Àngels a l’andana

Títol: Àngels a l’andana
Autor: Jordi Boixadós
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-405-0
Preu: 18,00€

El tema de la mort sempre ha anat acompanyat d’una aura de misteri que l’embolcalla. No han estat poques les especulacions que s’han fet de si hi ha vida després d’aquesta. Però què passa quan estàs a mig camí entre la vida i la mort? Quan et trobes en un coma irreversible? On vas a parar? I el que sembla ser més important: ¿ets conscient d’on ets, què ha passat i què succeeix al teu voltant?

Aquestes preguntes ens les responen l’Enric i la Teresa, dos dels protagonistes d’Àngels a l’andana, l’última novel·la de Jordi Boixadós. Els dos estan en coma per motius ben diferents: l’Enric ha patit una aturada cardíaca amb greus conseqüències i la Teresa fa cinc anys que es troba en coma a causa d’un accident de trànsit. El seu únic nexe d’unió és la Laura, la néta de la Teresa, i la doctora resident que s’encarrega del cas de l’Enric.

Carregada d’emocions, la novel·la explora un món que tots intuïm però gairebé ningú coneix. Ens acosta al malalt que espera i als familiars que desesperen, narrat tot plegat d’una forma clara i precisa, amb tot luxe de detalls perquè el lector pugui viure la vida que el destí ha robat als protagonistes.

Si sentiu curiositat per saber què li passa pel cap a algú que es veu obligat a veure com la vida segueix el seu curs sense que pugui fer cap mena d’intervenció, aquesta, sense cap mena de dubte, és la vostra novel·la.

7 respostes a «Àngels a l’andana»

  1. Eli, no fa massa parlàvem de clàssics i és curiós que aquest tema de l’estat de coma no recordo que sigui el nuclear de cap de les obres mestres de la literatura considerada clàssica en termes més o menys amplis, oi? Qui sap, potser aquests Àngels l’enceten… Gràcies per fer-me conèixer aquesta novel·la, de la qual, tristament, només sabia que tenia una bonica coberta! La meva ignorància no té límits!!!

  2. Bé, no se’n pot dir clàssic Montserrat, però te’n deixaré un de l’Isabel Allende que no sé si coneixeràs i si que potser parla del tema: Paula. Tot i així, ni punt de comparació amb el tema central de la novel·la que ens ocupa!

  3. Eli, saps que l’Allende m’agrada molt? L’única cosa és que segons com acabo una mica tocada quan la llegeixo i em costa estar d’humor per drames… De tota manera, tot és parlar-ne… segur que em convenceries!!!

  4. A mi m’encanta Isabel Allende, especialment les seves primeres obres fins a “Afrodita”. El que ha escrit després, des del meu punt de vista, s’acosta massa al culebrot com perquè m’atragui. I “Paula” crec que és un llibre imprescindible i a pesar de la dura temàtica no el recordo dramàtic o lacrimògen.

  5. Sigui pel fet que he conegut a l’autor i al seu germà, aquesta narració m’ha impactat i alhora m’ha donat mal rotllo. Però crec que parlar de l’eutanasia obertament és necessari.
    Gracies per fer-nos refleccionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *