nosaltresllegim.cat

@ColumnaEdicions @Grup62

Si la nova novel·la de la Bea Cabezas em produeix el mateix efecte que l’anterior, La ciutat vertical, ja em puc anar preparant… I és que després de llegir la primera no només em vaig enamorar de Nova York sinó que vaig agafar un avió i em vaig plantar al vell mig de Times Square, enamorant-me de Manhattan. Ara però, ens porta quelcom ben diferent: Em prenyades. Una novel·la fresca, divertida i que crea addicció. Ens parla d’embarassos simples, dobles i d’altres que a vegades es fan més complicats, però també de les qui seran les protagonistes de la novel·la:  les embarassades i el periple del que suposa conviure durant 9 mesos amb una vida al teu ventre mentre el teu cos pateix tot mena de canvis que, sovint, no acabes d’entendre.

Escrita en clau d’humor però capaç d’emocionar, l’autora ens presenta la Laura, la Rita, la Sílvia i l’Emma, quatre embarassades i uns mons aptes per a qualsevol públic. La Laura ja en té dos, una setmana sí, una setmana no. L’Emma és arquitecte i per fi, just ara que està embarassada, li arriba l’oportunitat laboral de la seva vida. La Sílvia ja té experiència, però aquestes coses a vegades poden diferir una mica del que ja s’ha viscut. I finalment, la Rita, que als seus 40 anys decideix que ja n’hi ha prou d’esperar.

Totes quatre tenen una història per explicar i estic segura que Nosaltres gaudireu d’allò més amb el seu viatge. Rieu i emocioneu-vos amb elles.  La nova novel·la de la Bea Cabezas no us deixarà indiferents!

Títol: Em prenyades
Autor: Bea Cabezas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-648-1
Preu: 18,95€

@Ed_Empuries @Grup62

‘Els cercles més obscurs de l’infern estan reservats per a aquells que mantenen la neutralitat en temps de crisi moral’; no em direu que no és una gran frase, eh? Doncs ara prepareu-vos, perquè en comptes de parlar-vos d’un assaig de filosofia us vaig a parlar d’un thriller en tota regla: Inferno, d’en Dan Brown.

Diu la frase de màrqueting d’Empúries: “benvingut a l’infern de Dan Brown”. I crec que haurien de dir “benvingut al teu infern, lector” perquè en el temps que trigues a llegir-lo pateixes insomni, t’aïlles socialment, perds la gana… només estàs per llegir! Sí, una vegada més en Robert Langdon ens atrapa en una teranyina de símbols de la qual no en volem sortir si no és amb la resposta correcta! I, és clar, per assolir aquest objectiu ens cal devorar les 632 pàgines de la novel·la.

No patiu que no us en diré massa, perquè qualsevol cosa pot ser xerrar de més, però deixeu-me que us confirmi que la major part de l’acció passa a Itàlia (a la coberta hi surt Florència, però no és aquesta l’única ciutat europea de la narració…) i que en Robert Langdon troba més símbols que mai, en aquesta ocasió desfent el cabdell de La Divina Comèdia, de Dante, en un dia.

El llibre el vaig tenir a les mans el mateix dijous, però no el vaig començar a llegir amb temps fins dissabte, a causa d’un bon refredat que, barrejat amb la pluja, em va tenir tancada a casa. Diumenge em van deixar llegir-lo molt poc, perquè vam passar el dia en família… però el trajecte amb cotxe el vaig fer llegint en el seient de l’acompanyant; ahir dilluns, com que era festa, li vaig clavar la darrera mossegada! Crec que amb això us ho he dit tot, oi? No és magnífica literatura, és clar que no, però sí que és una grandíssima novel·la, perquè aconsegueix exactament el seu propòsit: fer-nos passar una estona molt i molt distreta, vibrant, i aprenent coses d’aquelles que et fan pensar que has fet augmentar unes dècimes el teu coneixement, en aquest cas, pel que fa al Renaixement italià.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mariela s’ha llegit el Carrer Robadors del Mathias Enard i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Quan acabeu la novel·la us entraran ganes d’anar a fer un tomb pel Raval però també tindreu ganes d’agafar la motxilla o la maleta i marxar cap a Tànger, cap a Tunísia o seguir les petjades dels viatges d’Ibn Batouta per deixar enrere els temps convulsos que ens toquen viure.

Carrer Robadors narra com un jove marroquí, Lakhadar, és expulsat de casa seva a Tànger per mantenir una relació amb la seva cosina. A partir d’aquí comença una espècie de road movie des de Tànger fins a Barcelona, passant per Algesires.

La història, que es desenvolupa durant la primavera àrab, ens parla de Lakhadar i el seu inseparable amic Bassam. Al seu Tànger natal observen sempre el mar, “i l’anar i venir dels ferris entre Tànger i Tarifa (…). Jo no hi pensava gaire, en l’altra banda, en Espanya, en Europa, m’agradava el que llegia als meus llibres de lladres i serenos, res més.”

El seu somni de travessar l’estret i trobar un altre món ho troba al seus llibres de novel·la negra. Quan el fan fora de casa volta durant tot un any pel Marroc i finalment torna a Tànger, però allà no té ni casa ni família, i finalment s’uneix a un grup islamista del qual Bassam forma part. Els islamistes li donen feina i allotjament a canvi de vendre llibres. És llavors quan coneix la Judit, una noia de Barcelona, estudiant de Filologia Àrab. Lakhdar va a la mesquita però manté una certa incredulitat vers l’espasa de l’Islam.

La novel·la transcorre en una primera part a Tànger. Lakhadar, malgrat ser rebutjat per la seva família i el record de la seva cosina absent, és força feliç entre llibres, llegint novel·la negra i l’Alcorà. Però dos fets canviaran la seva vida: adonar-se que està envoltat de terroristes que han passat a l’acció i enamorar-se de la Judit.

A partir d’aquí Lakhdar inicia un viatge particular que comença amb una estada a Algesires i que acaba amb l’arribada a Barcelona en un moment en què la Plaça Catalunya està plena d’indignats.

A la novel·la hi ha certs paral·lelismes entre la primavera àrab i el moviment del 15-M… I surten tots mal parats: l’islamisme radical, el poder polític i econòmic, els governs d’Espanya i Catalunya, els sindicats i evidentment, la figura del Borbó. No hi ha grans diferències entre aquest jove marroquí sense papers i qualsevol altre jove barceloní.

Carrer Robadors, és una novel·la de ficció però ambientada en un moment històric, l’actual, ple d’incertesa. Una molt bona novel·la que ens parla de temps molt difícils: els temps que estem vivint.

Títol: Carrer Robadors
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-612-2
Preu: 21,90€

@ElAlephEditores @Grup62

Los soldados, la darrera novel·la de l’escriptor malagueny Pablo Aranda, conté tot allò que tenen les novel·les que agraden: personatges ben definits, un història envoltada d’intriga, un final molt encertat, i tot això narrat amb una prosa àgil i clara que crea un ambient a vegades tèrbol, a vegades tendre.

Al voltant d’un assassinat que involucra diferents membres d’una família, a mesura que avança la novel·la, els lectors anem coneixent aspectes personals del passat i del present dels personatges que ens ajuden a crear el perfil de cadascun d’ells i el paper que juguen en la trama.

A Los soldados hi trobem històries d’amor entrellaçades i pinzellades de bondat i esperança però que poden ser tacades inesperadament per una ceguesa puntual fruit de la rancúnia i l’odi. Veureu que del bé al mal hi ha un pas molt curt.

Tot plegat, Nosaltes, fa de Los soldados, crec, una molt bona novel·la. Directa, on no hi sobra res, i de les que fan rumiar una miqueta després de llegir-la.

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col#lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€