Un dia es fa esperar
15-07-2010 publicat per Marta Arnau
Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Diuen que quan una cosa es fa esperar és perquè val la pena. Us puc assegurar que la lectura d’Un dia, de David Nicholls, és una experiència irrepetible!
Després de sentir-ne parlar tantes vegades (vegeu David Nicholls…, Anne Hathaway…, Hi haurà…, El 15 de juliol…, L’editora de Columna…), per fi va arribar a les meves mans Un dia. Tinc el pressentiment que aquesta història d’amor que se situa al número 7 de la llista dels bestsellers més venuts del NYTimes, i que fins i tot passarà a la gran pantalla, serà tot un èxit a casa nostra.
Seguint la proposta de la Montse (vegeu M’agrada passar…), jo us puc avançar una cita que em va fer reflexionar: “No pots construir la teva vida al voltant de coses simpàtiques, i aquesta vida menys caòtica, més ordenada, té els seus avantatges.”
I nosaltres, amb quina cita us quedeu?
Tags: David Nicholls, Internacional
ShareThis
15-07-2010 a les 9:00
Marta, m’agrada molt que hagis decidit celebrar Un dia!!! Aquesta és una de les meves cites preferides:
“Si has de mantenir una cosa en secret vol dir que ja no l’hauries de fer d’entrada!”
Friso per veure la selecció de la resta de lectors!!
15-07-2010 a les 10:02
Fa dies que vaig acabar la novel·la i fa dies que entro al blog i penso si escriure o no… avui és un bon dia.
El cas és que vaig començar el llibre pensant que era una comèdia d’amor, una història ensucrada, d’amants, de petons… doncs no, o diguem… crec que no és el més important ni és el que té més força. És una novel·la psicològica, de vincles, expectatives, m’ha fet pensar molt en Revolucionary Road, grandíssima novel·la i grandíssima traducció la de la Josefina Cavall, la veritat: és una gran novel·la, et fa trontollar.
15-07-2010 a les 11:41
Jo em quedo amb aquesta cita, trobo que capta molt be la idea del llibre:
“La gent t’estima, Dex, de veritat que sí. El problema és que t’estima d’una mena de manera irònica, sorneguera, una relació d’amor-odi. El que ens cal és fer que algú t’estimi sincerament”.
15-07-2010 a les 15:02
Jo de totes les frases bones que hi ha en el llibre em quedo amb aquesta! “Són com peixos daurats de fira; no val la pena posar-los nom perquè no duren prou.”
15-07-2010 a les 16:59
Una de les moltes cites preferides: “No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànim! La novel·la m’ha fet pensar molt i gaudir de la meva història d’amor.
15-07-2010 a les 18:18
Jo de vegades m’he sentit així:
“Gairebé són les deu. Intenta mirar la televisió, aquell programa que es diu Gran germà, però no hi ha manera que entengui què està mirant i sent una desaprovació repatània, de vell, per l’estat de la indústria de la televisió.”
Massa nits, de fet, he pensat això. Sort de l’Hora del lector i poca cosa més…
15-07-2010 a les 19:22
Bon DIA, lectors d’UN DIA. Com ja fa dies que diem, avui, 15 de juliol és el DIA d’UN DIA. A risc de fer-me pesada, vull insistir en la recomanació: si encara no l’heu llegit, no us espereu més. Ho dic de debò, per a tots els públics (nois, vosaltres també! -per molt que la coberta sembla una història d’amor, és molt més que això. Hi ha humor, amistat i el pas del temps, implacable).
Feu una prova: recordeu quan vau complir els 20 anys: segur que tot heu tingut algun amic/amiga especial que UNA NIT es va convertir en alguna cosa més. Així és com comença aquesta història.
Des de l’editorial us vull dir que estem molt contents amb aquest llibre; ens està donant moltes satisfaccions, perquè la rebuda dels primers lectors ha estat entusiasta, ens en parlen i ens diuen que l’han llegit amb avidesa. Esperem que continuï així…
15-07-2010 a les 21:26
M’he deixat el llibre i fins demà no podré escriure la frase, ho faré, perquè n’hi ha moltes de bones!
18-07-2010 a les 22:54
Aquest cap de setmana he repassat el llibre i és molt difícil escollir una frase, una situació o un torç. Sense cap mena de dubte em quedo amb tot el capítol final!!!!
18-07-2010 a les 23:19
Comunicadora, quan rellegeixes el capítol final és quan més greu et sap haver-te acabat el llibre, oi? Aquestes històries haurien de tenir 100.000.000 de pàgines!
23-07-2010 a les 22:17
És cert. El llibre t’enganxa des del començament, i vas avançant, perquè els personatges et sedueixen a cada pàgina, i no saps ben bé perquè però no pots deixar de llegir-lo i costa apagar el llum abans d’anar a dormir, i penses….va una miqueta més….però quan l’acabes…quan l’acabes saps el perquè tot. A més, ja ho vaig dir però ho repeteixo, vols compartir-lo….