Sukkwan Island

19-11-2010 publicat per Cèsar

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Sukkwan Island és la primera novel·la de l’escriptor d’Alaska David Vann. Ha estat molt ben rebuda tant als EEUU com a França i, sincerament, després d’haver-la llegit no m’estranya, ja que la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc. I tot això ens ho mostren només dos personatges, un pare i un fill, en Jim i en Roy. Fantàstica, de debò.

Jim, un home inestable emocionalment i que ha fracassat en dos matrimonis, decideix donar un gir dràstic a la seva vida i convenç el seu fill Roy, amb qui feia temps que no tenia una relació fluïda, per anar-se’n a viure durant un any a una illa llunyana de difícil accés on s’ha comprat una cabana de fusta. Les primeres setmanes les passen arreglant la cabana, caçant i construint un cau per guardar els aliments, però amb el pas del temps, la monotonia de l’aïllament i les inestabilitats emocionals d’en Jim comencen les divergències i discussions entre pare i fill, fins arribar a la mort d’en Roy. A partir d’aquest moment, tota la segona part de la novel·la adquireix un to dramàtic, malenconiós i angoixant per part d’en Jim on es reflecteix tot allò que he enumerant a les primeres línies i que es pot resumir com a sentit de culpabilitat.

Un migdia, anant en el metro cap a la feina, mentre llegia la novel·la i participava de tot el procés psicològic que pateix en Jim, vaig escoltar a dues senyores que conversaven i una li va dir a l’altra: “Algunas veces es peor el remedio que la enfermedad.” I vaig pensar que aquesta expressió era la moralitat exacta de Sukkwan Island. I es que en Jim entra dins d’una espiral de voler fugir cap endavant i d’irracionalitat que no el portarà a bon port.

Nosaltres us recomano de totes totes aquesta lectura, una petita novel·la quant a volum però molt gran en intensitat i qualitat.

Josep Maria Castellet, Premi Nacional de les Lletres

18-11-2010 publicat per Montserrat Brau

He sabut aquesta tarda que en Josep Maria Castellet ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres, que atorga el Ministerio de Cultura.

La notícia m’ha fet recordar els temps de facultat, amb el seus estudis d’en Josep Pla sobre la taula de la biblioteca, tot i que havien passat més de trenta anys des que  els va publicar.

He pensat que “ens” agradaria saber-ho!!!

Educar en salut

18-11-2010 publicat per Marta Arnau

Títol: La cuina de la salut
Autor: Ferran Adrià, Josep Corbella, Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull [Núm 121]
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-9708-217-4
Preu: 21.90€

Quina és la temperatura adequada per guardar els aliments a la nevera? Com reconèixer si un peix és fresc? La xocolata provoca acne?

La cuina de la salut és un llibre pràctic que us ajudarà a ser conscients de les decisions que prenem sobre la nostra alimentació, a conèixer les particularitats del cos humà i de cada nutrient. Aquí trobareu consells sobre com menjar sa i, a més, gaudir-ne en família! Alguns trucs per no repetir sempre els mateixos gustos i sabors, per fer els vostres menús més atractius i, sobretot, per involucrar els més petits en les tasques culinàries.

La cuina de la salut repassa els hàbits alimentaris d’un dissabte qualsevol d’una família corrent, una parella amb dos fills que viuen amb l’àvia. El llibre s’estructura en escenes protagonitzades per aquesta família al llarg del dia, per tal d’il·lustrar les nostres accions rutinàries al voltant de la nostra alimentació. La guia inclou també informació actualitzada i referències a estudis dels últims dos anys.

El llibre és fruit del treball en equip d’un dels millors cardiòlegs del món, Valentí Fuster, i d’un dels cuiners més prestigiosos, Ferran Adrià, juntament amb el periodista Josep Corbella. No us perdeu les receptes de Ferran Adrià, com la de l’escuma de iogurt o de xocolata negra, i les seves idees per cuinar “amb gust”. Us recomano també que seguiu els consells del doctor Valentí Fuster, us servirà de gran ajut per prevenir problemes com el colesterol i l’obesitat!

Una forma amena de descobrir com menjar bé, de forma equilibrada, en família, i portar una vida sana. Un llenguatge senzill i directe, amb il·lustracions i consells que us ajudaran a trencar amb la rutina de colors -nutricionals- que us envolten. Us he despertat l’apetit?

La primera pràctica

17-11-2010 publicat per Alexandra

Títol: La primera pràctica
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 296
ISBN: 978846641176
PVP: 20 €

L’Anna ja l’ha comentat més amunt (vegeu Què és…), de manera que poc em queda per explicar de La primera pràctica, de l’Albert Villaró, en relació a la història.
Però sí que puc dir que de les dues històries que planteja a mi la que més m’agrada i la que trobo més interessant és l’antiga, la de l’ocupació constant de les muntanyes del nostre país.
Cada dia m’agrada més la història, sobretot la història petita que ens explica la història gran: la història de les persones que amb les seves accions (o amb les seves inaccions) permet que hi hagi els grans fets: les guerres, les batalles, els canvis de rei o de papa…
A La primera pràctica es parla de les històries de la Història. De les històries de present i de passat que segur que construiran la Història. En aquest cas es fa a través de la música, de la passió per la música que fa que molta gent somiï, pregui, visqui i, algun fins i tot, mori, per aquesta música.
Música antiga tocada a l’actualitat per en Roger, la Caroline, en Logan, l’Hugo i un seguit de professors que, a més, són mestres. Mestres de música i de vida.
Música antiga composta en el passat, per compatriotes i que reneix i es redescobreix per l’esforç dels joves músics i pel talent dels mestres.
I la va compondre un músic que és de la terra, que va innovar, que va créixer, també, a través de la música.
I tot i això, a mi, particularment, em va agradar més Blau de Prússia (vegeu Blau de…), que ja vaig comentar fa un temps.
Però això no treu que no haguem de gaudir de la música religiosa i, sobretot, de la nova novel·la d’en Villaró.