País de llops

Títol: País de llops
Autor: Xavier Vernetta
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 245
ISBN: 978-84-8256-952-9
Preu: 19.90 €

Aquesta novel·la em va entrar pels ulls, vull dir que em va agradar la fotografia en blanc i negre de la coberta. I així va ser com la vaig agafar i la vaig fullejar una mica i no m’ha decebut, ben al contrari l’he trobat molt interessant i entretinguda.

País de llops, de l’escriptor Xavier Vernetta, se situa vint-i-cinc anys després del final de la Guerra Civil a Barcelona i els seus voltants. Al principi, l’autor ens presenta una amalgama de personatges, tots ells de diferents estatus social i econòmic, que comparteixen una mateixa informació i objectiu, tot i que amb matisos. I a mida que avança la novel·la es va descobrint la relació que hi ha entre tots ells i de com, a vegades sense conèixer-se, les seves vides estan relacionades, en alguns casos pel passat i en d’altres pel present.

Els lectors anem desenredant aquesta teranyina de relacions i interessos  gràcies a articles periodístics i a les anotacions diàries de dos d’aquests personatges, a més de pel gruix del cos narratiu de la novel·la que trobo està molt ben pensat i exposat per l’autor.

Doncs sí, Nosaltres, no penseu que aquest és un més dels molts llibres escrits sobre la Guerra Civil, sinó que és una mostra de com actuava una part significativa de la societat d’aleshores -anys seixanta- i que fa bona aquella idea filosòfica, que de ben segur i de manera intencionada recull el títol, de que l’home és un llop per a l’home.

2 pensaments a “País de llops

  1. manuel

    Me’l van regalar aquestes festes. El vaig començar a llegir i em va enganxar de seguida. M’agrada molt com descriu l’ambient de la Barcelona dels anys seixanta. Els personatges són molt potents i l’argument et parla de la misèria moral de les classes dirigents en temps de Franco. Una novel·la molt recomanable.

  2. montse

    Feia temps que no trobava una lectura que m’entusiasmés com aquesta. La primera cosa que em va seduir és la manera de descriure els ambients. Com a lectora de seguida em trobava immersa en la Barcelona dels anys seixanta. Notava les olors, els colors, les paraules que es deien. A més d’això, els personatges i l’argument són sòlids, contundents. De seguida veus reflectida l’ambició sense límits en l’entorn d’un règim corrupte com era el franquista.
    Xavier Vernetta és un autor que caldrà recordar en el futur. Tot apunta que pot ser una de les veus importants de la literatura catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *