El símbol perdut

Títol: El símbol perdut
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-9787-457-1
Preu: 21,90€

Bocabadada és com m’he quedat a gairebé 100 pàgines del final. No esperava menys d’algú com en Dan Brown, capaç d’explicar-te una història perfectament documentada (no en va s’ha passat 6 anys per escriure-la…) on només els protagonistes formen part de la ficció. Al final d’El Símbol Perdut m’he vist a mi mateixa buscant informació a la Viquipedia, fet realment curiós.

El que m’agrada de les novel·les d’aquest magnífic autor és que no et deixen indiferent. Hi ha tants misteris entre les seves pàgines que se’t confon la ficció amb la realitat i acabes per voler estudiar tot allò que t’explica.

Recordeu en Robert Langdon? Aquell professor especialista en simbologia? Doncs ha tornat, i de quina manera! Aquest cop la ciutat és Washington i els protagonistes són els maçons.
Des de la primera fins a l’última pàgina el llibre està carregat de trepidant acció que no et permet parar de llegir. Tal i com us deia al principi d’aquest blog la Montserrat: (vegeu Comencem forts…) ‘aquest llibre és com les patates fregides de bossa’! Quina raó!

Tinc curiositat per saber les vostres opinions… Que me’n dieu, l’heu llegit? Us ha agradat?
I per qui encara està indecís, us deixo un enllaç que potser us desperta la curiositat.

4 pensaments a “El símbol perdut

  1. JORDI

    Recordo que aquest llibre va ser el motiu de tres post en el meu blog.
    El regust que em va quedar de la seva lectura i els comentaris que heu fet en el llibre Angelology, han fet que em decidís per agafar com a lectura de l’estiu, aquest últim de 656 pàgines. Per cert hagúes estat massa arrodonit potser… deu pàgines més?.
    Be, bromes a part tal i com ja esmentava en el meu blog a final del 2009:

    (…) el llibre esdevé indispensable per tots aquells que vulgueu fer un pas més entre el coneixement dels antics misteris i “un poder” que es torna, tan tangible com real, i que tenim al nostre abast. Pel que fa a mi, aquest llibre s’ha tornat ja, en una peça de culte i en una “clau” que m’ha obert portes, desvelant-me allò que ja intuïa però que, d’alguna manera, tenia ocult sense adonar-me’n.(…)

    FELICITATS PER LA WEB.

    Una abraçada, JORDI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *