nosaltresllegim.cat

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Sovint, veient algunes notícies o llegint llibres que parlen sobre alguns fets de la nostra història, m’he preguntat com actuaria jo si sabés que algunes de les persones culpables de l’assassinat de gent molt propera i estimada gaudeixen de plena llibertat i d’una vida plàcida i còmoda. Seria capaç d’oblidar-ho i confiar que la justícia farà el seu paper? O prendria un rol més actiu per reclamar venjança?

Ombres en la nit, el nou llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent, tracta sobre la venjança i els seus límits, sobre l’odi, l’oblit i sobre la violència. I ho fa a través d’una novel·la en forma de “thriller”, amb una història que t’atrapa des de la primera pàgina.

El llibre té com a protagonista Santiago Cortés, un gitano comunista valencià que lluita amb la resistència francesa i és empresonat pels nazis al camp de concentració de Dachau. Un cop alliberat, i després de perdre la seva dona i la seva filla a mans dels nazis, Cortés s’uneix a un grup de jueus encarregats d’acabar amb la vida dels criminals que, després de perdre la guerra, viuen en la clandestinitat.

Al llibre hi apareixen personatges reals, com Salomo Arouch, un boxejador professional a qui els nazis obligaven a lluitar contra altres jueus a vida o mort només per entretenir-los, o Salomon Sorowitsch, un falsificador a qui van obligar reproduir moneda estrangera per desestabilitzar l’economia mundial. Aquests personatges donen més veracitat i credibilitat a la història, narrada de forma àgil, encara que potser amb un regust una mica massa de guió de pel·lícula. De fet, aquests dos personatges ja tenen un film propi basat en les seves vivències, El triomf de l’esperit en el cas d’Arouch, i Els falsificadors, en el de Sorowitsch.

La novel·la, plena de missions secretes i d’espies, es localitza a diferents ciutats, com ara Viena, València o Madrid, i mitjançant la descripció d’aquests escenaris se’ns fa un retrat de les societats dels anys 40. En aquest sentit, cal destacar els diàlegs dels personatges, estil en el qual Torrent se sent especialment còmode, que donen credibilitat i ritme al llibre.

Diu Torrent que la idea d’escriure aquesta novel·la li va venir després de llegir L’home a la recerca del sentit últim, de Viktor Frankl, psiquiatra que va ser encarcerat pels nazis en un camp de concentració i, en ser alliberat i després de viure aquesta traumàtica experiència que li va canviar la vida, va decidir escriure una reflexió on acabava perdonant els nazis.  A Ombres en la nit, Torrent ens fa reflexionar sobre si és legítima la violència, quant de temps es pot odiar, fins a on arriben els límits de la venjança o com els éssers humans, davant d’una situació tràgica, podem actuar de formes que mai haguéssim pensat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i l’entrevista a Ferran Torrent al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

Després de llegir el Jo confesso

No m’he refet del tot.
La primera conclusió és que no vull trigar a rellegir-me’l i la segona que potser me’l compraré en versió digital; pesa molt i se m’enrampen els dits. No renunciaria al llibre imprès i menys en aquest cas, que seria trair l’Adrià, però seria un excel·lent complement.

I el llibre… uf! És tot un món ple de personatges que se m’han ficat a casa i me’ls trobo per tots els racons. Tot i que a molts ja els coneixia d’amics savis que tinc, de jesuïtes d’anys quaranta o cinquanta

I la música omnipresent, com a casa

I el mal inexplicable, i la incapacitat per estimar del tot, i la deshonestedat, i

(I els recursos tècnics com ara les frases escapçades sense punts suspensius)

No, encara no ho he paït. Després de la relectura ppotser.

Nosaltres, normalment la introducció sobre qui fa una ressenya la posem després de la fitxa… però és que en aquest cas en Lluís-Emili ja ens havia fet el post sencer. I dels bons!

Encara no heu llegit l’últim del Cabré?

Perquè no coneixem ningú que digui que te’l pots estalviar…

Títol: Promiscüitat
Autor: Alex Susanna
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-7588-264-2
Preu: 16,50€

El meu diccionari ets tu

Quin vers més bonic, oi? Quina metàfora més rica i quantes interpretacions que permet! Doncs com aquesta, a Promiscuïtat, n’hi ha un niu!

Encara que sembli una digressió, us diré com preparo per a Nosaltresllegim els comentaris dels poemaris i veureu perquè us ho explico. A mesura que vaig llegint, assenyalo amb un petit plec al marge superior dret les pàgines que contenen algun element que em sembla interessant reproduir, després rellegeixo els poemes i així puc il·lustrar les meves paraules amb les de l’autor, per tal que resulti més fàcil constatar si esteu o no d’acord amb la meva opinió. Bé, doncs en aquest cas, la meva operativa no m’ha servit de res! Tantes són les pàgines que he assenyalat!

El llibre m’ha semblat una d’aquelles obres que et donen benestar, com una tassa de te en una tarda plujosa… És una poesia amb profunditat però que no es perd en figures críptiques; quotidiana, que pren de les coses senzilles els elements de partida per construir versos que traspassen les emocions. Ens hi veiem, en aquests textos!

Mireu, he hagut de fer una segona selecció i m’he quedat amb un poema que potser no és el meu preferit, però que em sembla que pot ser una picada d’ull perquè us engresqueu a llegir aquest llibre. Us copio aquest poema i prou; ja em direu si us agrada…

Avís
Aquest és un llibre minat:
vés amb compte, doncs,
tu que te’l llegeixes per primer cop,
si de tant en tant hi trobes
algun poema que no acabes
de saber a qui s’adreça
o de qui està parlant,
que pel cas és el mateix:
són petites bombes
de rellotgeria
amb efectes retardats
que he anat amagant
en llocs estratègics
perquè t’hi entrebanquis
i no donis res per segur.

Però no, no puc deixar-ho aquí… seria trair-me a mi mateixa si no us afegís també aquest final d’un poema que es titula “Lliçó”. En ell s’hi retrata l’escena d’un pare i una filla que llegeixen amb delit, cadascú el seu llibre… del pare diu el poeta que

(…) sap que [la filla] ha començat sense retorn
l’incert camí cap a ella mateixa
que només els llibres procuren.

Va, com diu la meva filla, cinc minuts més i prou! Us prometo que ja no en poso més, però és que costa molt!

Contractes
Els poemes d’amor
solen agradar més
a les dones dels altres
que a la seva destinatària,
i és que el seu home ella
el coneix massa i tot,
i no es fia gens
del que li pugui dir
després de tant de temps
de tenir-lo al costat.

Títol: Una terra solitària
Autor: Bel Olid
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-692-6
Preu: 16€

Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.

Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cadascuna de les diverses etapes per motius diferents.

D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.

Una terra solitària, escrita a base de descripcions i reflexions acompanyades per alguns diàlegs puntuals, m’ha semblat, Nosaltres, una novel·la totalment contemporània, d’iniciació, amb un to introspectiu i personal molt marcat, fins i tot diria que sincer. Sembla el relat que ens fa una amiga en una conversa de confessions mútues d’aquestes que de tant en tant necessitem tenir amb els amics.