nosaltresllegim.cat

En Jordi ens fa arribar un nou comentari. Com que ens agrada molt llegir-lo sovint, li demanarem si té ganes que li fem una entrada pròpia, així passaran dues coses: a) ens estalviarem afegir introduccions que no fan més que dilatar el plaer d’arribar a llegir el que ell explica i b) poder dir amb absoluta veritat que, contràriament a allò que acostuma a passar a la república blogosfèrica, nosaltres tenim un Príncep – Jordi, espero que em perdonis la broma, que segur que no és gens original!

Títol: No hi ha terceres persones
Autor: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 165
ISBN: 9788477274780
Preu: 16 euros

Cal que reconegui que fins a la lectura d’aquest magnífic, divertit i sorprenent llibre, el meu coneixement sobre l’Empar Moliner, es limitava a la lectura apassionada (això sí), de les columnes que publica 5 dies a la setmana en el diari AVUI i a les seves, sempre enginyoses, col·laboracions en diferents espais de ràdio i TV.

La lectura d’aquest llibre m’ha descobert una Empar Moliner molt  madura, literàriament parlant, i amb una estranya habilitat per a fer-te presoner de les seves històries.

El llibre està estructurat en deu històries curtes, tot i que només la primera es fa mereixedora d’aquest adjectiu. Les restants, sota el meu parer, tenen una extensió estudiada; ni massa curtes ni massa llargues. I si pequen d’alguna cosa és de curtes. Quin plaer poder dir que quan una de les històries arriba a la seva fi, et sap greu, i que et quedes amb ganes de més text.

Els personatges de les històries són generalment individus que anomenaríem dissortats a qui els esdeveniments de la seva vida quotidiana van superant mica en mica, i que l’habilitat de l’autora aconsegueix que el lector s’hi identifiqui o s’hi  solidaritzi .

Em permeto recomanar i ressaltar la història anomenada “A ella no li agrada que se sàpiga”. Una història que et fa dibuixar un somriure constant, quan no un riure obert, que pot arribar a fer-te passar un mal moment si l’estàs llegint, per exemple, en un transport públic.

Jordi Príncep
juny del 2010

Tags: Empar Moliner, Escrit originalment en català

Aquesta entrada s'ha publicat el 21-06-2010 a les 8:51 i arxivada en Ficció, Narrativa, Relats breus. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.