“Era com un convidat, es va dir, com una persona que és acceptada a una vida aliena per compromís, per educació, per necessitat…”

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Dos bons amics, la Rocío i el Cèsar han comentat prèviament Els convidats (vegeu Els convidats i Uns convidats…) i han elogiat aquesta novel·la  amb tanta vehemència que per Sant Jordi no vaig poder deixar de comprar-me-la i demanar a l’Emili Teixidor que me la signés. Va fer una dedicatòria preciosa a la meva filla que us vull transcriure “De part de la mare! Perquè creixis i llegeixis molt! Llarga vida!“. Tot i que és evident que a hores d’ara la meva filla només llegeix de l’autor la sèrie de La formiga Piga, unes novel·les excel·lents de les quals algun dia en parlaré, la dedicatòria és completament escaient. No hi ha res en el món que desitgi més que ella creixi feliç, tingui una llarga vida i aprengui del passat amb novel·les com Els convidats. Indiscutiblement, la literatura d’aquest mestre que és l’Emili Teixidor l’ajudarà a mirar el futur lliure i valenta, amb responsabilitat i esperit crític.

Per acabar, us deixo amb Bach i un dels personatges més interessants des del meu punt de vista, el rector del poble. Diu en un moment de la novel·la:

Practicava l’art de la fuga. Feia dies que hi pensava, en el paral·lelisme entre la situació política que vivien i la música de Bach. Les composicions de Bach exigien una sortida, la repetició d’una línia melòdica, la serenor del to, la musicalitat controlada, tenien sempre la redempció de la fuga, de la melodia que resumia i resolia totes les contradiccions proposades abans. I aquesta fuga era un respir, un aflat com li agradava dir a ell, un alè d’esperança cap amunt, una escapada cap a la llibertat.

2 pensaments a ““Era com un convidat, es va dir, com una persona que és acceptada a una vida aliena per compromís, per educació, per necessitat…”

  1. Geòrgia

    Montse!
    Me n’alegra que algú també es quedés amb aquesta comparació entre la situació política d’un etapa de Catalunya i la música de Bach…
    Ens em de sentir alliberats?!
    Gràcies pel vídeo!

  2. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Ai, Geòrgia, tal com està el panorama, jo diria que la música que ens toca ballar no és precisament harmònica, a hores d’ara… Per cert, el vídeo és una interpretació una mica lenta, es veu (malauradament, jo no tinc l’oïda ni el coneixement suficient per jutjar-ho amb criteri propi) però trobo que a Els convidats li escau, aquesta cadència. Tan de bo algun dia el Sr. Emili Teixidor tingués a bé venir per aquí, ser “nosaltres” per una estoneta, i dir-nos què en pensa, de l’elecció!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *