El maestro y Margarita

Els companys de Les Males Herbes ens han fet arribar un comentari d’El maestro y Margarita. Si voleu llegir més,  podeu visitar la seva web o bé fullejar la revista en paper.

Títol: El maestro y Margarita
Autor: Mijaíl Bulgákov
Editorial: Alianza Editorial
Pàgines: 528
ISBN: 9788420667249
PVP: 9’90€

El maestro y Margarita és, segons la consideració de molts lectors, una de les millors novel·les de la Rússia soviètica. La seva gestació va estar plena de vicissituds: Mijaíl Bulgákov va començar-la el 1928, reescrivint-la nombroses vegades fins a la seva mort el 1940, i deixant-la inacabada. L’escriptor -que havia gaudit del favor de la crítica i el públic durant els anys 20-, va ser proscrit per la censura estalinista i mai va poder publicar El maestro y Margarita. La seva dona va fer-ho per primer cop el 1966, amb una versió escapçada per la censura que van completar els samizdat subterranis.

A grans trets, l’argument gira al voltant de la irrupció del diable i la seva cort d’ajudants al Moscou dels anys 30. Aquests posaran potes enlaire l’hipòcrita engranatge social de la ciutat a base de barrabassades i portaran de cul a les milícies d’ordre públic.

La construcció d’El maestro y Margarita és complexa i innovadora, desenvolupant-se la narració en tres àmbits diferents. En primer lloc tenim les malifetes del diable al Moscou estalinista, ciutat policial de trepes i buròcrates terroritzats, que Bulgákov retrata amb una mordacitat ferotge. Aquesta línia narrativa conviu amb la història de Poncio Pilatos, el procurador romà que va autoritzar la crucifixió de Crist i, en tercer lloc, amb la conversió de Margarita en bruixa per salvar el seu enamorat, un escriptor exiliat en un manicomi.

El maestro y Margarita admet infinitud de lectures: des de la crítica sardònica del règim soviètic a la posada en pràctica de les noves tècniques narratives d’avantguarda. Però n’hi ha més. Les similituds entre el “maestro” de la novel·la i el propi Bulgákov -ambdós foren prohibits i llencen el primer esborrany de les seves respectives novel·les a les brases-, suggereixen una relectura d’El maestro y Margarita en clau de revenja, contra la intelligentsia que va deixar-lo de banda. Finalment, cal afegir que, com a qualsevol novel·la com Déu mana on hi apareix el diable, a El maestro y Margarita existeix un rerefons subterrani ple de referències a la tradició esotèrica i al misticisme. Potser per això, l’apartament moscovita on succeeixen molts dels fenòmens de la novel·la s’ha acabat convertint en un important punt de pelegrinatge dels satanistes russos de l’actualitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *