La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya

Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?

5 respostes a «La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya»

  1. Vaja, Geòrgia, la felicitat suprema de l’escriptor (o almenys la meva) és la d’haver seduït tant algú que hagi acabat enganxat al llibre. El teu comentari m’ha fet pensar en un amic (escriu no vel.les juvenils) que em va dir no fa gaire que llegint “La maleta sarda” havia anat a parar ues parades de metro més lluny d’on volia anar. D’altra banda, en Jordi Tiñena em va dir que havia decidit anar a Sardenya de vacances aquest estiu després de llegir-la… i al seu darrere uns altres quants. Estic contenta que el llibre desperti aquesta curiositat, que enllaci amb el paisatge, amb la gent, i que pugui viure en el boca-orella. Gràcies pel teu comentari de lectora apassionada.

  2. Uoo!! Ja no tinc gelos de la Rocío que tenia comentari de l’autora 🙂
    Moltíssimes gràcies Margarida i de veritat que ha estat un plaer descobrir la teva lectura.

  3. Ostres Josep, m’he quedat amb la boca oberta.
    Suposo que allò que diuen de “n’hi ha d’haver per tots els gustos”… però no trobo que explicar detalls en una novel·la sigui ni carregós ni avorrit, al contrari, se’t fa real!!
    A mi m’ha agradat el lèxic, molts cops, de terres tarragonines, d’expressions que enriqueixen el nostre vocabulari, i la nostra cultura.
    Pesada? Te’n diria un munt de novel·les pesades i recargolades, d’avorrides, d’insípides… però per mi, aquesta no ho és gens.
    No és tampoc per enfadar-nos, ni molt menys! Simplement que és com tot: hi ha d’haver partidaris i detrectors.
    Sort amb les teves pròximes lectures!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *