nosaltresllegim.cat

Títol: Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 600
ISBN: 978-84-9787-738-1
Preu: 22,90€

La Mon -que no la Mon(tserrat Brau)- ens ha fet una fantàstica ressenya d’un llibre amb un títol llarguíssim només a l’abast de l’Stieg Larsson. Aquest llibre però, no té res a veure amb la novel·la negra. Traspúa aquella sensibilitat que Katherine Pancol ofereix als seus llibres. Es tanca una trilogia, i nosaltres us expliquem com:

Desprès de l’èxit del Vals lent de les tortugues y dels Ulls grocs dels cocodrils, Katherine Pancol ens sorprèn de nou amb Els esquirols de Central park estan tristos els dilluns. Els personatges que han anat apareixent ens han fet plorar, riure i pensar sobre situacions reals i actuals. La mort, l’enveja, l’amistat, l’amor o la firmesa de la familia han estat temes que, tractats dolçament, han captivat milions de lectors. La vintena de personatges que han sortit d’aquests llibres han viatjat per ciutats com París, Nova York o Londres deixant històries per acabar; com la vida mateixa. En aquest darrer llibre es tanca la trilogia i la família Cortés apareix de nou per enllestir temes inacabats i fer realitat els somnis que tenien.

Josephine Cortés serà la branca ferma d’aquesta darrera entrega. Mentre espera una nova proposta del seu editor per editar una nova novel·la, les vides de l’Hortènse, en Gary, la Zoé i l’Alexandra aniran enllaçant-se per donar forma a una enrevessada cerca del sentit de la vida i la felicitat. Aquests quatre joves ens ensenyaràn a tenir paciència, a descansar i a observar el que ens ofereix la vida i, sobretot, a captar el moment en el qual sentim felicitat. És aquest moment just d’alegria el que s’ha d’agafar amb totes les nostres forces perquè, en moments de tristesa, puguem recordar la felicitat que sentíem.

Pancol sempre ens fa una clucada d’ull amb les seves novel·les comparant-nos amb algun animal. Doncs bé, hem de fer com els esquirols de Central Park: si els dilluns estan tristos és perquè passa menys gent pel parc i, per tant, no els donen menjar… de segur que recorden que els dissabtes i diumenges la gent hi passeja molt.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Cabaret Pompeya
Autor: Andreu Martín
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-2976-856-5
Preu: 22,50€

Us he dit, oi, que m’agrada molt la novel·la negra? Doncs quan vaig poder posar les mans damunt de la darrera novel·la de l’Andreu Martín vaig pensar: “ja està, mil hores d’entreteniment i diversió de novel·la negra catalana”. Perquè és una novel·la llarga, no us penseu que és un fulletó que es llegeix ràpid.

Però no és una novel·la negra en el sentit estricte del terme. No hi ha un mort de qui se’n busqui l’assassí. Però de morts n’hi ha molts i d’assassins encara més.

Martín fa un recorregut per la història del segle XX a Barcelona, des del 1900 amb la ciutat de les llums, l’anarquisme, el pistolerisme i les bombes, fins el 1975, amb una part de la ciutadania brindant amb cava per la mort del dictador.

Tres amics, en Víctor, en Miquel i en Fernando, viuen totes les experiències possibles durant aquests 75 anys de les seves vides, que també són la vida de la ciutat i de bona part d’Europa. A través d’aquests tres homes, Martín ens dibuixa tres maneres de viure, d’assumir el repte de la història i de les històries, la Majúscula i les minúscules. Els tres amics, amb les seves idees, els seus fills, les seves dones…

Una novel·la intensa, que repassa molts records, moltes persones, moltes situacions. A uns quants els recordarà la seva vida; a d’altres els ajudarà a entendre per què n’hi ha que van viure la vida com la van viure; a d’altres els servirà d’excusa; i a uns quants més els permetrà desempallegar-se de dolor i de sensació de vergonya.

