Arxiu del mes de abril 2010

Se suma al “Nosaltres” una lectora que cuina comentaris com ningú!

27-04-2010 publicat per Lia

Hola a tots els amics del “Nosaltres llegim” i moltes felicitats per emprendre una tasca tan saludable per a tots nosaltres. Veig que encara que el mitjà sigui tan hostil, hi ha gent que continua desenvolupant idees. FELICITATS!!

Per si ho voleu saber, em dic Lia, visc a Barcelona i tinc un petit negoci d’hostaleria. Això vol dir que he de robar-li temps al temps per dedicar-me a això que tant m’agrada que és llegir. Però bé, qui vol peixos….. ja ho sabeu no??

Bé ja no us dono més la tabarra. Fins aviat!!

Gaeli i l’Home Déu

26-04-2010 publicat per Les Males Herbes

En Pere ens ha enviat aquest comentari sobre Gaeli i l’Home Déu, de Pere Calders. Esperem que us agradi!

Títol: Gaeli i l’Home Déu
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Edició especial per la Caixa d’Estalvis de Catalunya
Pàgines: 176
ISBN: 84-297-2754-X
PVP: 12,00€

A la seva novel·la Gaeli i l’Home Déu, Calders planteja la possibilitat que aparegui un home capaç de fer miracles en el marc de la Catalunya revolucionària del 1938. Aquest s’associarà amb Gaeli, pensador, orador i, abans que res, català de cap a peus, que mirarà de treure’n un profit pràctic i patriòtic dels poders de l’Home Déu.

A Gaeli i l’Home Déu hi trobem moltes de les constants de l’obra de Calders: el fantàstic absurd, la quotidianitat, la ironia i humanitat, entremesclades amb aquella manera tan seva d’assassinar els personatges quan ja no són necessaris amb la facilitat de qui es talla les ungles. Ens trobem davant d’un fantàstic proper, escrit amb una soltura insòlita per aquells qui estem acostumats a llegir el fantàstic traduït de l’anglès. Però a Gaeli i l’Home Déu també hi ha lloc per les punyalades i els sarcasmes: contra els extremistes polítics i contra l’Escola d’Olot, així com també contra els il·luminats que, a la manera d’un Quixot, pretenen salvar el món d’una sentada.

Potser el missatge -si és que en té- de Gaeli i l’Home Déu, sigui que canviar el món és una tasca massa difícil i desagraïda. Per com es resol la novel·la, Calders sembla voler dir-nos que són millors els petits plaers que ens brinda el dia a dia, com un bon àpat o l’amor d’una persona estimada, que no pas les grans empreses inassolibles.

Ai, la veritat és sempre tan complexa!!

25-04-2010 publicat per Montserrat Brau

Ahir al vespre vaig acabar-me de llegir L’illa de l’última veritat, la novel·la que vaig regalar, dedicada, al meu pare (he de dir que no l’he vist fins avui, a ell, o sigui que li he lliurat llegida, però, com diuen amb els cotxes de segona mà, en perfecte estat!).

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

La vaig començar a les 10 i a les 20h ja estava vista per a sentència… ni tan sols el partit del Barça em va fer deixar aquesta fascinant història.
Ja m’ho havien dit, la Geòrgia i el Cèsar (vegeu Nàufrags…), que era una gran història, però no m’imaginava que m’arribés a agradar tant. Si em permeteu que us torni a fer un símil gastronòmic, diria que és com les postres del Celler de Can Roca: semblen molt bones, semblen senzilles i, efectivament, són molt bones però de senzilles no en tenen res… Tot està mesurat per sorprendre el comensal fins a la darrera cullerada.

No us en vull dir res més d’aquesta gran història. Crec que, més enllà d’un argument rodó, on no hi ha res accessori, jo hi he trobat un llibre que m’ha fet pensar sobre la condició humana i l’esperit de supervivència en el sentit més brutal.
De debò, si teniu ganes d’un gran llibre, feu com jo: regaleu L’illa de l’última veritat i garantiu-vos, així, que tindreu algú amb qui comentar-lo. Segur que quan l’acabeu en tindreu moltes ganes!!
Us deixo amb el blog de la Flavia Company.

Tarda de Sant Jordi per a tots els gustos

24-04-2010 publicat per Montserrat Brau

Aquesta tarda he anat a recollir la meva filla a l’escola i hem seguit a la recerca de la foto de l’autor… amb molt d’èxit! Veureu que ens hem trobat la Teresa Solana, el Toni Soler, la Gemma Lienas, el Julià de Jòdar i la Flàvia Company, el Francesc Miralles i en Joan Bruna i, gràcies a la màgia que només els ratolins poden explicar,  el Geronimo Stilton!!!!! Ja veieu que no us enganyo quan us dic que ha estat extraordinari!


Bé, no voldria anar a dormir sense desvetllar quin és el llibre que, personalment, m’he comprat per llegir-me ben aviat. Ha estat Els Convidats, de l’Emili Teixidor. La tria ha estat francament difícil, però com que he fet una pila de compres per regalar a amics i familiars espero que en pugui demanar “en préstec” algun altre (ho sento, senyor Josep de La Caixa, no han estat en edicions de butxaca com li prometia ahir, però avui feien descompte!). Per cert, tots els títols que he comprat han estat d’autors en llengua catalana i, sí, en part per militància, però principalment perquè tenim una literatura a casa nostra excel·lent, diversa i desacomplexada que a mi (i no crec que sigui un sentiment exclusiu) m’arriba amb tota la força a l’ànima i al cervell.

Ha estat un privilegi poder-me acostar avui a tants autors i dir-los “vinc de nosaltresllegim” i que diguessin “ah, sí!” i em parlessin amb coneixement de causa dels comentaris de tots “nosaltres”. Per això us animo a continuar participant, a seguir llegint i explicant-nos-ho a tots… Crec que és una bona manera de donar les gràcies als creadors de casa nostra per la extraordinària feina que fan i, de passada, engrescar-nos als qui no coneixem un títol a descobrir-lo.

Una nena maquíssima que m'ha acompanyat estòicament tota la tardaOstres, em sembla que m’he posat una mica seriota i no pot ser!
Avui és un dia “morrocotudament” feliç… ho diu la premsa especialitzada!