En Knutas ha tornat!

Títol: Ningú no ho ha sentit
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  336
ISBN: 978-84-664-1110-3
PVP: 19€

Tal i com ho llegiu: El comissari Knutas ha tornat a casa meva.
Us porto el segon llibre protagonitzat per aquest entranyable personatge sortit directament de la ment de l’autora amb cognom impronunciable, la Mari Jungstedt.

Ningú no ho ha sentit segueix la línia del seu primer treball: una mica d’intriga per aquí, una mica de  misteri per allà i tot envoltat d’un ritme trepidant.
Els successos tornen a ocórrer a l’illa de Gotland, que aquest cop ha estat descrita amb el que sembla ser molta passió… Ara, però, és hivern i el clima convida a imaginar i a intentar descobrir més pistes.

Un assassinat i més tard una desaparició tornen a trasbalsar l’equip del detectiu Knutas, que veurà, a mida que passen els fets, com la seva professió cada dia li pot donar noves sorpreses.
Us confessaré quelcom: quan portava mig llibre llegit vaig pensar ‘ja està, t’he enxampat!’. Vaig estar segura que havia descobert l’assassí. Més tard, però, en veure el gir de la investigació, vaig canviar d’opinió; ara sí que havia descobert l’assassí de debò. Sorprenentment, no era així. Me’n vaig adonar a unes 30 pàgines del final de qui era! De cop, la història torna a girar inesperadament i et descobreix el veritable culpable deixant-te amb un pam de nas.

Això m’ha encantat… perquè tot just quan pensava que l’havia descobert, he sentit com una petita decepció al meu interior. Però després, l’autora m’ha sorprès introduint noves pistes, nous camins que seguir… fins que al final, m’ha fet deixar anar un esbufec en descobrir la veritat. Ha estat just com havia de ser.

No puc deixar de recomanar-vos la seva lectura. No us espanteu ja que l’autora en un acte molt intel·ligent, descriu breument els personatges i la relació que hi ha entre ells, de manera que si no t’has llegit Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no ho ha…) no t’has de preocupar.

Acabaré per fer-me una experta en resoldre crims i aviat podreu anomenar-me inspectora Turu. Ara ve, necessitaré gent que vulgui unir-se al meu equip. Que me’n dieu? Voleu començar per llegir-vos el llibre? Així el podrem discutir.

Sí, sí, sí, en Gerard Piqué el tenim aquí

Bé, és un dir… Quina llàstima, eh?

Viatge d'anada i tornadaAra us vaig a explicar una anècdota real com la vida mateixa (m’heu de perdonar, em faig gran i repapiejo!). Fa tot just una setmana, al forn que hi ha davant de casa un parell de senyores d’uns 70 anys parlaven de futbol i deien (bastant literalment):

– “Chica, qué quieres que te diga, yo soy del Madrí y a mí me gusta el Cristinano. Es un mozote!!”

– “Pues a mi me agrada el Barça…”

– “¡Vas a comparar! ¡Con lo guapo que es el Cristiano ese! Nada, nada, como él ninguno.”

I en aquell moment, de tant de sentir la senyora “merengue” insistir sobre adonis Ronaldo, surt sense previ avís la culé que porto dins, em giro i li dic a l’aclaparada senyora del Barça: “Senyora, digui que juguem millor i que, posats a guapos, tenim el Gerard Piqué“.

Ostres, la meva filla, que va presenciar tota l’escena, encara no se’n sap avenir!! Quin tip de riure que es va fer explicant-ho després urbi et orbi… De fet,  a casa ja han quedat que per Sant Jordi em compren Viatge d’anada i tornada! Bé, jo els volia dir que tenia altres plans, però ben pensat, el que faré és dir-los que ja en poden fer la pre-reserva aquí.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

No oloreu els peus dels trols!

Decideixo que, com que queden pocs dies per Sant Jordi i el Quart viatge al Regne de la Fantasia parla de dracs, és oportú comentar-lo. En aquesta ocasió, en comptes de llegir-lo visitaré un parell d’especialistes en el tema. Són un nen i una nena de deu anys, experts en Stiltonologia per la Universitat de l’Illa dels Ratolins. Em conviden a seure amb ells a taula i em permeten que els faci unes preguntes mentre revisen acuradament el Manual d’urbanitat dels dracs, un dels capítols de la Dragologia que apareix com a annex al Quart viatge al Regne de la Fantasia.

Títol: Quart viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-92790-76-0
PVP: 19,95 €

M.B. (sóc jo!): Si haguéssiu de parlar a nens i nenes sobre el Quart viatge al Regne de la Fantasia, què els diríeu que els pugués interessar?

B.O. (ella): Que és un llibre d’aventures, de moltes aventures, i que està molt bé.

R.B. (ell): Hi estic d’acord. Que està molt bé.

M.B.: I si haguéssiu de dir-ho als pares?

B.O.: Doncs que els comprin el llibre, perquè és molt divertit!

R.B.: I que no olorin l’olla perquè fa pudor de peus de trol.

En aquest moment, penso que m’he confós…

M.B.: Que no olorin, dius?

B.O.: I tant! Que no ho saps que els llibres del Geronimo fan olors? Algunes pàgines dels Viatges es poden rascar i fan moltes olors diferents.

R.B.: N’hi ha que fan molt bona olor i altres… en fi!

M.B.: D’això… i si deixem de banda les pudors i ens centrem en l’argument?

B.O.: La novel·la comença com sempre, amb l’Stilton prenent-se moltes camamilles, anant a dormir i…

R.B.: sí, sí, quan es desperta comença la història. És massa, han d’anar a buscar un ou de drac, que el tenen els trols perquè en volen fer una truita…

B.O.: I sort de la Flordiana!

R.B.: I del Brasa del Socarrim!!

En aquest moment, els meus entrevistats corren cap a la biblioteca a buscar els tres viatges previs – Al Regne de la Fantasia, Retorn al Regne de la FantasiaTercer viatge al Regne de la Fantasia – i jo em quedo amb un pam de nas, mirant un llibre meravellosament il·lustrat, escrit per un tal Geronimo Stilton, que resulta que és un dels autors de més èxit del moment. (…) Ecs! Tenen raó!! No oloreu els peus dels trols!!!

Meeeeeeeuuuu!

Avui una amiga que sap que m’agrada molt llegir m’ha regalat un llibre que ha pensat que m’interessaria. La veritat és que la portada és molt bonica (hi ha un gatet), el títol és suggerent (“La magia de los gatos”), és relativament breu (148 pàgines) i a mi -que sempre em queixo que no tinc temps per a res- no se m’allargarà indefinidament… en fi, tot avantatges!

Ara bé, què li ha passat pel cap a la aquesta noia per concloure que un llibre la sinopsi del qual diu “Allan Percy nos hace ahora una propuesta que encandilará a cualquier persona que tenga un gato como animal de compañía y generará curiosidad en aquellos lectores que, aun sin tener un animal, sientan curiosidad por sus poderes.” s’ha fet per a mi?? Ni idea! Però si precisament a mi els gats em fan al·lèrgia!!

Bé, amiga meva, ja saps que ho hem estat parlant i hem quedat que en futures ocasions t’informaràs primer, o sigui que tinc el teu consentiment per regalar aquest llibre a un “nosaltres” que el vulgui. A canvi només us demano que, quan l’acabeu, ens expliqueu què us ha semblat, eh?

———————————

“Nosaltres”, sou de primera! Ja hem trobat un lector expert en animals domèstics! Es diu Ernest i viu a La Seu d’Urgell, o sigui que demà mateix sortiran els gats cap allà, a veure si li arriben ben aviat i podem completar aquest comentari! Quina alegria!!!

(ara sí que ja és qüestió de dies que l’Ernest ho acabi… Noi, no saps quin descans!)

Receptes per a cuinetes

Títol: Cuinetes. La tradició, de pares a fills – Les millors receptes d’El món a Rac1
Autor: Fermí Puig
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1096-0
PVP: 18 €

No sé si us passa el mateix, però a mi m’agrada molt escoltar la ràdio mentre faig altres coses, sobretot mentre esmorzo o cuino. Abans, era una assídua al programa de l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, així que, quan va marxar, em vaig canviar a El món a Rac1 del Jordi Basté i vaig descobrir que el Fermí Puig, xef dels restaurants Drolma i Petit Comitè i pròximament director del restaurant Murmuri, feia una secció cada dijous parlant de menjar i oferint receptes, moltes d’elles tradicionals però amb un toc original. Ara, el famós cuiner ha recopilat les millors receptes que han aparegut al programa en el llibre Cuinetes – La tradició, de pares a fills, que inclou plats molt variats amb ingredients gairebé tots molt fàcils d’aconseguir.

Al llibre, doncs, hi trobem receptes del Fermí Puig, algunes d’elles han estat presents a la carta del prestigiós restaurant Drolma, així com plats d’alguns amics o oients del programa de Rac1 que han cridat l’atenció del cuiner. A més, el llibre conté anècdotes de l’autor, consells per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar els plats o suggeriments per presentar el menjar un cop cuinat. En aquest sentit, però, no sé si perquè, tal i com diu el Fermí Puig, els seus plats no són del tot fotogènics perquè tenen pocs colors, trobo a faltar en algunes receptes fotografies dels plats ja acabats de fer per tal de fer-te una idea de com han de quedar un cop llestos. I és que, de vegades, m’és més fàcil entendre una determinada explicació veient el plat acabat que amb paraules. No obstant això, s’ha de dir que les indicacions del Fermí són fàcils de seguir i que no cal ser un expert cuiner amb molta experiència, ni dominar les tècniques culinàries més enrevessades, ni disposar dels estris més sofisticats del mercat per poder fer les receptes que ens presenta. Tot i amb això, els plats, encara que gairebé tots són assequibles per a cuiners principiants, tenen aquell punt d’originalitat, sofisticació o innovació que els fa molt adients per a menjars o celebracions importants.

En definitiva, en aquesta època en què els nens dinen a l’escola, nosaltres ho fem a la feina i a la nit estem tan cansats per preparar un sopar com cal que optem per elaborar plats precuinats o fàcils i ràpids de fer, està bé que cuiners de prestigi es dediquin a recopilar tant receptes de tota la vida -tot i que algunes d’elles una mica reinventades o amb un toc personal-, com receptes més innovadores o exòtiques, per tal que les noves generacions coneguin i sàpiguen elaborar els plats tradicionals que feien les nostres àvies o, si més no, aprenguin a cuinar receptes senzilles però saboroses per menjar millor. Aquest llibre, jo crec, n’és un bon exemple.

Us deixo amb una entrevista amb el Fermí Puig parlant d’aquest llibre: primera part, segona part.

Vathek

Avui encetem el bloc amb un comentari que ens ha fet arribar un gran apassionat de la novel·la de terror, en Pau -autor del bloc Males Herbes– sobre Vathek, de William Beckford. Esperem que us agradi!

Títol: Vathek
Autor: William Beckford
Editorial: Alianza Eitorial, S.A.
Col·lecció: El libro de bolsillo
ISBN: 84-206-6025-6
PVP: 10,25

L’obra magna de William Beckford (1760-1844) és un homenatge a l’exotisme del món musulmà, tal i com se’l entenia a Europa quan va ser escrita. És una història gòtica, amb els seus palaus plens de columnes i els seus personatges condemnats per tota l’eternitat. Formalment, usa i abusa de la tradició àrab d’inserir contes dins d’altres contes, com a Les mil i una nits, així com d’un estrany humor negre de l’estil d’altres obres contemporànies com Manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki (1761-1815). Un humor negre que el porta a fer broma amb temes tan allunyats del repertori de qualsevol monologuista actual com l’incest, l’homosexualitat o la castració.

Vathek és una història de terror sobrenatural amb un final moralitzador: els califes i prínceps pecadors acaben pagant per les seves malifetes. Però fins que això no passa, per les seves pàgines s’hi passegen multitud de diables, profetes i sants islàmics d’allò més vistosos. HP Lovecraft n’era un gran admirador, d’aquesta obra, i la seva empremta és visible en l’articulació de la cosmogonia de Cthulu en els contes de l’americà. Tot allò dels éssers primordials i preadamites llefiscosos està inspirat en Vathek.

Podeu llegir el text íntegre al bloc on ha estat publicat: http://lesmalesherbes.blogspot.com

Gerard Piqué presenta “Viatge d’anada i tornada”

Fanàtiques / fanàtics de Gerard Piqué: us deixem amb un vídeo on el futbolista presenta el seu llibre Viatge d’anada i tornada. De moment només està penjat a la web d’Edicions 62 però estem treballant perquè el pugueu veure des de nosaltresllegim.cat. No us el perdeu! Nosaltres estem desitjant que surti el llibre!

Per cert, coneixeu el Facebook del llibre, oi?

La pedra de paciència

Autor:  Atiq Rahimi
Títol: La pedra de paciència
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-423-6
Preu: 14.95 euros

Durant quatre anys, a la biblioteca on treballava abans, una de les feines que tenia era la de comprar novel·les. Aquest fet em va ajudar a conèixer un munt de títols, autors i literatures que desconeixia. I una d’aquestes literatures va ser l’àrab, que té unes característiques molt definides, on es mostra d’una manera molt sensual i realista alhora la cultura i costums tan marcats d’aquestes societats. Un d’aquests títols és La pedra de paciència, de l’escriptor afganès Atiq Rahimi, guanyadora del prestigiós Premi Goncourt 2008.

La lectura d’aquesta novel·la ensenya i commou al lector –puc donar-ne fe-, ja que l’argument és un reflex de la realitat diària que pateixen les dones àrabs que viuen en països en guerra permanent. A les notícies sempre veiem la part mediàtica dels conflictes, els grans bombardeigs i els edificis devastats. Però no ens aproximen a l’angoixa, a la tensió, al sentiment de les persones innocents que hi viuen. I molt menys el de les dones, que no només pateixen la guerra sinó també la discriminació social i familiar, en una societat a on la religió té una posició preponderant i condiciona molt el comportament.

A La pedra de paciència una dona vetlla el seu marit ferit a la guerra i l’utilitza com a sangué sabur, per a abocar-hi les seves lamentacions. A mesura que passen els dies la dona es va encoratjant i li retreu la vida que li ha donat, com d’ignorada i maltractada s’ha sentit. Sincerament conforme avança la narració, gairebé com si fos un monòleg, anireu descobrint les llastimoses situacions i penúries de les dones àrabs: com arriben al matrimoni, les relacions paterno-filials i amb la família del marit, els tabús socials i els religiosos. Trobo molt interessant la seva lectura. A més, té un final que no us esperareu…

Us deixem amb una entrevista a Atiq Rahimi.

Aquí teniu una tertúlia interessant sobre La pedra de paciència.

Sóc en Batman!

Batman: Barcelona. El cavaller i el dracTítol: Batman: Barcelona. El cavaller i el drac Guió: Mark Waid Editorial: Estrella Polar Col·lecció: Comic Books Pàgines: 48 ISBN: 978-84-92671-73-1 Preu: 5,95€

Sóc en Batman” és la frase que acostuma a sentir-se a Gotham City quan en els ambients criminals més foscos hi apareix l’home ratpenat per impartir justícia. Però, ai las!, Gotham és tan lluny… Mai no podrà venir en Batman a salvar-nos dels perills, als catalans?

Això és precisament el que devien pensar els fans dels superherois fins que l’any 2009 i de la mà d’Estrella Polar va arribar a casa nostra El Cavaller Fosc de DC Comics. Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és una entrada del nostre protagonista per la porta gran: la coberta la signa Jim Lee i el guió Mark Waid. Però segurament no són aquests dos grans noms el més destacable de la publicació, sinó que s’hagi confiat en artistes del país per fer-ne el dibuix i el color. Diego Olmos i Marta Martínez, respectivament, fan una molt bona feina i ens permeten apreciar Waylon Jones (un Killer Croc convençut que és un drac per a l’ocasió) en una lluita per dins i fora de la Sagrada Família o a les Rambles.

Segurament els seguidors de Batman convindran amb mi que el guió queda una mica forçat per encaixar la història en la Diada de Sant Jordi, però espero que també coincidim que és un fet realment excepcional veure qualsevol dels grans protagonistes dels còmics -europeus, japonesos o americans- voltant pels nostres carrers on hi ha senyeres penjant de les façanes i parades de roses i llibres pertot.

El Woody Allen hi ve a filmar, el Freddie Mercury li dedica una cançó i el Batman la salva d’una catàstrofe colossal… qui us sembla que ha fet més per Barcelona?

La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya

Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?