Carolina s’enamoccia

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *