El dol del quetzal

05-04-2012 publicat per Lia

Títol: El dol del quetzal
Autor: Pius Alibek
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-468-5
Preu: 17,00€

L’atzar vol que els camins de Sargon i Citlali es creuin a l’estat mexicà de Chiapas.

Sargon es un iraquià que ha hagut de marxar del seu país a contracor fugint de la guerra. Quan comença el conflicte, ell és poc més que un nen que ha de recórrer a tots els tripijocs possibles per tal d’aconseguir ajuda i, sobretot, diners per poder fugir.

Després de trucar a moltes portes, passar llargues temporades en camps de refugiats i passar-les molt morades, Sargon va a parar a Madrid, a la pensió de la senyora Consuelo, que durant un temps li fa de mare procurant d’animar-lo i intentant que s’enyori el menys possible de casa.

Quan per fi posa rumb cap a Mèxic, la casualitat fa que conegui a la Citlali, una noia mexicana que arrossega una motxilla i una tristesa infinita.

Tant un com l’altre busquen desesperadament trobar-se a sí mateixos, però a vegades és tan difícil…

Nosaltres, El dol del quetzal de Pius Alibek és un petit llibre que es llegeix amb gran plaer i que amaga moments deliciosos.

Aquí teniu l’autor parlant-ne:

.

La vida per rail

04-04-2012 publicat per Cèsar

Títol: La vida per rail
Autor: Ramon Erra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-288-8
Preu: 17,90€
Premi Mercè Rodoreda 2011

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Aquest magnífic recull de vint-i-tres relats és gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en les quals ens podem trobar viatjant.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i en d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos partíceps i companys de viatge als lectors. Uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenen sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica però, que bonica que és la imatge dels dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres, des d’on estiguem -al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple- compartim la lectura d’un mateix llibre.

I és que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes des de bon principi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en que ens podem trobar viatjant, esdevé aquest magnífic recull de vint-i-tres relats.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos als lectors partícips i companys de viatge. Però d’uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenint sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica, però que bonica és la imatge de dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres des d’on estiguem, al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple, compartim la lectura d’un mateix llibre.

I es que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes de bon principi.

Amb una mà al davant i l’altra al darrere

03-04-2012 publicat per admin

Títol: Amb una mà al davant i l’altra al darrere
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-774-9
Preu: 13€

El Martí s’ha llegit Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, i ens n’ha fet la ressenya:

Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, és un petit llibre que narra les peripècies del matrimoni Ransome, una parella normal i corrent, de classe mitjana i sense fills i, sobretot, a qui el temps els ha desgastat un amor que potser va existir algun dia.

El punt de partida d’aquesta petita novel·la que té molt de guió cinematogràfic –aquestes són les arrels de l’autor- és que després d’un Cosí fan tutte potser no prou satisfactori, el matrimoni Ransome es troba la casa buida. No els han “robat” com diu la Sra. Ransome: els han “desvalisat”, corregeix l’advocat Sr. Ransome. Perquè ja se sap que les cases no es roben. Es desvalisen. Total, que es queden Amb una mà al davant i l’altra al darrere (el títol en anglès seria alguna cosa així com Amb la roba que porten posada)

El fet és que el nucli del seu univers se’n va a fer punyetes, o si més no, desapareix per complet, i és quan surten del seu pinyol que comencen a veure que existeix quelcom més fora de les portes de casa seva i la seva quotidianitat.

Ara resulta que tampoc està tan malament relacionar-se amb el noi immigrant que hi ha a la botigueta que està a quatre passes de la casa buida, que el món de fora d’aquest pinyol no és ni lleig, ni pobre, ni feréstec, i fins i tot pot tenir bon gust (això de menjar moniato no se’ls havia passat pel cap, fins ara).

A tot això, un petit gir de guió (tornem-hi, és d’on ve l’autor) farà que puguem anar veient una petita metamorfosi dels Ransome que, sempre mantenint les formes, obren el seu cap i el seu cor al món extern al pinyol.

Aquesta petita novel·leta es llegeix en un tres i no res i té un element que potser no es troba prou sovint en els llibres que ens cauen a les mans: tot el que llegeixes es imaginable. Aquesta és la gràcia del llenguatge proper a l’audiovisual. Potser no l’estàs veient a la televisió, però totes les imatges són al teu cap.

Una bona tarda de lectura i cinema imaginat.

La metgessa de Barcelona, de David Martí

02-04-2012 publicat per Lia

Títol: La metgessa de Barcelona
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-297-6916-6
Preu: 18,50€

Després de Les bruixes d’Arnes, el David Martí ens porta la que seria la continuació de les peripècies de la Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia: La metgessa de Barcelona

Ara viuen a Barcelona. La Lluna és una metgessa de reconeguda reputació i ella i sa filla esperen amb il·lusió l’arribada imminent de l’Hug de Montcada, el marit de la Lluna i pare de l’Eulàlia.

Aquesta arribada tindrà un final tràgic a causa d’uns mercenaris que volen arrabassar-li el famós “Llibre de les Essències”, guardat de generació en generació com un autèntic tresor que s’ha de cuidar i, sobretot, procurar que no acabi en males mans perquè pot fer molt, molt i molt de mal.

La Lluna, l’Eulàlia i el seu fidel amic, el frare Salvador, passaran les mil i una, hauran d’abandonar la seva residència al palau del carrer Montcada, amagar-se en un convent a Sarrià, fugir a Montserrat i posar a prova la seva fe i una bondat que, lògicament, sempre triomfa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.