nosaltresllegim.cat

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

I perquè us en feu una idea, aquí teniu la carta que li envia en Whittaker a l’home que li fa arribar les cendres de sa mare perquè trïi una urna on posar-la:

Senyor Carmichael,

Gràcies per haver-me enviat la capsa de la mare. Em pensava que seria molt més petita. Sembla mentida que encara en quedi tant, d’ella. Pel que fa a la seva proposta d’una urna com cal, quan vaig mirar el seu catàleg vaig estar temptat de triar la Clàssica Grega de Marbre, i també la Bronze per Sempre, però al final li he fet cas, he mirat quina harmonitzaria més amb els meus mobles i he arribat a la conclusió que la capsa en la qual me la va fer arribar és perfecta.

Tinc la seva factura. En aquests moments no li puc enviar res, però vull que sàpiga que és el primer de la llista.

Atentament,
Andrew Whittaker

Títol: Supernesquitt contra els tres terribles
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9932-515-6
Preu: 11,95€

Els qui aneu seguint els meus comentaris sabeu que em costa fer una crítica dura d’un llibre. En general, crec que intento posar-me a la pell del lector d’aquella mena d’obra i pensar perquè li agrada. En aquest cas, ja us ho dic, em costarà una mica. La meva filla ha estat la primera a contradir-me…

Quan vaig veure que llegia aquest exemplar dels Superherois vaig pensar que estaria bé llegir-lo amb ella. Tanmateix, no alhora, sinó per separat. Jo en els trajectes cap a la feina i ella a casa.

Voleu saber-ne la meva opinió?
a) Tot i ser del Geronimo Stilton, aquest personatge no hi surt enlloc
b) Igual que en el Geronimo, les tipografies d’algunes paraules són estranyes (són il·lustracions més que no pas lletres) i quan això s’aplica a mots de difícil comprensió per la canalla, els fa encara més difícils (“estrebada” amb el que als còmics s’anomena línies cinètiques, per exemple)
c) L’argument és massa rebuscat
d) Hi ha un tou de paraules que costen d’entendre… plexiglàs, brandar,batir-se, escrutar, batussa, eminent…
e) A una criatura que no llegeixi en català regularment… li costarà seguir el fil

Ara, voleu saber què en pensa la meva filla, de la meva opinió?
a) Són ratolins també, mama!
b) Les lletres són xulíssimes i com que la lletra del llibre també és gran se’n passa més via. A més, són de coloraines!
c) L’argument s’entén, mama, són els superherois contra els tres terribles, que es fan passar per ells
d) Les paraules que no s’entenen, es passen i ja està! L’important és seguir el fil… i si alguna paraula és molt important, te la puc preguntar o buscar, no?
e) Els nens i nenes que no llegeixen tant en català com jo tenen l’ajuda dels dibuixos!
I t’has deixat d’afegir que les parts de còmic són guapíssimes! No estàs al cas, mama!! Però és que a tu tampoc no t’agraden ni les pel·lis d’en Harry Potter!

Bé, doncs, veig que si en comptes de 39 en tingués 11 la meva opinió seria tota altra… M’ho hauré de fer mirar, tot plegat!

Títol: Némesis
Autor: Philip Roth
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-3972-333-2
Preu: 21,90€

Que bé que escriu aquest home. És un llibre dels d’abans, és a dir, seriós, curt, intens i profundament impactant. És el que li vaig regalar al meu marit per Sant Jordi.

La història transcorre en un poblet de New Jersey, Newark, que rep la visita d’una brutal epidèmia de pòlio. Aquesta malaltia se ceba amb els més menuts i causa veritables destrosses, tan psicològiques com humanes. Tot això, acompanyat d’una calor insuportable que sembla (o els sembla als habitants de Newark) que actua com a caldo de cultiu perquè l’epidèmia es faci més intensa i es reforci encara més.

En aquella època, l’estiu del 44, quan els fills grans lluitaven a la guerra i la gent ja tenia prou penúries per patir, apareix aquesta plaga devastadora per a la qual no hi ha ni antídot, ni remei, ni vacunes, ni res de res de res.

Els nens es moren un rere l’altre a una velocitat de vertigen sota la mirada atònita d’un mestre d’educació física que és el fil conductor de la trama i que veu, impotent, com la gent del seu poblet mica en mica va embogint, tornant-se recelosa, desconfiada i atemorida a cada segon que passa.

És dur, molt dur. Però també és molt bo.

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Hi ha premis i Premis. Els Premis Llibreter són, des del meu punt de vista, un sinònim de garantia. És per això que quan l’altre dia vaig anar a la llibreria per començar a fer la maleta i em van dir que no els quedava cap exemplar de L’acabadora no em vaig posar pedres al fetge i ràpidament vaig agafar Sukkwan Island.

En Cèsar ens en parlava al Nosaltres abans que li concedissin el premi (vegeu Sukkwan Island) i ja em va despertar l’interès. Bé, doncs, a dia d’avui encara no he començat vacances (fins d’aquí un parell d’horetes res!!!) però ja estic en disposició de recomanar-vos-la jo també.

És una novel·la breu però hi ha una densitat en l’aproximació als personatges que moltes obres de més de 400 pàgines voldrien! Es tracta d’un pare i un fill que -per voluntat del pare- se’n van a viure un any en una cabana atrotinada a Sukkwan Island, enmig del no-res i del fred d’Alaska. Ja a les primeres pàgines comences a veure que allò no seran precisament unes vacances idíl·liques; més aviat al contrari.  Gràcies a la magistral tècnica narrativa d’en David Vann, no només es tracta de penetrar en les relacions pare-fill, sinó també d’endinsar-se en el pensament de l’adolescent i de l’home adult; dues mentalitats que permeten al lector reflexions sobre les relacions de parella, el sexe, la solitud, la incomprensió, el desconsol, la decadència i -sobretot- el remordiment.

No és una novel·la que t’ho posi fàcil, no. Aquí no hi ha  xocolata per endolcir el relat… Més aviat és tot cru. Un entrecot suculent, proteic, però absolutament cru. Una tragèdia en tota regla, en què el paisatge i el clima són actors principals, sense ni un bri de compassió perquè el lector pugui agafar-s’hi i confortar-se.

Nosaltres, esteu advertits. Jo ara necessito alguna ximpleria light per treure’m la gelor de l’ànima que m’ha deixat aquesta excel·lent novel·la! Si no em creieu, aquí en teniu el primer capítol en pdf.