101 preguntes i respostes sobre la nostra mascota

Títol: 101 consells per educar el teu gos
Autor: Amadeu Obach
Editorial: Columna
Pàgines: 186
ISBN: 978-84-664-0971-1
PVP: 18,00€

Queden dues setmanes per Sant Jordi, i jo, previsora de mena, he anat a fer un volt a veure quines idees més per regalar en treia de la passejada. La veritat és que ja tinc força llibres pensats. Sóc tradicional i m’agrada la rosa i el llibre amb el rerefons dels enamorats…, però ho faig extensible a la gent que m’estimo i m’aprecio. Entenc que és un detall i si més no, és cultura.

I m’he topat amb una curiositat. Aquest llibre que us vull explicar:  101 consells per educar el teu gos. A vegades és la persona la que atrau el llibre, d’altres, és el llibre. M’he llegit la contraportada i m’he posat a pensar… qui té gos? A qui li podria regalar? A qui li pot interessar i ser útil?

I pensant pensant, molts de la família tenen gos, però per aquest ja tinc la persona triada: se’n va directe cap a una companya de la feina! Sí, decidit, li dono a la Laura.

La Laura és d’una protectora d’animals, té a casa gats i gossos acabats de néixer o ben petits i en procés d’adopció i durant els esmorzars sempre ens en parla, així que estic segura que algunes de les pautes i consells del l’autor, Amadeu Obach, veterinari (i sense comparació amb en Julià de Ventdelplà) i col·laborador de La Vanguardia, la podran ajudar en aquesta tasca totalment desinteressada i voluntària.

Jo tinc un gat, així que de gossos no hi entenc massa, però sí que sé què és conviure amb una mascota, tenir un més de la família de quatre potes… així que he aprofitat per fer una ullada al contingut, i també es pot fer extensible als gats (en la majoria dels consells). L’estructura és molt senzilla ja que ens ho ha fet per capítols – com Alimentació, Malalties, Higiene, entre altres -i, dins de cada un, va responent les preguntes més freqüents, és a dir, com si tinguéssim una primera visita informativa al nostre veterinari.

Us deixo amb aquest “encantador de gossos” català, no cal envejar tan sovint els americans, la veritat, i amb el meu consell: “Una mascota no és regal, com ho és una joguina, cal tenir en compte la responsabilitat que comporta”.

5 respostes a «101 preguntes i respostes sobre la nostra mascota»

  1. Hola Geòrgia, ja m’he mirat el llibre… és clar, entenedor per qualsevol persona que vulgui adquirir un animal de companyia i vulgui tenir una base, té ben classificats els temes claus i, en definitiva, és un bon llibre si voleu ampliar la família i no heu tingut animals abans (o voleu saber-ne alguna cosa més).
    Però hi ha una part que no m’ha agradat gens: la part de la cria. Com ha dit la Geòrgia col·laboro amb protectores i refugis, i se on van a parar la majoria d’aquestes camades que el llibre recomana tenir, acaben bé abandonats (algun cadell sempre podrem donar, però les camades solen ser nombroses, i els que sobren? no hi ha suficientes llars per tots els cadells que neixen a Espanya, per això encara existeixen les gosseres, on se sacrifiquen tots els que “sobren”, que són milers, cadells, adults i vells), bé sacrificats. No parlen enlloc dels beneficis de l’esterilització, i fins i tot diu que és benficiós per la gossa tenir una camada… això ja es va demostrar fa anys que no és cert.
    La cria d’animals de raça ha d’estar en mans dels professionals, és un tema molt delicat (he estudiat veterinària, sé del que parlo) i que per culpa de particulars han sortit tares genètiques en diverses races de gossos i gats, a més que a Catalunya etsà prohibida la cria per part de particulars des de fa 2 anys.
    I l’adopció la posen com a últim recurs de l’adquisició, anant abans a particulars irresponsables o botigues d’animals, on tothom sap que els animals vénen de països de l’Est, portant malalties que aquí estaven erradicades i normalment arriben malalts i amb problemes de conducta per haver estat separats de la mare massa d’hora.
    I amb la superpoblació canina i felina que hi ha a Espanya l’única solució és ADOPTAR i ESTERILITZAR, si teniu dubtes sobre els beneficis de l’esterilització podeu preguntar a qualsevol veterinari qualificat.

    M’he enrotllat una mica però es un tema que em toca molt de prop i el conec bé. Tret d’aquest apartat (molt important) la resta del llibre està bé.

  2. Ah, i si voleu viure la meravellosa experiència de tenir una camada (gossos o gats) aneu a la protectora més propera i oferiu-vos com a casa d’acollida. Ells s’encarreguen del tema veterinari que necessiti la gossa/gata i vosaltres haureu ajudat a aquests animals a néixer en un entorn segur, sense malalties ni saturació. I la protectora s’encarregarà de buscar-los una casa després, sense que vosaltres hagueu de responsabilitzar-vos de res, només de cuidar-los durant els 2 mesos que dura la lactància.

  3. Merci Laura pels teus comentaris valuosíssims des del punt de vista més professional, o si més no, tècnic.
    I gràcies per les explicacions sobre la cria! Jo per exemple ignorava que estava prohibit, tot i que
    sovint hi ha anuncis de cerca-parelles als centres veterinaris.. No és una contradicció?

  4. Laura, donar-te les gràcies per un comentari tan interessant és dir molt poc! Per cert, és evident que la Geòrgia va tenir encert a triar el títol!! Això és una diana!! Tot i que veig que te l’ha donat abans d’hora!! No em soprèn, amb l’entusiasme que destil·len les teves paraules deu ser impossible esperar-se. Gràcies de debò!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *