Els murs benedictins de Rodes

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP:  22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

És diumenge, dia de mercat, he sortit de casa, amb el sol que em cremava els ulls; gairebé s’ha fet migdia, hi havia més remor al poble del normal: he descobert que és diumenge de Glòria. Jo estava absent. Necessitava un cafè amb llet per començar a esbargir la son. Aquesta setmana m’han robat una hora, però a més, se’m va allargar la nit… Sí, era dissabte nit!

Va, us xivo què he fet per anar a dormir tard… : he cavalcat pels senders de l’Empordà; he sentit els olors del mercat de Peralada; he dormit i passejat de dalt a baix pel Monestir de Sant Pere de Rodes; he participat de primera mà de la realització de les escultures del Mestre Peire (Mestre de Cabestany); m’he sentit donzella a les cambres de la cort i he viscut d’aprop com un jovenet “feia la cort” a una d’elles; i, he patit per les disputes i rivalitats entre els nobles Hug III, comte d’Empúries i, Jofre I de Rocabertí, comte de Peralada.

Seguint les pàgines de Rere els murs he fet una ruta de pelegrinatge per la Catalunya del segle XII, i l’abat Berenguer m’ha acollit en aquest declarat monument nacional.

No us enganyaré, són gairebé 500 pàgines…! Però la feina de documentació que ha fet l’autora, la Núria Esponellà, podria donar per uns quants volums d’enciclopèdia, és evident. Així que resumit i novel·lat en 466 (la resta és bibliogragia i apunts històrics) és d’agrair – per això li han reconegut amb el Premi Nèstor Luján -.

Al principi m’ha costat, ho confesso, però un cop m’hi he ficat, més ben dit, capficat… m’he teletransportat, si se’m permet una mica de ciència-ficció en la ressenya d’aquesta novel·la  de personatges històrics.

Ara veig amb bons ulls, la sort que tinc de ser de Sant Feliu de Guíxols, poble que té com a patrimoni arquitectònic el conjunt del monestir benedictí que es remunta al segle X. Me’n sento orgullosa. Qui sap quines històries semblants ens reserven els seus murs?

La novel·la que tinc al davant, no ens parla de Sant Feliu, ni del seu monestir, però sí d’un homònim també de la Costa Brava: el Monestir de Sant Pere de Rodes!

Dediqueu una mica del vostre temps a refugiar-vos entre nobles, cavallers, pelegrins i monjos; pot arribar a ser una experiència molt interessant alhora que aprenem una mica de la història del nostre petit país.

Aquí teniu la presentació de Rere els murs.

7 pensaments a “Els murs benedictins de Rodes

  1. Comunicadora

    Geòrgia m’encanta que t’hagi agradat el llibre. La Núria Esponellà és una autora d’ofici i d’aquelles persones amb les qui treballar és molt fàcil. La seva predisposició a tot facilita que els seus llibres arribin als lectors. I el millor és que quan els llegeixen aconsegueix conectar amb ells!

  2. Núria Esponellà

    Amb “Rere els murs” he fet una immersió completa en la història d’un dels monestirs benedictins més antics i desconeguts d’Europa. he dormit i cantat durant la nit dins els murs de Rodes per impregnar-me de les sensacions que podia haver tingut el protagonista principal de la història, he recorregut els camins de pelegrinatge, he muntat a cavall… La meva novel.la gira a l’entorn de la construcció de la portada de marbre que va esculpir el Mestre de Cabestany en ple segle XII i relata la història d’un jove orfe servidor del monestir que s’enamora i vol aconseguir la llibertat amb l’ajuda del seu tutor, un exguerrer que l’instrueix sobre la vida en un món hostil en què els senyors feudals lluiten pel poder i oprimeixen els camperols. Però al capdavall, també és una història d’amors –innocents i madurs- que parla de la llibertat com a conquesta interior.
    He volgut fer viatjar el lector, igual com jo mateixa he fet. En pocs mesos he viscut un periple de presentacions i he comptat amb la col.laboració de mestres de cerimònia com Montserrat Carulla, Martí Gironell, Xavier Solà, Elisenda Camps o David Escamilla. La resposta entusiasta de lectors i llibreters m’ha sorprès i només tinc paraules d’agraïment. Tant de bo si he aconseguit escriure una història que apassioni el lector.

  3. Montse

    Moltes gràcies Núria per passar-te per nosaltresllegim! Ens fa molta il·lusió llegir-te! Ostres, realment et capbusses dins de la història i, el més important, aconsegueixes que el lector es submergeixi en un relat apassionant! Quin viatge més plaent!

  4. Geòrgia

    Núria!! M’hagués encantat poder-te acompanyar en el recorregut previ que expliques, el que et va servir per guiar-te a l’hora d’esciure la novel•la…
    Tot i així aquells que hem pogut gaudir de les teves pàgines, o si més no, jo, aprofito per donar-te les gràcies!!
    Espero que sigui una bona experiència en la novel•la història i en poguem llegir algunes més de la teva mà 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *