Grans esperances i “La novel·la de Dickens”

L’Albert, un fan de Dickens, s’ha engrescat a fer-nos arribar un comentari sobre La novel·la de Dickens

Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
PVP: 16,50€

El títol va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la. M’agrada, Dickens. La vaig agafar i automàticament vaig tenir aquella impressió que havia fet una bona elecció. Dickens hi apareix en el to, en els personatges i en persona a partir de la pàgina 51: “-Som mort, jo. Vaig morir el nou de juny de 1870 d’un atac cerebral. I de sobte em trob a la seva habitació, llegint en veu alta Grans esperances. Què li sembla?”.

Des d’aleshores neix una connexió íntima entre la protagonista, na Blanca, i l’autor de Grans esperances. Vaig subratllar-me un fragment, per a aquest comentari, que em va semblar especialment escaient: “Jo [Dickens] només deia que de vegades el que ens passa a la vida té una causa concreta que es troba en un detall molt petit. Això dóna lloc a tota una llarga cadena de conseqüències. En Pip n’és un exemple. Jo en som un exemple. I vostè, probablement, també.” M’agrada aquesta idea, de la causa-efecte. A les novel·les de Dickens (inclosa aquesta) hi és, i està bé l’equilibri universal, no trobeu? Encara que, de vegades, només sigui a la ficció.

En definitiva, m’ha agradat estrenar-me en aquest bloc amb una novel·la trista però portadora de grans esperances per a tots, personatges i lectors.

Un pensament a “Grans esperances i “La novel·la de Dickens”

  1. Montserrat Brau

    Albert, moltes gràcies per aquest comentari. He recordat que Grans Esperances és un dels títols que apareix a El Joc de l’Àngel i n’he buscat el fragment:
    “Cuando el doctor se marchó, Sempere me preparó un vaso de leche tibia con cacao y
    observó cómo me lo bebía, sonriendo.
    -Todo esto por salvar Grandes esperanzas, ¿eh?
    Me encogí de hombros. Padre e hijo se miraron con una sonrisa cómplice.
    -La próxima vez que quieras salvar un libro, salvarlo de verdad, no te juegues la vida. Me lo dices y te llevaré a un lugar secreto donde los libros nunca mueren y donde nadie puede destruirlos.”
    Certament, Dickens mereix ser salvat!! I, pel que dius, La novel·la de Dickens també!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *