El perquè de tot plegat – i no d’en Monzó -, sinó meu

Suposo que la meva vida ha estat i estarà envoltada de llibres per una senzilla raó, ma mare, després d’estar tres dies sense nom a la Clínica, va decidir posar-me “Georgina”, en honor a la protagonista de la saga juvenil d’Enid Blyton.

Per tant, dedueixo, que si el meu nom ha estat extret d’un llibre, o d’una protagonista, bé li dec alguna cosa… Per això menjut i creixut (en gironí) a base de llibres i històries.

Recordo ben poques coses de petita – sempre estava entretinguda fent entremaliadures a ma germana i m’ocupava moltes hores al dia! -, però sí que en recordo una de cosa important: que els llibres em feien sentir bé.

És una sensació difícil de descriure passats els anys… potser ho feia per aïllar-me del món, o ves a saber el per què, l’única cosa que sé és que la meva imaginació volava i volava… (i encara vola!) i jo era lliure i feliç.

Quan vaig haver de triar la carrera universitària, vaig escollir el nom més estrany que vaig trobar de la llista de possibilitats: Biblioteconomia… i la casualitat va ser que la cosa anava de llibres!! He acabat essent bibliotecària i de vocació.

Així doncs, tinc una mena de cordó umbilical que em fa estar envoltada (i molt a gust) de llibres.

No ho canviaria per res del món! Llegir i escriure, són els meus plaers, i la meva vida. 🙂

Georgina = Geòrgia

Nota: Espero que amb el contacte directe entre les meves paraules i els vostres ulls us hagi contagiat aquesta passió lectora i, dia sí, dia també, ajudeu a construir aquest blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *