L’home és un llop per a l’home?

Títol: Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser
Autor: Joan M. Oleaque
Editorial: Empúries
Col•lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 267
ISBN: 8475968759
PVP: 13,00€

Terrorífic. Aquesta és la paraula que em ronda pel cap quan llegeixo la narració de les xiquetes d’Alcàsser. Penso que no pot ser real però, per desgràcia, ho és. Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser descriu la monstruosa història de tres adolescents d’Alcàsser, violades, torturades i assassinades per un degenerat el novembre de 1992. Joan Maria Oleaque aconsegueix relatar la crueltat dels fets i el ressò mediàtic posterior, deixant al descobert el circ de la tele. El periodista revela informació que no havia sortit a la llum amb una gran tensió narrativa, sense caure mai en l’espectacle i la vulgaritat.

L’espectre d’Antonio (l’assassí) em provoca nàusees. La planta baixa dels Anglès (la família d’Antonio) és com la boca del llop. Una boca infectada per la droga, la delinqüència i la violència. Antonio va créixer en un ambient hostil i pobre. La seva mare treballava nit i dia per poder alimentar els seus set fills però era una dona sense caràcter. El seu pare era, en canvi, un borratxo en un camí accelerat i sense retorn; la mort. Però, tot i que Antonio i els seus set germans es van criar en el mateix ambient, no tots van mostrar el mateix grau de violència i d’inadaptació a la societat.  I em pregunto,  fins a quin punt el nostre entorn intervé en la nostra forma de ser i fer?

Què creieu vosaltres? Jo penso que les persones som imperfectes. I és la nostra imperfecció el que ens fa ser humans. Les nostres debilitats, les nostres limitacions… A vegades tenim certa tendència a pensar que estem cridats a fer el bé. No ens enganyem. L’ésser humà s’equivoca, comet errors i, sovint, fereix a les persones que més s’estima.

Espero que no us hagi donat molt la murga amb les meves reflexions! Recomano el llibre per als qui tenen sang freda!

2 respostes a «L’home és un llop per a l’home?»

  1. Demanant per endavant que ningú que em llegeixi s’ofengui per les seves creences religioses… aquest cas és un d’aquells que em demostra que la “meravellosa naturalesa” suposadament creada per Deu, no estan meravellosa, i molt menys perfecte. Una d’aquelles “falles de disseny” que fan que l’èsser humà realment estigui bastant lluny de la “perfecció”. Demostra no nomès que som extremadament depenents de l’entorn, sino a que a més encara després de quasi un millió d’anys existint com a espècie encara no hem sapigut preveure i EVITAR aquestes “patologies” socio-psicològiques, que estic ben segur podríem trobar ja ben enllà en els segles (milenis). Despres de centenars de milers d’anys encara només ens preocupem en primera instància de nosaltres i després dels de la nostra família. Quanta gent deu estar en situacions similars arreu del món i tant se’ns en dona :((((

    Llibres d’aquests prefereixo no llegir-los… ja em deprimeixo suficientment sentint la notícia a la tele.

    SERGI

  2. Aqui és on entrem en el debat de si un assassí neix o es crea?

    Hi ha científics que conèixen el tema, de que si es produeix una petita lesió en certes àrees cerebrals, pot passar ocurrir que aquella persona deixi de ser solidaria amb la resta dels seus congèneres, i no senti ni culpabilitat, ni el dolor aliè. I afirmen que aquestes petites lesions cerebrals inclús es poden produir en el momento del part, arribant a ocasionar-se un patiment cerebral, en situacions com parts amb explusius prolongats, on la cantitat d’oxígen que arriba al cervell del nen es veu afectada. S’ha vist també que certes persones, amb un important component d’agressivitat, tenen disminuida una substancia del seu cervell, anomenada serotonina, la funció de la qual és la de ser un neurotransmissor.

    Aleshiores, un assassí podria estar excent de culpabilitat al tenir afectada la seva integritat cerebral?

    Però és cert que un nen totalment sa que creixi en un ambient determinat, el seu servell pot ser transformat. La importància de les comanyies i de les amistats, dels ambients que freqüenten, de la televisió, d’Internet, etc. Son persones que careixen de personalitat i de moral. Però queda clar que la moralitat s’apren com una assignatura més. La ètica i els valors humans i morals es poden moldejar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *