nosaltresllegim.cat

Títol: La història d’Edgar Sawtelle
Autor: David Wroblewski
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-667-4
PVP: 22′00€

Acabo de llegir-me una novel·la trista, La història d’Edgar Sawtelle, i estic, sincerament, commoguda.

La història explica la vida d’un noi mut, l’Edgar, que neix en una granja dels Estats Units dedicada a la cria de gossos de raça Sawtelle. Allà creix al costat d’una gossa, Almondine, que l’acompanya on vagi i és la seva “mà dreta” a l’hora de dedicar-se a allò que més li agrada: ensinistrar gossos. La vida del pare, la mare, l’Edgar i els gossos va molt bé fins que un esdeveniment transtorna la pau familiar… Si en voleu saber més, teniu 620 pàgines de plaer lector.

Però, alerta! Veig que us esteu imaginant una novel·la d’aquelles de “protagonista discapacitat íntimament unit a una mascota – la mascota mor – la protagonista es desespera però troba en l’amor de la seva vida i torna la felicitat”, oi? DONCS NO!!! NO, NO i NO. Aquesta novel·la conté episodis “extraterrenals” que podria haver signat la Isabel Allende, escenes de “suspense” a l’estil Donna Leon, narracions sobre l’elecció dels noms que ni el Saramago, una explicació minuciosa “de manual” sobre la cria de gossos… No és un drama simple i pla, ja ho veieu! Ni amb final previsible!

Al pròl·leg de la novel·la hi trobem una de les claus de l’obra. Quan una persona entra a buscar verí en un herbolari de Corea del Sud, llegim :

“-Déu té el poder per concedir la vida i la mort, no? El que envia un altre cap a Déu en un instant posseeix la meitat d’aquest poder.
- No. Tots tenim aquest poder. Només el mètode és diferent.
-Quan el mètode sembla la crida de Déu, és una altra cosa -va dir l’herbolari-. Més que mètode. Aquesta mena de coses haurien de ser brutals i òbvies. Per això vivim tots plegats en pau.”

Bé, doncs, espero haver-vos despertat el cuquet cap a una novel·la que es veu que ha meravellat la totpoderosa Oprah Winfrey, que en parla amb una vehemència fora de sèrie! Bé, ja ens direu si ha estat així!

Us deixem amb una notícia a La Razón.

Títol: I això és un príncep?
Autor: Prunella Bat
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Escola de princeses
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9932-222-3
PVP: 7′95€

Aquests dies he tingut ocasió de llegir una novel·la infantil molt xula: I això és un príncep? de la Prunella Bat. Com que la meva filla s’estava llegint Una corona per a la Vicky de la mateixa col·lecció -ja li he demanat que ens l’expliqui-, doncs jo em vaig engrescar amb el segon volum. Us confesso que m’agrada llegir el mateix que la meva filla. No només per estar al cas de les seves coses i mirar de comprartir-les, sinó també perquè amb la literatura infantil acostumo a passar-m’ho d’allò més bé.

Aquest cas no va ser una excepció! La Vicky i el ventall de personatges que viuen en aquesta Escola de princeses són ben divertits. D’una banda hi ha les bledes assolellades que volen ser princeses – les Superfantàstiques - són rosses, envejoses, riques… en definitiva, súpers! De l’altra hi ha els personatges “alternatius” en aquest món tan superficial, les Quatre Fabuloses: unes amigues una mica esbojarrades que no renuncien a viure aventures tot i estar estudiant al Princess College. En aquest cas, el misteri consisteix a esbrinar quina és l’extranya criatura que es deixa veure en els llocs més inesperats, sembrant el pànic entre les noies de l’Escola.

El títol, quan el vaig llegir em va fer gràcia. Considerant com està el debat polític aquesta tardor vaig pensar que havia de resoldre qualsevol possible malentès des del principi i advertir que “això” forma part del títol del llibre… Ara que, ben mirat, després d’haver-me llegit a cal dentista un Hola antic amb el casament de la princesa de Suècia, trobo que m’hagués pogut estalviar l’aclariment…

Però deixem-nos de princeses de sang blava i tornem a les de tinta rosa!

Si teniu nenes a casa, els podeu recomanar que entrin a la pàgina web (escoladeprinceses.cat) i, mentre ho fan,  aprofiteu per veure la trilogia d’El senyor dels anells, per exemple. Teniu tranquil·litat garantida durant mooolta estona!!

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) i de L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens comenta L’home intranquil, de Kiko Amat. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13′49€

Avui us vull recomanar el primer llibre que Kiko Amat (Cosas que hacen Bum, Rompepistas, etc) escriu en català.

Em fa molta, molta il.lusió poder comptar amb ell al catàleg de Columna, on hi arriba de la mà de l’editora Dina de la Lama.

Vaig poder llegir un primer tros del llibre ara aviat farà un any, al vol que em portava de Barcelona a la Fira de Frankfurt: em va agradar molt, i em va fer passar el vol sense adonar-me’n. Té mèrit, perquè no m’agrada gens volar!

És un llibre molt personal, on l’autor s’explica sense embuts. Amb una particularíssima visió del món, molt allunyada de tot allò políticament correcte, Amat repassa 35 dies en família, amb la seva dona pèl-roja (la “Taronja”) i el seu fill de nou mesos també pèl-roig. Res no se salva de la seva mirada sardònica –i tendre-, ni els turistes, ni els polítics, ni ell mateix.

Ara l’he tornat a llegir. I us prometo que he rigut “a carcajada limpia” llegint-lo. No és una exageració: no he somrigut, HE RIGUT.

Aquí en teniu un tast:

«Hola. Em presento: sóc la rata ressentida que veieu. El nan desnerit que es recargola sobre si mateix a la platja, com un cuc cuirassat que algú burxés amb un pal. Odio el món, i m’agrada. Com deia un amic meu anglès: “Tothom és una merda (menys els nostres amics)”».

Us deixem un vídeo on Kiko Amat ens parla del seu nou llibre.