El primer dia de les nostres vides

Títol: El primer dia de les nostres vides
Autor: Teresa Roig
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-179-9
Preu: 15.50 €
Premi Roc Boronat 2010

El primer dia de les nostres vides és la tercera novel·la de la jove igualadina Teresa Roig, guanyadora del Premi Roc Boronat 2010 convocat anualment per l’ONCE Catalunya.

Així d’entrada us he de dir que a mi m’ha agradat molt. És una novel·la de caire psicològic, amb pocs personatges dels que anem coneixent, a mida que avança la història, les seves vides, els seus problemes, les seves dèries, els seus pensaments, els seus sentiments i, en definitiva, per què actuen de la manera que ho fan. I l’estructura de la novel·la -barreja de records i present- fa que el motiu dels comportaments dels dos protagonistes, el Daniel i l’Helena, ho esbrinem cap al final. I mentrestant anem coneixent dos perfils humans molt diferents i allò que fan durant un dia després de trobar-se per casualitat en el metro.

Són dos personatges que pertanyen a móns diferents, d’edats desiguals, amb un passat difícil i un present en comú per l’atzar. Ell és fràgil, dubitatiu, prudent, se sent culpable. Ella és decidida, descarada, imprudent, fa bons aquells versos de Gil de Biedma que diuen Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde / como todos los jóvenes, yo vine / a llevarme la vida por delante.

Nosaltres, us recomano la lectura d’El primer dia de les nostres vides, una novel·la sensible, interessant, de les que quan l’acabes et quedes rumiant una estona. I a més us plantejo una pregunta per a què tingueu un altre al·licient per llegir-la: Creieu que la relació que s’estableix entre el Daniel, un home madur, i l’Helena, una noia jove, és una relació d’amants o patern filial?

4 pensaments a “El primer dia de les nostres vides

  1. Manel

    Jo fa poc que me la vaig llegir- segueixo l’autora des de la seva primera novel·la i cada cop em sorprèn, positivament- i crec que l’amor que neix entre en Daniel i l’Helena no té una definició exacta. Això, que d’entrada sobta, si hi reflexiones, veus que també passa a la vida real. No estimem a tothom de la mateixa manera i no totes les formes d’estimar tenen una etiqueta. El retrat que es fa en aquesta història sobre les diferents cares de l’amor em sembla fascinant: des de l’autoestima, fins a l’amor desinteressant per un desconegut. I tot, mentre descobreixes què busquen, què els falta i què els ha dut a conèixer-se, a aquests dos personatges que tan poc tenen en comú… És una novel·la de les que no s’obliden!

  2. Cèsar

    Hola Manel. Veig que també tens una molt bona opinió d’aquesta novel·la, això és bona senyal, oi? Referent a la relació d’amor de que parles entre el Daniel i l’Helena, jo no l’he viscuda tant com amor sinó com la fascinació que provoca en algunes persones quelcom desconegut, una fascinació fins i tot irracional -en Daniel segueix a l’Helena i no sap perquè ho fa- que s’arriba a transformar en estima personal, una estima que al final de la novel·la els lectors entenem les raons que la provoca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *