Neva…

La pressa del tempsGestos útils
Una tarda d’hivern, un cotxe passa entre les cases d’un poble menut (…). Mentre condueix pensa que si hi ha alguna veritat en tot l’univers, és més a prop d’experimentar-la algú que viu aquí, algú que travessa una d’aquestes llindes minúscules i puja les escales cap al piset i encén foc.

La pressa del temps, Maria Barbal

Un pensament a “Neva…

  1. Albert

    Uns bons amics nostres, quan neva fan xocolata desfeta i es tanquen a casa, amb provisions a dojo, i llegeixen, miren el foc i s’espen amb paciència a què la neu es fongui. Ells tenen la sort de viure en un poble menut, com el que descriu la Maria Barbal, i avui ens han dit “de debò que els de can fanga quan passen aquestes coses ens feu patir molt. Perquè no veiem per enlloc que prepareu cap xocolatada.” I tenen raó! A ciutat, segons com ens costa gaudir de les oportunitats que ens dóna la natura per buscar recer i fer aquelles coses que ens agraden tant però que tenim tan poquet temps de fer. Llegir la Maria Barbal és una d’elles… apa, doncs, a llegir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *