Joan Margarit, pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona

Títol: No era lluny ni difícil
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció:  Els llibres de l’Óssa Menor [Núm 315 ]
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-181-2
PVP: 15,00€

Enguany el poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè. Avui, dimecres 23 de setembre, a les 19 hores, sortirà al balcó de l’Ajuntament per fer el pregó inaugural.

Joan Margarit, nascut a la Segarra, sempre ha tingut a Barcelona com un paisatge central de la seva vida. El mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, l’ha qualificat recentment com “un pregoner de luxe, que ha relatat i relata la nostra ciutat”. Dóna fe el seu poemari Barcelona amor final.

Poeta i arquitecte, Joan Margarit és autor dels poemaris Joana, Càlcul d’estructures, Casa de misericòrdia i Misteriosament feliç que han tingut una excel·lent acollida, tant de la crítica com dels lectors, i han esdevingut un èxit inusual dintre del gènere de la poesia. A més, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura l’any 2008. L’any passat va publicar Noves cartes a un jove poeta, llibre que dóna nocions sobre com escriure i llegir poemes.

Al proper octubre Joan Margarit presentarà el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l’escalf que necessiten. En definitiva, nous poemes d’un Joan Margarit poeta més madur, depurat i exacte. Us avancem alguns títols d’aquests poemes tan expressius: “L’amor tindrà l’última paraula”, “La part més fosca del camí”, “Joves en la nit” i “Lírica dels setanta anys”.

Si esteu interessats en conèixer la poètica de Joan Margarit, a l’epíleg del seu llibre Càlcul d’estructures trobareu reflexions molt interessants com per exemple: “… un poema és com l’estructura d’un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li trèiem una sola peça, s’enderrocaria. Si en un poema es treu una sola paraula, o es canvia per una altra i no passa res, és que no era un poema. O encara no era un poema. Només arriba a ser-ho quan no se’n pot treure o canviar cap peça de l’estructura.”

El poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè a Barcelona aquest 2010. El Premi Nacional de Literatura i autor de poemaris com Barcelona amor final sortirà al balcó de l’Ajuntament el dimecres 23 de setembre a les 19:00 hores. Un mes més tard arribarà a les llibreries el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, que sortirà a la venda el proper 21 d’octubre. Us en deixem un vincle amb el propi autor recitant Tancat l’apartament de la platja, d’aquest nou poemari.

4 pensaments a “Joan Margarit, pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona

  1. Montserrat Brau

    Cèsar, que hi hagi tanta poesia en aquest blog és en bona part gràcies a tu! I ara, a més, hi ha Festa Major!! Quina alegria de comentari!
    Trobo que és un encert que l’Ajuntament busqui personalitats del món de la literatura per fer els pregons de la Mercè. L’any que el va fer la Maruja Torres, va dir “He de dir-vos que, davant la qualitat i el prestigi de les personalitats que han llegit aquest pregó anual abans que jo, que em vàreu escollir vaig estar a punt d’arrencar a córrer, però un pensament posterior em va tranquil·litzar: crec que la raó de la meva presència aquí un dia tan assenyalat no es deu a la importància del que sóc, sinó d’allò que represento per orígens i trajectòria, perquè d’una modesta manera formo part dels nombrosos fets diferencials que configuren la nostra realitat i que, espero, poden fer de la nostra ciutat un laboratori pràctic ideal per a desenvolupar un experiment de convivència on la gent pugui sentir-se barcelonina de dret, qualsevol que sigui el seu color o el seu origen…”. Era l’any ’99.

  2. Albert

    Al 2004 va ser el Zafón:
    “La Barcelona a la qual vull tornar és un lloc on el primer ciutadà és el diàleg, on les idees no tenen raça i les cultures amb altra pell seuen a taula i no només la serveixen. És una Barcelona que es baralla per la pau, no per ingenuïtat ni per idealisme, sinó perquè recorda la mesquinesa i el buit de les guerres en carn viva. És una ciutat que s’obra a la paraula amb tots el accents del món perquè encara porta les cicatrius de la foscor i el silenci a trets. És una ciutat que hi ha dies que penso que tenim molt a prop, tot i que d’altres em sembla que encara és a mig camí, com si la tinguéssim a l’abast de la mà però ens l’haguéssim de guanyar a pols i no esperar que ens caigui del cel.”

  3. Albert

    Déu n’hi do la polseguera que ha aixecat el pregó d’enguany!! És un home valent, en Margarit. Caldrà estar al cas quan surti el nou poemari.

  4. Cèsar

    Doncs sí, Albert, sí que va aixecar polseguera el pregó. És increïble comprovar com tot allò on participen els polítics, aquests sempre ho acaben espatllant o donant-li la volta. Joan Margarit és un poeta que gairebé tota la seva obra l’ha escrit en bilingüe, la seva poesia és valorada a tot l’Estat i fins i tot el Ministerio de Cultura li va donar el Premio Nacional de Poesía. Al seu pregó va dir la següent frase: “Si a alguna cosa ens ha de dur conèixer una llengua és a respectar totes les altres i a no confondre’n mai cap amb l’ús espuri que les persones en puguem fer”. Però és igual, tant li fa a uns quants que sempre busquen la part negativa a tot, que prefereixen l’anècdota a la categoria, el titular a la notícia. Sort que sempre ens quedarà la poesia, i la d’en Margarit és molt bona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *