M’agrada passar Un dia a les llibreries (bé, una tarda potser ja és prou)

Aquest és un post d’aquells que faig de tant en tant, que no van enlloc però que penso que potser us poden despertar, als qui normalment llegiu nosaltres però encara no us heu engrescat a escriure-hi, les ganes de fer-ho. Si em poso pesada, m’ho dieu; però si us agrada… ah, si us agrada no us ho penseu dues vegades i digueu la nostra!! Quan llegeixo alguns dels comentaris que hi ha en aquest blog penso que hi ha tantes veus que tenen tantíssim a dir!

Bé, a allò que anàvem!

El dissabte vam anar la família a Sant Cugat, a recollir unes fotos antigues de l’Escola Santa Isabel, de quan les classes es feien dins del Monestir. Certament, les imatges són impressionants, curiosíssimes, amb nenes lluint uns pentinats i unes llaçades que ara ni l’estrella pop més radical gosaria exhibir als escenaris! Bé, doncs, amb la feina feta vam aprofitar per acostar-nos a veure com està el Monestir  i, badant, badant (oh sorpresa!), vam acabar en una llibreria!

És un espai molt ben cuidat, amb una secció infantil que ens va permetre fullejar novetats a la fresca durant mooolta estona. Ple de ratolins, això sí! Ratolins amb l’Ulisses, ratolins al Machu Pichu,  ratolins amb el Marco Polo… Quan ja no vaig poder més de la febre del Geronimo i la Tea que està vivint la meva filla vaig fugir escales amunt!! Allà, mentre mirava les novetats, vaig sentir que la llibretera li deia a una client: “el que t’agradarà és Un dia“. Què va anar a dir, aquella bona dona! Jo, que sortia de quinze minuts de monòleg sobre els grans avantatges del Geronimo davant de qualsevol altra bestiola animada, vaig sentir allò i no vaig poder resistir-m’hi:

– Li fa res si m’hi fico?
– I ara! -respon molt amablement la llibretera.
– Estic totalment d’acord amb vostè. És una novel·la preciosa. -En aquest punt la senyora ja es pensa que jo sóc agent del Nicholls-. Una història inoblidable.
– Sí, sí – la llibretera s’anima-. És romàntica però sense ser tova.
– I el final?
– Ai, me’n queden unes trenta pàgines per acabar-la.
– Doncs, permeti’m que li digui, li espera el millor… Bé, li espera allò que no s’espera.
En aquell moment la senyora ja ha mostrat el llibre a caixa. A totes dues els espera una trobada amb uns personatges que no oblidaran…

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Us prometo que tot el que he escrit és absoutament cert (que em caiguin al cap cent-mil formatges de bola si menteixo!). Tan de bo que alguna de les protagonistes d’aquest diàleg ho corrobori aquí, amb Nosaltres. Això voldrà dir, a més, que el proper 15 de juliol podran celebrar, com jo mateixa, que tal dia com llavors es van conèixer dues persones, perfectament fictícies, que ens han enriquit amb la seva vivència, meravellosament real.

Per cert, si l’heu llegida, voleu que el dia 15 en fem, entre tots, una selecció de cites per posar-les en comú?

7 pensaments a “M’agrada passar Un dia a les llibreries (bé, una tarda potser ja és prou)

  1. Ester Pujol

    Montserrat, gràcies per explicar-nos aquesta anècdota. Els millors prescriptors sempre són els llibreters! Amb mi ja hi pots comptar, el dia 15 donaré les meves frases preferides…

  2. Marta

    Estic d’acord amb que els llibreters són els millors prescriptors. Sempre són de gran ajuda quan estàs indecís. Respecte a Un dia, jo ja tinc unes quantes cites seleccionades!! N’hi ha tantes…. que és molt difícil quedar-se només amb unes poques!

  3. comunicadora

    Jo també tinc una anècdota amb el llibre. Resulta que vaig començar a pensar totes les persones que treballem amb llibres i que fem aquesta feina per transmetre l’entusiasme d’una lectura, intentar transmetra-ho als llibreters, periodistes, etc…i vaig pensar que col·legues que fan la mateixa feina podrien llegir UN DIA i passar-s’ho molt bé. I ja comencem a tenir feed-back de la gent, el millor de tot, totes s’ho han passat molt bé i el recomanen…la recomanació és el millor màrqueting!!!!

  4. Alejandro Palomas

    A propósito de “Un dia” de Nicholls, la verdad es que me han encantado muchas cosas. En algunos momentos tuve la extraña sensación de que era yo quien podía haberlo escrito. Era mi voz. Me encantó hasta… (…) En cualquier caso, confieso que hacía mucho tiempo que un libro no me “pillaba” así. Es muy fresco, sensible, original sin ser nuevo, con un ritmo muy acertado. Así que, tal y como está el panorama, yo le doy un un notable alto.
    NOTA IMPORTANT: MALAURADAMENT, AQUEST COMENTARI HA ESTAT SENSIBLEMENT ESCAPÇAT PERQUÈ REVELAVA PARTS FONAMENTALS DE L’ARGUMENT QUE EL LECTOR NO CONEIX FINS AL FINAL. EN RESUM, SUPOSAVEN UNA CRÍTICA MOLT BEN ARGUMENTADA A COM ES TRACTA LA RESOLUCIÓ DE LA HISTÒRIA. LAMENTEM NO PODER-LO PUBLICAR SENCER.

  5. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Alejandro, em sap greu haver escapçat el teu post, perquè és una opinió que potser altres lectors comparteixen -jo mateixa, estic amb tu, trobo que en Nicholls gestiona amb més intensitat i destresa uns estats anímics que no pas d’altres-. Però em sabria molt de greu espatllar un final que, espero que coincideixis amb mi, no s’oblida!!

  6. Comunicadora

    Em fio molt de l’opinió d’Alejandro, és un autor que sap captar els sentiments com ningú. Si algú vol llegir una novel·la de sentiments em permeto recomanar TANTA VIDA. La seva novel·la em va atrapar i tot i haverla llegit ja fa 3 anys, no puc deixar de recomanar-la a totes aquelles que busquen històries de sentiments i les seves protagonistes s’han quedat amb mi d’una manera especial….us animo a llegir-la!!!! http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/tanta-vida_9995.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *