Irving i L’última nit a Twisted River

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1
Preu: 26 €

L’última nit a Twisted River és la darrera novel·la del veterà i reconegut escriptor nord-americà Jonh Irving, que per cert demà dia 9 de juny estarà a Barcelona, concretament a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, conversant amb els periodistes Antonio Lozano i Óscar López, a les 19 h, dintre del cicle “El valor de la paraula” que organitza el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Primer de tot comentar-vos que el fet que L’última nit a Twisted River tingui més de sis-centes pàgines no us ha de fer enrere a l’hora de voler llegir-la, perquè us en penediríeu, de debò.

L’última nit a Twisted River és la història d’una fugida cap endavant d’un pare i un fill que volen deixar enrere un passat difícil carregat d’incerteses i fets desgraciats, alhora que còmics alguns d’ells, a la recerca d’un futur millor on poder-se reinventar en forma de cuiner a diversos restaurants el pare i de novel·lista d’èxit internacional el fill.

La fugida, que és l’argument central de la novel·la, mostra cinquanta anys de la vida dels dos protagonistes, dues vides plenes de canvis d’identitats per no ser reconeguts, de records frustrats, de relacions sexuals de diverses naturaleses, etc., on hi van apareixent una gran diversitat de personatges la conducta dels quals reflecteix una societat americana plural, complexa, amb diferents escales de valors, per moments brutal però també tendre, partidària unes vegades de l’ús de la violència per solucionar situacions adverses però d’altres partidària de la reflexió i del diàleg. Mentre llegia la novel·la en venien al cap els personatges marginats de la nord-amèrica profunda dels llibres de relats d’en Raymond Carver i de les novel·les d’en Charles Bukowski i John Fante.

Un dels aspectes que més m’ha agradat de L’última nit a Twisted River és el seu ritme narratiu. Tot i que a primera vista aquesta novel·la us pugui semblar “un totxo interminable”, res més lluny de la realitat, ja que el tempo de la història va fent contínuament referències al passat i al futur de les vides dels protagonistes, fet que ens ajuda als lectors a entendre el perquè d’allò que els va passant a pare i fill en tot moment. A més, l’Irving no s’entreté a fer grans descripcions de paisatges ni espais interiors, fet que jo particularment agraeixo molt de no trobar-me en una novel·la.

Hi ha autors reconeguts per escriure bestsellers i autors reconeguts per escriure obres literàries. Hi ha novel·les reconegudes per esdevenir bestsellers i novel·les reconegudes per ser obres literàries. John Irving i L’última nit a Twisted River pertanyen tots dos al segon grup.

Us deixem amb dos articles molt interessants a El Periódico i a La Vanguardia.

7 pensaments a “Irving i L’última nit a Twisted River

  1. Pere

    Des de que “La lectora desacomplexada” al suplement de cultura de l’Avui va recomanar “Una dona difícil”, llibre de l’Irving que surt, llibre que compro i llegeixo. Per mi, “Una dona difícil” és un llibre extraordinari i ideal per conèixer el món de l’Irving, que és bastant peculiar, i poder gaudir de les seves obres posteriors. Només que “L’última nit….” sigui igual de bo que la seva darrera novel·la “Fins que et trobi”, ja haurà valgut la pena endinsar-se en aquestes més de 600 pàgines. Ja tinc ganes de tenir-lo entre les mans!

  2. Montserrat Brau

    Sí, Pere, estic amb tu!! Una dona difícil és una meravella!!!! El Ted Cole i aquella frase “A Sound Like Someone Trying Not to Make a Sound” (que al final ha estat un llibre per a nens) és un prodigi, eh? A veure si a tu també t’agrada aquesta “última nit”!!!

  3. Cèsar

    Segur que us agradarà L’última nit a Twisted River. Tot i ser una novel·la on les fugides i les morts tenen un paper predominant, també hi ha pinzellades d’humor precisament en l’origen d’aquestes fugides i d’algunes morts. A més, veureu que el sentiment d’amistat i de lleialtat té un gran protagonisme, sobretot entre dos dels personatges principals, el pare i el llenyataire Ketchum.

  4. Ismael

    Jo també em vaig endinsar en el món d’Irving amb l’esplèndid Una dona difícil i ja espero gaudir d’aquesta Última nit… Només que no acabo d’entendre perquè la literatura nord-americana (Irving inclòs) necessita de novel·les amb tantes pàgines explicant la seva història per crear novel·les considerades com a bona literatura.

  5. Pere

    Bé, no acabo d’estar d’acord amb el fet que la literatura nord-americana necessiti de novel.les extenses. Ara mateix em passen pel cap “The catcher in the rye” de Salinger, que tot i que a mi no em convenç, és una obra de referència, “Of mice and men” de l’Steinbeck o per exemple els relats curts de’n Fitzgerald.
    Jo crec que depen bàsicament de l’autor. Per exemple, en el cas d’Irving crec que per desenvolupar plenament la complexitat dels seus personatges i històries necessita de moltes pàgines com és el cas d'”Una dona difícil” o “Fins que et trobi”. En canvi, novel.les més breus com “La quart mà” no les acabo de trobar prou satisfactòries i potser és precisament per aquesta limitació de pàgines. Altres autors, com Roald Dahl, encara que és anglès, amb ben poques planes en té prou per descriure perfectament tant situacions com personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *