El llenguatge cinematogràfic i la literatura van per un sol camí? El cas d’Angelology

El guionista de CSI, Anthony Zuiker, està publicant llibres (n’hi ha un al mercat i se’n prepara un altre) que van complementats per un lloc web on, previ registre, el lector hi troba petits tràilers, molt cinematogràfics per cert, en què la narració visual arrodoneix el que s’ha llegit. Val a dir que el vídeo complementa però no és imprescindible.

Això m’ha fet pensar en què el llenguatge del vídeo és un dels més emprats en la promoció editorial. Ho vam veure amb la col·lecció de clips d’Un dia (vegeu Un dia…, Un dia.. o dos…, Un dia · Episodi 1) i, buscant una mica, he trobat un altre cas recent: Angelology (vegeu Angelology ens…, Angelology).  El llibre de la Danielle Trussoni té a YouTube tota aquesta col·lecció de vídeos.

Creieu que aquest recurs convida a llegir la novel·la? Personalment, trobo que de vegades expliquen més del compte, però això també em passa amb els tràilers de les pel·lis que fan al cine… Què en penseu, nosaltres?

2 pensaments a “El llenguatge cinematogràfic i la literatura van per un sol camí? El cas d’Angelology

  1. Pere

    Per mi no és més que un recurs per intentar captar una audiència més àmplia de lectors, la d’aquells que han crescut inundats pels medis audiovisuals i no veuen en els llibres una font d’entreteniment comparable.

  2. Comunicadora

    És un recurs que intenta convidar a llegir-la, sense cap mena de dubte, però és una manera diferent d’explicar una història. Estic d’acord amb el Pere que moltes vegades es fa per captar més lectors, aquells que encara no saben que dins de cada llibre hi ha una història que et pot fer passar una gran estona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *