Arxiu mensual: març de 2010

¡Socorro, tengo un niño pequeño!

Títol: Niños pequeños, problemas pequeños
Autor: Francisco Palacios – Espasa, Juan Aparicio Belmonte
Editorial: Grup Editorial 62
Col•lecció: Península
ISBN: 978-84-8307-907-2
Pàgines: 160
Import: 16,90€

No, ni estoy embarazada, ni pienso (por ahora) tener un bebé. Pero he de reconocer que mi reloj biológico, a estas alturas, va un poco por libre y empieza a sonarle el despertador. Por eso, cuando Niños pequeños, problemas pequeños cayó en mis manos, lo primero que me llamó la atención fue su portada, que sin duda, anunciaba lo que más tarde me iba a encontrar.

Escrito a dos manos entre el escritor Juan Aparicio Belmonte y un experto en psicoanálisis como puede ser Francisco Palacio-Espasa, este libro nos hace un recorrido por los problemas cotidianos que se van a encontrar las personas que estrenan paternidad, dándonos respuestas a las preguntas más simples que nos podamos hacer. Y es que tratar con estos pequeños seres cuando una no está acostumbrada a ello, a veces no resulta tan fácil como parece y, si no, que me lo digan a mí cuando trato de satisfacer las necesidades de mis dos sobrinos pequeños.

Al principio pensé que era más de lo mismo, que, por mi profesión y por mi status familiar de ‘tía’, no me iba a enseñar nada que ya no sepa. Pues bien, me equivoqué. Ahora ando aconsejando a mi hermana según lo que he leído en este libro. Y es que realmente te ofrece unas sencillas pautas que pueden ser aplicadas en la interacción que se da entre progenitor e hijo.

He de admitir que no tengo por costumbre leer manuales a modo de entretenimiento, pero me ha gustado leer uno que resulta ameno y además cita a autores tan importantes como puede ser Margaret Mahler, célebre psicoanalista especializada en niños.

Si piensas ser (o eres) madre, padre o simplemente tienes relación con estas pequeñas criaturas, yo de ti me lo leería. Está escrito en 20 capítulos de muy corta extensión que te explican con claridad aquello que seguro te preguntas al pensar o ver a tu bebé: ¿Por qué llora cuando te vas si antes no lo hacía? ¿Por qué es agresivo o demasiado callado? ¿Cómo sabré cuándo está enfermo?

Niños pequeños, problemas pequeños es, según los autores, un dicho francés que significa que los problemas de los más pequeños de la casa no son nada en comparación a los que traerán cuando sean adultos. Yo creo que está en lo cierto. Y vosotros, ¿qué pensáis?

L’ocàs de la més genuïna veu ebrenca: Jesús Moncada

Des de la Biblioteca d’Amposta ens han fet arribar aquest comentari de l’escriptor i membre del seu Club de Lectura “Cafè – Tertúlia”, l’Emigdi Subirats, que resumeix la vida de l’escriptor Jesús Moncada. Esperem que us agradi! A nosaltres ens ha encantat!

Més endavant us deixarem una ressenya d’algun llibre d’aquest escriptor tan estimat… sigueu pacients!

La desaparició d’un bon escriptor causa habitualment una enorme sensació de buidor i de tristesa en el món de les lletres amb majúscula, ja que s’endú amb ell tota una filosofia de pensament i una veu narrativa irrepetible. Aquest ha estat, malauradament, el cas d’en Jesús Moncada (traspassat el passat 13 de juny a causa d’una llarga malaltia), sense cap mena de dubte el literat ebrenc contemporani més universal. Fill de la històrica vila de Mequinensa, havia sabut com ningú altre combinar a la perfecció els aires localistes (tantes vegades criticats i menyspreats per la crítica urbana) amb l’universalisme més ben entens, aquell que mai no renega de les seves arrels i en canvi sap com arribar al públic més divers de qualsevol indret del planeta. Aquell petit poble (el seu) que va ser condemnat a passar a millor vida sota les aigües del pantà de Riba-roja, en nom del progrés i de la necessitat, gràcies a la seva brillant ploma i laboriositat, ha esdevingut un lloc mític en la literatura catalana i de retruc en la universal. Aquest exquisit retrat nostàlgic d’un temps feliç que ja no tornarà, que fou la seva obra mestra “Camins de Sirga”, es va convertir en l’eina d’acceleració d’una futura carrera literària que l’havia de situar a la veritable primera fila de les nostres lletres contemporànies. Amb el mestratge de l’inoblidable Pere Calders, i en la línia del Nobel Garcia Màrquez (tot i que ell ho negava), va crear un món màgic al voltant d’uns records d’infantesa que l’havien colpit i que no podien desaparèixer d’una manera absurda i arbitrària.

Durant aquests dies hem pogut llegir nombrosos comentaris d’elogi sobre la seva obra i personalitat. La gran majoria de crítics literaris es varen posar d’acord en destacar d’una manera especial la seva acurada metodologia, que el portava a la publicació de novel·les extremadament ben l’apartava de qualsevol mena d’improvisació amb el seu consegüent rebuig al xantatge del deadline. El seu savoir faire literari passava per una autoexigència monumental: l’obra ben feta no sap de rellotges ni de fronteres. La seva producció doncs va ser escassa, atès que ens feia esperar als lectors més de cinc anys en editar un nou relat. Consta únicament d’unes cinc novel·les, diversos contes i nombroses traduccions.

La seva participació pública tampoc no era gaire activa, donat que ell creia fermament en la idea que un escriptor s’havia de dedicar únicament a escriure i no convertir-se en un mediocre personatge mediàtic, els quals abunden avui dia. Aquestes premisses creiem que són lliçons i exemples essencials per a tot literat que vulgui fer el cim de la bona literatura.

No podíem passar per alt un altre aspecte transcendental del seu ideari personal: el fet que es considerava un escriptor català de Mequinensa. Tampoc aquí donava peu a les ambigüitats identitàries, que dissortadament amb massa freqüència acostumen a enterbolir les relacions entre els diversos escriptors dels Països Catalans, i posen barreres infranquejables a una mateixa cultura. En Jesús Moncada no s’aixoplugava doncs sota cap mena de paraigua regional, i esdevenia un escriptor nacional del nostre heterogeni i massa invertebrat país, que està mancat de personatges valents que d’una manera oberta trenquin fronteres i afronten la nostra realitat cultural amb plena normalitat. L’any passat va rebre la màxima distinció atorgada a un escriptor administrativament aragonès (tot i que ell mai no es definia amb aquest apel·latiu), que significativament per primer cop anava a parar a un autor que no feia ús de la llengua castellana; ben segur que hagués merescut passar a formar part del col·lectiu d’excelsos literats que han rebut el Premi d’Honor de les lletres catalanes, una distinció que hauria estat molt merescuda, i que hauria servit a més per a reivindicar en un primer ordre el bon treball literari que s’està realitzant en els darrers anys tant a la Franja de Ponent com a les Terres de l’Ebre.

L’adéu a en Jesús Moncada ens dol profundament com a lectors i ens fa molt mal com a conjunt nacional: la seva projecció internacional feia abandonar a la nostra literatura el paper de comparsa a què ens condemna la nostra pertanyença a un estat castellà i espanyolitzador. Les lletres ebrenques es troben un xic més orfes. Ja no disposem d’una de les grans plomes que varen convertir el nostre riu en un indret mític i literàriament inoblidable. El millor reconeixement no pot arribar d’altra manera que amb la lectura extensa d’una de les proses més amenes i exquisides de la nostra literatura nacional dels darrers anys, és a dir que en Jesús Moncada no pot caure en el pou de l’oblit.

Fantasia i màgia per a la deliciosa Shirley

Títol: Els deliciosos dies de la Shirley
Autor: Elisabetta Gnone
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Fairy Oak
ISBN: 978-84-9932-019-9
Pàgines: 264
PVP: 14,96€

La màgia i els mags són coses que sempre m’han fascinat i no em refereixo a la màgia del Màgic Andreu, sinó dels mags que podem trobar als llibres o a les llegendes com ha sigut, si més no, el Merlín. I és que els llibres que parlen d’aquest fascinant tema tenen l’habilitat de poder crear mons totalment imaginaris i fantàstics, on res no és el que sembla. Qui no ha volgut volar com una fada o fer encantaments amb una vareta màgica?

Recordo que, quan era petita, em va agradar molt la pel·lícula de la Mary Poppins. Veure com la mainadera Mary Poppins es treia coses del barret em va deixar ben parada. “Com ho fa?” Pensava jo, amb la meva ment de nena innocent. En realitat, aquesta innocència a hores d’ara no l’he perduda, o sigui que em vaig enganxar a tota la sèrie de llibres d’en Harry Potter, un dels mags més famosos: els seus llibres han batut rècords de vendes a tot el món.

Per això, no em fa cap vergonya parlar-vos de l’últim llibre que ha arribat a les meves mans. Es tracta del llibre Els deliciosos dies de la Shirley de l’Elisabetta Gnone, una autora que pot semblar desconeguda però si investigueu una miqueta veureu que no és així. I és que l’Elisabetta Gnone és la creadora dels còmics W.I.T.C.H, que narren les aventures de cinc adolescents amb poders màgics. Aquests còmics han esdevingut tot un fenomen i compten amb un ampli merchandasing i amb una sèrie de dibuixos ambientada en les seves aventures.

Però l’Elisabetta Gnone no va parar aquí i va crear els llibres del món Fairy Oak, que també s’han convertit en tot un èxit entre les noies amb la imaginació més desperta. Aquest cop, va crear un món on hi ha bruixes de la llum, bruixes de la foscor, fades, mags, arbres que canten… en fi, tot un univers de fantasia ben complet i misteriós. Les protagonistes d’aquesta saga són la Vainilla i la seva germana bessona Pervinca; ara per ara podem trobar cinc llibres de les seves aventures. Els tres primers que formen una trilogia i els altres dos que formen part d’una nova saga que encara està en publicació i en el futur constarà d’un total de quatre llibres.

Jo he tingut el plaer de llegir-me l’últim llibre de les seves aventures Els deliciosos dies de la Shirley, un llibre que podeu regalar a les vostres filles/cosines/nebodes sense cap recança, ja que farà que se sentin com unes petites bruixes bones. A més, el llibre porta unes il·lustracions dels protagonistes precioses que fan que els personatges tinguin encara més vida.

El llibre és narrat per la fada Sifeliçellaseràdirnoshovoldrà i explica el segon misteri del poble Fairy Oak que està relacionat amb un llibre misteriós de receptes que es troba la Shirley Poppy. Així que les nostres protagonistes, Vainilla i Pervinca ajudaren la seva amiga Shirley a descobrir els misteris d’una recepta molt curiosa amb la col·laboració de tots els amics del poble.

Bé, doncs, ja ho sabeu, si coneixeu una petita princesa i voleu que passi una bona estona llegint llibres, parleu-li dels llibres de Fairy Oak, descobriran un món ple de fantasia i màgia, que al cap i a la fi, tots en necessitem una miqueta…