Fuga

Títol: Fuga
Autor: Xavier Gimeno
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 244
ISBN: 978-84-8437-426-8
Preu: 16 euros

Hi ha novel·les que tenen títols llargs, enrevessats, impossibles, d’aquells que quan fa deu dies que l’has llegit ja t’ha fugit del cap. En canvi, el títol d’aquesta és breu, només una paraula –Fuga– i em suggereix moltes sensacions com la de llibertat, incertesa, aventura, futur o final.

Fuga és una història que reflecteix amb un estil molt visible i transparent la manera de viure i sentir un mateix fet per diferents persones alhora.

Jordi és un psiquiatre que està ingressat en coma fruit d’una sobredosi d’heroïna, debatent-se entre la vida i la mort, i al voltant d’aquest fet es desenvolupa l’argument de l’obra, composta per capítols on cadascun d’ells són les reflexions, els records o els retrets que d’en Jordi tenen quatre dones que han estat i són molt importants a la seva vida: Maria, la seva dona; Alba, la seva filla; Elena, la seva amant; i Magda, una amiga.

Aquestes reflexions i records són narrats en forma de monòlegs interiors plens d’intensitat emocional alguns i plens de ràbia i rancúnia altres, a més d’incredulitat i sorpresa per la situació inesperada davant de la que es troben, sorpresa que jo també vaig tenir en els moments finals de la novel·la amb la revelació de la veritable vida i personalitat del protagonista, d’en Jordi.

Si mai teniu la intenció o necessitat de fugir, recordeu-vos de ficar a la motxilla aquesta novel·la i, si la teniu a mà, també Rodalies de Toni Sala, la història d’una fugida sense motius aparents però feta per necessitat. I bon viatge!

3 pensaments a “Fuga

  1. Montserrat Brau

    Vaig llegir la sinopsi i em va fer por que no fos una novel·la molt sòrdida; tanmateix, llegint el teu comentari me n’has fet venir ganes… Gràcies, Cèsar, per acostar-nos-la i, en el meu cas, per fer-me pensar que li doni una oportunitat!

  2. Cèsar

    Montse i demés nosaltres no tingueu por de llegir aquesta novel·la. La considero una novel·la psicològica molt interessant, ja que durant gran part de la mateixa els lectors vivim simultàniament quatre històries al voltant d’un mateix personatge sent, cap al final de l’obra, quan en Jordi agafa tot el protagonisme activament. D’aquesta manera en una mateixa novel·la tenim cinc històries molt interessants. A mida que la llegia m’anava agradant més i m’anava fidelitzant més a la seva lectura. Us he de dir que aquesta lectura és d’aquelles que quan l’acabas sents que paga la pena, que no has perdut el temps. La recomano totalment, de debò.

  3. Montserrat Brau

    Entesos, Cèsar! Ho tindré en compte. L’Olive Kitteridge és una mica per l’estil també, salvant les distàncies, eh?
    Gràcies pel consell!!! Ara que vénen 3 dies de festa per als qui vivim a Barcelona és bo saber-ho!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *