Però què estic fent jo sense llibre digital, encara?

IpadAquest matí he llegit una notícia a El Periódico sobre el llibre digital, El sector editorial posa en marxa la venda d’e-books i m’ha fet pensar que jo encara no en tinc, de llibre digital… Seré una lectora-dinosaure? Digueu-me MontserraT-Rex!

Bromes a banda, li trobo el seu què, al tema del llibre electrònic, en primer lloc ocupa poquet espai, és ordenadíssim… i a sobre no agafa pols i no hauria d’esternudar mai més entre llibres grogosos! D’altra banda, el paper em permet mesurar visualment per on vaig de la lectura (aquell assassinat quan encara et queden “dos dits de pàgines” ja et fa estar alerta perquè segurament en vindran més…) i té aquella cosa gairebé fetitxista, tàctil.

Ja veieu que estic feta un mar de dubtes… què en penseu, vosaltres, del llibre electrònic? És la revolució que necessita la literatura per captar “nova clientela” o és un altre giny de la llarga llista dels que estan arraconats en els altells més desavinents de les cases? I encara més, els llibres electrònics que es comercialitzen ara majoritàriament, els textos, són autèntics llibres electrònics o hem d’esperar una nova literatura multimèdia que exploti tots els recursos que ofereixen els nous dispositius?

Bé,  ja sabeu que esteu convidats a dir la nostra!!

7 pensaments a “Però què estic fent jo sense llibre digital, encara?

  1. Pere

    Jo tinc clar que en un moment o altre em compraré un lector de llibres electrònic. També tinc clars uns mínims imprescindibles que li exigiré: mida A4 o similar, capacitat de fer-hi anotacions i guardar-les i compatibilitat amb pdf. I un preu ajustat, és clar. I el motiu principal no serà per llegir literatura sinó per llegir articles de revistes científiques (feina obliga), encara que també ho trobo molt útil en cas de viatges o estades relativament llargues a l’estranger on voldries emportar-te molts llibres però tens un espai molt limitat per portar-los.

    Però també soc víctima del fetitxisme de poseir el llibre entre les mans, passar les pàgines, olorar-lo, gairebé sentir la presència de l’autor i dels seus personatges ben a prop, i qui sap si també els altres lectors del mateix llibre… Haig de reconèixer que em reconforta veure una prestatgeria plena de llibres i no hi ha res com perdre una tarda tafanejant en una llibreria i tot això resultaria impossible només amb llibres digitalitzats.

  2. Cèsar

    Montse, jo també vaig llegir aquesta notícia ahir mestre berenava a la feina i em va semblar molt interessant. Però encara no tinc una opinió gaire definida sobre els llibres digitals perquè vull trobar-hi les grans avantatges que en principi ha de tenir i de moment només veig “avantatgetes” de poc pes respecte el llibre en paper que et facin decantar descaradament cap al nou format. Per no despistar-nos, parlo dels e-books i no dels e-readers, és a dir, dels llibres i no dels lectors. Per les informacions que tinc, fruit de lectures i converses vàries, la diferència de preu entre comprar-lo en paper o comprar-lo en una llibreria digital sota descàrrega és molt minsa, de pocs euros, amb l'”inconvenient” de que prèviament t’has hagut de comprar -o, en el millor dels casos, t’han hagut de regalar- un lector que, alhora, ha de reconèixer el format en el que està penjat el llibre. Això dels lectors i les seves característiques i prestacions també dóna per una tesi… Suposo que com ara és novetat i tant les editorials com les llibreries i les distribuïdores encara s’estan posant les piles, arribarà un moment en que es faci la llum i totes les condicions d’ús quedin ben establertes. Fins que no arribi aquest moment, millor obrir el paraigües no sigui que ens caigui un xàfec.

  3. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Per cert, Pere i Cèsar, moltes gràcies per les vostres aportacions… Ara veurem si no passo per la botiga i caic a la ipadmtació… ja veig que porto massa dies donant-hi voltes i això acostuma a fer-me baixar la guàrdia contra el consumisme irreflexiu!

  4. Elisabeth

    Um… jo crec que no el compraré. Sóc una amant dels llibres de tota la vida! De fet, em fa ràbia veure l’invent, però he de reconeixer que és molt pràctic… massa!
    A mi m’encanta veuré a la gent amb un llibre sota el braç i poder observar què llegeixen. M’agrada saber que un d’ells descansa a la meva tauleta de nit o veure que el tren està replet de persones amb llibres de diferents mides… També he de dir que dec ser molt ‘friki’, perquè també m’agrada el tacte de les pàgines… ah, i l’olor d’un llibre.
    Mai es pot dir mai, però ara per ara, prefereixo que a la meva llibreria personal hi hagin llibres dels de ‘tota la vida’. I això que sóc al·lèrgica a la pols, Montse!

  5. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Eli, tens tota la raó! Allò d’anar en metro i recomptar un Asensi 2 – Navarro 1 – Raverte 1 – Piqué 12 i concloure: “sóc a l’estació de Zona Universitària!” és genial!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *