nosaltresllegim.cat

Títol: La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se
Autor: Àlex Rovira
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-9809-079-6
PVP: 16 €

Pot ser bona una crisi? Travessar una situació econòmica o personal difícil pot arribar a ser positiu per a la nostra vida? L’Àlex Rovira creu que sí i així ho explica en el llibre La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se.

El llibre està estructurat en 29 capítols en forma de cartes on l’Àlex Rovira s’adreça al lector i el fa pensar sobre un concepte, una idea, per tal que s’adoni de tot allò positiu que pot extreure d’una crisi, sigui aquesta de la naturalesa que sigui. A més, el llibre està ple d’exemples de persones que han patit situacions extremes a les seves vides i que, malgrat tot, han sabut aprofitar aquest moment per sortir-se’n, reinventant-se a si mateixos i sense defallir davant les adversitats.

No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex Rovira.

I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.

En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!

Us deixo amb una entrevista que li va fer el Berto al programa de l’Andreu Buenafuente, una altra que li va fer el Toni Marín a RNE-Catalunya i altra feta al programa L’Oracle de Catalunya Ràdio.

A més, a la web de l’Àlex Rovira hi trobareu d’altres entrevistes que li han fet per parlar d’aquest llibre.

Avui us deixem amb la Patricia, amant del terror, la fantasia, la ciència ficció… que ens ha enviat un comentari sobre Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. A mi m’ha fet venir ganes de llegir-me’l! Si voleu saber més sobre aquesta noia que es defineix com a contista i guionista, passegeu-vos per  http://paginasfreneticas.blogspot.com.

Títol: Alícia al país de les meravelles
Autor: Lewis Carroll
Editorial: labutxaca
Col.lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-92549-40-59
PVP: 7,00 €

Segons el diari d’en Lewis Carroll, el personatge d’Alícia va néixer el 4 de juliol de 1862 quan l’escriptor i el reverend Robinson Duckworth van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, Alice i Edith) d’excursió amb barca pel Tàmesis.
El conte infantil Les Aventures d’Alícia sota Terra va sorgir de la insistència de les nenes per escoltar un relat aquella tarda estiuenca. I no és casualitat que Carroll donés al seu personatge el nom de la petita de 10 anys, ja que aquest conte va ser creat per a ella, l’Alice Liddell, la nena que va fascinar a en Lewis Carroll.

Tot comença una avorrida tarda d’estiu en la qual l’Alícia, atrapada per la curiositat, es posa a perseguir un conill blanc que duu una armilla i un rellotge de butxaca. Com és d’esperar, la petita cau pel forat i així és com s’endinsa Al país de les Meravelles. Un lloc on els fets fantàstics se succeeixen al compàs d’una lògica aclaparadora de la qual és impossible lliurar-se.
Hi ha quelcom de familiar i inquietant en aquesta nena encantada de viure immersa en fantasies. Encara no ens reconeixem?

Alícia, la curiositat innocent que portem a dintre. Alícia, la nena que parla amb desconeguts, s’uneix a quadrilles i es passeja per regnes de cors sense conèixer el protocol. Alícia, la inconscient que es lliura a l’aventura sense reserves. La salvatge que segueix els seus instints. La voluble que es deixa dur pels altres. La que beu i menja el que l’ocasió li ofereix, la que participa en jocs aliens amb total naturalitat. La que dóna l’esquena a la realitat i quan desperta, malenconiosa enyora el seu somni. Alícia, la que es deixa caure dins un túnel sense saber què li espera i en cap moment es pregunta a qui pertany aquesta fantasia.

Seguim pensant que només és un conte per a nens?

Títol: Ningú no ho ha sentit
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  336
ISBN: 978-84-664-1110-3
PVP: 19€

Tal i com ho llegiu: El comissari Knutas ha tornat a casa meva.
Us porto el segon llibre protagonitzat per aquest entranyable personatge sortit directament de la ment de l’autora amb cognom impronunciable, la Mari Jungstedt.

Ningú no ho ha sentit segueix la línia del seu primer treball: una mica d’intriga per aquí, una mica de  misteri per allà i tot envoltat d’un ritme trepidant.
Els successos tornen a ocórrer a l’illa de Gotland, que aquest cop ha estat descrita amb el que sembla ser molta passió… Ara, però, és hivern i el clima convida a imaginar i a intentar descobrir més pistes.

Un assassinat i més tard una desaparició tornen a trasbalsar l’equip del detectiu Knutas, que veurà, a mida que passen els fets, com la seva professió cada dia li pot donar noves sorpreses.
Us confessaré quelcom: quan portava mig llibre llegit vaig pensar ‘ja està, t’he enxampat!’. Vaig estar segura que havia descobert l’assassí. Més tard, però, en veure el gir de la investigació, vaig canviar d’opinió; ara sí que havia descobert l’assassí de debò. Sorprenentment, no era així. Me’n vaig adonar a unes 30 pàgines del final de qui era! De cop, la història torna a girar inesperadament i et descobreix el veritable culpable deixant-te amb un pam de nas.

Això m’ha encantat… perquè tot just quan pensava que l’havia descobert, he sentit com una petita decepció al meu interior. Però després, l’autora m’ha sorprès introduint noves pistes, nous camins que seguir… fins que al final, m’ha fet deixar anar un esbufec en descobrir la veritat. Ha estat just com havia de ser.

No puc deixar de recomanar-vos la seva lectura. No us espanteu ja que l’autora en un acte molt intel·ligent, descriu breument els personatges i la relació que hi ha entre ells, de manera que si no t’has llegit Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no ho ha…) no t’has de preocupar.

Acabaré per fer-me una experta en resoldre crims i aviat podreu anomenar-me inspectora Turu. Ara ve, necessitaré gent que vulgui unir-se al meu equip. Que me’n dieu? Voleu començar per llegir-vos el llibre? Així el podrem discutir.

Bé, és un dir… Quina llàstima, eh?

Ara us vaig a explicar una anècdota real com la vida mateixa (m’heu de perdonar, em faig gran i repapiejo!). Fa tot just una setmana, al forn que hi ha davant de casa un parell de senyores d’uns 70 anys parlaven de futbol i deien (bastant literalment):

- “Chica, qué quieres que te diga, yo soy del Madrí y a mí me gusta el Cristinano. Es un mozote!!”

- “Pues a mi me agrada el Barça…”

- “¡Vas a comparar! ¡Con lo guapo que es el Cristiano ese! Nada, nada, como él ninguno.”

I en aquell moment, de tant de sentir la senyora “merengue” insistir sobre adonis Ronaldo, surt sense previ avís la culé que porto dins, em giro i li dic a l’aclaparada senyora del Barça: “Senyora, digui que juguem millor i que, posats a guapos, tenim el Gerard Piqué“.

Ostres, la meva filla, que va presenciar tota l’escena, encara no se’n sap avenir!! Quin tip de riure que es va fer explicant-ho després urbi et orbi… De fet,  a casa ja han quedat que per Sant Jordi em compren Viatge d’anada i tornada! Bé, jo els volia dir que tenia altres plans, però ben pensat, el que faré és dir-los que ja en poden fer la pre-reserva aquí.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!