Tots tenim una part invisible

Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col•lecció: El Balancí (Nro 626)
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-6363-8
PVP: 18,00€

És curiós perquè aquest llibre va arribar a les meves mans com a regal d’un “amic invisible”. Reconec que va ser una gran sorpresa perquè no esperava que encertessin els meus gustos literaris però la sort o el destí va fer que acabés a les meves mans. Així que sense pensar-m’ho dues vegades em vaig capbussar en una lectura excitant i transgressora.

De seguida em vaig sentir identificada amb el protagonista de la història, Adam Walker, i les seves ànsies per menjar-se el món. Amb només vint anys, Walker estudia literatura a la Universitat de Columbia, posseeix uns forts ideals i es mostra molt segur de si mateix. Poc a poc, però, aquesta seguretat passa al desconcert i gairebé a l’autodestrucció. El jove poètic veu com el seu futur es dilueix amb la presència sobtada d’un professor de la universitat i la seva companya sentimental. A partir d’aquell moment tot canvia per al curiós Walker. Res és el que sembla ser.

Quan un llegeix Invisible queda fascinat per una història imprevisible, de personatges complexos, plens de contradiccions. Paul Auster juga amb una multiplicitat de narradors, formant un laberint on es confon realitat amb ficció. Invisible ens obre les portes a un món oníric i eròtic, un món que Auster no ens havia mostrat fins ara de forma tan explícita (Bé, jo m’he llegit Trilogia de Nova York, Viatges per l’scriptorium i Mr. Vertigo i això no m’ho havia trobat mai!). Auster sorprèn pàgina rere pàgina. Un només té ganes d’arribar al final, i quan per fi hi arriba es troba amb l’estranya sensació de no entendre res.

Alguns crítics assenyalen Invisible com la millor obra de l’escriptor novaiorquès. Jo no m’atreveixo a afirmar-ho. El que puc dir, sens dubte, és que Invisible és una d’aquelles obres que trenca tots els esquemes establerts. Auster aconsegueix que em qüestioni la meva moralitat i dubti sobre la realitat. No tot allò que se’ns mostra és real! A mesura que m’endinsava en la història m’adonava que tenia més coses en comú de les que em pensava amb el jove protagonista. Com tots, Walker té un costat ocult, una part de la seva identitat que no vol mostrar als altres. Una part que roman invisible…

Tots tenim alguna cosa en comú amb Adam Walker, descobreix què hi tens tu!

Per si us he despertat l’interès per aquest escriptor i voleu conèixer més detalls, aquí teniu uns quants vincles…

Fitxa a Edicions 62

Entrevista a El País

Entrevista a La Vanguardia

4 respostes a «Tots tenim una part invisible»

  1. Ostres, Marta, em deixes fregida!! La combinació d’aquestes dues cites del teu comentari “Auster aconsegueix que em qüestioni la meva moralitat i dubti sobre la realitat” i “A mesura que m’endinsava en la història m’adonava que tenia més coses en comú de les que em pensava amb el jove protagonista. Com tots, Walker té un costat ocult, una part de la seva identitat que no vol mostrar als altres. Una part que roman invisible…” em farà canviar d’hàbits… mai més et torno a deixar la cartera a prop!!!! 🙂
    Bromes a banda, m’has fet venir ganes de llegir-me’l, a veure si resulta que jo també tinc alguna cosa invisible (quina por!!).

  2. Per cert, l’amic invisible soc jo ni més ni menys ;). M’alegro molt que t’hagi agradat! no pretenia que et qüestionés la teva moralitat i dubtéssis de la realitat…

    En definitiva, la realitat es comporta com allò que sempre ha estat: un mirall que ens mostra despullats i que ens torna a reflectir la complexitat de l’ésser humà.

    Pel que fa la part invisible d’una persona, deu ser una part oculta que no vol mostrar per por. Però aqui no es qüestiona si es bò o dolent, molt discutible.

    Ara potser diré una tonteria que no vé al cas, però a mi no em preocupa les persones que tinguin una part invisible, sino les persones que totes elles son invisibles pels demés; no sé, penso en la gent gran o persones excloses per la societat en la que vivim.

    Bé, no m’explaiaré més, que tinguis sort amb la nova feina, que en aquests temps de crisis, és un luxe treballar!

  3. M’ha agradat molt la manera en la que has definit aquest llibre, la veritat és que m’he quedat amb ganes de llegir-lo! Tots tenim una part invisible, això és totalment cert. L’única cosa que em fa dubtar de si llegir-lo o no és aquesta frase: “Un només té ganes d’arribar al final, i quan per fi hi arriba es troba amb l’estranya sensació de no entendre res.”

    En fi Marta espero que segueixis així!!! Petons!

  4. Bon dia,..només llegint aquesta ressenya et quedes ben sobtat. La veritat que aquest llibre reflexa la realitat. Una part invisible que ningú coneix de tú, que sempre quan estàs en el començament de l’adolescència et vols menjar al món i conforme vas veient el món et desinfles. Estic amb el que dius Marta. A mi també m’han donat ganes de llegir-ho tal i com li hapassat a la Glòria.

    Enhorabuena per aquesta ressenya!!dew cuidate petons!:)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *