Els herois de la nit

Títol: Els herois de la nit
Autor: Josep M. Quintana
Editorial: Proa
Col.lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-8256-949-9
Preu: 18,50€

En veure la seva portada, ja vaig saber que Els herois de la nit era una novel·la històrica. Però no és una qualsevol, sinó que, per a aquells a qui no ens agrada massa aquest tipus de novel·la, veurem com a mida que anem llegint, es converteix en un autèntic llibre d’aventures.

Era escèptica doncs en començar a llegir-la. Vaig pensar que no m’agradaria ja que la història transcorre en una època ja oblidada pser al qui en desconeixem els detalls. Però volia donar-li una oportunitat, així que vaig començar a llegir posant els cinc sentits i a mesura que se succeïen els fets, sorpresa, m’adonava que en volia saber més.

És així com vaig anar descobrint la vida d’Arnau Vidal, protagonista del llibre. Un home que va ser capturat quan les tropes turques van envair la seva ciutat natal, Pregona (Menorca en realitat), just en plena adolescència. Traslladat en vaixell a Constantinoble i venut allà com a esclau, va ser vexat de mil maneres fins que per fi, gràcies al seu ingeni, va posar-se a les odres d’un noble comerciant. Incansable en la cerca del seu germà, aconsegueix finalment viatjar a Pregona amb l’únic propòsit d’alliberar els esclaus compatriotes i en concret,  Helena Martorell, esclava del metge del gran visir. Aquesta tasca però, farà que el protagonista visqui tantes aventures com anys li costa aquest propòsit fins, finalment, fer-nos topar amb el sorprenent final.

És doncs, una història d’aventures  que Josep M. Quintana ens presenta amb gran mestratge. I és que, al final, el llibre ens fa dubtar entre si és realment una història fantàstica o per ventura, és realitat… Algú m’ajuda a resoldre el misteri?

3 pensaments a “Els herois de la nit

  1. Montserrat Brau

    Eli, fa cosa d’un any em vaig llegir una novel·la d’una noia a qui raptaven els pirates i estava molt bé (tot tret del títol, perquè no me’n recordo!!). Dins de la novel·la històrica, aquestes aventures de corsaris (una mica tipus “Venjaça a Sevilla”) acostumen a distreure’m d’allò més, o sigui que gràcies pel consell!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *