nosaltresllegim.cat

Títol: L’última trobada
Autor: Sándor Márai
Editorial: Empúries
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7596-901-5
PVP: 6€

1940. Un castell al país dels vampirs. Henrik, un noble de setanta-cinc anys (un ancià, diu Márai) general ja retirat de l’exercit austro-hongarès, la dida de noranta-un anys que continua vetllant per ell i ajudant-lo a compondre l’escenari i el pòsit de quaranta-un anys i quaranta-tres dies d’anar coent a foc lent la venjança que espera obtenir de l’entrevista que, finalment, mantindrà amb el que fou el seu amic de l’ànima.

Konrád el vell amic ara visitant, la ja difunta esposa Krisztina o els no menys difunts pares fan, només, de contrapunt per donar les entrades al llarguíssim monòleg on Márai va desgranant els records, reflexions i rancúnies del general.

No entén res. No entén el capteniment orgullós del seu amic que, pobre en diners, no acceptarà mai que ell li’n doni. No entén que no tingui esperit militar, que no tingui passió per la cacera. No entén que no el mati quan en té ocasió i se’n mor de ganes. No entén que Krisztina li posi banyes amb ell.

Son pare ja li va dir: “El Konrad no sera mai un bon soldat” perquè “és un home peculiar”. I és que Konrad té una incomprensible passió per la música i és vagament parent de Chopin. I Krisztina comparteix aquesta passió, tal com també li passava a la mare del general. Gent peculiar tanmateix.

Márai fa córrer el temps amb molt d’ofici i aprofita per ressuscitar el món dels vells bons temps del KK (Emperador-Rei) Franz Joseph i de Sissi, per després endinsar-se en disquisicions sobre l’amistat (només entre homes, naturalment) i el caràcter religiós de la cacera.

I acaba quan fa la darrera pregunta a la qual no cal donar resposta. Ja la sap, l’ha sabuda sempre.

La vella història del triangle i adulteri de l’esposa amb “el millor amic” s’ha convertit en el fil conductor d’una molt ben lligada narració. He llegit que és una obra sobre l’amistat i els límits d’aquesta quan ensopega amb la passió. Potser sí, però a mi em predomina la sensació d’estar escoltant l’expressió de la rancúnia per no haver entès res (perdoneu però m’ha fet pensar en el mític “Por qué, por qué?”).

A mi em costa empatitzar amb un personatge que considera una raresa l’afició a la música i està tan cofoi de ser militar, caçador i ric de naixement… i això m’ha fet la lectura feixuga. Però si us agrada compartir reflexions sobre temes en majúscules potser fruïreu de la lectura.

I quin monòleg per Lluís Soler! Si s’hi decidís, no us el perdéssiu pas.

Títol: La dona que es va perdre
Autor: Marina Espasa
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-771-8
Preu: 16€

Sabíeu que hi ha un Londres d’Amunt i un Londres d’Avall? Doncs sí, hi ha una ciutat paral·lela sota de la que coneixem, entre els túnels del metro i les clavegueres. Almenys això és el que ens explica Neil Gaiman a la seva fabulosa novel·la Neverwhere.

Però avui no us parlaré de Neverwhere (però llegiu-la, d’acord? Val molt la pena!), sinó de La dona que es va perdre, que té algunes similituds amb l’anterior.

Aquesta novel·la parla de Barcelona, però no de la que coneixem, sinó d’una Barcelona sota l’amenaça d’una invasió de… talps! Sí, sí, aquests animalons quasi cecs amb vocació de miners! Doncs resulta que viuen en un món paral·lel a sota la ciutat (jo li dic Barcelona d’Avall) i volen envaïr-nos. Per espiar-nos, envien talps espies, que es disfressen d’humans amb ulleres de pasta, guardant-se el cor en una cartera portadocuments perquè les emocions no afectin la seva missió. L’alcalde de la Barcelona de La dona que es va perdre, però, ha creat un cos de vigilants voluntaris per eradicar la presència talpística a la ciutat.

En aquest context, l’Alícia, la protagonista, una arquitecta despistada, coneix un topògaf amb ulleres de pasta i se n’enamora, però sospita (ella i els seus companys del despatx, que són vigilants antitalps) que és un espia talp!

Si encara sou aquí llegint és que encara no us engresca prou el que heu llegit fins ara! Doncs sapigueu que els vigilants antitalps tenen accés a una tecnologia superior: una màquina de canvi de sexe! No els és gaire útil per caçar talps, però com a element recreatiu… deixem-ho estar, que me’n vaig del tema!

El topògraf, un cop descoberta la seva verdadera naturalesa (si el llibre fos en castellà la relació entre topògraf i talp seria més que evident) desapareix, i l’Alícia se’n va al país dels talps (i de les meravelles) a buscar-lo… I es perd. Jo també em vaig perdre endinsant-me en aquest món similar al nostre, amb paisatges familiars però amb una fantasia sempre present, que et pot fer creure que la màgia ens envolta… Però que també et pot fer desconfiar al passar a prop d’un dels molts forats que hi ha a Barcelona, no fos cas que un exèrcit de talps s’hi amagués…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Nosaltres, volem celebrar la publicació avui dijous dia 1 de la novel·la de Vanessa Diffenbaugh, El llenguatge secret de les flors, per proposar-vos que ens reveleu un secret, un petit passatge de la vostra vida. Això sí: té premi!

Al llibre de Diffenbaugh, la protagonista -la Victòria- ha après a esquivar la seva por a tocar, parlar i interactuar amb el món que l’envolta comunicant-s’hi a través de les flors que ha plantat en un jardí secret. Evidentment, al llibre hi trobareu molt més que això -nosaltres hi creiem molt en aquesta novel·la!-, però creiem encara més en els lectors del Nosaltres!

És per això que us volem proposar un petit joc. Volem que ens digueu quina flor heu regalat i què volíeu dir-li a la persona a qui li vau regalar.

Un girasol per dir que l’estimàveu? Una carxofa per dir que teníeu gana? Una rosa per…

I el regal? Molt xulo! Un lot de llibres que conté un exemplar d’El llenguatge secret de les flors de la Vanessa Diffenbaugh signat per l’autora, un de Pulsió de mort, de Jed Rubenfeld i la darrera novel·la de Paul Auster, Diari d’hivern.

Feu-nos les vostres propostes de flors i intencions, i demaneu a les vostres amistats que les votin en un comentari en aquest post. Qui aconsegueixi més vots s’emporta un llibre signat, en Rubenfeld i l’últim Auster!

Vegeu totes les flors aquí sota i voteu! Penseu que quan faci una setmana, és a dir, el 8 de març a les 11 del matí, tanquem el concurs!

Llegiu la resta de l’entrada »

Títol: El circ de la nit
Autor: Erin Morgenstern
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-6641-457-9
Preu: 19,90€

Un circ que no avisa quan arriba o se’n va, però que quan torna sembla que mai hagi marxat. Tot envoltat per una sensació que et fa dubtar si el que veus, són trucs o és màgia real.

La multitud veu l’espectacle sense adonar-se del verdader rerefons, de lluita de poder entre dos mags, els millors il·lusionistes que han existit mai, entrenats per enfrontar-se, molt abans de que es coneguin.

Cadascú representa un pensament, dues maneres de viure la màgia totalment diferents. Qui en surti victoriós demostrarà quina és la millor.

Uns enfrontaments entre altres mags que van començar molt abans que naixessin. Ara els ha tocat el torn a ells seguir amb aquest joc macabre, sense poder abandonar.

Però amb el que no comptaven els seus mestres, els que els van escollir, és que creixeria entre ells un amor tan gran i apassionat que els portaria a un espiral d’emocions incontrolables, que farà perillar tot el que creuen, tot el que senten, i fins i tot les seves vides.

Assassinats, encanteris, il·lusions i tots els personatges del circ fan que aquesta història sigui perfecta per qui cregui en la màgia, en la fantasia i en un amor que pot perdurar per sempre.
.