Títol: La razón de las piedras
Autor: Luis Béjar
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7669-997-3
Preu: 19€

En Pablo s’ha llegit La razón de las piedras, de Luis Béjar. Aquí en teniu la ressenya:

M’agradaria introduir-vos en la nova novel·la de Luis Béjar, La razón de las piedras, i recomanar-vos-la com a propera compra. Aquella adquisició literària que feu, de ben segur, aprofitant les primeres setmanes d’any, quan ens proposem embarcar-nos en la lectura de noves ficcions i històries que ens commoguin.

La razón de las piedras adquireix una dimensió profunda i turmentosa en presentar-nos, com a punt de partida, l’obra de tres diferents personatges. Dos amics que comparteixen molt, que s’assemblen i tenen les mateixes preguntes i inquietuds artístiques i personals, l’Álvaro i el Germán, que veuen com la seva vida queda enllaçada encara més i s’encamina a la destrucció, en enamorar-se de la mateixa noia, la Laura.

Toledo en decadència, abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola és el marc d’aquesta història pessimista i fosca.

És una història construïda des d’un punt de vista molt personal i intimista, tot i tenir un toc humorístic present en alguns punts de la novel·la. Presenta uns personatges profunds i en constant evolució.

Luis Béjar va presentar, abans la seva mort, aquesta ficció en el qual queda en evidència la seva passió per la poesia. Una novel·la, amena en quant a lectura, però rica en vocabulari i que traspúa compassió per uns personatges que s’enamoren, sobreviuen i pateixen.

Estic segur que gaudireu amb La razón de las piedras.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mar de foc
Autor: Chufo Llorens
Editorial: Rosa dels vents
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-0133-944-8
Preu: 16€

Ja feia dies que no em queia al damunt un “totxo” de competició i la veritat és que ja començava a tenir una mica de “mono”.

La providència ha volgut posar a les meves mans aquesta novel·la del Chufo Llorens. Visca la providència!! Encara que tingui el nom i el cognom de la meva germana que és, en definitiva, qui me l’ha deixat.

Aquest Mar de foc ve a ser una segona part d’Et donaré la terra. Aquí la Comtessa de Barcelona, la tremenda Almodis de la Marca, capaç de fer perdre l’oremus a la gran Ermessenda de Carcassone, ja està completament implementada en el seu paper d’esposa de Ramon Berenguer I.

El cas és que fa prou bé la seva feina. El Comte l’estima amb bogeria i posa a les seves mans la majoria d’assumptes de Palau que requereixen un mínim de sensibilitat o astúcia.

Tota la gent de la cort la té en la més alta consideració, les seves ordres van a missa i tothom les compleix sense queixes i de bon grat.

El poble està més que satisfet amb Almodis. Dóna menjar als més necessitats, escolta els seus maldecaps i sap ser implacable i justa a part iguals.

Fins aquí tot molt bé però les coses, com sempre, per unes ànsies de poder desmesurades comencen a torçar-se per Almodis de part de la seva pròpia sang.

La unió de Ramon Berenguer I i Almodis dóna com a fruit quatre fills: els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon (no és que s’hi matessin gaire buscant noms, oi?) i les noies Agnès i Sança, a banda del primogènit Pere Ramon, fruit del primer enllaç del Comte amb Elisabet.

Aquest últim és gandul, colèric i faldiller, i la seva màxima preocupació és substituir el seu pare al poder.

Els bessons són la nit i el dia: el primer, Ramon Berenguer és bo, treballador, disciplinat, i molt més apte per la successió que cap altre dels seus germans. L’altre bessó, Berenguer Ramon, és l’altra cara de la moneda: s’entén millor amb el primogènit Pere Ramon que no pas amb el seu germà bessó.

A partir d’aquí la troca comença a embolicar-se a base de bé: tot són intrigues, assassinats, duels a mort, i bordells que funcionen al barri de la Ribera o a la falda de Montjuïc gestionats per un individu d’allò més sinistre que dóna molt, però que molt de joc.

Naviliers que fan créixer la ciutat de Barcelona, pirates àrabs que demanen rescat per embarcacions i les seves tripulacions, i com sempre, l’amor.

Fins aquí puc llegir… i prou. En Chufo Llorens aconsegueix un rigor històric important, dosificat, amb pinzellades d’humor, d’aventura i de decorat de pel·lícula de dissabte a la tarda.

Mmmmmm! Xulo, xulo!!!!