Nàufrags del segle XXI

Us deixem amb un escrit sobre L’illa de l’última veritat que ens ha enviat la Geòrgia. A gaudir-ne!

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

Si ens diuen les paraules: naufragi, illa i home sol… segur que pensem de seguida en la figura d’en Robinson Crusoe i, ens ve al cap la cara barbuda d’en Tom Hanks.

Ara bé, aquesta és la clàssica història; no és la que ens vol explicar l’escriptora argentina Flavia Company, quan ens parla del naufragi del cirurgià Matthew Prendel, a la seva última novel·la L’illa de l’última veritat.

A la portada ja ens ha posat una bona frase per fer-nos rumiar, ens diu: “Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir”.

Això és el que li passa al doctor i professor Prendel: perdut en la immensa mar blava de l’Atlàntic, trobarà com a refugi un illot; allà descobrirà el valor de la vida, la importància de l’aquí i l’ara i que, per sobre de tot, s’ha de tenir esperit de lluita, ja que ‘un home sense un objectiu comença a abandonar la seva condició d’home i s’acosta a la d’animal’. D’aquest viatge però, en guarda un secret.

Li traspassarà en vida aquest tresor a la seva amant Phoebe i, un cop ell mor, ella ens l’explica i es converteix així, en la narradora de dues històries: la seva pròpia i la que va resultar de l’atac d’un vaixell pirata en ple segle XXI.

És una novel·la curta, que durant l’estona que la tens entre les mans, t’aïlla per què sentis el gust salat de l’oceà, l’olor de la solitud i, al final, una ràfega forta de tramuntana.

Aquí teniu una interessant entrevista a Flavia Company al programa Els matins de TV3, de Josep Cuní.

6 pensaments a “Nàufrags del segle XXI

  1. Cèsar

    Té molt bona pinta aquesta novel·la. Per lo que comentes, Georgina, sembla ser una obra de caire psicològic, que mostra aspectes de la vida interior dels protagonistes, oi? Me l’apunto per llegir-la.

  2. Geòrgia

    Cèsar i Montse, sí: és un relat breu i psicològic!! 🙂
    És fàcil, amable i ràpid de llegir, però t’has de posar a la pell del nàufrag i de la narradora, has de pensar i actuar com ells. El secret ara el tinc jo!! jajajajja

  3. Cèsar

    Tal i com vaig dir al primer comentari, he llegit L’illa de l’última veritat i m’ha agradat molt. Aquesta novel·la mostra realment aspectes psicològics com la conducta, el comportament, els pensaments, les reaccions, en definitiva, la condició humana de les persones quan es troben en situacions límits, desesperants. També he vist com qui en un principi pot semblar ser el dolent pot acabar sent la víctima i al contrari, es produeix allò que em va explicar la meva profe de literatura a l’institut: “la quijotización de Sancho Panza y la sanchificación de Don Quijote”.
    Crec que es tracta d’una petita gran novel·la, sincerament. Té un argument i una estructura molt encertada que acaba, com va dir la Geòrgia, amb “una ràfega forta de tramuntana”. Quin final, l’heu de llegir! De lo millor i més literari que he llegit darrerament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *