Gabriela, clau i canyella, de Jorge Amado

30-05-2014 publicat per Marta Gil

gabrielaclauicanyella

@Ed_Proa @Grup62

Heu acabat mai un llibre amb la sensació d’estar molt i molt contents amb la lectura? Un llibre d’aquells que dius, si l’hagués de puntuar… a dalt de tot se n’hi anava! Doncs això és amb el que em quedo després de la lectura d’aquesta grandíssima obra de Jorge Amado.

Per aquells que no el conegueu (ha estat per mi una descoberta),  va ser un reconegut escriptor brasiler que va viure entre el 1912 i 2001. És autor, a més de Gabriela, clau i canyella, de 21 novel·les com Doña Flor y sus dos maridos o la segurament més coneguda, Tieta de Agreste, que va ser adaptada al cinema el 1996. Amado és també autor de relats, llibres infantils i un parell de reculls de memòries.

Gabriela, clau i canyella, és una de les novel·les incloses en el grup d’obres que Amado va escriure referents al món del cacau al Brasil. En aquest cas, centrant-se a la zona de Bahia i més concretament a la ciutat costera d’Ilheus, protagonista principal i absoluta de la novel·la. Perquè sí, la Gabriela, la noia mulata que dóna el títol a l’obra, és el personatge principal però Ilheus és l’escenari on tot passa i per on es mouen els múltiples personatges que hi van apareixent.

La història s’inicia amb l’arribada de Gabriela a la ciutat d’Ilheus, bruta i amb un aspecte terrible després d’una llarga emigració des del Sertao, una zona desèrtica del nord-est del Brasil, buscant, com molts d’altres una oportunitat per viure i treballar. Al mercat, coincideix amb Nacib, un àrab d’origen sirià que busca una cuinera per al seu bar. La relació que s’estableix entre ells (laboral i amorosa) serà l’eix al voltant del qual Amado trena la història de la ciutat que està en ple procés de transformació, físic, social i econòmic, ja que ens situa temporalment en l’època en què els terratinents cacauers (antics coronels de l’exèrcit) veuen i pateixen com la democràcia i la voluntat de la societat es van fent lloc en el govern de les ciutats i el país en general.

Els personatges que anirem trobant al llarg de la història representen en sí mateixos les diferents opcions polítiques que mica en mica van apareixent. Així doncs, la personalitat més conservadora queda en mans del coronel Ramiro Bastos i la seva família, on el cap de família és qui pren les decisions i governa la ciutat segons la seva voluntat. D’altra banda, el progrés, el canvi, queda representat per Mundinho Falçao, un jove emprenedor arribat de la capital (Bahia) i idealista que lluita per millorar la vida dels habitants d’Ilheus treient del poder la família Bastos i els seus iguals.

Jorge Amado no oblida un altre dels grans temes que sovint apareixen en aquest tipus de cròniques: el paper de la dona en la societat. El veurem en la mateixa Gabriela, però també en la Malvina, una noia atrapada en una societat que obliga la dona a obeir i repudia la que té aspiracions i vol viure una vida lluny de la influència d’un marit.

Gabriela, clau i canyella és, en definitiva, un gran aparador en el que podem veure el devenir d’una ciutat, però també el d’un país que deixava enrere l’època gloriosa dels terratinents per mica en mica convertir-se en un país modern.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Gabriela, clau i canyella
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Alsina Keith
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-297-7293-7
Preu: 21,50€

Com ser un bon català, de Quim Morales

28-05-2014 publicat per Martí Bou

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

L’home que perseguia el temps, de Dianne Setterfield

26-05-2014 publicat per Nosaltresllegim.cat

lhomequeperseguiaeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

La Judit torna al Nosaltres per explicar-nos la història de L’home que perseguia el temps, de .

He sentit dir, de boca de gent que no ho pot saber, que en els darrers moments de l’existència a les persones els passa la vida sencera per davant dels ulls. I és així com comença aquesta novel·la de la Diane Setterfield, centrada en els records.

Al llarg del llibre, el protagonista, en William Bellman, ens va explicant la seva història personal. La feina a la fàbrica de teixits familiar, la infantesa amb la seva mare, la vida amb la seva dona i els seus fills, però sobretot la influència que té la mort sobre ell.

I és aquí on entra un personatge misteriós que ell anomena Black i que sempre apareix en els enterraments dels seus éssers estimats. Però en Black és real? O és simplement producte de la seva imaginació? El pobre William Bellman està… com us ho diria? Està molt confós i es bolca totalment en la feina i en no tenir ni un instant lliure per pensar. L’obsessiona tenir tot el seu temps ocupat i és aquí quan les relacions personals queden a banda…

Una narrativa plena de brillants descripcions amb certes influències gòtiques, on les escenes de foscor i boira hi són presents sempre i ens fan plantejar com de prima i fràgil és la línia que separa els records que ens hem creat, de la realitat. Com saber si el que recordem és real? Què ens marca o ens queda a la ment i què oblidem sense ni tan sols parar-hi atenció? Per què ho fem? I sobretot, com condiciona la resta de les nostres vides?

Si voleu aprofundir en les incògnites que envolten els records, feu memòria i no us oblideu de llegir l’Home que perseguia el temps.

Moltes gràcies pel teu escrit, Judit! Farem memòria i no oblidarem el teu consell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: L’home que perseguia el temps
Autor: Dianne Setterfield
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Carles Andreu | Anna Puente Llucià
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9787-924-8
Preu: 20,90€

Tigres en un cel vermell, de Liza Klaussmann

23-05-2014 publicat per Victòria Motger

tigresenuncelvermell

@Ed_Empuries @Grup62

Tigres en un cel vermell, de , és la història al llarg de 25 anys d’una família benestant, cultivada. Una història que comença al final de la Segona Guerra Mundial. Aquell període suposadament feliç perquè la Gran Guerra ja ha passat, i més tenint en compte que a Estats Units no ha causat els mateixos estralls que a Europa…

Cada capítol ens narra aquesta història a través d’un dels membres d’aquesta família però amb dues dones, cosines entre elles però pràcticament germanes, que esdevenen l’eix de la narració. La Nick i l’Helena han nascut i crescut a la zona aquella que tots deveu conèixer de Martha’s Vineyard… Sabeu quina és? Si, nosaltres, és la zona de la classe alta nord-americana. Els nostres protagonistes formen part d’una família que ben bé podria tenir el cognom Kennedy… Ja m’enteneu, oi?

Quan l’Helena es casa amb un “cantamanyanes” del món del cine se’n va cap a Califòrnia i és llavors quan les trobades amb la família es limiten a la mansió familiar: Tiger’s House.

A mesura que anem avançant en el relat d’aquest Tigres en un cel vermell, anem descobrint com creixen els fills de la Nick i l’Helena, com creixen també les envejes, les manipulacions,… i també com un assassinat no resolt i descobert en el seu moment pels fills de les nostres protagonistes ens portarà a anar descobrint, poc a poc però minuciosament, com viu aquesta classe alta americana des de mitjans dels anys 40 fins a finals dels 70.

El recurs que us he comentat abans que utilitza Klausmann per narrar la història, utilitzant tots els membres de la família m’ha recordat força en Lawrence Durrell i el seu Quartet d’Alexandria. En qualsevol cas, i recursos narratius a banda, em fa l’efecte que tots els amants de les novel·les situades en aquesta època i que gaudiu amb sèries com ara Mad Men (en aquest llibre no paren de beure i fer el burro amb les parelles!) us ho passareu molt bé amb Tigres en un cel vermell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Tigres en un cel vermell
Autor: Liza Klaussmann
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 462
ISBN: 978-84-9787-929-3
Preu: 22,90€

Lolito, de Ben Brooks

21-05-2014 publicat per Lia

lolito

@Ed_Empuries @Grup62

El nen, perquè es tracta d’un nen qui li dóna forma i textura al llibre, es diu Etgar. L’Etgar, el protagonista de Lolito, és insultantment jove, ximple, i inexpert. L’Edgar és un adolescent bàsic… No té més! Això sí, és un adolescent bàsic del nostre temps.

Si algú espera trobar-se algun tipus de relació amb la gran obra de Nabokov que va portar al cine Stanley Kubrick, que se n’oblidi, perquè això ni hi té res (o tant) a veure.

El nano en qüestió està absolutament penjat d’una novieta que és una mica fluixa de tot plegat, i especialment fluixa respecte al tema de la fidelitat que hauria de tenir-li al seu estimat, és a dir, l’Etgar.

Com que la mossa no acaba d’estar per la feina de l’amor, l’Etgar prova de solucionar els seus problemes i les seves diferencies a cops de puny, però no hi ha manera… l’amor se li rebota i fart de desenganys, fastiguejat de tantes desil·lusions, es prepara còctels de te amb grosella, amb whisky i amb Nesquik,… i no sé quantes marranades més que és capaç de empassar-se, per tal d’agafar coratge i així poder fer-se l’home.

La veritat és que la dieta que segueix aquest nano es… en fi, no tinc paraules.

En resum, amb més o menys fortuna, sí que és cert que acaba fent-se l’home, aquest cop davant d’una mestra d’escola entradeta en anys que cau rendida als seus peus, creient-se com si fos aigua de Maig totes les troles que l’Etgar li explica a través d’un xat. Una història d’amor del s.XXI…

Que fa un pèl de mal creure? Potser sí. Que sembla mentida que la mestra d’escola que està boníssima s’ho cregui i no dubti en cap moment? Mmmmm… potser sí. I què? Per això existeix la màgia, oi? Per fer-nos beure a galet!

Títol: Lolito
Autor: Ben Brooks
Editorial: Proa
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-926-2
PVP: 17,50€

Pàgines: 1234567...203040...Last »