Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

18-04-2014 publicat per Nosaltresllegim.cat

diesdefrontera

@Ed_Proa @Grup62 @Whistplayers @JosepLluchPuig

En Josep Lluch és editor de Proa, Empúries i Pòrtic i li hem demanat que ens recomani un llibre per Sant Jordi. Dit i fet! En Josep se’ns estrena al Nosaltres ressenyant tot un Premi Sant Jordi d’un autor a qui li acaben de donar -poca broma!- el Premi Nacional de Cultura:

Ho he dit alguna altra vegada, però m’agrada repetir-ho: la literatura catalana està en un moment feliç. I la novel·la Dies de frontera de és una de les expressions d’aquesta bonaventura literària. Per què ens agrada tant aquesta obra? Què té la història del Pau i la Teresa, aquesta parella normal i corrent de Figueres? Cada lector pot viure-ho a la seva manera, en funció de la implicació amb cada un dels personatges. Es tracta de dos individus que ja no són joves però que encara no se senten adults, que estan en trànsit, en una provisionalitat que abraça els àmbits afectiu, laboral i hipotecari.

En un camp semàntic semblant al trànsit que esmentàvem hi ha la frontera del títol, on les coses canvien o estan a punt de fer-ho. I al mig de la novel·la, com una fita central, un dels personatges comet una relliscada de conseqüències imprevisibles, un fet que ho canvia tot, perquè potser tot havia de canviar.

El narrador, que sobrevola totes les pàgines a una distància prudencial, guia el lector amb un ritme àgil, viu, a prova d’interrupcions telemàtiques. En cent capítols breus desplega un repertori de recursos narratius que no pretén impressionar el lector, però sí sorprendre’l, seduir-lo i oferir-li sempre nous punts de vista. Com quan Picasso no es pot estar d’afegir una nova perspectiva reveladora al mateix quadre.

El resultat és una lectura ameníssima, perquè l’experimentació de Dies de frontera juga sempre a favor del lector, i difícilment s’hauria pogut executar amb tanta naturalitat i eficàcia si l’autor no hagués escrit abans unes quantes novel·les ambicioses. Dies de frontera enganya, perquè fa somriure com una comèdia sense pretensions, però té la profunditat que només pot donar la lleugeresa. El jurat del Premi Sant Jordi va tenir ocasió de distingir una obra de primeríssim nivell d’un escriptor que acaba de rebre, en un moment dolç de maduresa creativa, el Premi Nacional de Cultura per tota una trajectòria.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I això de recomanar-nos llibres s’ha de repetir! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
Preu: 21,50€

El joc dels miralls, d’Andrea Camilleri

16-04-2014 publicat per Lluís-Emili

eljocdelsmiralls

@Ed_62 @Grup62 @PauetVidal

Els que vam tenir la sort de veure i sentir el vell  quan va passar per Barcelona (i va omplir un teatre sense decepcionar-nos ni una mica) estàvem desitjant poder devorar un nou llibre de la sèrie Montalbano. Ha arribat El joc dels miralls i ha complert sobradament les expectatives.

A en Camilleri li agrada que les seves novel·les tinguin referents culturals externs que poden anar de Shakespeare a Ariosto. Aquesta vegada és un film d’Orson Welles: La dama de Shanghai, i en concret, la mítica escena que es desenvolupa en un espai ple de miralls on es repeteixen les imatges un munt de vegades i no sabem, ni nosaltres ni els protagonistes, quina és la que és real i quina és un reflex. El títol de la novel·la ve d’aquí i el paral·lelisme amb el thriller de Welles es limita a aquesta imatge que li ve al cap a l’inspector Montalbano a l’hora de resoldre un cas particularment embolicat.

També podríem pensar que la protagonista, la Liliana, estigués inspirada en la sensual Rita Hayworth vistes les memorables descripcions que en fa Camilleri. Només per aquestes ja paga la pena llegir El joc de miralls.

Aquesta vegada ens trobem amb un desconcertant seguit de petites bombes col·locades en llocs aparentment absurds, amb trets que disparats des de no se sap on ni per què, amb anònims sense cap ni peus, i amb el poc clar capteniment de la meravellosa Liliana.

I la màfia, que progressivament es va fent present amb lluites entre famílies pel control de determinats negocis que no us explicaré per no aixafar-vos la guitarra als que llegireu el llibre. Al final assistim, com era de preveure, al tràgic desenllaç que Montalbano no pot evitar.

I a més de tot això, els arancini que prepara la fidel Adelina, els cannoli que devoren els protagonistes, els indispensables rogers (molls) del “xiringuito” de l’Enzo. Justament un comentari casual de la cuinera del “xiringuito” sobre els plats mal rentats obre els ulls de l’inspector i el posa sobre la pista bona per, finalment, descobrir on és la imatge real i quines pistes són només miralls.

La traducció de Pau Vidal, excel·lent com sempre conservant l’humor i els girs sicilians amb la seva creativa versió al català.

Consell que m’agraireu: llegiu el llibre havent menjat bé prèviament ja que no el podreu deixar fins al final… i tot llegint us agafarà una gana irresistible!

Quan farem una trobada de fans de Camilleri-Montalbano per degustar arancini cuinats per algú que estigui a l’alçada de l’Adelina?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El joc dels miralls
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7217-3
PVP: 15€

Les dones del 1714, de Patrícia Gabancho

14-04-2014 publicat per Nosaltresllegim.cat

lesdonesdel1714

@ColumnaEdicions @Grup62

La Montse Ortiz se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre de No ficció de la . Es tracta de Les dones del 1714, un recorregut fascinant pel paper de les dones que van intervenir en els fets de 1714. Aquí teniu el seu escrit!

La historia de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra Història.

La periodista i escriptora Patricia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la “Guerra dels Catalans”, com també se la va acabar coneixent.

L’autora ens descobreix la vida de set dones, amb noms i cognoms, a través d’una tasca d’investigació dificilíssima per culpa de la manca d’informació i poca documentació existent. Així doncs, coneixem la reina Elisabet Cristina, la reina dels catalans que va deixar escrit “Mai podré estimar una altra nació com estimo la nació catalana” o a Marianna de Copons, la petita Mata-Hari catalana, que tot seduint a un coronel borbònic passava informació al bàndol austriacista. Coneixem també a l’abadessa del monestir cistercenc de Vallbona, Manuela Desvalls, que des de la seva discreta posició de religiosa va continuar donant aire a la resistència dels catalans després de la derrota de 1714 copiant papers, fent circular missatges i facilitant informació reservada, o la Magdalena Giralt, la vídua del general Moragues que no va aturar-se fins aconseguir recuperar el cap del seu marit.

Elles són només algunes de les dones que van tenir un paper important, a vegades determinant, en un dels esdeveniments més importants de la nostra història. Aquest llibre és doncs un petit homenatge a totes aquestes dones que la Història ha volgut silenciar i oblidar.

Moltes gràcies, Montse, per ressenyar-nos aquest llibre de la Patrícia Gabancho que, de ben segur, serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi! Aquestes dones s’ho mereixen!

Títol: Les dones del 1714
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-1834-8
Preu: 18,50€

Un Sant Jordi de bigotis, de Geronimo Stilton

11-04-2014 publicat per Martí Bou

unsantjordidebigotis

@llibresjoves @Grup62

Alerta, Nosaltres! Torna el rat més honrat i cèlebre de l’extraràtica ciutat de Ratalona! Torna  amb Un Sant Jordi de bigotis, la segona part d’El llibre i la rosa el llibre de Sant Jordi ideal per als més petits de la casa.

El cosí del nostre protagonista, Martin Gala, té un atac de poesia! Un fervor recorre el seu cos ratolinesc i no para de dir versos amunt i avall… i no deixa en pau Geronimo Stilton! El famós director de l’Eco del Rosegador està a punt d’enviar-lo a pastar fang quan, de cop, rep una trucada de Ratèsia Ratalons de Ratmann, la directora de la Biblioteca de Barcelona, i com bé sabreu, al nostre heroi li tremolen els bigotis d’emoció cada cop que sent el nom, sent la veu o veu a aquesta preciosa rosegadora!!

I doncs? Doncs el fet és que Ratèsia convida a Geronimo a formar part del jurat dels Jocs Florals que se celebren a la ciutat per Sant Jordi, juntament amb Jaume Formatge, Dolors Gramàtica, Mató de la Gleva i la deliciosa Ratèsia Ratalons. I doncs? Doncs cap a Barcelona!

Geronimo Stilton torna a visitar Catalunya el dia de Sant Jordi amb Martin Gala fent nosa i menjant tot el que troba davant seu i, un cop arribats a la ciutat comtal haurà de resoldre un misteri relacionat amb el poeta i professor Mató de la Gleva que desapareix misteriosament!!

El ratolí més cèlebre de la literatura infantil de la nostra era ens explica en aquest Sant Jordi de bigotis aquest misteri que ha de resoldre, què són els Jocs Florals, què s’hi fa a Barcelona el dia 23 d’abril, i sobretot, quin és i ha de ser el valor de l’amistat.

Nosaltres, heus aquí el llibre més extraràtic que podreu trobar pels més petits aquest Sant Jordi! Paraula de Bou!… No queda tant bé com “Paraula de Stilton” però és veritat! Ah! I no us perdeu l’olor de rosa del llibre! Us enamorarà com Ratèsia enamora a Geronimo!

Títol: Un Sant Jordi de bigotis
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON
Traducció: David Nel·lo
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-9057-386-0
PVP: 8,95€

Mort entre línies, de Donna Leon

09-04-2014 publicat per Victòria Motger

mortentrelinies

@Ed_62 @Grup62

La  farà el pregó de Sant Jordi d’aquest any! I la veritat és que s’ho mereix perquè el seu recorregut i els seus llibres protagonitzats pel comissari Brunetti, sempre a la màgica ciutat de Venècia, són un referent de la novel·la negra i la Literatura contemporània.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens planteja un nou cas del Brunetti, en aquest cas un robatori d’una biblioteca… però no llibres qualssevol: són llibres molt valuosos que formaven part de la biblioteca d’un personatge de la noblesa veneciana, el marit de la comtessa Morosini-Albani.

El robatori es descobreix el mateix dia que un estudiós nord-americà, en Joseph Nickerson, desapareix. A més, hi ha altres llibres que sí que segueixen a la biblioteca però als quals els falten algunes pàgines… sobretot mapes! En Brunetti comença a investigar el cas a la biblioteca, intentant localitzar un ex-capellà anomenat Aldo Franchini que es dedica a anar cada dia allà per llegir llibres molt antics i als quals només ell hi té accés. Poc després d’iniciar la investigació troben el cos d’aquest ex-capellà, que ha estat assassinat de forma violenta. En Brunetti es posa en contacte amb el germà del mort però al fer-ho no el descriu precisament com un ex-capellà gaire sant: era un estafador? Un mentider? Un penques? Un xantatgista?

El nostre protagonista haurà de descobrir quina és la relació que tenien l’estudiós nord-americà i aquest suposat ex-capellà, què ha passat amb aquest Joseph Nickerson i, sobretot, qui s’ha carregat aquest Franchini. Gràcies a l’ajuda del guardià de la biblioteca en Brunetti podrà anar estirant el fil d’una trama complicada que ens mostra les misèries humanes més… miserables. Fins on estan disposats a arribar aquests foscos personatges per tal de treure profit de la venda il·legal d’uns llibres que són extremadament valuosos?

Això no li servirà de res en aquest cas. No hi ha res a entendre. La gent roba aquests llibres per diners.
-Però… -va començar en Brunetti, però ella el va interrompre.
-Aquesta és l’única raó que motiva els lladres. Oblidi’s dels articles que parlen d’homes que pateixen una passió boja pels mapes, els llibres i els manuscrits: això són ximpleries romàntiques. Freud a la biblioteca. -Es va inclinar cap endavant i va alçar la mà, tot i que no calia, per captar l’atenció.- La gent roba llibres, mapes i manuscrits, i tallen pàgines soltes o capítols sencers perquè els poden vendre.
A en Brunetti no li va costar gens creure en la cobdícia com a mòbil per cometre un delicte, de manera que va preguntar, tranquil·lament:
-I qui els compra?
-Persones que volen coses boniques però a preus rebaixats.
-Està parlant de persones que vostè coneix?
-Probablement estic parlant de persones que vostè coneix -va respondre.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens presenta una trama que potser és una mica diferent que altres llibres de la saga del comissari Brunetti però que, com sempre, garanteix una lectura trepidant i d’aquelles que enganxa de mala manera.

Nosaltres, la recepta d’aquest Sant Jordi té uns ingredients que no fallen mai: sang, Brunetti, Venècia i Leon. I en aquesta Mort entre línies, llibres! Què més voleu?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mort entre línies
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7279-1
PVP: 18,50€

Pàgines: 1234567...203040...Last »