nosaltresllegim.cat

Títol: Tenim un nom
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9708-209-9
PVP: 20,00€
Premi Ramon Llull 2010

“Hi ha pares i fills que si no existís el Barça no sabrien de què parlar entre ells. No tenen res més en comú. En qualsevol altre tema es discutirien. Només hi ha el Barça”.

Vicenç Villatoro trepitja fort. Tenim un nom és una ambiciosa novel·la que narra la relació entre un pare i un fill que intenten retrobar una unió a través dels colors d’un equip que és més que un equip, és un sentiment, “un lligam a una tribu”.

El protagonista, un periodista que torna a Catalunya després de quatre anys a Sud Amèrica, ensopega amb el seu fill adolescent, al qual intenta “conquistar” a través del Barça. Tots dos marxen junts a París, a la final de la Copa d’Europa que l’equip va guanyar contra l’Arsenal l’any 2006. Al llarg del viatge, els dos s’observaran en la distància i actuaran amb prudència fins a adonar-se que, en realitat, tenen molt a guanyar en aquesta expedició, més enllà de les raons futbolístiques.

Tenim un nom no és una novel·la per a futbolers, tot i que parla molt de futbol i de la passió gairebé malaltissa per aquest esport. Entremig, però, hi ha un entramat de sentiments, frustracions, descobriments… que aporten un sentit a la lectura. Villatoro ens  mostra “el fet de ser del Barça des de la perspectiva del barcelonisme. Una sensació que passa de pares a fills, socialment transversal, un fenomen que transcendeix el futbol”.

Amb el decorat de l’afició fervent, Villatoro entrellaça una història familiar que ens parla de decepcions, d’amor, de renúncies personals, d’oportunitats, i de la (in) comunicació entre els membres d’una família. Tenim un nom és una novel·la on el Barça és el motor que ajuda a explicar un sentiment, una pertinença i un somni que conformen la nostra identitat individual i col·lectiva.

Pares i fills: us sentiu identificats amb els protagonistes de Tenim un nom?

Us deixem el facebook de Tenim un nom i la roda de premsa del Premi Ramon Llull 2010, on Vicenç Villatoro parla del seu llibre.

Títol: No i jo
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-6209-9
Preu: 16.95 €

Poques vegades he trobat que la sinopsi que hi ha a la contraportada d’un llibre resumeixi i descrigui tan bé el seu contingut com és el cas d’aquesta novel·la, No i jo de l’escriptora francesa Delphine de Vigan.

Permeteu-me que citi dita sinopsi i així coneixereu d’un cop d’ull l’argument d’aquesta meravellosa novel·la:

“Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l’escola la seva intel·ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.”

La lectura de No i jo, guanyadora del Premi dels llibreters francesos 2008, m’ha despertat per moments la consciència social que tant adormida tenim sovint i m’ha fet reflexionar sobre la naturalesa de moltes relacions d’amistat. A més d’una lectura netament realista i de caire social, No i jo també accepta una interpretació idealista de la vida, donada per la joventut de les protagonistes, de voler viure una realitat que no t’ha tocat viure.

Potser al final d’aquesta lectura, que recomano fervorosament, recordareu alguns moments de la vostra vida que haurien pogut ser diferents si…

Hem rebut un primer comentari -estem convençuts i esperançats que no serà l’últim- d’una noia que es diu Laura. Ja veureu que ha triat un llibre excel·lent per estrenar-se… tot i que, com que som en vigília de vacances, quan he vist “maletes perdudes” al correu m’ha fet pensar en dies d’hotel amb una sola muda que posar-se. Però ja he vist que la cosa no va per aquí! Gràcies, Laura, per alegrar-nos la setmana amb un text que és una molt bona notícia: hi ha una novel·la de les que val la pena llegir!

Títol: Maletes perdudes
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries Narrativa 366
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-9787-616-2
PVP: 17,95€

Francament no sé per on començar ni com us puc transmetre la fascinació, i sobretot la humanitat, amb la qual ens parla l’autor en el seu llibre Maletes perdudes, una història feta a mida i plena de humilitat i tendresa on, per damunt de tot, es barregen un seguit de sentiments que afloren al llarg de la novel·la i atrapen el lector en una atmosfera d’amor, amistat, fraternitat i convivència difícils d’oblidar.

Amb un llenguatge molt planer, Jordi Puntí ens submergeix profundament en el relat i abans que t’ho esperis, et veus immers i envoltat per les vivències dels personatges com si fossin les pròpies.

El context de la història transcorre en una Europa actual on han desaparegut fronteres i ens transporta al passat, on infortunis de la vida tenen les seves conseqüències al present. Un present que es prepara per donar resposta a tot allò que un pare inexpert, irresponsable i immadur no fou capaç mai de dur a terme. La unió d’una família, a priori, del tot inversemblant, con a fil conductor de la novel·la i la seva perseverança per esbrinar allò que el passat no ha volgut  deixar enrere, s’uneixen per confluir d’una forma del tot inesperada, i on encara més, Jordi Puntí ens complau amb un final del tot anhelat per part del lector des de la primera plana.

El “súmmum” el porta la resposta a la gran pregunta que, almenys per a mi, ha estat constant a mesura que avançava cada pàgina: per quin motiu tots quatre germans porten el mateix nom… resposta que us convido a esbrinar amb la lectura d’aquest llibre.

Per més curiositat, visiteu el facebook i el bloc de Maletes perdudes. I no us perdeu la presentació de Jordi Puntí!