Arxiu del mes de juny 2010

Els diaris de la Carrie

30-06-2010 publicat per admin

Avui tenim un comentari de l’Anna, una gran fan de Sexe a Nova York, la sèrie televisiva.  Ara ens comenta el llibre, Els diaris de la Carrie. Llegiu, llegiu…

Títol: Els diaris de la Carrie
Autor: Candace Bushnell
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-220-9
PVP: 16′95€

Només sentir el nom de Carrie a una fan de la sèrie Sexe a Nova York ja li ve al cap glamour, vestits, relacions de parella i sabates, moltes sabates. Per això, no m’ho vaig pensar dues vegades quan va caure a les meves mans aquest llibre d’Els diaris de la Carrie. Vaig començar a llegir-lo amb moltes ganes, buscant noves històries, fresques i atrevides, les mateixes que la sèrie ens tenia a tots acostumats.

La coberta del llibre imita a una bossa de mà d’allò més fashion, molt “Carrie”. Amb ganes de saber més de les quatre amigues de Nova York, vaig llegir les primeres pàgines descobrint, amb sorpresa, que la protagonista no tenia 30 anys ni estava a Nova York, si no que encara anava a l’institut i només en tenia 17…

Lògicament no em vaig trobar diàlegs plens d’ironia i sarcasme, ni històries turbulentes d’amants d’una nit. Només una Carrie frustrada per no poder entrar a un curs d’escriptura Avançada a The New School. Pel que fa a les seves amigues, cap d’elles era la Miranda, Samantha ni la Charlotte, sinó un munt de nenes amb problemes típics d’institut, els que veiem a les pel·lícules Americanes. Una Carrie que coneix el seu primer amor amb 12 anys però no l’aconsegueix fins que en té 17. També la seva primera decepció, la seva primera traïció, el seu primer ball on a l’hora de triar el vestit ja es comença a entreveure l’estil que tindrà en el futur i amb tant d’èxit que aconseguirà ser imitat arreu del món.

Un llibre entretingut on aprens mil malnoms per als teus amics, a no sentir-te discriminada si ets l’única de les teves amigues que no ha tingut encara relacions i a fer servir protecció, en el cas que sí que les tinguis, i poca cosa més.

Si esperes els inicis de la Carrie amb les seves amigues a Nova York, com es van conèixer i com van arribar al cim de les festes amb còctels de moda, et decebrà. En canvi, si comences a llegir sense cap idea preestablerta et trobaràs tornant a l’institut, tenint 17 anys i sobrevivint al teu dia a dia que amb aquesta edat mai no és avorrit, sigui pels problemes que tens, reals o creats, per falta d’experiència i seguretat.

Potser aquest llibre està dirigit a un públic que encara s’està formant, en canvi, la sèrie va dirigida a un públic amb una mica més de voltes fetes. Si ho mires des d’aquest punt de vista, podràs apreciar que la sèrie i el llibre tenen cadascú el seu encant personal.

Sabeu que The Carrie Diaries es durà al cinema? S’especula que la protagonista serà la Miley Cyrus… estarem atents! Això sí, haurem d’esperar fins el 2012…

José Montilla conversa sobre el catalanisme

29-06-2010 publicat per Montserrat Brau

CatalanismeTítol: Catalanisme
Autor: José Montilla
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-664-1293-3
PVP: 18′00€

Abans de Sant Joan, el 22, va sortir a la venda un llibre que, a dia d’avui -que és precisament quan es presenta a l’auditori de La Pedrera- resulta més oportú que mai: Catalanisme, de José Montilla.

A través d’una sèrie de converses amb Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno, el President de la Generalitat reflexiona sobre la situació actual de Catalunya.

Una de les cites del propi autor fa així:

“En aquestes converses he volgut compartir reflexió i pensament en àmbits essencials per al futur de Catalunya. Sempre he cregut necessari pensar ordenadament abans d’actuar. Aquest ha estat el fonament indispensable del catalanisme, i allò que en garanteix la vigència”.

Vénen dies de pensar ordenadament i -pel que deien ahir a la nit al TN tots els líders polítics catalans (o gairebé tots)- actuar en conseqüència… Mentrestant, anirem llegint en José Montilla i ens ho explicarem entre Nosaltres

Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno

El maestro y Margarita

29-06-2010 publicat per Les Males Herbes

Els companys de Les Males Herbes ens han fet arribar un comentari d’El maestro y Margarita. Si voleu llegir més,  podeu visitar la seva web o bé fullejar la revista en paper.

Títol: El maestro y Margarita
Autor: Mijaíl Bulgákov
Editorial: Alianza Editorial
Pàgines: 528
ISBN: 9788420667249
PVP: 9′90€

El maestro y Margarita és, segons la consideració de molts lectors, una de les millors novel·les de la Rússia soviètica. La seva gestació va estar plena de vicissituds: Mijaíl Bulgákov va començar-la el 1928, reescrivint-la nombroses vegades fins a la seva mort el 1940, i deixant-la inacabada. L’escriptor -que havia gaudit del favor de la crítica i el públic durant els anys 20-, va ser proscrit per la censura estalinista i mai va poder publicar El maestro y Margarita. La seva dona va fer-ho per primer cop el 1966, amb una versió escapçada per la censura que van completar els samizdat subterranis.

A grans trets, l’argument gira al voltant de la irrupció del diable i la seva cort d’ajudants al Moscou dels anys 30. Aquests posaran potes enlaire l’hipòcrita engranatge social de la ciutat a base de barrabassades i portaran de cul a les milícies d’ordre públic.

La construcció d’El maestro y Margarita és complexa i innovadora, desenvolupant-se la narració en tres àmbits diferents. En primer lloc tenim les malifetes del diable al Moscou estalinista, ciutat policial de trepes i buròcrates terroritzats, que Bulgákov retrata amb una mordacitat ferotge. Aquesta línia narrativa conviu amb la història de Poncio Pilatos, el procurador romà que va autoritzar la crucifixió de Crist i, en tercer lloc, amb la conversió de Margarita en bruixa per salvar el seu enamorat, un escriptor exiliat en un manicomi.

El maestro y Margarita admet infinitud de lectures: des de la crítica sardònica del règim soviètic a la posada en pràctica de les noves tècniques narratives d’avantguarda. Però n’hi ha més. Les similituds entre el “maestro” de la novel·la i el propi Bulgákov -ambdós foren prohibits i llencen el primer esborrany de les seves respectives novel·les a les brases-, suggereixen una relectura d’El maestro y Margarita en clau de revenja, contra la intelligentsia que va deixar-lo de banda. Finalment, cal afegir que, com a qualsevol novel·la com Déu mana on hi apareix el diable, a El maestro y Margarita existeix un rerefons subterrani ple de referències a la tradició esotèrica i al misticisme. Potser per això, l’apartament moscovita on succeeixen molts dels fenòmens de la novel·la s’ha acabat convertint en un important punt de pelegrinatge dels satanistes russos de l’actualitat.