El llenguatge cinematogrà fic i la literatura van per un sol camÃ? El cas d’Angelology
23-06-2010 publicat per Montserrat BrauEl guionista de CSI, Anthony Zuiker, està publicant llibres (n’hi ha un al mercat i se’n prepara un altre) que van complementats per un lloc web on, previ registre, el lector hi troba petits trà ilers, molt cinematogrà fics per cert, en què la narració visual arrodoneix el que s’ha llegit. Val a dir que el vÃdeo complementa però no és imprescindible.
Això m’ha fet pensar en què el llenguatge del vÃdeo és un dels més emprats en la promoció editorial. Ho vam veure amb la col·lecció de clips d’Un dia (vegeu Un dia…, Un dia.. o dos…, Un dia · Episodi 1) i, buscant una mica, he trobat un altre cas recent: Angelology (vegeu Angelology ens…, Angelology). El llibre de la Danielle Trussoni té a YouTube tota aquesta col·lecció de vÃdeos.
Creieu que aquest recurs convida a llegir la novel·la? Personalment, trobo que de vegades expliquen més del compte, però això també em passa amb els trà ilers de les pel·lis que fan al cine… Què en penseu, nosaltres?
Tags: Best-seller, Danielle Trussoni




ShareThis




















23-06-2010 a les 13:30
Per mi no és més que un recurs per intentar captar una audiència més à mplia de lectors, la d’aquells que han crescut inundats pels medis audiovisuals i no veuen en els llibres una font d’entreteniment comparable.
28-06-2010 a les 21:43
És un recurs que intenta convidar a llegir-la, sense cap mena de dubte, però és una manera diferent d’explicar una història. Estic d’acord amb el Pere que moltes vegades es fa per captar més lectors, aquells que encara no saben que dins de cada llibre hi ha una història que et pot fer passar una gran estona.