La bellesa del diable

En Pablo ens comenta La bellesa del diable, d’Isidre Grau, una història de passions extremes. Llegiu, llegiu…

Títol: La bellesa del diable
Autor: Isidre Grau
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1230-8
PVP: 18.00€

Pot la lectura d’un llibre obrir velles ferides? Com les d’un veterà de guerra que, anys després de la finalització del conflicte, recorda, potser en una cerimònia, les penúries que va viure i es ressenten antigues cicatrius; ferides que tornen a obrir-se, però lesions que no són físiques, sinó psicològiques. Potser les més traumàtiques.

En una espècie de cerimònia mental es troba en Tomàs, el protagonista de La Bellesa del Diable, com a veterà de la guerra més infernal i cruel que hagi pogut viure. La seva vida pateix un important punt d’inflexió quan es retroba amb la Glòria Maleras, una dona amb qui, temps enrere, va mantenir una relació explosiva i destructiva a parts iguals.

L’epicentre d’aquesta història és Barcelona, com a tercer protagonista en discòrdia. Visitem localitzacions molt reals, des del Carmel, l’Eixample, passant pels típics pisos antics de la burgesia barcelonina, fins al Raval o el passeig marítim del Bogatell. És el marc de circumstàncies perfecte i punt de partida d’aquest puzzle que és la vida d’en Tomàs Reguant, ovella negra d’una família burgesa. A mesura que avancen els esdeveniments, tot redactat des del punt de vista i pensament del propi Tomàs, ens adonem de com totes les peces de la seva vida van encaixant de forma mig diabòlica per conèixer la Glòria, enamorar-se’n bojament i, finalment, tretze mesos més tard, patir les conseqüències de la seva marxa. Ella, directa, intempestiva i camaleònica, eleva a passions mai conegudes per a en Tomàs, però també el fa descendir en el més profund dels inferns personals. Ara és només ell qui pot trobar la redempció.

Isidre Grau presenta una novel·la per fer-nos pensar, per rumiar si existeixen les ‘ànimes bessones’ i treure’n les nostres pròpies conclusions. La seva lectura fa plantejar-nos si és possible la redempció total, si podem sortir del nostre infern personal i acceptar-nos tal com som i són les coses del nostre voltant. I aquest regal, encara que al passar les pàgines no ho veiem, s’agraeix quan tanques el llibre per l’última pàgina i tornes a mirar la seva portada.

La bellesa del diable és, com recita el seu autor, ni més ni menys que una història de passions extremes.

2 pensaments a “La bellesa del diable

  1. Marta

    Sembla un llibre interessant! Hi ha moltes relacions que són destructives i complicades però tot i així som incapaços de viure sense elles… un bon tema per reflexionar!

  2. Montserrat Brau

    Pablo, gràcies pels teus comentaris a Nosaltres;ens agraden molt!!!
    Per cert, saps que el llibre d’en Margarit diu “És en l’amor on m’he deixat la vida”? Després de llegir el teu text. em penso que el Tomàs és el la passió on se la deixa… en qualsevol cas, és digne de reflexió!! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *