol: El Llibre de les Mosques
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-8437-746-7
Preu: 19,45€

Share

Escriure. Memòries d’un ofici, de Stephen King

Qui ho hauria dit, que això d’escriure pugués fer-se molt millor sense haver de consultar un tutorial de Youtube…

Sort en tenim de Stephen King, que un bon dia, durant un assaig amb el grup de rock que té amb uns quants escriptors de bestsellers li va preguntar a l’escriptora Amy Tan què no li havien preguntat mai en un torn de preguntes després d’una xerrada d’escriptura. El que va passar després us sorprendrà, que deia aquell.

Stephen King és un dels escriptors més llegits -de segur, del segle XX, i probablement- de la història. Porta prop d’una cinquantena de llibres aterrint els seus lectors amb relats que atrapen de mala manera, sigui perquè parlen d’una preadolescent amb poders telequinètics que es diu Carrie, o d’un escriptor que embogeix en un hotel encantat a ‘El resplandor’, o d’un pallasso esfereïdor anomenat Pennywise, o d’un reclús d’una presó amb poders en una milla verda prop de la mort, o una boja fan d’un escriptor anomenada Misery. Si us sonen totes aquestes és perquè només son algunes de les que han acabat al cinema.

Malauradament, no tot el que ha publicat King està traduït al català però editorials com l’Altra Editorial o Les Males Herbes estan acostant els textos del rei de la literatura de terror a la nostra llengüa.

A Escriure. Memòries d’un ofici, Stephen King repassa la seva vida des que és nen i viu aventures i desventures amb son germà, passant per les seves adiccions, el seu matrimoni, el naixement de les seves criatures i les peripècies fins que aconsegueix el primer gran èxit amb ‘Carrie’. I si ho fa no és a mode d’autobiografia -que una mica també-, sinó perquè tot el que explica li serveix a posteriori per poder parlar de tot el que creu que és necessari tenir en compte per escriure, potser no sempre bé, però segur que millor.

A partir de la seva “caixa d’eines” -així és com l’anomena, l’arsenal de recursos per escriure-, en aquest llibre hi trobareu un munt de bones maneres i savis consells per escriure d’una manera que ajudarà el vostre lector, més enllà de què vulgueu explicar. Des de la quantitat de text que requereix un relat, passant per l’ús de certs tipus de paraules, fins a què és el que manté o no la tensió i l’atenció del lector.

I és que, com bé diu Amy Tan, ningú no pregunta mai pel llengüatge.

Si us interessa escriure, l’autor de ‘The Shining’ en sap molt més que un tutorial de Youtube. Agafeu el llibre i gaudiu-lo. A més d’aprendre, us ho passareu bé. És molt divertit!

I feu el favor d’evitar els advervis. No ho dic jo. És Stephen King qui ho diu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf que comparteix L’Altra Editorial.

Títol: Escriure. Memòries d’un ofici
Autor: Stephen King
Editorial: L’Altra Editorial
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Martí Sales
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-947829-9-2
Preu: 17,90€

Share

Ganivet, de Jo Nesbo

La Laia Bohigas torna al Nosaltresllegim amb un llibre que diu que li ha agradat molt! Alerta, que Jo Nesbo no és poca cosa. En un podi de personatges negres, d’intriga i del nord, es disputarien la primera posició la Lisbeth Salander, en Harry Hole, i un més recent Sebastian Bergman.

Aquí teniu l’últim llibre de Jo Nesbo. Benvinguts al Ganivet de la Laia:

«

Començaré admetent que soc una fan de les novel·les de Jo Nesbø, i que les he llegides pràcticament totes. És el meu autor preferit de novel·la negra!

La sèrie de Harry Hole em va atrapar des del començament, per diversos motius. Les històries són sempre entretingudes i els personatges, complexos. Després de tants volums llegits, el nivell de complicitat amb els personatges és molt elevat i, malgrat que hi ha reaccions que el lector es pot esperar, Nesbø aconsegueix sempre sorprendre’l.

És aquest factor sorpresa en els personatges i en la història que m’atrapa i em motiva tant. Perquè llegir Nesbø em fa feliç pels somriures que aconsegueix esbossar-me i per les cares de sorpresa conseqüència dels girs argumentals que no m’espero.

A la faixa de la meva edició hi posava que aquest era el millor Nesbø i, després d’haver-lo acabat, ho certifico. Penso que és el millor Nesbø perquè és el millor Hole.

Qui conegui el personatge sabrà que en Harry Hole és un antiheroi; un home de mitjana edat amb una vida interior complicada, amb problemes de sociabilització, i addiccions que li compliquen la feina i la vida familiar. Malgrat això, és un investigador brillant, de fet, el millor de la unitat d’homicidis de la ciutat d’Oslo.

En Hole aconsegueix resoldre tots els casos que li són assignats, saltant-se tots els protocols que faci falta. Tot i així sempre se’ns ha presentat com una persona de fortes conviccions ètiques i morals que marquen una línia entre el que pot fer i el que no faria mai. Aquesta dualitat que té, brillant en el llenguatge i desastrós en la seva imatge personal; l’anarquia en el procés de les investigacions i les seves sòlides conviccions; el seu caràcter esquerp i la seva capacitat d’estimar ‘els seus’, són el que el converteixen en una persona de carn i òssos que és capaç de fascinar i enamorar el lector.

En totes les entregues, Nesbø fa patir en Hole. Els casos que li arriben acaben per afectar la seva vida personal d’una manera o altra; en aquesta entrega, però, s’ha d’enfrontar a un pèrdua personal que l’enfonsa com mai. És per això que és el millor Hole, perquè ha de combatre la pitjor versió d’ell mateix.

Una vegada més, doncs, una lectura trepidant amb un final obert que em deixa amb moltes ganes del següent.

Haurem d’esperar un any? Se’m farà llarg!

Laia Bohigas

»

Títol: Ganivet
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-7588-770-8
Preu: 19,90€

Share

Blanca Busquets ens explica l’argument de la seva desena novel·la, ‘El crit’

Una de les maneres d’estar segurs que com a societat estem fent el dol dels atemptats de l’agost de 2017, i no gaire temps després, la brutal repressió policial de l’octubre d’aquell any és que no protagonitzin els llibres sinó que en siguin un teló de fons.

Fa unes setmanes explicàvem que el llibre Persecució, de Toni Sala, també té els atemptats i les manifestacions com a rerafons però no com a eix principal de la trama de la novel·la.

La Blanca Busquets ens explica -breument- l’argument de la seva desena novel·la, El crit, i que acaba de publicar a Proa.

Li vam demanar per Twitter… i sembla que ha funcionat!
Aquí la teniu:

 

La sinopsi diu així:

La novel·la arrenca amb la Judit a la sala d’espera d’una psicòloga el setembre del 2017. A la mateixa sala, els peus d’una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recorden el que va veure el 17 d’agost a la Rambla de Barcelona des de l’habitació d’un hotel, en companyia d’algú. Ella serà la primera de sis personatges que mostraran les seves vides al lector.
Són vides que s’encadenen sentimentalment i que totes, d’una manera o d’una altra, tenen de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.

I els primers capítols els podeu llegir aquí!

Ara només falta que la traductora Blanca Busquets -es diuen igual!- s’animi a explicar-nos la traducció dels llibres d’Ursula K. Le Guin Els desposseïtsLa mà esquerra de la foscor, publicats a Raig Verd Editorial.

Share

Oració per Owen Meaney, de John Irving

La Mireia Faro se’ns estrena al Nosaltresllegim amb una ressenya d’un llibre que encara no tenim traduït al català però que, pel que ens explica, val la pena!

Aquí teniu el seu escrit:

Vaig descobrir John Irving en una llibreria d’una petita i entranyable ciutat de Baviera, Alemanya, i amb ell vaig descobrir un món fascinant.

Oració per Owen Meany, de l’anglès “A prayer for Owen Meany”, narra la història de dos amics de New Hamsphire, Estats Units. Una història que canvia el rumb de les seves vides per un fet dramàtic quan tots dos tenen onze anys.

Owen Meany, extremadament petit per l’edat que té, i John Wheelwright es troben en el camp de beisbol jugant un partit com cada setmana. Owen té el bat, li toca batejar. Després de dos intents on ha fet strike, el petit Meany bateja amb força, tanta que la pilota surt disparada i xoca contra el cap de la mare de Wheelwright, fent-la caure al terra i no deixant que s’aixequi més. Amb tanta mala sort, que no és punt, la pilota era nul·la.

Amb un estil deliciosament detallista i observador, Irving narra la història dels dos infants, que poc a poc es van fent adulta, després d’uns fets que podien haver acabat amb una amistat, en un context històric tant fort com el de la guerra del Vietnam. Owen Meany és un personatge especial, amb una veu molt particular, i que té un do: és capaç de predir el futur. La novel·la comença presentant un nen insolent i insuportable, però a mesura que les pàgines avancen i les paraules t’expliquen, descobreixes que el petit Owen Meany és entranyable i una figura necessària per a John Wheelwright.

Llegint Oració per Owen Meany descobrirem el valor que li donen els dos personatges a la seva amistat, i com amb els anys forjaran una relació forta i sincera. Les vides dels dos personatges són difícils i plantegen escenaris que, sovint, els semblaran contradictoris de gestionar.

I la novel·la farà un gir que no semblava que hagués d’arribar i la història canviarà el curs del destí que hauria de tenir. I John Irving et mantindrà a la cadira sense poder deixar anar el llibre.

Si voleu trobar la Mireia Faro a xarxes, piula des d’aquest compte a Twitter i comparteix fotos i llibres des d’aquest compte.

Torna aviat, Mireia!

Share

Exorcismes, de Vicenç Pagès

He tingut un únic problema amb aquest llibre. Tot i llegir-lo, li anava sentint la veu.

He recorregut les pàgines dels exorcismes personals del Vicenç Pagès Jordà amb ganes de sentir-hi un narrador diferent i ha estat llavors que m’he adonat que aquest és el llibre on hi deu haver una veu, un tò i una mena d’explicar les coses que s’assembla a com t’explica les coses en Vicenç Pagès quan és a taula, dinant un menú dels ja no tant barats, entre setmana.

D’entrada, el subtítol resa que aquest llibre és una “Antologia personal”, i el perquè de tot plegat l’explica l’autor al pròleg, on fa servir el seu estimat Foster Wallace, Victor Hugo i el recorregut personal per arribar a la conclusió que aquesta tria personal és el d’uns textos que tenen la capacitat de comprendre “l’emoció màxima” que “té lloc en el moment solitari de l’exorcisme, el procés a través del qual el conte pren forma”.

Benvinguts, doncs, exorcismes de can Pagès!

A continuació, relats de tota mena i en diferents formes: monòlegs que fan pena i riure, intercanvis de cartes, dietaris, biografies d’autors de ficció però que existeixen en altres llibres de Vicenç Pagès, i un munt de formes que ens demostren que escriure novel·les és molt complicat però que podria ser que escriure bons contes ho fos encara més.

M’ho he passat molt bé llegint les vicissituds d’aquesta dona atrapada en la inèrcia, el dia a dia, el mirar de reüll i el sospirar dient “què hi farem” del conte ‘L’altre dia vaig anar al metge’. No sé per què, la dona tenia la cara de la Vicenteta, però de jove. També m’ha agradat molt la sèrie de relats de ‘Sèrie d’infinites combinacions’, i ‘El captiu’. En aquest últim hi he llegit un Vicenç Pagès atrapat a una sala de professors de secundària visualitzant l’horror d’un ‘Com ser John Malkhovic en versió d’institut… I m’ha fet riure molt, com a fill de professors que soc!

I per acabar, de què això de sentir-li la veu? No conec a tota la gent que llegeixo però a en Vicenç si que l’he tractat. Així com a Dies de frontera li vaig sentir la terra i l’agudesa, però només alguna cosa en els seus personatges, aquí hi he notat molt sovint la seva veu, el seu somriure amb una cella aixecada, i la mirada curiosa del “què passaria si”.

I què millor que explorar les possibilitats del “què passaria si”, quan el resultat és un viatge amb en Vicenç Pagès durant “un moment d’emoció màxima”?

Aquí teniu els primers capítols en pdf dels Exorcismes de Vicenç Pagès.

I aquí teniu la seva última novel·la, Robinson, i la presentació del llibre amb en Marc Pastor.

Títol: Exorcismes
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-17016-56-2
Preu: 18€

Share

Montse Barderi, premi Prudenci i Bertrana 2019

Montse Barderi és la guanyadora del 52è premi Prudenci Bertrana amb La memòria de l’aigua, una novel·la que segons ens expliquen, té com a eix narratiu el destí de tres generacions de dones que reivindiquen el seu lloc al món.

L’acompanyen Ramon Cardona amb el Miquel de Palol de poesia, Ferran Sáez Mateu amb el Carles Rahola d’assaig, i Lluís Prats amb el Ramon Muntaner de literatura juvenil.

En voleu saber més?

Sobre el Prudenci Bertrana 2019 de Montse Barderi,

Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle xix; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no s’ha d’oblidar mai.

Sobre el Premi Carles Rahola 2019 de Ramon Cardona,

Tocat i enfonsat és un circuit que puja i baixa per obagues, carenes i solells, en un recorregut de vegetació viva i de vegetació morta. Habitem sobre els cementiris de bodegons seculars, d’infinites existències que ens han precedit. L’obaga és el millor exemple de la lluita per la llum, amb el barranc rugint al fons, un con de dejecció que erosiona la nostra existència. La carena és l’espai on ens exposem més del compte. Aquí s’ubiquen els nius de metralladora de totes les guerres. És lloc d’encontre també per als amants, solell i obac, un lloc per escarnir la consciència amb els nostres sexes, notant només cada pell nova, notant només els embats de cada amazona que ens puja damunt. El solell resumeix la tarda, els rèdits d’una escalfor coartada, a punt de ser exposada a la plaça pública, vora el cadafal, minuts abans de la posta. És el moment d’obrir el poemari, convertit ara en un llibre d’autoajuda, per colonitzar cada úlcera, cada bancal descarnat, com si fossin les paraules inspirades herbes ruderals, ocupant els espais cremats abans pels herbicides.

Sobre el Carles Rahola 2019 de Ferran Sáez,

Al segle XVI, el filòsof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, l’assaig, veritable acta fundacional del pensament modern. L’objectiu de Montaigne era, literalment, “pintar-se a si mateix”. Els seus Assaigs són, entre altres coses, un dietari sense dates que permeten explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita fins aquell moment. La vida aèria, és un assaig en forma de dietari, cosa que l’acosta a la fórmula original del gènere. El moviment ordenat, clar i rectilini de l’escriptura —diu el professor Sáez— conté alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perquè es tracta d’un moviment. Ferran Sáez Mateu hi explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les pròpies vivències i alhora recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes. El resultat és una literatura del jo on, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorprès per un text que el reflecteix i l’atrapa.

Sobre el Ramon Muntaner 2019 de Lluís Prats,

La Kambirí, una nena africana acabada de néixer, és rescatada d’un pastera a l’illa italiana de Lampedusa, juntament amb la seva mare morta i una setantena de migrants. Un metge decideix acollir-la i tot el poble l’ajuda a criar-la mentre intenten localitzar el pare de la nena. Inspirada en un fet real, la història de la Kambirí és per a tots els públics. L’estil endolcit de les seves línies sembla amagar la dificultat de moltes de les situacions narrades. El lector acompanya la Kambirí en tota la seva llarga aventura: una nit a l’Àfrica, una eternitat al mar i una vida a Lampedusa. De la crueltat d’una realitat a la bondat d’una altra. De la tristor a la il·lusió.

La nostra enhorabona a tots els guanyadors i esperem llegir-los aviat!

Els llibres surten demà!

Share

Persecució, de Toni Sala

Vaig agafar el llibre perquè havia llegit en alguna banda que era molt bo. De fet el vaig aconseguir al mateix lloc on ho vaig llegir. “Pel lector del NÚVOL que no estigui als núvols, aquest llibre tan tempestuós”, deia aquella pàgina blanca que deixen entre la coberta i els crèdits d’impressió. Després de rondar per una taula prop del sofà va arribar el dia de marxar de vacances. Vacances?, em vaig preguntar. Potser si.

Li vaig preguntar a un amic que s’hi dedica que què tal era el llibre i em va dir de què anava i no què tal era el llibre. Però vaig veure que li havia agradat per com arquejava les celles. El meu pare, en canvi, el va agafar, el va començar i el va haver de deixar. El malestar que generava i la calor el van vèncer. Jo, en canvi, me’l vaig ventilar. “Dona mal rollo”, em deia un amic. I tant que en dona. Molt. Pobre Albert Jordi. Pobre…? Albert Jordi? Si. El maleït Toni Sala et persegueix fins que acabes sentint aquest remordiment, pràcticament, aquesta empatia per un home culte, discret, molt sovint abnegat, però sobretot psicòpata que s’arma de valor per explicar-li a l’Èlia -la coprotagonista-, que fa 10 anys va assassinar la seva dona. Té valor per això però també aconsegueix que entenguis que aquell assassinat va ser el moment d’alliberació personal i emocional més important de la seva vida. Amb aquest recorrent “ganivet calent” li va obrir el coll de la mateixa manera com ens obre ell el seu cor i pensament als lectors de ‘Persecució‘.

I l’Èlia, què? És una dona ambivalent, tossuda, independent i mancada d’alguna cosa. Segurament perseguida, també, pels pensaments i el passat no viscut de l’assassinat de la dona de l’Albert Jordi i la mort del seu pare pescador. Al seu costat, la Teresa, col·leccionista d’amors furtius i lleugers com els que ha viscut tota la vida d’hostessa de vol fins que es converteix en una recepcionista en un hotel de Riudellots. Riu de fang, explica l’Albert Jordi, quan hi arriba. Un hotel per entrar-hi però no per quedar-s’hi, tot esperant un vol que ha de fugir cap a una altra banda. I l’Èlia el visita perseguint l’Albert Jordi i la Teresa hi treballa, en un aterratge forçós vital que només compensa a base de vols d’avioneta. “Allà dalt no hi passa mai res dolent”, sembla que digui. O potser no ho diu?

El quart que explica les coses és en Mercury, un -ja vell- delinqüent amb una parella-goril·la anomenat Andrés. Dos racistes repulsius i cocaïnòmans. El vell amb cap i el cap girat, i l’altre amb braços forts i no gaire cap. Després que els avisi l’Albert Jordi per una cita amb la vida i l’infern, ens expliquen els seus horribles plans per preparar una jubilació abans no falli el cor de tanta ralla.

En una persecució entre ells, buscant-se per saber el perquè, però sobretot per entendre’s a ells mateixos i les raons dels altres, aquests quatre personatges ens mostren l’estiu sufocant de fa dos anys. De Barcelona a Riudellots, de Riudellots a la costa gironina, i d’allà cap a la Barcelona de l’atemptat de Les Rambles. El mateix malestar, el mateix tremolor, el mateix ai al cor,… aquell fàstic vital recorre les pàgines que ha escrit en Toni Sala per entendre una mica més com funciona el mal, els dolents, els desorientats i els perduts que persegueixen alguna cosa en temps convulsos de crisi, atemptats i sang.

L’heu de llegir. I tant que l’heu de llegir.
Això sí, no us cregueu tot el que us diuen. Encara que intentin replicar una mica la forma com està escrit el llibre.

Però si. L’heu de llegir.

Aquí teniu 15 pàgines en pdf per poder començar a llegir Persecució, de Toni Sala.

Títol: Persecució
Autor: Toni Sala
Editorial: L’Altra Editorial
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-949110-4-0
Preu: 18€

Share

Mor Andrea Camilleri, creador del Comissari Montalbano

Andrea Camilleri finalment ha mort per problemes cardíacs. O potser de fàstic, després de llegir els diaris.

Deixa orfes els seus afligits fills Salvo Moltalbano, Mimi Augello, Fazio, Cattarella, Dottore Pasquano, jutge Tommaseo, Livia, Adelina, Enzo, Ragonese, el malaguanyat François, la gosseta Selene,… Com els personatges creats pel seu admirat i entreparent Luigi Pirandello, hauran de buscar un autor, inútilment.

Igualment desolats quedem els innombrables camilleròfags encapçalats pel genial traductor-recreador Pau Vidal.

La llengua dels sicilians perd un puntal insubstituïble. I la denúncia de la porqueria que amaguen les clavegueres dels poderosos també.

El millor consol i homenatge pòstum serà rellegir qualsevol de les seves novel·les (Una veu de nit, per exemple ) i remirar alguna de les entrevistes que trobareu a la xarxa. Us en recomano, especialment aquella en què explica com va conèixer Pirandello quan aquest va anar a visitar l’avia de Camilleri, de la qual era parent.

Em vaig estrenar al Nosaltresllegim ressenyant un llibre de Montalbano; després van ser dotze llibres més del mestre Camilleri, deu dels quals protagonitzats per Montalbano.

Estic trist, m’enyoraré molt.

Share

Robert Langdon, el protagonista d’El Codi da Vinci, tindrà sèrie de televisió pròpia a la NBC

Després que Robert Langdon, el professor de simbologia creat per Dan Brown i que protagonitza ‘El Codi Da Vinci‘ visités Catalunya (Montserrat, Barcelona,… us ho expliquem aquí, això!) en el seu últim llibre, Origen, la setmana passada vam conèixer la noticia que aquest personatge tindrà una sèrie pròpia: Langdon.

De moment sabem que la NBC s’ha posat d’acord amb Dan Brown i Ron Howard (el director de les pel·lícules d’aquest personatge) per fer una sèrie a partir del llibre El símbol perdut. També hem sabut que s’està buscant un nou actor per encarnar el professor Langdon ja que probaaaaaaaaablement no serà Tom Hanks qui faci el paper. D’entrada, és una sèrie! I per altra banda, aquest actor fa cada cop més papers de senyor gran, enlloc de professor universitari!

El llibre El símbol perdut és l’única novel·la de Dan Brown que fins ara no s’ha portat a la gran pantalla després del gran èxit d’El Codi da Vinci (situat a París), Àngels i dimonis (situat a Roma i Ciutat del Vaticà) i Inferno (situat a Florència i Venècia).

Com explicava Deadline fa uns dies,

We have the first big sale for the 2019-2020 broadcast development season. NBC has given a production commitment to Langdon, a drama based on Dan Brown’s thriller novel The Lost Symbol, from Daniel Cerone (Motive, Constantine), Imagine Television Studios, the TV arm of Ron Howard and Brian Grazer’s Imagine Entertainment, CBS TV Studios and Universal Television.

Així doncs, té pinta que d’aquí no gaire ens trobarem un nou professor Langdon passejant per Washington (que és on passa la novel·la El símbol perdut)… però veurem el doctor especialitzat en codis i símbols seguint pistes per Montserrat, la Pedrera i la Sagrada Família?

No li perdrem la pista al professor Robert Langdon!

Teniu algun candidat per substituir Tom Hanks?

Share