El secret del meu turbant

10-12-2010 publicat per Cèsar

Títol: El secret del meu turbant
Autor: Nadia Ghulam i Agnès Rotger
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 316
ISBN: 978-84-664-1320-6
Preu: 20 €
Premi Prudenci Bertrana 2010

Em van venir ganes de llegir aquest llibre després de veure per la tele i llegir a alguns diaris diverses entrevistes fetes a les seves autores,  la Nadia Ghulam i l’Agnès Rotger. I és que El secret del meu turbant, és un llibre escrit a quatre mans per la Nadia, una jove afganesa que ens explica com va ser la seva vida a l’Afganistan, i l’Agnès, una periodista catalana.

Considero El secret del meu turbant un llibre valent i sincer, com també ho és la Nadia, que en primera persona i d’una manera molt generosa comparteix amb els lectors la seva vida. Així coneixem com amb vuit anys es va cremar la cara i part del cos per culpa d’una bomba que va esclatar a casa seva durant la guerra civil afganesa dels anys noranta. També com va decidir fer-se passar per un noi -imagineu-vos el perill que això comporta en una societat governada pels talibans-  per poder treballar i ajudar la seva família, i com se les va arreglar per poder compaginar les dues vides sent Nadia i Zelmai alhora. També ens parla de l’amistat, de l’amor, de la religió i del fanatisme religiós, dels canvis socials que es van produint i, sobretot, de les ganes d’aprendre que sempre va tenir i de les ànsies de llibertat per poder tornar a ser ella mateixa. I de com, finalment, pot viatjar a Occident mitjançant una ONG per poder-se operar a Barcelona.

Crec que es poden fer dues lectures d’El secret del meu turbant, una social i una altra personal, amb el fil conductor compartit de la doble vida a la que va haver de fer front la Nadia de vegades amb resignació, de vegades amb ràbia però sempre amb valentia i esperança.

Nosaltres, aquest és un llibre que commou, dur de pair per moments i que no us deixarà indiferents però que, afortunadament, té un final feliç. Animeu-vos, que val la pena.

Les Terres Promeses

09-12-2010 publicat per Jordi Príncep

Títol: Les Terres Promeses
Autor: Joan Barril
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-6716-2
Preu:19,50 euros
Premi Sant Joan 2010

He trobat interessant i ben resolta, la idea d’en Joan Barril, de relatar dues històries esdevingudes en diferents espais temporals que finalment acaben tenint una important coordinació.

Tot i que el llibre passa quasi  en un únic escenari, el petit aeroport de l’illa cubana Cayo Tendido, l’autor aconsegueix donar-li un ritme àgil que el fa de bon llegir.

Robert Miranda és un ciutadà barceloní que es guanya les garrofes blanquejant diners i que en el que ha de ser el seu darrer treball, es troba tancat en el petit aeroport esmentat en el paràgraf anterior, quan un huracà obliga a interrompre-hi el trànsit aeri.

L’arribada a l’aeroport de Lucia, una anciana tetraplègica acompanyada d’un home silenciós que acabarà tenint un important paper en el desenllaç, desencadena els fets del llibre.

Lucia explica a Robert Miranda i a la dona amb qui aquest ha fet amistat, durant l’espera en les instal·lacions aeroportuàries de Cayo Tendido,  que ella va viure una situació similar, en el mateix lloc; però en l’any 1958, a pocs dies que Fidel Castro entrés victoriós a l’Havana.

En el relat de Lucia té un paper cabdal el germà petit dels Castro (Santiago), economista important a Wall Street, professor de la universitat de Harvard i que tenia per a complir un important encàrrec dels revolucionaris castristes.

La decisió ideològica que pren Santiago, al final del llibre, serà compartida per als lectors que creuen en el dret a canviar durant la vida qualsevol orientació personal.

Deixo que sigui el Tió qui triï??

08-12-2010 publicat per Montserrat Brau

Nosaltres, avui sí que necessito un cop de mà perquè el 24 pugui donar un cop de bastó encertat! Us explico el meu problema: porto tot el dia pensant què m’agradaria que li cagués el tió al meu marit. Com que ja fa molts anys que no porta corbata (el meu marit, s’entén, el tió que jo sàpiga no n’ha portat mai!) i amb les colònies és més aviat monotemàtic, he pensat que un llibre podria ser encertat; bé, ja sé que esteu pensant que el tió de casa no és massa original però, què voleu?, una diana segura també té el seu mèrit, o no??

M’he deixat la sola de les sabates amunt i avall, de la novel·la històrica a la gràfica, dels llibres d’art als de vins, dels clàssics als relats breus… Quin dilema!!! Com pot ser que hi hagi tants llibres interessants??? Finalment, he aconseguit quedar-me’n amb només dos a les mans: L’arqueòleg, d’en Martí Gironell (El pont dels jueus li va agradar molt!) i La Sagrada Família segons Gaudí (l’altre dia, passejant-hi per la Fira de Pessebres em deia que a veure quin dia en fèiem una visita). La veritat és que tots dos em sembla que li poden fer el pes…

Com que anava amb canalla he postposat la decisió i he pensat que així la podria posar en comú amb nosaltres, talment com si fóssiu l’Elena Francis i el nostre tió la “querida amiga” que necessita il·luminació!

Moltes gràcies per endavant! Ah, i abstingueu-vos d’ampliar la llista si no voleu tornar-me boja! Que n’hi ha un niu que he descartat i a hores d’ara encara em ballen pel cap!

Més recomanacions de l’Escola Santa Isabel!

08-12-2010 publicat per admin

Us deixem amb més comentaris dels companys de l’escola Santa Isabel de Sant Cugat.

Agència de Fantasmes- Hotel de cinc espectres de  Will Moogley
A mi m’ha agradat aquest llibre perquè a mesura que llegeixes et dóna ganes de saber el què passarà, és molt interessant, a més a més, el protagonista que es diu Will, és un noi molt nerviós que sempre diu coses gracioses i a més es tracta d’hotels embruixats.
Carlos P.

Títol: Tobi Lolness
Autora: Timothée de Fombelle
Editorial: Empúries
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9787-267-6
PVP: 16,95€

Tobi Lolness de Timothée de Fombelle
És el millor llibre que he llegit fins ara. M’he saltat hores de pati només er llegir-lo. Sembla que estiguis en el món en miniatura del que et parla. És un llibre de fantasia i d’aventures boníssim. Perquè us feu la idea de com n’és de petit aquell món, us puc dir que és un arbre, i que en Tobi no mesura més d’un mil·límetre i mig.
Marc A.