L’elegància de l’eriçó

Títol: L’elegància de l’eriçó
Autor: Muriel Barbery
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-9930-046-7
PVP: 13,90€

Una de les coses que em va sorprendre el dia de Sant Jordi va ser tornar a veure  la Muriel Barbery tan ben posicionada a les llibreries. L’elegància de l’eriçó va ser d’aquelles novel·les que es va veure per tot arreu i ara, dos anys i mig després, encara hi continua. Suposo que els factors són diversos: la pel·lícula que es va estrenar l’any passat, les edicions de butxaca… i també la presència d’Una llaminadura, una novel·la de la Muriel anterior a L’elegància de l’eriçó però que a casa nostra s’ha publicat amb posterioritat.

Us he de dir que quan vaig tenir a les mans el llibre de la Paloma -la nena protagonista- tenia unes ganes boges de llegir-me’ll! Em va arribar precedit d’un bé de Déu de crítiques positivíssimes. Aquells lectors amb qui generalment confio em deien que era el llibre ideal per a les vacances, que com era possible que no me l’hagués llegit quan ja tota la xarxa n’anava plena, que seria una lectura inoblidable… Bé, doncs, tot plegat jo em pensava que em trobaria amb la novel·la de la meva vida i, per ser honesta, no va ser així.

He d’aclarir que no em va desagradar, eh? És una novel·la intel·ligent, amb una nena – pel meu gust una mica “repipi” –  i una portera – il·lustrada d’encobert – que et fan reflexionar sobre temes vitals de profunditat amb un punt de vista irònic i francament original. Recordo amb especial simpatia una escena que passa en un lavabo i que no té desperdici. Si l’heu llegida ja em direu si vosaltres també vau riure a cor què vols.  El gran problema, potser, és que jo esperava una novel·la simpàtica i en canvi a mi em va semblar un drama amb moments d’ironia. Però dels més devastadors que he llegit mai! I no us penseu que no m’agraden, els drames! Però d’alguna manera m’han d’agafar preparada i amb aquesta novel·la no ho estava prou. Bé, no diré més, que porto camí d’aixafar-vos la guitarra i no voldria pas. Us deixo amb un comentari que es va publicar a El País i el tràiler de la pel·li.

Per cert, ja sabeu que la restauració m’interessa especialment. Heu llegit Una llaminadura? Us ha agradat? Trobo que la Muriel té un estil narratiu molt acurat; ja el tenia abans de L’elegància de l’eriçó? Ja m’explicareu, estimats nosaltres!

5 pensaments a “L’elegància de l’eriçó

  1. Marta

    El personatge de la portera és sensacional!! Muriel Barbery traça uns personatges complexos, estranys però molt pròxims…

  2. Cèsar

    La novel·la en sí no crec que sigui un drama, ja que hi ha moments per a la reflexió i altres per a l’humor. On sí que es pot parlar de drama és al final de la novel·la pel desenllaç que té. En conjunt, a mi em va agradar bastant, tinc un bon record de ‘L’elegància de l’eriçó’.

  3. lia

    Es un llibre trist, poètic, de tardor.. Totalment de tardor. No cal tenir intencions suïcides per entendre la cadència lenta, trista, malaltissa que crec que deu sentir qualsevol que el llegeixi. Es un llibre seriós, adult, elegant. Ara bé: son així de complexes els eriçons??. Ni idea, sigui com sigui fins i tot el títol, té màgia.

  4. Angela

    Me ha agradado mucho, hay mucho de verdad en la sociedad actual. Ozu supo captar al instante lo que había detrás de la portera y también Paloma. Describe muy bien la soledad en que viven algunas personas. y algunos niños que no comprenden las injusticias de la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *