Estimar-nos molt és la gran tradició que no hem de perdre

Títol: Estoig: Les tradicions que no hem de perdre
Autor: Antoni Dalmau
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Diversos
ISBN: 978-84-664-0956-8
PVP: 38,95€

Nosaltres, en un dia tan especial com avui us parlaré del meu pare. És un home que ens ha ensenyat a valorar les coses quotidianes amb alegria: des de ben petits ens portava borregos per Sant Antoni, ens acompanyava a veure l’ou com balla, muntava amb nosaltres el pessebre per Santa Llúcia i hi cantàvem… A hores d’ara ho segueix fent amb els seus néts. Ell desafina com sempre i els nens se’n riuen com ho fèiem els meus germans i jo, però sempre amb la complicitat de saber que és broma i que estem esperant amb candeletes que repetim l’any vinient.

Per aquesta pila de raons que ara tot just us apunto em vaig decidir a mirar-me Les tradicions que no hem de perdre amb bons ulls, pensant en el tió (que ja està d’allò més panxut), a veure si el cagava aquesta nit… però ara us confessaré una altra característica del meu pare: la impaciència. Sí,  hem pres torrons cada any, però els encetem a mitjan desembre. ¿Panellets? el 20 d’octubre ja se’n poden começar a menjar… i així amb tot! Per això quan va descobrir les meves intencions amb aquest llibre no va poder estar-se’n de provocar una gastritis al pobre tronc.

Ahir al vespre el vam obrir i va ser un èxit! Vam estar repassant els textos relacionats amb aquests dies: el Tió, l’Home dels Nassos, Reis… Després amb la seva néta van llegir algunes cançons tradicionals que apareixen en el volum Jocs, cançons i costums, centrant-se especialment en les que coneixen tots dos: Pastoret d’on véns, La gallineta cega… Jo els sentia des de la cuina i, què voleu?, em vaig sentir molt afortunada. Tant, que vaig pensar que precisament avui volia explicar-vos-ho. Perquè aquesta nit és Nit de Nadal, perquè passaran coses màgiques, com ara que un avi i una néta puguin celebrar al voltant d’un llibre que hi ha una història de petits records que ens uneix, una història d’amor que per Nadal val la pena rellegir.

Que tingueu molt Bones Festes i que trobeu un llibre que us faci molt feliços.

3 pensaments a “Estimar-nos molt és la gran tradició que no hem de perdre

  1. Rafel B

    Justament avui he llegit un article a “El Periodico” de Josep Mª. Espinàs (m´agrada llegir-lo sempre que puc, potser perque el seu germà Lluís era el metge de capçalera de casa quan jo era mooolt petit i sempre em fa recordar una mica aquells vells temps), en el que reconeix que fins i tot el llenguatge está evolucionant de forma exponencial, asimilant expresions totalment noves: “ciberguerrilla, feed-back, operaciones Anopos y Avenge Assange, payback,…” diu ell.
    De vegades aquestes innovacions crec que ens fan perdre les nostres propies referencies ,que de ben segur ens han fet ser tal i com som ara.
    M´ha agradat saber que s´ha publicat aquest llibre i encara que jo no sigui un gran lector, probaré de incloure-l a la meva carta als Reis; perque avui ja es Nit Bona i per que el faci cagar el Tiò, ja es massa just.
    Bon Nadal a tothom!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *