Els imperfeccionistes

Títol: Els imperfeccionistes
Autor: Tom Rachman
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 859 ]
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-6641-323-7
PVP: 17.00€

Heu trepitjat mai la redacció d’un diari? Els qui heu tingut la sort (o la desgràcia!) de treballar en un diari us sentireu identificats amb la gamma de personatges que habiten a Els imperfeccionistes.

Aquesta és la història d’un diari d’àmbit internacional amb seu a Roma, de les vivències professionals i personals dels seus treballadors; de les seves imperfeccions, rareses.

L’obra està a mig camí entre la novel·la i el relat breu ja que cada capítol centra l’atenció en un personatge en concret. Els protagonistes són variats i “sucosos”. Tenim el redactor de les necrològiques, més mort que viu, que acaba convertint-se en cap de la secció de cultura, un veterà corresponsal a París en hores baixes que ha perdut les seves fonts i que “juga a les endevinalles” (no vulgueu saber per a què les fa servir), el director autista que viu aïllat del mitjà, i del món en general, que només es relaciona amb el seu gos…

Totes les històries desemboquen en laberints de personatges atrapats, sense sortida. Un bon reflex del diari en sí.

Una obra subtil, que entreté i convida a la reflexió amb un retrat encertat de les misèries del periodisme. Una mirada de la professió sense lamentacions ni victimismes. Simplement l’instint de supervivència en un sector cada cop més decadent.

Els imperfeccionistes ha tingut tant d’èxit als EUA que ja s’està planejant portar-la al cinema. Jo per pel·lícules em quedo amb Primera Plana, de Billy Winder, una descripció àcida de la professió. Us deixo una escena brillant respecte al reportatge que ha de cobrir el protagonista, sobre l’execució d’un condemnat per assassinar a un policia. Quedeu-vos amb “Necesitaremos las últimas palabras de Williams mientras sube los trece peldaños, algo con mucha garra… si quieres, te las inventas”.

2 pensaments a “Els imperfeccionistes

  1. Montserrat Brau

    Marta, jo sóc de les que seguia Lou Grant per la tele… certament, l’ofici del periodisme ha donat per a molta ficció de la bona… bé, i “no ficció”, també!! I si no que li preguntin al Pedro J!

  2. Retroenllaç: Els imperfeccionistes « Un racó per llegir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *