Tenim un nom… i el sap tothom

Títol: Tenim un nom
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9708-209-9
PVP: 20,00€
Premi Ramon Llull 2010

“Hi ha pares i fills que si no existís el Barça no sabrien de què parlar entre ells. No tenen res més en comú. En qualsevol altre tema es discutirien. Només hi ha el Barça”.

Vicenç Villatoro trepitja fort. Tenim un nom és una ambiciosa novel·la que narra la relació entre un pare i un fill que intenten retrobar una unió a través dels colors d’un equip que és més que un equip, és un sentiment, “un lligam a una tribu”.

El protagonista, un periodista que torna a Catalunya després de quatre anys a Sud Amèrica, ensopega amb el seu fill adolescent, al qual intenta “conquistar” a través del Barça. Tots dos marxen junts a París, a la final de la Copa d’Europa que l’equip va guanyar contra l’Arsenal l’any 2006. Al llarg del viatge, els dos s’observaran en la distància i actuaran amb prudència fins a adonar-se que, en realitat, tenen molt a guanyar en aquesta expedició, més enllà de les raons futbolístiques.

Tenim un nom no és una novel·la per a futbolers, tot i que parla molt de futbol i de la passió gairebé malaltissa per aquest esport. Entremig, però, hi ha un entramat de sentiments, frustracions, descobriments… que aporten un sentit a la lectura. Villatoro ens  mostra “el fet de ser del Barça des de la perspectiva del barcelonisme. Una sensació que passa de pares a fills, socialment transversal, un fenomen que transcendeix el futbol”.

Amb el decorat de l’afició fervent, Villatoro entrellaça una història familiar que ens parla de decepcions, d’amor, de renúncies personals, d’oportunitats, i de la (in) comunicació entre els membres d’una família. Tenim un nom és una novel·la on el Barça és el motor que ajuda a explicar un sentiment, una pertinença i un somni que conformen la nostra identitat individual i col·lectiva.

Pares i fills: us sentiu identificats amb els protagonistes de Tenim un nom?

Us deixem el facebook de Tenim un nom i la roda de premsa del Premi Ramon Llull 2010, on Vicenç Villatoro parla del seu llibre.

No i jo

Títol: No i jo
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-6209-9
Preu: 16.95 €

Poques vegades he trobat que la sinopsi que hi ha a la contraportada d’un llibre resumeixi i descrigui tan bé el seu contingut com és el cas d’aquesta novel·la, No i jo de l’escriptora francesa Delphine de Vigan.

Permeteu-me que citi dita sinopsi i així coneixereu d’un cop d’ull l’argument d’aquesta meravellosa novel·la:

“Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l’escola la seva intel·ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.”

La lectura de No i jo, guanyadora del Premi dels llibreters francesos 2008, m’ha despertat per moments la consciència social que tant adormida tenim sovint i m’ha fet reflexionar sobre la naturalesa de moltes relacions d’amistat. A més d’una lectura netament realista i de caire social, No i jo també accepta una interpretació idealista de la vida, donada per la joventut de les protagonistes, de voler viure una realitat que no t’ha tocat viure.

Potser al final d’aquesta lectura, que recomano fervorosament, recordareu alguns moments de la vostra vida que haurien pogut ser diferents si…

Maletes perdudes o la importància de dir-se “Cristòfol”, amb variants!

Hem rebut un primer comentari -estem convençuts i esperançats que no serà l’últim- d’una noia que es diu Laura. Ja veureu que ha triat un llibre excel·lent per estrenar-se… tot i que, com que som en vigília de vacances, quan he vist “maletes perdudes” al correu m’ha fet pensar en dies d’hotel amb una sola muda que posar-se. Però ja he vist que la cosa no va per aquí! Gràcies, Laura, per alegrar-nos la setmana amb un text que és una molt bona notícia: hi ha una novel·la de les que val la pena llegir!

Títol: Maletes perdudes
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries Narrativa 366
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-9787-616-2
PVP: 17,95€

Francament no sé per on començar ni com us puc transmetre la fascinació, i sobretot la humanitat, amb la qual ens parla l’autor en el seu llibre Maletes perdudes, una història feta a mida i plena de humilitat i tendresa on, per damunt de tot, es barregen un seguit de sentiments que afloren al llarg de la novel·la i atrapen el lector en una atmosfera d’amor, amistat, fraternitat i convivència difícils d’oblidar.

Amb un llenguatge molt planer, Jordi Puntí ens submergeix profundament en el relat i abans que t’ho esperis, et veus immers i envoltat per les vivències dels personatges com si fossin les pròpies.

El context de la història transcorre en una Europa actual on han desaparegut fronteres i ens transporta al passat, on infortunis de la vida tenen les seves conseqüències al present. Un present que es prepara per donar resposta a tot allò que un pare inexpert, irresponsable i immadur no fou capaç mai de dur a terme. La unió d’una família, a priori, del tot inversemblant, con a fil conductor de la novel·la i la seva perseverança per esbrinar allò que el passat no ha volgut  deixar enrere, s’uneixen per confluir d’una forma del tot inesperada, i on encara més, Jordi Puntí ens complau amb un final del tot anhelat per part del lector des de la primera plana.

El “súmmum” el porta la resposta a la gran pregunta que, almenys per a mi, ha estat constant a mesura que avançava cada pàgina: per quin motiu tots quatre germans porten el mateix nom… resposta que us convido a esbrinar amb la lectura d’aquest llibre.

Per més curiositat, visiteu el facebook i el bloc de Maletes perdudes. I no us perdeu la presentació de Jordi Puntí!

Judes, la millor companyia per Divendres Sant

Vaig llegir el comentari de la Núria fa uns quants dies (vegeu Atenció: el personatge de Judes m’ha seduït) i em va fer venir ganes de saber-ne més. Com que és una ressenya absolutament entusiasta em va picar la curiositat i vaig pensar que, ara que ens acostàvem a la Setmana Santa, s’esqueia aquesta lectura. Bé, us he de confessar que em pensava que em duraria fins al Divendres Sant, però per Diumenge de Rams ja la tenia dada i beneïda!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

Tenia raó la Núria en què és una novel·la que enganxa des del principi. És un thriller amb tots els ingredients per mantenir-te les parpelles ben obertes: bons, dolents, lluites de poder, passions… I tot salpebrat amb dosis d’història sagrada “alternativa” que et fan descobrir un Judes turmentat, solitari, enamorat, dubtós.

De fet, crec que enganxa tant que l’únic retret que se li pot fer a l’obra és que quan l’acabes tens la sensació que en voldries més! Llàstima que en comptes de 30 monedes (per a la novel·la n’acaben sent rellevants 7) no fos un desfalc amb totes les de la llei!

Què us sembla? Voleu que aprofitem l’avinentesa que s’acosten vacances per recomanar-nos algun bon llibre? Jo començaré la llista amb aquest: Si teniu ganes de passar uns dies de vacances sense maldecaps, distrets i pendents només de què passarà quan gireu full, El llegat de Judes, de Francesc Miralles i Joan Bruna es una opció que no traeix les expectatives!

El Alcohólico

Avui us deixem amb la primera ressenya de l’Àlex. Ens fa molta il·lusió que s’estreni entre “nosaltres”! Com a dibuixant de còmics, l’Àlex ens comenta  El Alcohólico, de Jonathan Ames i Dean Haspiel. Esperem que us agradi! Si voleu conèixer més coses, feu un cop d’ull http://www.tentacle.cat/

Títol: El Alcohólico
Autor: Jonathan Ames i Dean Haspiel
Editorial: Planeta DeAgostini
Col·lecció: Comics
Pàgines: 144
ISBN: 9788467487299
PVP: 13,95€

Va ser la setmana passada que vaig veure un llibre a la lleixa de la llibreria que no hauria comprat probablement mai. Una novel·la gràfica que, en la seva aparença externa, no m’entusiasmava gaire. Malauradament sóc dels que trien els còmics per la seva portada, però, ei! no es tracta de meitat literatura i meitat art? M’agrada que la coberta m’inspiri el seu interior. Sigui com sigui, el que sí que em va cridar l’atenció va ser el seu autor: Jonathan Ames. Un parell de mesos enrere jo no havia sentit a parlar mai de Jonathan Ames, però van començar una sèrie de televisió, Bored to Death, creada i escrita, efectivament, per un tal Jonathan Ames.

La sèrie gira entorn la vida d’un escriptor de Brooklyn, alcohòlic i drogoaddicte i de nom Jonathan Ames, que busca el seu lloc, més que en la societat, en la seva pròpia persona. Jonathan Ames, l’autor, no el personatge, juga brutalment amb l’element autobiogràfic en tots els seus treballs fins al punt de confondre què és història i què és ficció. I El Alcohólico? Doncs narra la vida d’un escriptor alcohòlic i drogoaddicte que també busca sentit a la seva vida, a la seva relació amb l’alcohol i a la seva pròpia sexualitat. La vida, aquest cop, de Jonathan A, saltant del futur al passat amb incansables flashbacks per penetrar intensament a la seva vida. Si Bored to Death ens explica una història amb un humor subtil i obscur, El Alcohólico ens presenta una realitat més crua i directe, una realitat, en definitiva, molt més real.

Ni el llibre pretén convertir-se en sèrie de televisió ni la sèrie es nodreix del llibre. Són treballs aliens i independents amb un nexe d’unió que es repeteix en la resta de treballs de Jonathan Ames: el propi Jonathan Ames. Un treball impecable per ser la primera incursió de l’autor en el món de la novel·la gràfica després de tres novel·les i quatre assajos publicats. Una incursió de la mà de Dean Haspiel, magnífic il·lustrador que trasllada amb virtuosisme l’univers de l’autor amb uns escenaris en blanc i negre on flueixen harmònicament les llums i les ombres.

Viatge d’anada i tornada, per anar fent boca!

Gerard Piqué, viatge d'anada i tornadaEl primer capítol ja és aquí! Viatge d’anada i tornada

Bé, jo crec que amb aquest tastet queda clar que el llibre l’ha fet ell, o sigui que a més de bon jugador, simpàtic, fotogènic i què sé jo quantes coses més, és capaç d’escriure!!! A sobre, es presta a descórrer la cortina que ens separa de la seva vida privada i ens parla de la família, dels amics, de l’escola…

Fans del Piqué, ja falta menys pel dia 8!! L’espera se’ns farà llarga però pagarà la pena, segur!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

No tinc criteri per la ciència ficció

Us deixem amb un noi que es defineix a si mateix com a apassionat de la ciència ficció, en Sergi, que vol donar les gràcies a la renfe perquè s’ha llegit el llibre en tres dies! Tot un rècord…  i el resultat és aquest: Un altre món. Els tres herois de Maxime Chattam.

Títol: Un altre món. Els tres herois
Autor: Maxime Chattam
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps [Núm 24]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9932-073-1
PVP: 14,96€

Heu imaginat mai un món sense adults? Què faríeu si descobríssiu que, de sobte, gairebé tothom ha desaparegut? Pregunteu-li a en Matt, l’aventurer d’Un altre món. Els tres herois. Les aventures que li esperen!

Una gran tempesta envaeix la ciutat de Nova York. Un nen de catorze anys, en Matt, és l’únic que sembla preveure-la en tots els sentits. Els flaixos de llum comencen a espetegar al cel, tot queda aturat. En Matt cau al terra.

En Matt es desperta, alça la vista, mira al seu voltant. Tot ha canviat, res és el que era. La  ciutat està coberta de neu. No corre ni una ànima. Només ombres estranyes. On són els adults? Tots convertits en zombis. Uns en aparença normals però molt agressius, altres més “dolços”. En Matt haurà de travessar tota la ciutat juntament amb dos amics per escapar d’aquesta nova espècie. Tota una proesa.

En Matt i els seus amics hauran de fer el possible per sobreviure dins d’aquest món: perillós, mutant, contradictori. Us puc assegurar que al final us quedareu amb la boca oberta.

Maxime Chattam ens descriu una història plena d’aventures, d’escenes trepidants. Si us heu llegit Mecanoscrit del segon origen, Un altre món us encantarà! Una història apte per a tots els majors de catorze anys, ara bé, us adverteixo (als adults) que gaudireu com nens!

“Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum

Avui estem de festa: presentem una nova lectora que vol compartir amb nosaltres les seves lectures. Es diu Sílvia, vol ser escriptora i estic segura que ho aconseguirà perquè ho desitja amb totes les forces!! De moment, ens porta de visita per zones una mica fúnebres…Segur que després de llegir el comentari us vindran ganes de “més enllà”, o sigui que podeu visitar el web de la novel·la per anar-vos preparant i, de passada, escriure el vostre epitafi! (eps que hi ha un concurs per això, eh?!).

Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9932-105-9
PVP: 17’95€

Aquest llibre ha caigut a les meves mans per casualitat. Anava a fer un encàrrec i m’he l’han regalat. M’ha cridat molt l’atenció amb la seva coberta negra , un títol rosa xiclet al mig i les pàgines tacades de negre. He pensat que estava a la moda i una veïna de 14 anys m’ha confirmat la sospita: és molt guai! Mola molt! Després de dir-li que si es portava bé li deixaria llegir he anat a casa. L’he començat després de dinar. Sense la panxa plena no puc fer feina. És una norma que segueixo des de fa anys.

Retrum. Què diantres vol dir aquest títol? El resum del darrera m’ha fet saber que és un orde secret que es comunica amb els morts. Hmmm, la mort! En general em crida l’atenció tot el que té relació amb la mort. M’agradaria no arribar mai als seus braços però el misteri que l’envolta és més que interessant. Llegir sobre ella, veure pel·lícules ambientades en llocs sinistres fa que la comprengui una mica millor.

Els integrants de Retrum són peculiars. Una noia amb cabells vermells, un noi esprimatxat i una noia molt guapa (no podia faltar en una novel·la juvenil). El protagonista és un indecís que no sap ben bé què vol ni què sent. Cau simpàtic. És la famosa “empatia”. Ben aviat ens posem en el seu lloc i pensem què faríem si d’un dia per l’altre se’ns apareixen tres individus i ens fan passar una prova per entrar en el seu grup misteriós.

Intriga, mort, cementiris i oh l’amour! La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut. Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.

El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.

En temps de crisi, una bona lectura

Títol: La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se
Autor: Àlex Rovira
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-9809-079-6
PVP: 16 €

Pot ser bona una crisi? Travessar una situació econòmica o personal difícil pot arribar a ser positiu per a la nostra vida? L’Àlex Rovira creu que sí i així ho explica en el llibre La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se.

El llibre està estructurat en 29 capítols en forma de cartes on l’Àlex Rovira s’adreça al lector i el fa pensar sobre un concepte, una idea, per tal que s’adoni de tot allò positiu que pot extreure d’una crisi, sigui aquesta de la naturalesa que sigui. A més, el llibre està ple d’exemples de persones que han patit situacions extremes a les seves vides i que, malgrat tot, han sabut aprofitar aquest moment per sortir-se’n, reinventant-se a si mateixos i sense defallir davant les adversitats.

No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex Rovira.

I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.

En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!

Us deixo amb una entrevista que li va fer el Berto al programa de l’Andreu Buenafuente, una altra que li va fer el Toni Marín a RNE-Catalunya i altra feta al programa L’Oracle de Catalunya Ràdio.

A més, a la web de l’Àlex Rovira hi trobareu d’altres entrevistes que li han fet per parlar d’aquest llibre.

Alícia al país de les meravelles

Avui us deixem amb la Patricia, amant del terror, la fantasia, la ciència ficció… que ens ha enviat un comentari sobre Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. A mi m’ha fet venir ganes de llegir-me’l! Si voleu saber més sobre aquesta noia que es defineix com a contista i guionista, passegeu-vos per  http://paginasfreneticas.blogspot.com.

Títol: Alícia al país de les meravelles
Autor: Lewis Carroll
Editorial: labutxaca
Col.lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-92549-40-59
PVP: 7,00 €

Segons el diari d’en Lewis Carroll, el personatge d’Alícia va néixer el 4 de juliol de 1862 quan l’escriptor i el reverend Robinson Duckworth van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, Alice i Edith) d’excursió amb barca pel Tàmesis.
El conte infantil Les Aventures d’Alícia sota Terra va sorgir de la insistència de les nenes per escoltar un relat aquella tarda estiuenca. I no és casualitat que Carroll donés al seu personatge el nom de la petita de 10 anys, ja que aquest conte va ser creat per a ella, l’Alice Liddell, la nena que va fascinar a en Lewis Carroll.

Tot comença una avorrida tarda d’estiu en la qual l’Alícia, atrapada per la curiositat, es posa a perseguir un conill blanc que duu una armilla i un rellotge de butxaca. Com és d’esperar, la petita cau pel forat i així és com s’endinsa Al país de les Meravelles. Un lloc on els fets fantàstics se succeeixen al compàs d’una lògica aclaparadora de la qual és impossible lliurar-se.
Hi ha quelcom de familiar i inquietant en aquesta nena encantada de viure immersa en fantasies. Encara no ens reconeixem?

Alícia, la curiositat innocent que portem a dintre. Alícia, la nena que parla amb desconeguts, s’uneix a quadrilles i es passeja per regnes de cors sense conèixer el protocol. Alícia, la inconscient que es lliura a l’aventura sense reserves. La salvatge que segueix els seus instints. La voluble que es deixa dur pels altres. La que beu i menja el que l’ocasió li ofereix, la que participa en jocs aliens amb total naturalitat. La que dóna l’esquena a la realitat i quan desperta, malenconiosa enyora el seu somni. Alícia, la que es deixa caure dins un túnel sense saber què li espera i en cap moment es pregunta a qui pertany aquesta fantasia.

Seguim pensant que només és un conte per a nens?