nosaltresllegim.cat

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.

I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.

Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.

No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!

I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…

•    Títol: El Déu de les coses petites
•    Autor: Arundhati Roy
•    Editorial: La Butxaca
•    Col·lecció: Narrativa
•    Pàgines: 464
•    ISBN: 978-84-96863-26-2
•    Preu: 8’50

Fem aquest post amb molta il·lusió perquè hem rebut el primer comentari! És un escrit d’en Pere Bruna, un lector que ha volgut participar enviant-nos una ressenya de El Déu de les coses petites així que, sense més preàmbuls, us deixem amb ell… Podeu llegir el text íntegre al blog on ha estat publicat: http://alavoradelfoc.blogspot.com

Tot i que aquest és un d’aquells llibres que en el seu moment va ser un gran èxit, fins el passat Sant Jordi no va caure a les meves mans. I he de dir que m’he trobat amb una història que m’ha sorprès. No sé exactament perquè  m’esperava un relat optimista, en canvi m’he trobat amb la dura història de dos germans bessons, l’Estha i la Rahel, i la seva mare divorciada,  l’Ammu,  a l’Índia. Durant tot el llibre es va alternant el passat, quan els bessons tenen uns deu anys i arriba la seva cosina des de Londres, amb el present, quan els bessons són adults i es retroben a la casa familiar després de molts anys d’estar separats. I mica en mica anem descobrint els detalls dels fets que van passar quan eren nens i com aquells fets han acabat marcant les seves vides actuals.
He trobat que no ha sigut una lectura fàcil, havia de mantenir la concentració per saber en cada moment en quin temps estava i de quins personatges em parlava (els noms indis no són precisament fàcils de recordar), però m’ha agradat llegir-lo. En particular m’ha encantat com poc a poc l’autora va desgranant els detalls del succés que marca la novel•la i que gairebé des de la primera pàgina coneixem. Això li dona un aire de fatalitat, de tragèdia, molt interessant. I he trobat magnífic el personatge de l’Estha adult: un home obsessionat per l’ordre i la neteja i que no parla, es podria dir que turmentat per la separació de la seva germana i de tot el que li va passar de nen. (…)

Us deixem amb una entrevista i un petit reportatge de l’autora  a El Mundo. Esperem que us agradin!

Títol: Les desventures d’un llibre vagabund
Autor: Paul Desalmand
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-418-2
PVP: 16 €

Fa uns anys, camí de la feina, vaig entrebancar-me amb una caixa plena de llibres deixada a un costat de la vorera, lluny d’un contenidor. Eren edicions senzilles però d’autors d’una categoria que anomenaríem “prestigiosa” (Flaubert, Hardy, Racine…). No vaig saber mai d’on van sortir. Suposo que s’havia mort un lletraferit i aquells a qui els la va deixar van ser poc respectuosos amb la biblioteca. Vaig rescatar els que vaig poder (tots els que em van cabre a les mans) i els vaig carretejar durant la resta del dia, regalant pel camí algun exemplar a tothom que va insinuar el més mínim interès en ells. Recordo la sensació com de portar un animal ferit als braços mentre intentava no deixar-ne caure cap i no arrugar-los al mateix temps.

Potser és a rel d’aquell incident que tinc facilitat per pensar en els llibres com a éssers vius, quasi pensants. Però no ha estat fins que he llegit Les desventures d’un llibre vagabund que m’he adonat de fins a quin punt l’experiència d’un llibre és assimilable a la d’una persona. Començant per la característica universal de tenir un començament i un final inevitable; passant per la necessitat de sentir-se realitzat d’alguna manera (en el cas dels llibres, ser llegit); sense oblidar la influència d’aquells que ens anem trobant i que, en paraules de l’autor, ens “incorporen” a les seves vides o a la seva biblioteca; acabant amb la recerca interminable del pare que tanta tinta ha fet vessar als escriptors francesos com Desalmand. La recreació audiovisual de la novel·la que vaig trobar a internet fa esgarrifar de pensar en els maltractaments que s’hagin pogut donar a aquests objectes tan plens de vida.

Fa unes nits, sopant amb una amiga, una enamorada de la literatura francesa com jo, vaig parlar-li d’aquest llibre i de la conclusió a la qual m’havia fet arribar:
—De veritat que no puc trobar cap diferència entre un llibre i una persona!
Ella em va respondre de seguida, sense donar-me temps a presentar els meus arguments:
—Què dius! Un llibre no té consciència. No pot decidir sobre el seu propi destí com les persones.
Ho va dir seriosament però al cap d’un segon les dues rèiem com boges. Va ser alliberador; havia estat un dia molt dur a la feina i no sabíem com es presentaria l’endemà. Sort en tenim d’aquests moments! I sort en tenim dels llibres.

Títol: La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del passadís secret
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Tribu de Camelot
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-92790-85-2
PVP: 7,95€

He de reconèixer que des de petit li he tingut molta por a la foscor. Ara ja ho he superat i estic content d’haver-ho aconseguit. El nens de La tribu de Camelot, de Gemma Lienas, hauran de superar la por per poder desxifrar els enigmes que se’ls hi posin per davant.
Cal dir que quan em van donar aquest llibre vaig pensar que s’havien equivocat de persona i que el llibre per a adults li havien donat al petit de la casa. Va ser posar-m’hi i descobrir un nou món en el qual no hi ha havia estat mai i en el que m’hi trobava molt de gust. La Carlota i els seus amics em van conduir per una biblioteca, per un túnel, per un pis… i tots aquests escenaris em van transportar cap a les aventures dels nens i nenes de la Tribu.
Reconec que La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del passadís secret no és gaire difícil de llegir ja que les contínues il•lustracions i el joc de colors que s’utilitza ens ajuden a viure cada instant amb admiració i compenetració. També podem trobar-hi jocs, lliçons d’història i cultura general i algun truc que deixarà els nostres amics d’escola bocabadats. Gràcies a la Tribu podrem resoldre dos misteris alhora; un serà el del passadís secret sense sortida i l’altre el del robatori de llibres romans. Com dirien als supermercats: Dos pel preu d’un.
Cal afegir que la Tribu té altres històries que segurament són igual o més divertides que aquesta, com ara La Carlota i el misteri del botí pirata o La Carlota i el misteri del canari robat. Espero que gaudiu amb els llibres de la Tribu i que us hi endinseu com jo ho he fet!