El fred i la lectura

Geronimo Silton mereix un 9, segons fonts de tota solvència.

Sempre he pensat que qualsevol moment és bo per llegir però a mi particularment m’agrada fer-ho quan fa fred. Hi ha res millor que arrupir-se sota una manteta i treure només les mans per agafar el llibre? Bé, potser sí que hi ha més coses, però ara no toca!

No us descobriré res si us dic que al Berguedà, on he tingut la sort d’anar aquest cap de setmana, feia un fred que convidava al recolliment, a les tertúlies i, naturalment, a parlar de llibres. He aprofitat que anava amb la meva filla i tres amigues seves –totes entre 9 i 10 anys-  per demanar-los pels seus hàbits lectors. He d’admetre que segurament si el comentari hagués estat orientat als seus hàbits televisius hauria tingut més èxit… Què us he de dir! Els qui teniu canalla d’aquestes edats també deveu patir la Hannah Montana, oi? I segurament també deveu trobar que quan hi ha més de tres nens junts parlen tots alhora i costa de discernir les frases entre la cridòria que organitzen, no? Tanmateix, al final hem arribat al consens: el Geronimo Stilton és qui mereix una millor puntuació, amb una mitjana de 9!

Hem quedat que jo me’n llegiria una novel·la a canvi que elles quatre me’n fessin un dibuix cadascuna. Ara ja hem fet el tracte i em toca complir-lo, de manera que ben aviat tindreu aquí la meva opinió (espero que il·lustrada!). Paraula de rosegador!

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *