Les Memòries d’Adrià

En Natxo vol compartir amb nosaltres Les memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar. Llegiu, llegiu…

Existeixen llibres que els reps amb una guspira, saps que remourà el teu ésser. Aquest n’és un. Recordo que mon pare quan el llegí ja ens el va recomanar: era un d’aquells llibres que necessàriament calia llegir. Curiosament, tot i que fa uns mesos que els vaig acabar, ara que vaig el comentari i estem en campanya em sembla encara més necessari.

Les Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien suivi de Carnets de notes de Mémoires d’Hadrien en la seva versió orginial, jo l’he llegida en la versió de Jaume Creus) és la llarga carta que l’emperador Adrià li envia al seu succesor, Marc Aureli i que Marguerite Yourcenar ens fa arribar com si la pròpia veu d’aquest emperador-filòsof que se sent «responsable de la bellesa del món» ens l’estigués dictant.

En tres-centes pàgines tenim la seva vida, i amb ella, la història de la humanitat, de l’Imperi, durant tots aquells anys. Emperò, no són unes memòries polítiques com avui en dia podríem entendre-les; són la seva vida, i com a emperador, haver d’anar voltant per tota l’extensió conquerida per Roma implicable solventar tensions entre pobles, descobrir nous poetes, sentir l’amor o meravellar-se davant la història i la cultura d’un poble.

Com es diu en la sinopsi de la contracoberta de l’edició publicada per Laia Tot és, aquí, com en la vida d’Adrià, mesurat, potser en aparença fred i racional, però la passió resideix en el contingut, no el continent. I en el més petit detall habita la perfecció: com en un camafeu grec. I la referència a la cultura hel·lènica no és gratuïta. Adrià, l’Adrià que ens parla, ara ja davant d’una mort que l’ha rondat molt de temps però que després d’una llarga malaltia ja el ve a cercar, era, és, un enamorat, perquè l’entèn, de la cultura grega; aquesta necessitat de concebre l’existència, especialment en la necessitat platònica de l’emperador-filòsof, d’una manera sòbria però oberta als plaers. Així entendrem com fou capaç de regir aquell vast imperi amb un regnat (gairebé) pacífic, i entendrem totes les seves motivacions i maniobres, així com entendre i viure l’ombra d’Antínous.

(…)

Si voleu seguir llegint passeu-vos per Semirea.

Un pensament a “Les Memòries d’Adrià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *