nosaltresllegim.cat

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

L’Andreu Calatayud ha fet un escrit sobre el Bon cop de falç! de l’Andreu González i el Ramon Gasch, que ha titulat “Tal com m’ha sortit”. Aquí el teniu:

És estrany, no sóc pas lector de literatura. Però, haig de dir que si que m’he llegit Bon cop de falç! ha estat, per una banda, per agraïment a Ramon Gasch, per dedicar un matí sencer del seu temps al grup del Taller d’Escriptura de Cardedeu. La seva argumentació de fons va despertar els estímuls precisos.

De manera franca i entenedora va explicar molt bé la recerca de documents històrics del nostre país (amb la decisiva col·laboració d’Andreu González i d’altres). Hi va afegir les motivacions que el van impulsar a entrelligar fets reals, ensopits en la indiferència dels arxius, amb una narració humana, personalitzada. Així, episodis de mitjans del 1600 apareixen vivificats amb la recreació d’història novel·lada.

Comences a passar pàgines. Et situes a l’època. Ben aviat te n’adones que algunes coses semblen, només semblen, haver canviat, per sort de tots. D’altres no pas massa.

L’encadenament d’esdeveniments és trepidant. Sense saber com m’hi quedo atrapat com si fos l’espectador d’una pel·lícula d’acció americana que manté la tensió i les ganes de saber com se’n sortirà el protagonista del seguit de peripècies, algunes de dramàtiques fins el límit, contraposades per accions intel·ligents i/o resolutives, que el van fent un heroi admirable.

És fort això! Estem parlant d’un heroi català, no d’un màrtir! M’agraden els herois triomfadors. Malauradament els del meu petit país no surten a les pel·lícules. Potser per aquest motiu, m’hagués estimat més que tot finalitzés abans que els “morbos” de la fotuda realitat aigualissin l’estat de satisfacció que la meva part innocent assaboreix quan, com ha de ser, els que viuen pacíficament a casa seva tenen prou coratge per vèncer la bèstia invasora, que té la mania de voler imposar la seva parla, la seva llei i la seva ànsia saquejadora.

Andreu Calatayud i Fortuny

Cardedeu, març de 2012

Aquí en teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dissenya la moda amb les Tea Sisters
Autor: Tea Stilton
Editorial: Estrella polar
Col·lecció: Tea Sisters
Pàgines: 90
ISBN: 978-84-9932-375-6
Preu: 12,95€

Avui, Dilluns de Pasqua, en comptes de parlar-vos de receptes de la mona o de les millors rutes primaverals per casa nostra, us volia comentar una lectura encara més profitosa, si això és possible: un exemplar per distreure les criatures!

No heu tingut mai un sopar amb amics en què s’ajunten un grapat de fills que, quan comencen a avorrir-se, converteixen la sobretaula en un camp de batalla? Jo sí! Per sort, tips d’aquesta situació, vam trobar el remei la setmana passada. Dissabte a la tarda, previsors, vam anar a la llibreria i ens vam firar amb Dissenya la moda amb les Tea Sisters. És molt divertit i variat: adhesius, pintures, retallables, tatuatges…  I, per sobre de tot, la Tea!

Bé, per ser honestos, val a dir que jo vaig tenir la sort de comptar amb la meva filla que anava fent d’”animadora” a tota la resta (cap no superava els 6 anys) i això no ho venen amb el llibre, em sap greu!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

Després de llegir Les veus del Pamano em vaig enamorar de la literatura de Jaume Cabré. Posteriorment i precisament pel Nosaltresllegim vaig llegir Fra Junoy o l’agonia dels sons i per la meva germana, Senyoria.

És a dir, sóc parcial. M’agrada com escriu en Jaume Cabré. Em fascina, per ser exactes. Però Jo confesso directament m’ha al·lucinat. No només per l’ús de les paraules, de les reiteracions, de les imatges que dibuixa. Sobretot per la capacitat de crear vida amb les paraules. L’Adrià Ardèvol no és un personatge, és una persona. És una persona que amb qui podries creuar-te pel carrer i parlar-hi.

Com es lliguen l’Europa medieval, la Segona Guerra Mundial, la postguerra espanyola i el segle XX a Barcelona? A través del recorregut físic d’un violí extraordinari, el Vial, sí. Però no és només això. És un recorregut a través de la cobdícia, de l’amor, del desig de possessió, de la necessitat de l’aprenentage i del coneixement constant, de la passió per la bellesa, de la crueltat, de l’egoisme, de la misèria humana.

L’Adrià, la Sara, el Bernat, la Laura, el Vial. Les llengües, les antiguitats, la universitat, els dibuixos, les recerques, els concerts… Tot gira a l’entorn de coses que alimenten més l’ànima que l’estómac, però que mouen molts, molts i molts diners, i que, per tant, són molt preuades també per gent que no n’aprecia el valor estètic, sinó només el valor econòmic.

Feia anys i panys que no llegia un llibre tan extraordinari. Un dels llibres que recomanes amb la boca gran, satisfeta i somrient, i no per passar l’estona. No em sorprèn que sigui un dels autors amb més prestigi de la literatura catalana i dels més presents en les traduccions arreu del món.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Els Pets retratats
Autor: Lluís Gavalda
Editorial: Columna
Col·lecció:
Pàgines: 175
ISBN: 978-84-6641-449-4
Preu: 24,50€

L’Anna, que és súperfan d’Els Pets, s’ha llegit (i mirat amb molta atenció!) Els Pets retratats del Lluís Gavalda i ens n’ha fet la ressenya. És d’aquells llibres que quan els obres… sonen bé i fan bona olor!

En aquest llibre podem veure l’evolució de la història d’Els Pets durant els seus vint-i-cinc anys d’història. És una mostra en forma de reportatge fotogràfic, acompanyat per petites explicacions fetes pel mateix Lluís Gavaldà, de diverses coses i moments del grup.

En primer lloc, les sessions de fotos que han patit durant tota la seva història com a grup, què els ha agradat més o menys, i on es pot veure molt fàcilment l’evolució d’aquests anys, i com s’han anat fent grans com a grup i persones.

En segon lloc, les peripècies que han aguantat en els diferents desplaçaments cap als concerts (i en aquest cas massa fotos dels diferents viatges que han fet a Mèxic).

A part, també hi trobem una mostra dels altres Pets que no són tan o gens coneguts per la majoria dels fans: Les llufes i col·laboradors musicals d’alguns concerts.

A Els Pets retratats també hi trobem què és el que passa darrera dels escenaris: com es preparen i què fan per passar els nervis d’abans d’un concert.

I finalment, i el que més ens agrada als fans, a part de conèixer tot el que fa possible que gaudim de cançons i espectacles que ens semblen irrepetibles, els concerts: fotos que ens porten records d’alguns dels concerts on hem pogut assistir. I amb una mica de sort, entre el públic, hi hem acabat sortint.

Un àlbum de fotos i records dels vint-i-cinc anys d’història d’un dels nostres grups preferits: Els Pets.

Aquí us en deixem el vídeo!

.