El cel, al capdavall, és pura especulació. Però l’infern… Qui pot dubtar de la seva existència?

Títol: Sota la pell
Autor: Llorenç Capdevila
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 539 ]
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-8256-932-1
PVP: 17,50€

La novel·la Sota la pell, d’en Llorenç Capdevila s’acaba talment com jo he titulat aquest comentari. Enmig de les seves 197 pàgines hi podem llegir diàlegs com aquest entre el protagonista -en Pau, un escriptor en hores baixes- i el seu amic periodista -Virgili-:

-Els escriptors sempre sembla que gasteu molta noblesa i honestedat… Però un pot creure que feu com les putes, perquè us veneu la intimitat, i la feu pública, a canvi de diners, d’èxit, de reconeixement…
-Pitjor és el cas dels periodistes -vaig contraatacar-, que sovint oferiu el talent, és a dir, el cul, a causes estúpides, a ideologies oficials, o a la correcció política que us marca la direcció del diari…
-Evidentment! (…) D’una forma o altra tots el fem, el paper de puta… Ho veus? Tots tenim, en certa manera, un paio greixós donant-nos pel darrere… digue-li gerent, cap de secció, agent, editor, lector, client director o com et surti de la fava… És un peatge inevitable!
-Potser sí… (…) Però aleshores haurem de concloure que això de la vocació, en qualsevol ofici, no és més que una fal·làcia…

Ja ho veieu, un llenguatge sense embuts per parlar de l’assassinat d’una prostituta a l’Eix Transversal, sí, però també per retratar amb molt poquetes pinzellades perdedors, supervivents, persones que, com Orfeu, baixen a l’infern i… us haureu de llegir la novel·la per saber si s’hi queden! Jo, sincerament us dic, us recomano que ho feu. És una novel·la dura, sense concessions lèxiques ni argumentals, que, com anuncia la contraportada, no és només una novel·la negra sinó que ens brinda una ocasió per a la introspecció en els personatges, per arribar-los sota la pell.

A més, l’autor fa ús -que no abús- d’una fórmula molt interessant: el pas de l’estil indirecte al directe “sense més explicacions”. Us en dono un exemple:

El consum de Tranquimazín s’havia reduït a una pastilla molt de tant en tant i el metge m’havia dit que estava molt content de com evoluciones, Pau, això ja ho tenim gairebé superat…

Potser el millor que us puc dir per animar-vos a llegir aquesta novel·la és que m’ho he passat malament, en alguns moments, molt malament… que bé!

Us deixem un vídeo on Llorenç Capdevila ens parla de la seva nova novel·la, Sota la pell, i una entrevista a l’autor al diari Regió 7.

2 pensaments a “El cel, al capdavall, és pura especulació. Però l’infern… Qui pot dubtar de la seva existència?

  1. Cèsar

    Després de llergir Sota la pell, Montse, també confirmo que hi ha moments d’engoixa, de patiment pel protagonista, per el que li poden fer els mafiosos durant la investigació. Gràcies al teu comentari m’he fixat en el caire psicològic de la novel·la que es deixa entreveure en els pensaments i accions dels diversos personatges, i així es pot identificar que hi ha una gran part d’ells que es troben en situacions incòmodes sense voler-ho, que no tenen cap mala intenció però que tampoc no saben aturar-se a temps de conèixer… l’infern. També m’he fixat en el fet aquest que destaques dels diàlegs indirectes, que canvien de parlar en tercera persona a fer-ho en primera. L’he trobat un recurs molt interessant, ja que et situa en un breu espai de temps en una altra acció. Jo també recomana la lectura de Sota la pell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *