La pell de brau

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

La present edició de La pell de brau commemora el 50è aniversari de la primera edició d’aquest important i singular poemari dins de l’obra de Salvador Espriu. Per aquest motiu compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Castellet i amb set lectures crítiques a càrrec de set analistes polítics i culturals actuals que ens ajuda als lectors a entendre i ubicar el llibre en el moment històric en què va ser escrit, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si heu llegit i seguit l’obra d’Espriu, al llegir La pell de brau comprovareu que aquest llibre és com un parèntesi dins de la mateixa. Salvador Espriu mai es va significar com un poeta polític però amb La pell de brau va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d’encaix entre Catalunya i Espanya. I ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d’aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. I aquesta barreja d’esperança i de desànim va fluint al llarg de molts poemes amb un estil líric directe, sense enredar la troca però ple de significat cívic i moral. Com veieu, nosaltres, aquest és un tema de llarg recorregut -ja el van tractar anteriorment Joan Maragall i Carles Riba– i al que no se li veu la llum al final del túnel. Ve al cas aquell vers de Miquel Martí i Pol que diu “Això ja ens ve d’antic”.

Vull afegir un poema, el XLVI, que crec que mostra amb claredat tot el que us he exposat i que espero us animi a llegir la resta del llibre:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

7 pensaments a “La pell de brau

  1. Cèsar

    Totalment d’acord, Montse. És curiós com ja han passat cinquanta anys de la seva primera publicació i encara continua vigent l’esperit de La pell de brau. Com tota gran obra, ha esdevingut intemporal.

  2. Carla

    Hola! Algú sap la mètrica d’aquest poema (nombre de síl·labes de cada vers) és per una activitat que he de fer per als meus alumnes i no m’hi aclaro!! moltes gràcies.

  3. jaume

    Es impressionant el cant XLVI s’ha escrit per la confesió de Jordi Pujol. Esta clar que els poetes son molt mes clarividents que les persones ‘normals’ i Espriu fou el més gran.

    La familia Pujol ha de rellegir tot aquest llibre en la clau actual i aprendre…

    Per a mi es molt clar que no mereixem la independència. El pesimisme d’Espriu el comparteixo totalment. Sóm i serem una regió de segona a l’Espanya del Segle XXI, hem sofert terribles governants i pitjors generals i aixó es el que tenim.

    Llàstima de treinta anys perduts.

  4. ihateyouespriu

    TROBO QUE LLEGIR LA PELL DE BRAU ES ALGO MOLT NECESSARI PER AQUESTS NENS. ELL ERA EL MEU AVI I ERA MOLT BO I M’HAGUES AGRADAT CONEIXEL

  5. Retroenllaç: 9.2. Escucha Sepharad (Deutsch + Links) | ATALAYA report

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *