L’home intranquil

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar dUn dia (vegeu L’editora de Columna…) i de L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens comenta L’home intranquil, de Kiko Amat. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13’49€

Avui us vull recomanar el primer llibre que Kiko Amat (Cosas que hacen Bum, Rompepistas, etc) escriu en català.

Em fa molta, molta il.lusió poder comptar amb ell al catàleg de Columna, on hi arriba de la mà de l’editora Dina de la Lama.

Vaig poder llegir un primer tros del llibre ara aviat farà un any, al vol que em portava de Barcelona a la Fira de Frankfurt: em va agradar molt, i em va fer passar el vol sense adonar-me’n. Té mèrit, perquè no m’agrada gens volar!

És un llibre molt personal, on l’autor s’explica sense embuts. Amb una particularíssima visió del món, molt allunyada de tot allò políticament correcte, Amat repassa 35 dies en família, amb la seva dona pèl-roja (la “Taronja”) i el seu fill de nou mesos també pèl-roig. Res no se salva de la seva mirada sardònica –i tendre-, ni els turistes, ni els polítics, ni ell mateix.

Ara l’he tornat a llegir. I us prometo que he rigut “a carcajada limpia” llegint-lo. No és una exageració: no he somrigut, HE RIGUT.

Aquí en teniu un tast:

«Hola. Em presento: sóc la rata ressentida que veieu. El nan desnerit que es recargola sobre si mateix a la platja, com un cuc cuirassat que algú burxés amb un pal. Odio el món, i m’agrada. Com deia un amic meu anglès: “Tothom és una merda (menys els nostres amics)”».

Us deixem un vídeo on Kiko Amat ens parla del seu nou llibre.

11 pensaments a “L’home intranquil

  1. Oriol Gllm

    L’altre dia vaig poder-ne llegir uns quants capítols i, pàgina rere pàgina, he de dir que es va tornant més i més addictiu. Les situacions, les converses, les anècdotes… es plantegen amb una comicitat plena d’ironia que fan d’aquest llibre un retrat caricaturesc de la quotidianitat i del seu propi autor. És com una bona teràpia per passar el temps sense deixar de riure. No té desperdici.

  2. Montserrat Brau

    Us explico un “cas verídic”. Ahir la meva filla va començar a baixar en autocar des de l’escola. Com que era el primer dia em vaig estar esperant més de 35 minuts, del retard que portaven. No s’acabava mai!! Avui, abans de sortir de la feina per anar cap a la parada, he agafat aquest llibre, seguint la recomanació de l’Ester… L’autocar ha trigat un moment – de 38 minuts, per ser exactes!
    Ja us n’explicaré més detalls quan l’acabi, paraula de mare-esperadora!

  3. Sílvia

    Vaig llegir-lo una tarda a la platja. Un llibre fresc, divertit, irònic i entranyable.
    Totalment recomanable, si vols fer-te un “tip” de riure.

  4. Jana

    Us haig de dir que no soc una gran lectora. Ho confeso! Però aquest llibre va caure a les meves mans la setmana passada i us asseguro que el vaig devorar. Just el que necessitava per riure una bona estona. Em vaig sentir tan identificada amb alguns capítols! No m’ho podia creure. Us el recomano vivament. Es llegeix d’una sentada i és millor que quatre massatges relaxants i quatre sessions de teràpia, jaja. Boníssim!

  5. Comunicadora

    Realment és un llibre divertit, d’aquells que agafes una tarda i a veure què tal i l’acabes pensant que en Kiko Amat té molta raó amb moltes coses…el moment que parla de les mares perfectes arriben a la porta de la guarderia amb la fruita tallada…doncs…en fs, visc aquesta imatge cada dimarts i dijous, quan a les 16.55 surto de la feina amb la moto a tota castanaya per arribar a les 17hores a la porta de la guarderia, a la mà la blackberry i a l’altre mà tota la feina que hauré de fer quan la Maria dormi…però ni rastre de fruita!

  6. Geòrgia

    Avui a La Vanguardia, a la pàgina 36, en Kiko Amat parla de la seva novel·la sota el títol: “Hago bandera del humor”. Si podeu, llegiu-lo! 🙂

  7. Manuel Montaner i Anglada

    Vist el “Tasta’m” trobo 34 errors de català en 15 pàgines que he subratllat en l’exemplar que no sé qui m’ha fet ariibar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *